Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura (Volum 4)

cover_issue_23535_ca_ESL’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura és un recull d’articles de l’àmbit de les biblioteques, el llibre i la lectura a Catalunya, que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior en els diversos àmbits esmentats: així en el volum 4 de l’any 2016, en curs de publicació actualment, s’analitzen les tendències dels anys 2014 i 2015. Des del volum 3 (2014), l’anuari es publica per parts, quinzenalment, fins que a final d’any es dóna per tancat el fascicle. D’aquesta manera es pot prestar una atenció especial a la difusió dels capítols, fent públics els treballs a les xarxes socials en general i en especial a través del perfil Facebook de l’Observatori.

L’estructura de la publicació, un cop tancada, té els següents apartats:
Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb contribucions que giren al volant dels escenaris i les fórmules de col·laboració entre editorials i biblioteques, amb el panorama dels llibres infantils i juvenils (tant de ficció com de coneixement), els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
El tercer bloc es dedicat a les biblioteques, ampliant l’anàlisi als centres patrimonials i les biblioteques de recerca, a més de les contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars.
I, per acabar, un bloc orientat a la lectura amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les escoles.

Em van tornar a demanar col·laboració i, de bon grat, he col·laborat en el capítol dedicat a la lectura entre els infants i joves que es publicarà més endavant.

De moment ja ‘shan publicat els següents articles que es poden consultar i descarregar els arxius en format pdf a l’adreça:
http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/issue/view/23535/showToc

La Introducció a l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016, elaborada per la Maite Comalat i en Lluís Agustí, coordinadors de la publicació. Es pot descarregar en català , castellà i anglès.

I tres articles més que es poden consultar i descarregar:
Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2014-2015)
Joan Portell Rifà
Estudis i recerca sobre edició i hàbits lectors a Catalunya (2014-2015)
Anna Villarroya
Història de les biblioteques i arxius a Catalunya (2014-2015)
Marga Losantos

books

Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016

PORTADAComparteixo la informació que han enviat en Lluís Agustí i la Maite Comalat, editors del nou Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016 que, en forma de lliuraments setmanals, anirà sortint al llarg de l’any.
Aquest serà el quart volum de l’Anuari, publicació que es va iniciar durant el curs 2009-2010. Com en anys anteriors, l’Anuari té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i el balanç d’actuacions dutes a terme a Catalunya durant el bienni anterior, en aquest cas els anys 2014 i 2015, en els diversos àmbits de l’Observatori.
L’edició d’aquest any, que manté una distribució periòdica fins a completar-se a final d’any, incorporarà alguns capítols nous que, sense trencar amb els continguts anteriors i seguint els eixos de l’Observatori, permeten tenir una mirada més àmplia sobre allò que ha passat al voltant de la lectura, els llibres i les biblioteques.
En aquest primer lliurament estan disponibles la Introducció a l’Anuari 2016 a càrrec dels editors (Maite Comalat i Lluís Agustí) i l’article de Joan Portell “Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2014-2015)”. El podeu consultar AQUÍ
Aquest primer article presenta les tendències observades en la producció de llibres infantils catalans i, tot i que constata l’arribada de la crisi al món de la literatura infantil i juvenil i la manca d’innovació en l’edició per als lectors més grans, destaca, entre d’altres, l’ascens de l’àlbum il·lustrat i la bona salut de la iniciativa privada per tirar endavant iniciatives de caràcter divers a l’entorn de la LIJ i la continuïtat de l’aprofitament de dates assenyalades per treure a la llum alguns autors o obres de renom.

SENDAK

Il·lustració de Maurice Sendak

El recull complet de tots els articles quedarà, finalment, estructurat en quatre blocs.
• Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
• Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb contribucions que giren al volant dels escenaris i les fórmules de col·laboració entre editorials i biblioteques, amb el panorama dels llibres infantils i juvenils (tant de ficció com de coneixement), els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
• El tercer bloc es dedicarà a les biblioteques, ampliant l’anàlisi als centres patrimonials i les biblioteques de recerca, a més de les contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars.
• I, per acabar, un bloc orientat a la lectura amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les escoles.

