narració

by

Quan ve el temps de menjar castanyes…

L’origen de la Castanyada es perd en la nit dels temps però a les escoles es dediquen estones a recordar-ne els elements que conformen aquesta festa. Es programen accions per descobrir els elements de la natura que s’hi apleguen en la tardor, tant en el món vegetal (caiguda de les fulles, els bolets, les herbes oloroses que s’escampen pel bosc, els fruits de la tardor, les castanyes) com en el món animal (migracions d’ocells, desaparició dels insectes) i els canvis climàtics (dies més curts, tonalitats més suaus del cel, els colors de la natura).

També hi són presents, a l’hora d’organitzar la festa, els aspectes que la cultura popular ha anat conservant fins als nostres dies o que, parcialment oblidats, les mestres entossudides s’entesten en recuperar: cantarelles, poemes, dites i contes.

Excursions al bosc, visites al mercat o a la pastisseria per veure i preguntar com fan els panellets, realització de murals, disfresses de castanyeres, etc. tot un ventall d’observació i ambientació que ens dona l’oportunitat de viure aquest primer parèntesis en l’activitat escolar. Bé ,aquest any, la cosa anirà d’una altra manera però, ni que sigui en la bombolla de l’aula o via telemàtica, estarà bé que hi dediquem alguna estona a viure la castanyada.

Pel que fa als contes, hi ha força reeixits. Potser el d’en «Benet i el seu roure» i el de «L’indi errant que dugué la tardor» siguin dels més explicats. També «la Maria Castanya i els follets» i altres de populars o que s’han anat publicant durant els darrers anys.

Bé, avui us n’explicaré un que no s’ha arribat a traduir. Primer aniré al bosc a buscar algunes castanyes…

«L’eriçó i la castanya»
Un conte de l’autor turc Feridun Oral, del qual s’ha publicat a casa nostra «La poma vermella» un relat que conserva la mateixa estructura que aquest: un inici amb un conflicte i una recerca de la solució que passa per trobar col·laboradors. Finalment, un accident que resol el problema i un final feliç. El conte original «Kirpi ile Kestana» comença així:

Era un dia assolellat. El petit eriçó dormia profundament als peus del castanyer.
“Plof!” alguna cosa va caure al seu damunt.
El petit eriçó es va despertar. No entenia que havia passat.
Va mirar a la seva dreta i no va veure res. Va mirar a l’esquerra i tampoc va veure res.
—Es veu que dormia profundament —es va dir a si mateix.
Volia caminar, però li costava perquè notava un pes a l’esquena.
—Potser estic creixent, les meves espines es tornen pesades —va pensar.
En aquell moment va sentir una veu: “Hola!”
El petit eriçó va mirar al seu voltant, però no sabia d’on provenia el so.
“Ei, em sents?”

Aquesta història narra l’amistat entre l’eriçó i la petita castanya que li cau a l’esquena. L’eriçó no entén què passa però aviat s’adona que es tracta d’una castanya. Li diu que baixi per veure-la però resulta impossible, perquè les punxes d’ambdós estan enredades. El petit eriçó salta i salta, però no aconsegueix treure’s la castanya de sobre. Fins i tot fa tombarelles, però només aconsegueix que s’enredin més. Llavors busquen ajuda per resoldre aquest problema. Però els animals que van trobant no els ajuden per molts motius diferents. Tots tenen altres coses importants a fer. Al final, quan es fa fosc, el petit eriçó corre tan de pressa que rellisca i roda costa avall, fent que la castanya es separi. Quan obren els ulls, es troben. Problema resolt.
El petit eriçó torna cap a casa seva, la castanya es queda sola i, just en aquell moment, alguna cosa cau de l’arbre que té al costat…

Us deixo el Powerpoint amb les imatges per si us ve de gust aprofitar-lo aquests propers dies. Només cal clicar a l’enllaç següent: KIRPI ILE KESTANE

Bona Castanyada, mestres!

by

Un Sant Jordi molt bàrbar

M’ha arribat un regal molt emotiu que no puc estar-me de comentar.

Fa un parell de setmanes vaig presentar el llibre «Bárbaro» de Renato Moricone i una nena de segon de primària, de nom Daia, el va veure i va decidir fer un conte semblant però amb una «Bárbara» de protagonista. Ahir me’l va enviar per correu electrònic.

