Literatura a primària: Un monogràfic a la revista GUIX (AULA)

Si esteu subscrit a la revista GUIX haureu notat amb alegria el nou format i el nou gramatge de les pàgines. Quin luxe! Semblen llibres, talment.

Aquest mes de març he tingut la sort de coordinar el monogràfic “A fons” sota l’epígraf “literatura a primària” i recordant com n’és de necessària la literatura crítica. Presentem quatre experiències de quatre escoles de diversa tipologia.

La idea que acompanya aquest «A fons» és mirar al futur i veure que els infants i joves que ara tenim hauran de fer front a les exigències de la vida del segle XXI. Per tant, l’escola s’ha de preocupar per ensenyar-los a pensar críticament, alimentar la seva necessitat d’aprenentatge, proporcionar recursos, fomentar la creativitat, establir un clima de confiança educatiu i desenvolupar mecanismes per absorbir nous coneixements, conscients que ara mateix ningú no sap amb què es trobaran, quines feines hauran de realitzar ni amb qui s’hauran de relacionar.

És arriscat preveure per on es mourà el món de la literatura en un futur proper però si fem cas dels indicadors s’intueixen alguns moviments, el més significatiu dels quals hauria de ser la remuntada de l’ús de les biblioteques escolars, una peça clau que ha estat força abandonada i ha arribat a uns nivells de degradació notables. S’entén fàcilment per l’abandonament que els organismes responsables fan de les seves pròpies normatives, passen pàgina i obliden sorprenentment el que promulguen, entre d’altres, la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) que ens recorda que un llibre afegeix vida a la vida i que cal fer una aposta ferma i decidida per una educació humanística i amb valors.

Potser, els temps que vindran seran millors. Posats a somiar, la literatura serà més ben valorada, als telenotícies hi haurà una secció cultural on el llibre tingui presència, els autors de literatura infantil i juvenil podran viure de la seva obra i quan es passin proves de lectura als nostres alumnes, comprovarem com són capaços de comprendre el que s’amaga entre línies i d’inferir el que l’autor ens vol dir perquè serà senyal que són millors lectors, més crítics i més savis. Somnis, potser només son somnis, però els somnis i les utopies deixen de ser-ho quan s’aconsegueixen, i estem convençuts que empenyent tots una mica i alhora ho podem fer realitat.

En aquesta revista hi trobareu experiències formidables de centres educatius que fan una aposta clara per la literatura com a eix de la vida escolar. Cadascuna de les experiències presenta activitats diferents, però si les llegiu amb deteniment veureu que tenen en comú una mirada similar. Per exemple, la mirada violeta que ens presenta l’Ana Merino amb les accions que promou amb els alumnes i on la promoció dels valors socials i cooperatius hi és ben present.

Els clubs de lectura dels «Tusitalas» sota la coordinació de la Bea Maceda, basats en l’escolta respectuosa de les opinions dels altres.

Les sinèrgies que aconsegueixen crear llegint en veu alta les companyes del col·legi Badalonès i que ens recorden el que defensava George Jean sobre l’oralitat i el poder de la paraula.

I la magnífica experiència de Cassà Municipi Lector que resumeix de manera excel·lent en Jordi Dausà i ens fa pensar en aquella obra de Lope de Vega on anaven tots a una.

Totes les accions que ens comenten, són assumibles des d’altres centres educatius i només cal una mica d’allò del que anem tan sobrats els mestres: entusiasme.

Ho podeu llegir al GUIX núm, 486 de març (AULA en castellà).

Ens manifestem!

A la revista GUIX del mes de maig, les companyes del col·legi Badalonès, la Maria del Mar Piera, la Viki Bertrán i l’Elisabet Clapés, expliquen una acció d’escriptura força reeixida que anomenen «Escriure per pensar, pensar per escriure»

Sobre els escrits que fan els infants, opinen que «des de l’escola és important afavorir aquests contextos per tal que els textos escrits no quedin en el buit, sinó que puguin transcendir les parets de l’aula, ser compartits i canviar, d’alguna manera, la realitat que envolta els infants, ja sigui des del simple plaer de compartir una lectura fins a promoure canvis a nivell social»

Ho exemplifiquem amb una acció amb els alumnes de deu anys que inicien a partir de l’àlbum il·lustrat “El dia que les ceres de colors van dir prou” i un debat sobre el missatge que transmet el llibre i el posterior torn de paraules per copsar què els inquieta a ells o bé què volen reivindicar.

A continuació, s’analitzen diferents situacions on les persones han reivindicat algun dret i entre tots s’observa que al final sempre es llegeix un manifest.

S’analitza l’estructura dels manifestos (introducció, motius per a manifestar-se, demandes, conclusió) i, a partir d’aquí, primer es fa un manifest conjunt valorant les idees i aportacions de tots els alumnes (modelatge) i després, en petits grups, fan un manifest amb unes idees consensuades.

Amb el manifest enllestit, preparen la manifestació: pancartes, cartells, eslògans… i van passant per les diferents aules llegint els seus manifestos.
Amb aquesta proposta, l’escriptura esdevé significativa, funcional.

La pràctica completa la podeu llegir al número 466 de maig, on també hi trobareu un Dossier sobre l’aprenentatge de les llengües amb els articles següents:

Compartim la història i les emocions
Dolors Estrada Carbonell, Assumpció Vila Badia

La Lúmina il·lumina la nostra biblioteca
DDAA

La discussió tertúlia literària: Una experiència per compartir la lectura i l’escriptura
Maria Josep Martínez Garrote

Hi, amigo! D’un somni a una realitat: un projecte telemàtic per aprendre una llengua estrangera
Sònia Arcusa Ferrer, Aida Fernández Hernández

Lletres de colors
Oti Corona Bonet