Vull agrair a la Maite Comalat i al Lluís Agustí per haver pensat en mi per a la redacció d’un dels capítols, concretament el que fa referència a “la lectura entre els infants i joves”.
Podeu consultar l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016 al següent enllaç:http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori.

 

Món Llibre 2016

adaptive-images

Imatge del Món Llibre 2015

Aquest matí, passejant pel carrer de Sants he vist les primeres banderoles anunciant el Món Llibre 2016.
Món Llibre és el festival de literatura per a nenes i nens. Enguany es celebrarà el cap de setmana dels dies 16 i 17 d’abril. Encara no s’ha presentat el programa complert però de ben segur que valdrà la pena, com sempre, deixar-se caure en algun moment o altre.
És la 12a edició d’aquest esdeveniment conegut també com el «Sant Jordi» per als nens i nenes.
L’organització d’aquest esdeveniment té el suport de les biblioteques de Barcelona i de més de 40 editorials de literatura infantil i juvenil que se sumen a aquesta iniciativa
Els espais on es farà el MónLlibre són els habituals del CCCB i del MACBA.

Per a més informació podeu consultar el web de Món Llibre.

Todos los hombres del presidente

cartelEn la sala de lectura del edificio Thomas Jefferson de la Biblioteca del Congreso de los Estados Unidos, en Washington, se rodó una escena maravillosa. Empieza con un plano picado que enfoca las manos de los protagonistas. Son las manos de Bob Woodward y Carl Bernstein, dos reporteros del periódico The Washington Post, que están revisando las fichas de préstamo de los libros solicitados por la Casa Blanca en los dos últimos años sobre el presidente Kennedy.
La cámara retrocede iniciando un suave ascenso y vemos a los periodistas sentados de lado, con las americanas en el respaldo de las sillas respectivas, las mangas de las camisas remangadas, una azul y otra blanca —símbolo de poder y autoridad—, concentrados, pasando las tarjetas deprisa. Se escucha, a todo volumen, el sonido del parpadeo del papel en un compás acelerado superponiéndose a la música que acompaña la escena hasta el final de la toma. La cámara sigue subiendo, vemos la mesa y, a continuación, el plano se abre progresivamente mostrando todo lo que les rodea hasta situarse cerca de la cúpula del techo. Se usan un par de disoluciones que acortan el tiempo hasta poder ver una panorámica cenital en la que a lo lejos distinguimos a los protagonistas —interpretados por Robert Redford y Dustin Hoffman— como dos hormiguitas dentro de un laberinto.Imagen 2
El rodaje tuvo sus dificultades porque no podían usar una grúa y tuvieron que instalar un cabestrante en la parte superior de la Biblioteca del Congreso que arrastrara la cámara hacia arriba. Pusieron estabilizadores para eliminar las sacudidas aunque no lograron evitar un leve balanceo. Era el año 1976 y los medios técnicos no eran los actuales. Hoy un dron lo hubiese resuelto perfectamente. Cuentan que la escena costó alrededor de 90.000 dólares.
El simbolismo de la sublime escena es patente porque manifiesta, en los 45 segundos que dura, el trasfondo de la película, es decir, el intento de dos hombres por desenmascarar las fechorías cometidas por el gobierno estadounidense. La imagen de las mesas concéntricas de la sala de lectura recuerda las redes del poder. Por primera vez en la cinta, tenemos la sensación que, finalmente, los dos reporteros han encontrado el camino correcto y percibimos que, además, van a trabajar en equipo.
Todos los hombres del presidente explica la historia de los reporteros del Washington Post durante su investigación de las circunstancias que rodearon un robo en el edificio Watergate y cómo su perseverancia les llevó a descubrir las corrupciones del gobierno, forzando la renuncia del presidente Nixon.
Imagen 1La película no es sobre el “caso Watergate”. El objetivo es mostrar el trabajo de unos periodistas de investigación que indagaban la detención de unos ladrones —bastante torpes— que estaban en las oficinas del partido demócrata y los conectaron con los nombres de las persones que trabajaban en la administración de la Casa Blanca y usaban los fondos de la campaña presidencial con fines poco claros.
En la primera parte de la película, los dos reporteros intentan contactar con diversas personas, siempre mediante el teléfono de la redacción del periódico. El teléfono fijo está presente en la mayoría de escenas, siempre en primeros planos, en una época en que el uso de internet ni se soñaba.
Una de las llamadas precipita la investigación. Es la que hacen a la bibliotecaria de la Casa Blanca para preguntarle si algún asesor ha estado buscando material relacionado con el rival presidencial de Nixon, Ted Kennedy, y lo ha solicitado a la Biblioteca del Congreso. Ella les facilita información bastante útil pero mientras habla, llega algún superior y pone el teléfono en modo espera. A continuación, continúa hablando y desmiente todo lo dicho anteriormente, en un mar de contradicciones y silencios sospechosos. Woodward y Bernstein se dan cuenta que ha mentido y esa mentira refuerza su teoría.imagen 4
A partir de ahí, los dos protagonistas se acercan a la biblioteca del Congreso a buscar los registros de los préstamos de libros a la Casa Blanca. Primero los atiende un bibliotecario de aspecto agradable el cual les dice que no se los puede facilitar porqué son material confidencial. Persisten y van a dar con otro bibliotecario, un bibliotecario negro con melena afro, que les pregunta:

