Quatre biblioteques escolars

Biblioteques escolars de referència n’hi ha moltes. En presentem quatre. Hem volgut destacar-ne el nom de les persones que estan al capdavant perquè han estat capaces de contaminar a la comunitat escolar i de fer-los creure que la biblioteca és imprescindible.

La primera és la Biblioteca Marta Marta de l’escola Orlandai (Barcelona). La Mariona Trabal ha estat en els darrers anys la persona de referència i aquest mes podem llegir un article seu a la revista GUIX on explica que la implicació de les famílies és un objectiu irrenunciable.
Diu la Mariona que «a l’escola Orlandai ens proposem que la lectura sigui un compromís de tota la comunitat escolar. Ho considerem una condició imprescindible per aconseguir que els llibres formin part de la vida dels nens i nenes i, per això, impulsem activitats diverses que promouen la implicació de les famílies en el gust per la lectura.»
I també apunta que «si volem que la lectura formi part de la vida dels infants, que s’integri a la seva quotidianitat i des del primer dia d’escola, és necessari que vegin i experimentin que hi ha el mateix interès i compromís per la lectura a l’escola que a casa seva.»
També ens explica algunes de les moltes activitats que organitzen. N’apunto un parell:
EL MURAL PARTICIPATIU. Abans de Sant Jordi, la comissió de biblioteca fa una proposta de creació plàstica-literària que han de realitzar els alumnes a casa amb l’ajuda de les famílies. A mesura que s’acosta Sant Jordi la cartellera que hi ha al rebedor del centre va creixent amb la col·laboració de tothom.
EL CLUB DE LECTURA. A l’escola es reuneixen mares, mestres, ex-mares i ex-mestres —de vegades, algun pare— al voltant dels llibres. És bonic pensar que, per als infants, algun vespre la mare no és a casa perquè està a l’escola xerrant amb la mestra sobre un llibre que han llegit totes dues i més persones.

La segona és la Biblioteca Sebastià Sorribas de l’escola Drassanes (Barcelona). Situada a tocar de la Rambla acull una població multicultural que és el reflex de la vida del barri. En aquesta escola, la Susanna López ha fet una gran tasca aixecant i consolidant un projecte realment bonic, on destaca la implicació de nombrosos agents externs (voluntaris, la biblioteca de Rosa Sensat, la Fundació Bofill, etc.)
Una de les activitats més reeixides és el Lecxit, una acció setmanal en la que participen alumnes de quart i de cinquè que s’emparellen amb adults voluntaris amb l’objectiu de millorar la seva competència lectora.
També tenen molt consolidades les activitats «el personatge misteriós» i «el llibre estimat del mes», entre d’altres.

La tercera és la Biblioteca de l’Escola Frederic Mistral Tècnica Eulàlia, un centre concertat que fa molt de temps que compta amb una bibliotecària extraordinària, la María José Burillo, que es capaç de capitalitzar accions diverses amb tots els alumnes.
És remarcable el treball de creació literària i la confecció de llibres col·lectius sorprenents i preciosos que fan cada curs a cada nivell.

I la quarta és la Biblioteca de l’Escola de Pràctiques de Tarragona. La biblioteca ja fa molt de temps que funciona. Li han posat Teresa Mas en honor a la mestra que l’ha dinamitzat i que ara s’ha jubilat. Ella, de fet, no en sabia res i va ser una sorpresa que no es podia ni imaginar! D’això li diem estimació a la feina, estimació als llibres i a la lectura. Què grans els companys i companyes reconeixent-li la seva dedicació. Felicitats Teresa!

Podríem seguir i no acabaríem de parlar de comunitats escolars compromeses amb la biblioteca escolar. No importa el tipus d’escola, no importa si té més o menys hores de dedicació, no importa si no hi ha gaire pressupost, perquè amb mestres com la Mariona, la Susanna, la Maria José o la Maria Teresa, les escoles no pateixen ni patiran mai.

A la visita a les escoles Drassanes i Frederic Mistral ens van acompanyar dues mestres eivissenques, la Diana i la Rosa que estaven de ruta bibliotecària i amb les que vam poder compartir experiències.

Anuncis

Velocirepte (12 mesos, 12 llibres)

Els qui vivim a prop d’una biblioteca som afortunats. Ahir vaig anar a tornar un parell de llibres i tres revistes i em vaig apuntar al Velocirepte. Havia vist les banderoles pels carrers i vaig pensar que era una bona iniciativa, molt semblant als cromocontes que fem a les escoles.
Al web del servei de Biblioteques he trobat la informació que ho explica. Pel que sembla la idea va néixer a la Biblioteca Sagrada Família quan el 2016 van decidir promocionar la lectura entre els seus usuaris a través de reptes mensuals, i per això es van inventar la figura del Velocirepte. Destinat tant a usuaris lectors com a no lectors, el programa va ajudar a descobrir obres que potser no haguessin escollit mai.