A la portada, el títol i una caixa oberta. A l’interior, una nena que es fica dins de la capsa i juga a imaginar que viatja amb un vaixell, un cotxe, una nau espacial…

La gràcia és que ella l’explica fent els sons dels objectes que apareixen. Ho he trobat genial, entranyable i per això li he demanat permís per compartir-lo.

És el millor regal que em podien fer. Gràcies, Daia, per ser com ets. Gràcies, Anna.

 

 

FELIÇ SANT JORDI A TOTA LA BONA GENT QUE COMPARTEIX L’ESTIMACIÓ PER LA LECTURA!

by

El viatge extraordinari de l’Olga

Duomo és una editorial que ha començat a publicar llibres per a infants i joves com el que comento tot seguit. Es titula Olga de papel i el personatge principal és l’Olga Tindal, una nena d’onze anys que pot contar unes històries meravelloses tan vives i detallades que semblen reals.

«Cuando empezaba a contar, quienes estaban cerca aguzaban el oído, las ventanes se entreabrían, en los patios las voces cesaban, rostros de curiosidad asomaban entre la ropa tendida y quienes estaban en casa salían arrastrando consigo una silla.»

Un dia, l’Olga comença a explicar la d’una nena de paper que desitja convertir-se en persona de carn i ossos i per aconseguir-ho comença un llarg viatge, un viatge extraordinari, que l’ha de portar a casa de la maga Auselia, que és qui té la solució.

«El viaje era largo y peligroso. El niño de barro y la niña de vidrio lo habían emprendido años atrás, pero solo uno de ellos había regresado…»

A la novel·la hi ha un relat paral·lel que és la vivència de l’Olga Tindal quan explica les aventures que s’inventa als seus dos millors amics, l’Oruga i la Mima. És fàcil de seguir perquè ambdós relats estan escrits amb diferent tipologia, permetent que sempre sapiguem què està passant i on ens trobem.  A més la narració és lineal, amb la qual cosa no cal fer altra cosa que disfrutar del que es llegeix.

Al conte principal, el que narra el viatge, l’Olga de paper viurà nombroses i inversemblants aventures, farcides d’emocions i sorpreses.

«Es la historia de cuando el oso amaestrado del señor Yubat, al final, me cortó en dos y el hombrecito muelle me pegó con celo. Él siempre lleva encima un rollo de celo, porque de vez en cuando se despega del fondo de la caja y cae fuera. La mujer voladora quería prestarme una de sus tiritas, pero yo opino que, si te cortan en dos, hace falta algo más fuerte para mantenerte junta.»

Olga de Papel té diversos nivells de lectura. Un primer nivell és l’aventura en si i pot anar adreçat a infants a partir de nou anys. Un segon nivell de lectura ens porta a extrapolar els missatges que s’amaguen darrera de les situacions i dels personatges, i ens condueixin al simbolisme de la veritat i de l’amor subjacent.


Vam tenir la sort que ens visités l’autora, l’Elisabetta Gnone, convidada per Duomo Ediciones i vam poder parlar amb ella en una trobada informal a l’Abacus de Balmes. Va explicar els tres anys invertits en la gestació del llibre, el perquè de la tria d’un nom tan rodó com Olga per a un personatge tan fràgil fet de paper (que té por del vent, i la terroritza la possibilitat de mullar-se) i sobretot ens va explicar que a Itàlia fa un any que circula el llibre i té força èxit entre els adolescents, entre les noies especialment. També vam poder parlar de literatura infanti l juvenil en general, de Rodari, d’Innocenti i de Piumini, entre d’altres autors del seu país.
A la Casa del libro (Rambla de Catalunya) hi ha una exposició de les il·lustracions. Com no podia ser d’una manera estan fetes amb papers retallats. Una joia. En el vídeo següent podeu veure el procés que ha seguit la Linda Toigo per a la seva elaboració.

i si hi esteu interessats en treballar la novel·la, també hi ha una guia de lectura. Us l’escannejo i la podeu obrir aquí.