—¿Quieren todos los préstamos? ¿Desde cuándo?
—Todos los del año pasado. —le responden.
—No creo que los quieran… pero los tengo.

Y les saca una montaña de tarjetas que son las que vemos sobre la mesa de la escena comentada anteriormente.
Es poco frecuente ver bibliotecarios hombres en las películas pero que además sean negros ya es una rareza. Probablemente formaba parte de la idea de transgresión que planea en toda la cinta y que tenía su paralelismo en los movimientos sociales en aquella época en los Estados Unidos. Bravo por Pakula.portadamibiblioteca14
La película, de visión obligada en la facultad de periodismo, tiene otros atractivos. Uno de los más fascinantes es la presencia de las máquinas de escribir en algunas secuencias clave. Reseguir los diálogos sobre el acto de escribir, sobre cómo debe redactarse un buen artículo, es una delicia.
Todos los hombres del presidente es una cinta que aguanta bien el paso del tiempo y que es una obra maestra en el uso de la iluminación, el movimiento de la cámara, los primeros planos, la música, etc. Muy recomendable.

L’escrit que has llegit forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 43 (tardor 2015).

El sumari de la revista el pots veure AQUÍ.
Us deixo el vídeo de la seqüència que comentem.

La biblioteca a la vida

impacte_any_biblioteques

El projecte La Biblioteca a la Vida és una iniciativa del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya per fer visible la funció social de les biblioteques a través de les persones, les seves històries i els sentits i significats que donen a la seva relació amb la biblioteca.

biblioteques_logo_transpareMATILDA2Les biblioteques són quelcom més que un espai o que un servei, són com les viu cadascun dels usuaris i usuàries que les visiten. Ells i elles són protagonistes de les biblioteques i amb aquest projecte els posen cara i veu i en coneixem les seves experiències.

Inicialment, La Biblioteca a la Vida neix amb la participació de cinc biblioteques de diferents punts dels país: Castelldefels, Parets del Vallès, Roquetes, Tarragona i Tremp. El projecte consisteix en recollir els testimonis d’usuaris i usuàries sobre què els ha aportat la biblioteca a la seva vida, explicades en primera persona per escrit o en format audiovisual.