Ara la iniciativa s’ha escampat per tota Barcelona. M’agrada molt.  Potser no calia la despesa de banderoles, bossetes o punt de lectura, potser, però la proposta de participació i dinamització lectora és genial. L’objectiu és aconseguir llegir una gran varietat de llibres i descobrir autors i gèneres que d’una altra manera no triaríem. El repte és llegir dotze títols durant un any, de temàtiques diverses.
Em vaig inscriure i em van lliurar un passaport amb dotze caselles per segellar —quan llegeixi els llibres proposats en el repte— a la casella corresponent.


Com que el primer repte és «Àfrica no és un país» vaig agafar Bajo la jaima, un recull de contes populars del Sahara. Crec que m’agradarà.
El febrer, els protagonistes seran els monstres, mentre que el mes de març estarà dedicat a les dones pioneres. El mes d’abril, el repte continuarà amb una lectura d’una obra que tingui un llibre com a protagonista; el maig serà sobre un poeta contemporani; el juny la lectura serà sobre literatura i música, i el mes d’agost la temàtica serà París. Barcelona serà la protagonista de setembre, el cinema el mes d’octubre, els animals domèstics el novembre i, finalment, la gastronomia serà la protagonista del mes de desembre.
Si aconsegueixo llegir els dotze llibres proposats entraré en el sorteig de tres viatges que es donaran a conèixer per Sant Jordi.
A la web velocirepte.cat trobareu tota la informació.
Si esteu a altres poblacions i voleu fer quelcom semblant, ja ho sabeu, no és difícil, animeu-vos, segur que anirà bé.

Més informació AQUÍ

La lliga dels llibres 2017-18

Ja està en marxa la nova edició de La lliga dels llibres de les escoles de l’Hospitalet, una activitat de dinamització de la lectura que s’ofereix als alumnes de 5è de primària de totes les escoles de la ciutat.
El funcionament és senzill. L’Ajuntament de la ciutat a través del servei de Biblioteques dota a cada grup (enguany són 36 grups classe) amb un lot de 15 llibres de temes i d’estils variats, escrits en català, castellà i anglès, els mateixos llibres per a tots els grups participants.
A partir d’ara i fins al mes de maig, cada grup classe llegeix els llibres proposats. Cada nen pot llegir tants llibres com vulgui però quants més llibres llegeixin més fàcil ho tindran per anar avançant en els eliminatòries.
Com cada any, totes les partides del joc es faran a les biblioteques de la ciutat durant tot el mes de maig. La final serà a la Biblioteca Central Tecla Sala.
Es conclourà l’activitat amb la celebració d’una festa on es reuniran tots els alumnes i mestres participants, als jardins de la Biblioteca Can Sumarro.
Entremig hi ha haurà xerrades per als pares i mares dels alumnes sobre aquesta activitat, a càrrec de la dinamitzadora de la Lliga (dues sessions: dimecres, 15 de novembre, a la Biblioteca Central Tecla Sala, a les 15,30 hores i a les 18 hores).
El primer trimestre de l’any, un autor o autora dels llibres proposats a La lliga dels llibres també participarà d’una trobada amb els infants.
Agraeixo a la gent d e la llibreria Al·lots per la bona tria que han fet. Segur que ho xalaran molt els nois i noies.
Si necessiteu informació, podeu trucar a la Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet (telèfon 93 403 68 61) o mitjançant el correu electrònic: biblioteques@l-h.cat
Podeu descarregar el dossier informatiu de les lectures clicant AQUÍ

I unes propostes de treball sobre els llibres que han preparat des del CRP de l’Hospitalet clicant aquí

Contar la HISTORIA con mucho ARTE

A la revista AULA 265 del mes d’octubre (GUIX 437 en català), la il·lustradora Rocío Martínez ens explica la part de la seva feina relacionada amb el contacte amb els infants i ho fa mitjançant tallers centrats ens tècniques o llibres que ella ha il·lustrat. Creu que són una bona manera d’ensenyar a llegir les imatges. Diu que és com quan un mag comparteix algun truc. A la primera part de l’article ens fa algunes consideracions de les que en destaco les següents:
Es muy interesante escuchar cómo, a veces, un proyecto surge del encuentro casual de un autor y un ilustrador que luego presentan el proyecto a los editores, aunque lo habitual es que el encargo lo haga el editor al ilustrador. Se pueden dar situaciones tan curiosas como mantener oculta la autoría de la narración hasta que va a ser publicada sin que haya posibilidad de contacto entre ilustrador y autor.
La primera fase de búsqueda de información tanto temática como gráfica, de lectura, de investigación, de situación del texto en un escenario, me resulta fascinante. Son horas de trabajo apenas valoradas —desde luego no económicamente hablando— pero que son imprescindibles una vez se entra en la fase de realización de las ilustraciones.