LES DADES:
Títol: Olga de papel
Autora: Elisabetta Gnone
Il·lustradora: Linda Toigo
Traductor: Miguel García
Editorial: Duomo
Barcelona, 2017
Pàgines: 324

 

by

Bon Nadal

Amics i amigues, us desitjo un bon Nadal i unes bones festes!

Tant de bo el proper any vingui carregat de bones lectures que ens ajudin a ser millors persones.

Si us ve de gust, podeu llegir un dels contes de Nadal que més m’agraden. Es titula L’hoste nadalenc i el va escriure Selma Lagerlöf, escriptora sueca coneguda per El meravellós viatge de Nils Holgersson. El conte explica la història del petit Ruster, un vell music borratxo, i d’en Liliecrona, un violinista de prestigi, i la seva família durant els dies previs al Nadal. Només cal que cliqueu AQUÍ per poder-lo llegir.

dsc05081-2

… i ‘s’allarguin els contes fabulosos
per a l’infant que al llit en té costum
i al darrera de vidres ploricosos
balli la gent entre un esclat de llum.
                                    Josep Carner

L’Hoste nadalenc va ser publicat en català dins del recull Els Ingmarsson, editat per Editorial Catalana i amb traducció de Joan Sitjar.

by

Festival de llegendes de Catalunya

cartell detall

Les llegendes es diferencien de les rondalles i altres contes en que solen estar situades en un lloc determinat o en una època concreta. Per exemple, la llegenda del Drac de Banyoles, a la capital del Pla de l’Estany, la de Sant Jordi al Montbanc, la del Pont del diable a Martorell, etc.
Una de les més conegudes i que agraden molt d’explicar a les sessions de contes per la seva senzillesa i l’ensenyament que l’acompanya és la de La senyora de Tous.

N’hi ha diferents versions i potser la més coneguda és la que va recollir Joan Amades a la seva Rondallística. A mi m’agrada com ho explica l’Elisa Vidal al llibre “Tous memòria viva. Relats i llegendes” editat per Claret:

Diu la llegenda que hi havia al castell de Tous una senyora capriciosa i llaminera, molt difícil d’acontentar; de tant acostumada que estava al luxe i a la bona vida, qualsevol refinament li semblava poc. La bona taula era la seva perdició. Només volia exquisitats.
Hi va haver un cuiner que li durà una mica més que els altres: li havia fet descobrir que els cervellets de canari eren boníssims. Un altre cuiner, li serví un deliciós suquet d’ossos, molt ben amanits. Quan li preguntà què era el que li donava aquell gust tan bo, el cuiner respongué:
– És el moll de l’os de bé negre, només de bè negre.
Des d’aquell dia sols volia aquell menjar, i cap altre la satisfeia. Primer s’acabaren els bèns negres dels seus ramats, després els bèns negres de les seves contrades.
Tan difícil es feia de trobar-los, que la senyora del castell va acabar tots els seus recursos, va haver de vendre moltes possessions i empenyorar-se per tots costats. Aviat es va arruïnar. I els seus creditors es quedaren amb les poques propietats que li pertanyien.
En tal situació i desposseïda de tot, es veié obligada a demanar caritat anant de casa en casa per poder malviure. Voltant per les masies que un dia foren seves, es diu que en una d’elles la mestressa li dona un crostó de pa i unes nous.
Era tanta la gana que duia endarrerida, que mentre menjava aquell pa amb nous les llàgrimes li vingueren als ulls. Quan li preguntaren que li passava, ella digué, planyent-se del seu infortuni: “Si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara avui seria la senyora de Tous”.

Al poble de Sant Martí de Tous se l’ha fan seva i n’estan orgullosos. Tan és així que des del 2010 organitzen un FESTIVAL DE LLEGENDES DE CATALUNYA. Sempre és el primer cap de setmana de juliol (enguany el 2 i 3 de juliol) i el seu objectiu és recuperar, potenciar i donar a conèixer històries i llegendes populars que coexisteixen arreu dels Països Catalans.

El proper cap de semana podeu anar a aquests bonic poble i escoltar en qualsevol dels molts racons algunes de les llegendes més nostrades… també podeu participar, naturalment.