Vegeu el vídeo amb experiències d’usuaris que han participat en el projecte “Biblioteca a la vida”:

Ai, biblioteca! Tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi…

Comparteixo aquest vídeo tan emotiu que han fet els integrants del grup infantil La tresca i la verdesca (http://www.latresca.com/) sobre una cançó titulada “Biblioferit” que parla d’un usuari que s’enamora de la seva biblioteca.
El Servei de Biblioteques de la Generalitat n’ha fet un videoclip per promocionar les biblioteques públiques i han triat la biblioteca de Can Butjosa (http://bibut.parets.org/) a Parets del Vallés, per rodar el videoclip. A les imatges podeu veure la Gisela i les altres companyes, així com els usuaris (infants i familiars) habituals d’aquesta fàbrica de lectors.

Biblioteques sense llibres de paper

A Girona s’ha inaugurat la nova biblioteca Carles Rahola, la més gran de Catalunya. És una bona notícia per als que acostumem a visitar aquests espais. He llegit que té al voltant de 300.000 llibres.
Resulta curiós, de tota manera, que l’aposta continuï sent el llibre en format paper, al menys en aquests moments que sembla que les noves instal·lacions que es vanten de ser capdavanteres fan una aposta per reinventar-se i convertir-se en centres d’alfabetització en un món digital.

Interior de la biblioteca de Florida

Interior de la biblioteca de Florida

Les inversions més grans que es fan solen anar dirigides a augmentar la capacitat wifi de les biblioteques i ja hi ha, que jo sàpiga, mitja dotzena que s’anuncien com a biblioteques sense llibres, sobretot als EUA. És el cas de la biblioteca de la Universitat Politècnica de Florida, amb 135.000 llibres en format digital, un espai futurista que ocupa més de mil metres quadrats. La va dissenyar en Santiago Calatrava i està plena d’ordinadors i confortables punts de lectura per als estudiants. La seva directora explica que “anima als estudiants a que llegeixin i treballin en format digital».
També hi ha una altra biblioteca similar a San Antonio, Texas. Ofereix una col·lecció totalment digital, amb més de 10.000 llibres electrònics. I encara a Canadà la Biblioteca Central de Halifax que consta d’un auditori, sales de reunions per als empresaris, múltiples cafès, classes d’alfabetització d’adults i centres de joc.

Biblioteca de San Antonio (Texas)

Biblioteca de San Antonio (Texas)

No puc imaginar-m’ho, tot i que quan vaig a la Vapor Vell, la biblioteca del barri, hi trobo sempre els ordinadors ocupats (i n’hi ha un bon grapat!) i altres estudiants que porten el seu propi portàtil. Jo porto a la butxaca un post-it amb la meva llisteta i, si tinc sort i no estan prestats, sempre trobo el que busco, ja sia novel·la o assaig. També m’agrada plantar-me davant de les prestatgeries, fer una ullada i esperar que algun llibre em cridi l’atenció. Passa sovint. La lectura en pantalla no m’acaba de fer el pes, què hi farem!

Una visita virtual per la biblioteca de Halifax:

Books Flying Through Nature

imatge extreta de https://fantasygenreguide.wordpress.com/

Jornada sobre Arquitectura i Biblioteques

epais1El Grup de Treball de Biblioteques Infantils (Bib.Botó) amb la col·laboració del COBDC i de la Biblioteca Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat), organitzen una Jornada de formació molt interessant sobre els espais per a la infància a les biblioteques. Serà el 30 de gener a la Biblioteca Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat) de 9:30 a 18 hores.

Al seu web http://cocreacio.blogspot.com.es/ ens expliquen quins són els objectius i les seves preocupacions:

  • Generar debat al voltant dels espais per a la infància a les biblioteques.
  • Conèixer models diversos a l’hora de concebre’ls.
  • Recollir bones pràctiques.
  • Adquirir mètodes per afavorir un paper actiu i creatiu dels infants a les biblioteques, des de l’àmbit dels espais.
  • Consensuar unes pautes concretes a l’hora d’imaginar i construir els espais per a la infància a les biblioteques.