La técnica elegida para materializarlo no es aleatoria. Decidir el tipo de papel, si es un Arches de acuarela (un papel con grano y bastante cuerpo, que aguanta raspados, sobre acuarelas, borrados y vuelta a poner color) o un Fabriano 100% algodón (más flexible) o 50% (más inmediato) hará que la batalla que le demos después deje una ilustración limpia y con fuerza o una imagen sucia y descolorida. Teñir el papel con té o dejarlo en su color crudo no son caprichos de artista, van ligados a lo que se quiere contar. De igual manera hacerlo con acuarela líquida o con acuarela de pastilla, rematar con línea de lápiz o hacerlo con tinta. Dar la tinta con rotring o con plumilla. Iluminar con témpera o con lápiz Cumberlant, etc. son «entresijos de cocina» que enseguida captan la atención del lector de esas imágenes.


No se trata tanto de enseñar cómo dibujamos sino de hacerles sensibles a cómo es un proceso de creación, lo respeten y valoren.
La ilustración, aparentemente, «acompaña o adorna» al texto pero es la clave para que enganche la lectura del texto y se quiera volver a él, de ahí el máximo respeto a lo que cuenta el autor.

I a la segona part ho exemplifica amb el taller sobre el llibre Del maravilloso libro de Calila y Dimna adreçat a infants entre 7 i 11 anys. Diu:

En el encuentro / taller voy contando el cuento usando unas cajas chinas con los personajes en marioneta y otros elementos de la historia como  un saquito de «monedas de oro», una reproducción en miniatura del libro o las flores de las tumbas.
Después les explico cómo realicé el libro enseñando bocetos e información gráfica reunida en el cuaderno de trabajo. Les hablo de porqué y dónde he utilizado el arte islámico y mozárabe para ilustrarlo y de cómo se representan las figuras humanas. Del uso de las cenefas o arabescos para enmarcar un espacio, en este caso el de la ilustración, al igual que se hace en la arquitectura de esa cultura.
Finalmente, los niños pueden hacer un libro como el «Calila» de cajas chinas, con unas historias dentro de otras.

Si voleu contactar amb la Rocío perquè vingui a la vostra escola ho podeu fer a través del seu web: http://www.rociomartinez.es/

 

 

JALEO’17

Demà s’inicien les III Jornades d’animació a la lectura, escriptura i observació a València, mes conegudes com a JALEO.
Dirigides per la Mar Benegas i amb el suport d’en Jesús González, aquests quatre dies facilitaran el debat i la reflexió en l’àmbit de la lectura i el món del llibre infantil i juvenil.
A diferència d’altres Jornades que s’organitzen, en aquesta han comptat amb els mestres (en Rodorín i jo mateix) i també amb la veu de les bibliotecàries (la Nati Calvo i la Marta Roig) a part dels autors i els experts de les Universitats de molt de prestigi com la il·lustradora Květa Pacovská, el catedràtic Gabriel Janer Manila, la professora Ana López Navajas, etc.
A la presentació del programa podem llegir:
Amb la intenció d’encoratjar el pensament crític i crear una plataforma d’aprenentatge actiu, enguany l’itinerari formatiu s’acostarà a les àrees de la il·lustració, l’educació visual, la imaginació i creativitat, la poesia, la narrativa, la biblioteca escolar, les biblioteques infantils, el discurs ficcional en els mitjans audiovisuals o la falta de referències i l’ocultació de les dones en l’educació literària juvenil. Tot això amb propostes pràctiques i models reals que puguen ser portades als entorns apropiats: aules, biblioteques, llars.
Tota la informació (programa, lloc, tallers, ponents, etc.) a
http://www.jaleovalencia.es/ca/
i el vídeo promocional:
https://www.youtube.com/watch?v=75AIL280erI

Els beneficis (materials) de la lectura

Reprenem l’activitat amb la il·lusió habitual i desitjant (desitjant-vos) als companys mestres que tinguin un curs tranquil i ple de bones lectures.
Encara no he pogut parlar amb tothom. He rebut algun uasap i algun correu explicant les vacances i els viatges per tot el món (Déu n’hi do la de llocs allunyats que heu visitat!).
En aquests viatges segur que heu tingut algun momentet per visitar alguna biblioteca o entrar en alguna llibreria a tafanejar i comparar allò que no es troba per aquí i que, reticents com sou a usar l’amazon, no us heu pogut estar d’encabir a la maleta.
Us comento un parell d’idees, una d’Iowa i l’altra de Romania.

