Vaig anar a la presentació de les dues darreres novetats de l’editorial A buen paso. L’acte es va celebrar a la llibreria infantil Abracadabra on de la mà d’en Ricardo Rendón s’entesten en presentar aquella literatura que té més dificultats en entrar en les escoles.
Els llibres en qüestió són els àlbum “El intruso” i “Rasabadú”, ambdós il·lustrats per la Cristina Sitja Rubio, una il·lustradora veneçolana que viu a cavall de Barcelona i Berlín.
A les parets de la petita sala d’exposicions hi han els originals de les dues obres, tal com els va acabar la Cristina, amb les notes al marge i indicacions per a la edició. Molt interessant.
La presentació va anar a càrrec de l’editora Arianna Squilloni, que ens va fer una explicació molt passional del que li suggerien els dibuixos i les històries. Ho va anar farcint amb anècdotes personals i aquell ímpetu de les persones que disfruten amb la seva feina.
El intruso tal com podem llegir a la pàgina web de A buen paso narra la història d’una pilota que… “A partir del dia en què una pilota entra per la finestra de la seva habitació, el jove protagonista d’aquesta història no tindrà tranquil·litat … Què vol aquesta pilota? Voldrà ocupar el seu espai?
El protagonista observa com la pilota va ocupant la seva habitació, fent amistat amb les altres joguines. Les seves intencions no poden ser bones.
Obsessionat, el noi prendrà mesures contra la intrusa i, potser, d’aquesta manera el que farà serà complicar la seva situació.
El conte té un punt de claustrofòbic al voltant d’una obsessió. La seva prosa nítida, concisa i calibrada contrasta amb el color de les imatges que presenten un món fantàstic i alegre.
Un conte per a comentar i conversar. Un conte per reflexionar sobre les dinàmiques de grup, els nouvinguts, els canvis, el lloc que cada un acaba ocupant en el món ”

Rasabadú és la història d’un drac de paper. Diu la Ressenya que han preparat: “Rasabadú és un drac de paper que viu en un celler juntament amb famílies de taràntules, mosques, rates i altres bestioles. En Rasabadú escolta la ràdio, llegeix el paper de diari amb el qual està fet, repeteix les notícies que hi té escrites sense saber ben bé què està dient, passeja pel celler, saluda els altres. Però un dia es constipa. A partir de llavors viurà angoixat amb el dubte: ¿esternudarà foc destruint-se a si mateix i als seus amics perquè és un drac? O, com que és de paper, esternudarà tan sols confeti?
La taràntula ho té clar: l’esternut d’en Rasabadú acabarà amb el celler, els altres dubten, en Rasabadú es consumeix en la incertesa.
La Cristina Sitja Rubio, ha creat un univers ple de vida i afectes, donant cos a aquest tendre drac que l’Edgar Omar Avilés ha retratat en el moment més delicat, el moment en què un es troba tot sol amb si mateix i descobreix qui és en realitat. Un llibre intens per comentar, discutir, llegir junts. Un llibre per reflexionar sobre la identitat de cadascú de nosaltres.”

Una vintena de persones vam poder gaudir i comprar aquestes dues obres i vam acabar prenent una copeta, que sempre és d’agrair, i demanant-li a la il·lustradora una dedicatòria per a nosaltres o per a les persones que estimem.

De tornada a casa reflexionava sobre les meves lectures, que són variades i diverses, gairebé com a tota la gent que m’envolta. Llegeixo llibre infantils però també novel·la policíaca, llibres d’història, novetats, tot el que em passa per les mans. De vegades no els acabo, altres faig una lectura en diagonal d’aquells fragments que no m’interessen, però de mica en mica vaig construint el meu propi itinerari. Sovint subratllo frases amb retolador marcador o enganxo post-it.
Ara mateix he acabat de llegir “Vida privada” de Josep M. De Sagarra, una lectura que he compartit amb la gent del club de lectura de la biblioteca Vapor Vell. També he xalat de valent amb “Intemperie” de Jesús Carrasco, una novel·la colpidora que és una joia, “L’altra” de la Marta Rojals no m’ha acabat de fer el pes, malgrat que té un inici potent es va fent massa evident el seu desenllaç, “Neuroeducación” de Francisco Mora que s’ha de llegir amb una llibreta al costat, i altres. Entre mans tinc “Segui vora el foc” de Jair Domínguez i “El siglo de las luces” d’Alejo Carpentier, un llibre màgic que ens explica una part de la història de la revolució francesa i la vida a les illes del Carib en aquella època convulsa.
Com a molts de vosaltres, m’encanta llegir, el tacte del paper, la seva olor… assegut a la terrassa de casa, al sillonet de llegir, amb un cafè a la vora, ah!
Els llibres viuen amb nosaltres i com deia C.S. Lewis (crec) “ens recorden que no estem sols” i en acabar notem com ja no som els mateixos. M’atreviria a dir que el llibre també ha canviat, perquè sabem que els llibres estan vius, tenen ànima i sentiments.
No pareu de llegir… i si em voleu dir què esteu llegir ara mateix, estaré encantat de la vida!