espai2El programa de la Jornada
9-9.30 / Acreditacions
9.30-9.45 / Benvinguda
9.45-11/ Conferència inaugural. A càrrec de Clara Eslava, coordinadora i coautora del llibre Territorios de la infància.
11-11.30/ Pausa
11.30-12.45/ Presentació del projecte de treball i disseny de l’espai per als infants de la biblioteca danesa de Hjorring Bibliotek. A càrrec de Tone Lunden i Anne Heidman.
12.45-13.15/ Interrogants d’un equip de treball davant l’oportunitat d’actualitzar l’àrea infantil d’una biblioteca pública. Conversa amb M. Josep Fontova, Teresa Mas i Laura Calosci de Biblioteques de Barcelona.
13.15-14/ Taula rodona amb els conferenciants del matí i la moderació de l’Ignasi Bonet, arquitecte i documentalista de la Diputació de Barcelona.
14-15.30 / Dinar
15.30- 16.30/ Presentació de la metodologia de la cocreació a través del projecte Bibliovana (Biblioteca Escolar) i del curs que seguirà la jornada. A càrrec de Lluís Sabadell Artiga (Cocreable), Montserrat Rebollo i mestres de l’escola Castellum.

16.30-18h/ Co-creació de les conclusions. A càrrec de Lluís Sabadell Artiga.

Els preus de la Jornada i la forma d’inscriure’s els podeu trobar al web que hem citat. També trobareu informació dels ponents i altres enllaços relacionats.

espai4

La lectura entre els infants i joves a Catalunya (2012-2013)

Ja està en línia l’article amb el que he contribuit a l’Anuari de l’Observatori de biblioteques, llibres i lectura 2014 .
Es podeu baixar mitjançant l’enllaç directe de l’Observatori http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/282636/370994
L’article també està disponible al portal de revistes RACO http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/issue/corrent
És accessible també des del perfil Facebook de l’Observatori https://www.facebook.com/Obs.BLL

Aquesta és la tercera edició i cada setmana es va fent el lliurament d’un capítol. És com un llibre obert «en curs», seguint el model conegut en anglès per les sigles ASAP (as soon as publishable / as soon as possible), de manera que els capítols aniran sortint periòdicament fins a completar l’Anuari a final d’any.
Ara ja es poden consultar els següents (entrant a http://www.ub.edu/obll/ podreu veure tota la seva trajectòria, consultar el dels anys anterior i altres informacions relacionades)

Introducció: Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2014 (p. i-ii)anuari 1
Lluís Agustí, Maite Comalat
Articles
Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2012-2013) (p. 1-10)
Joan Portell Rifà
Història de les biblioteques i arxius: estudis i recerca a Catalunya (2012-2013) (p. 11-24)
Marga Losantos
Estudis i recerca sobre llibre infantil i juvenil a Catalunya (2012-2013) (p. 25-34)
Teresa Colomer
Diaris i revistes: panoràmica editorial i d’audiències a Catalunya (2012-2013) (p. 35-45)
Pere Franch, Javier Guallar
Editorials i biblioteques: escenaris i fórmules de col·laboració a Catalunya (2012-2013) (p. 46-57)
Jordi Llobet Domènech, Consol García Grau
Estudis i recerca sobre edició i hàbits lectors a Catalunya (2012-2013) (p. 58-70)
Anna Villarroya
La lectura entre els infants i joves a Catalunya (2012-2013) (p. 71-81)
Jaume Centelles
Comerç del llibre a Catalunya (2012-2013) (p. 82-91)
Joaquim Bejarano Ródenas

La resta d’articles aniran sortint, un cada setmana, fins a final d’any.