El cartell de l’edició d’enguany AQUÍ
La programació completa de totes les activitats la podeu trobar al web:

http://www.festivaldellegendesdecatalunya.cat

by

Implica’t amb la Marató

baseboscEl pont de Vilaneu és un conte que he escrit amb les companyes mestres, la Desirée i l’Imma, i forma part del projecte Implica’t amb la marató de TV3, un projecte que té com a objectiu fonamental treballar la solidaritat a les aules de les escoles i instituts del nostre país.
Si vols llegir el conte, només has de clicar aquí.
El projecte Implica’t amb la marató de TV3 va néixer, amb molta il•lusió, a la ciutat de Lleida, impulsat per un grup de docents coordinats per la Maria del Mar Lluelles. De seguida, i gràcies a les xarxes socials, s’ha anat escampant i ha anat trobant col•laboradors a tot el territori. A la vora de trenta mestres i professors hem dedicat hores a preparar materials que puguin ajudar als alumnes dels nostres centres educatius. Tot i que han estat uns mesos intensos de feina, estem molt contents de poder contribuir a una tasca solidària d’aquesta magnitud.

Els materials elaborats i recollits en una adreça web tenen una doble intenció. D’una banda, hi ha les accions de divulgació i sensibilització. Són un seguit de documents que incideixen en el concepte “solidaritat” de manera transversal, des de totes les àrees, amb l’objectiu de conscienciar l’alumnat del significat d’aquest substantiu.

Definir la solidaritat pot semblar complex en els temps actuals. Per a nosaltres té un sentit clar i l’associem a paraules com fraternitat, interdependència, cohesió i cooperació, entre d’altres. Creiem que la solidaritat és un sentiment col•lectiu, que fluctua teixint relacions entre el grup i l’individu, de manera constant i indissociable.

Ésser solidaris ens porta a comportar-nos com si fóssim nosaltres qui ens enfrontem directament amb el problema dels altres. Del que es tracta és d’actuar junts, de viure junts, de ser conscients que hi ha una reciprocitat i un reconeixement mutu.

De l’altra banda, en el projecte Implica’t  hi ha unes accions d’ajuda a la Marató. Són propostes que donen pistes sobre possibles activitats a realitzar a les escoles amb la idea de recaptar diners per col•laborar en la Marató de TV3. Des de propostes plàstiques, concerts o esmorzars, fins a regals, samarretes, pins o bosses que hi destinen una part del seu import directament a la marató.

El projecte està adreçat a tots els centres educatius de Catalunya i abasta des de l’alumnat de cicle infantil fins al d’educació secundària.

El que pretenem és animar els mestres i els pares i mares a participar en el projecte Implica’t. Si ho aconseguim, si aconseguim estendre el valor de la solidaritat, la nostra satisfacció serà completa.

A hores d’ara tenim el compromís de col•laboració de moltes escoles, associacions de mestres, ajuntaments com el de Lleida o l’Hospitalet, aules hospitalàries,…

Es pot trobar tota la informació al web Implica’t amb la Marató de TV3 (http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/infantil/ajuda.html). També es pot seguir al bloc, a facebook i a twitter.

Pots llegir una entrevista que vaig fer per al diari L’Hdigital aquí

Dos moments del projecte a l’escola Sant Josep – El Pi: narrant el conte als alumnes de P5 i fent un joc solidari amb els de P4

IMGP2363IMGP2466

by

Teixint somnis, conte a conte

A la revista GUIX del mes de desembre trobareu un article sobre la narració de contes. L’he titulat Teixint somnis, conte a conte i forma part de la sèrie d’articles que vaig escrivint a la secció “Viure la lectura”. L’acompanya l’explicació d’una pràctica anomenada El cercle dels narradors. També s’ha publicat en castellà a AULA. El podeu llegir si entreu a PUBLICACIONS/ARTICLES/GUIX.

És l’últim article del segon any de la sèrie Viure la lectura. El proper 2012 la sèrie la podreu seguir, com fins ara, a l’apartat GUIX DOS. N’estic content de la confiança que la gent de GRAÓ (en Raül Manzano i la Glòria Puig, especialment) dipositen en les experiències lectores de la nostra escola.

width=Llegint a la biblioteca, a l’estona de l’esbarjo, en una sessió del Cercle dels narradors.