cortar-pelo-gratis-ninos-leer-cuento-courtney-holmes-3
A Iowa, un barber local anomenat Courtney Holmes ha decidit fer quelcom especial: Tallar els cabells gratis als nens que hi vagin i li llegeixin un conte. Amb aquesta idea, no només els talla els cabells gratis, sinó que a més els incentiva envers la lectura i els ajuda a trencar la por de llegir en veu alta.
“Els nens entren i els dic que hi vagin a la taula i agafin un llibre que els pugui agradar, i si no el poden llegir, els ajudo a entendre’l i el llegim junts” —va dir Holmes a l’USA Today— “Si he de ser honest, em vaig quedar molt sorprès. Vaig començar amb quatre nens i el següent que vaig saber és que hi havia 20 nens, tots esperant per tallar-se els cabells, desitjosos de començar a llegir. “
Llegit a http://www.elciudadano.cl/2015/08/114/200643/este-barbero-corta-el-pelo-gratis-a-los-ninos-que-le-lean-un-cuento/

A Romania no pagues bitllet a l’autobús si llegeixes un llibre
Victor Miron va tenir una bona idea. Va escriure a l’alcalde la seva ciutat que per animar als usuaris a llegir en el transport públic, se’ls podria deixar pujar sense pagar.
L’alcalde, Emil Boc, va estar més d’una any rumiant la proposta i finalment la va fer realitat. Va passar entre els dies 4 i 7 de juny d’aquest 2015. A la ciutat de Cluj-Napoca tots els qui viatjaven amb un llibre van pujar al bus de forma gratuïta.

Travel-by-book-in-Cluj-Napoca-readers-travel-for-free-5__880bus-reading__880
És una bona idea que es podia aplicar en dates assenyalades (festa major, la Mercè, Sant Jordi, dia de les biblioteques, etc.) i potser amb el suport d’algun sponsor no resultaria gaire car.
Aquest mateix Victor Miron fa altres companyes per promoure la lectura: per exemple “bookface” que facilita descomptes a tot tipus d’establiments comercials (llibreries, dentistes, salons de bellesa…) a tots aquells que a la seva foto de perfil facebook hi surten amb un llibre a les mans.
Podeu llegir la notícia a: http://www.boredpanda.com/travel-by-book-in-cluj-napoca-readers-travel-for-free/

Romanian-City-Gives-Free-Bus-Rides-To-People-Who-Read-Books-Inside__880

Los viernes va de poesía

“Hay un libro donde el viento
arrastra todas las letras,
un libro con un camino
por donde nadie regresa”

Las palabras que se lleva el viento
(Juan Carlos Marín Ramos)

DSC03140Les companyes Mercedes Fernánz de l’escola Ramón y Cajal (Fuenlabrada) y Isabel Sastre del centre Andrés Manjón (Fuenlabrada) entenen que una bona manera d’acostar la poesia als alumnes és a través del joc. Col·leccionar poemes, un cada setmana, amb la intenció de completar un àlbum fomenta i ritualitza l’acció que presenten aquest mes a les pàgines de la revista GUIX. L’objectiu final de l’acció és que les poesies es recitin, es recreïn, es comprenguin i s’aprenguin.

Segons escriuen:
Los viernes va de poesía es una actividad dirigida a toda la comunidad educativa (alumnado, maestros, madres, padres) realizada con el objetivo de fomentar el gusto por la poesía y el conocimiento de distintos poetas.
Esta actuación se lleva a cabo los viernes (este curso) aunque varía cada año en función del horario de la coordinadora de la biblioteca.

Se coloca una cesta llena de poemas en cada una de las distintas entradas del colegio para que, quien lo desee, coja una poesía, la lea y…

I afegeixen que:

Al potenciar la poesía en la escuela no pretendemos hacer de nuestro alumnado verdaderos poetas, nuestra intención es que conozcan las posibilidades del lenguaje: su valor para expresar sentimientos y emociones, para convertirse en un instrumento que nos permita conocer y comprender el ritmo, la entonación, el significado de las palabras, las metáforas, las imágenes,…

Cualquier momento es bueno para acercar a los niños/as al lenguaje poético.

DSC03137Al principio a través de la lectura y la recitación de poesías, jugando con el ritmo y modulando la entonación. El folklore es una fuente inagotable para el juego poético: canciones de corro, retahílas, trabalenguas, adivinanzas,…

Pasamos después al lenguaje escrito, recordando siempre que para obtener buenos resultados las estructuras poéticas tienen que haber sido aprendidas oralmente, de forma colectiva, intensamente, para que nuestros alumnos y alumnas puedan apropiarse de ellas, por repetición, contaminándose de las palabras, de su musicalidad y de magia.

El escritor y narrador Pep Bruno comenta que no se trata de escribir largas composiciones sino simplemente de escribir. La escritura creativa es un proceso difícil, hay que dar pautas, trucos, motivaciones. Conviene empezar con palabras y frases trabajando en grupos colaborativos.

De com organitzen aquests divendres poètics podeu tenir una idea més precisa al GUIX núm. 416 de juliol-agost (i també a AULA núm. 243)