Aprofito per agrair a la Maite Comalat i al Lluís Agustí la confiança que m’han fet.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Dia de la Biblioteca. 24 d’octubre de 2014

babelEl dia 24 d’octubre i per iniciativa de l’Associació Espanyola d’Amics del Llibre Infantil, se celebra el Dia de la Biblioteca com a homenatge i reconeixement a la tasca que desenvolupen els bibliotecaris.
Aquesta iniciativa va néixer amb la finalitat de conscienciar la nostra societat de la importància de la lectura, especialment entre els infants i joves.
La celebració d’aquest dia és fa en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, incendiada el 1992 durant el conflicte balcànic.
A moltes biblioteques municipals, i també escolars, es celebra el dia llegint el pregó que cada any s’encomana a un escriptor. Aquest any el text és de l’Antonio Rodríguez Almodóvar i la il·lustració de la Carme Solé Vendrell.
Avui, a la Casa del Lector amb seu a Madrid, en col•laboració amb la Fundació Germán Sánchez Ruipérez es fa l’acte institucional. Intervindran la Carme Solé i l’Antonio Rodríguez i es farà un homenatge a Ana María Matute.
El text de l’escrit és el següent:

PREGÓN HOMENAJE A ANA MARIA MATUTE
-¡Ana María, despierta!
El príncipe se quedó contemplándola. Era guapa, el pelo negro, los ojos grandes, la boca carnosa. Luego la sacudió suavemente, por un hombro. Insistió: -Vamos, mujer, que ya es hora.
Ana María, solo después de un rato, empezó a moverse. Primero movió un dedo, luego una ceja, luego entreabrió un ojo.
-¿Y tú… quién… eres? –preguntó, no sin gran esfuerzo.
-¡Soy el Príncipe Azul!
-¿El qué?
-El príncipe… ¿No te acuerdas? Tenemos que amarnos.
-¿Es obligatorio?
-Claro, lo manda la tradición.
-¡Pues entonces vete a hacer gárgaras!
Ana María se giró hacia un lado y volvió a dormirse. El príncipe quedó sumamente desconcertado. Se incorporó del filo del lecho y se puso a pasear la estancia.Vio las telarañas del tiempo colgando de los pesados cortinajes, vio a un par de alabarderos durmiendo de pie, la nariz del uno apoyada en la nariz del otro. Vio, o mejor dicho, escucuchó la estridente sinfonía de ronquidos que le llegaban de todas partes de aquel palacio encantado; ronquidos atronadores de guardianes forzudos, ronquidos silbantes de cocineros exquisitos, ronquidos trascendentes de capellanes gordinflones, ronquidos, ronquidos… Como que tuvo que taparse las orejas para no ser víctima de aquel terremoto sónico… y entonces se dio cuenta: ¡el fuego de la chimenea también dormía! Se acercó, aproximó una mano a aquellas llamas petrificadas y quedó ensimismado… Luego de un tiempo incontable, levantó la vista y vio sobre la repisa una hilera de libros. Eran libros de cuentos, los únicos objetos de aquel lugar que no habían acumulado polvo ni telarañas. Con un temblique en el dedo índice de la mano derecha, impropio de todo un príncipe, fue recorriendo los títulos: Cuentos de antaño, de Charles Perrault, Cuentos de los hermanos Grimm,
Cuentos de H. C. Andersen, Cuentos de Ana María Matute… Al leer este último, el corazón empezó a repicarle. Sacó el libro y lo abrió. Al azar fue leyendo: “Todos nos acostamos con el lobo, pero lo que no podemos hacer es confundirlo con la abuelita.” “La infancia es más larga que la vida”. “El que no ama está muerto”.
Justo al acabar esta frase, cesaron los ronquidos y el fuego de la chimenea cobró repentina vitalidad. El príncipe se apartó.
-Eso, ahora ponte a curiosear en mis cosas -oyó a sus espaldas. Levantó un poco más la vista y vio, en el espejo de la chimenea, cómo se incorporaba en su magnífico lecho una dama todavía más magnífica. Casi cien años de edad, el pelo totalmente blanco y la sonrisa totalmente pura. -¿Se puede saber qué día es hoy?
-¿Hoy? -El príncipe no tenía ni la menor idea.
-¡Me acabo de acordar!- Exclamó ella-. ¡Es 24 de octubre, día de la Biblioteca! ¡No te quedes ahí pasmao, que los niños nos están esperando! ¡Vamos, Príncipe Azul, mueve el culo!
Antonio Rodríguez Almodóvar
El cartell és el següent.
dia_biblioteca_2014