El peix número 14 creu en el possible

«El peix número 14» és una història que combina l’humor amb preguntes més serioses sobre la vida i les implicacions ètiques de la ciència.

El personatge principal és una noia de dotze anys, l’Ellie Cruz, força llesta, estudiosa i apassionada dels trencaclosques. La seva mare és mestra de teatre i el seu pare és actor.

Al principi del llibre, la mare apareix amb un noiet de tretze anys que discuteix amb ella i sembla enfadat amb el món. Resulta que és l’avi de l’Elli, el famós científic Melvin Sagarsky (té un club de fans a Finlàndia), i ha inventat una substància que permet rejovenir. L’ha experimentat en ratolins i també en ell mateix, com a primera prova en un humà. Ara és un jove que pensa com un home de setanta anys i que es vesteix com un avi però que té el cos i la gana d’un adolescent.

La trama consisteix en aconseguir que l’avi pugui tornar al seu laboratori per recuperar la fórmula però no serà fàcil.

La pregunta que subjau és: És bo envellir? Està bé que siguem sempre adolescents? Quina gràcia hi ha en seguir el cicle de la vida?

La relació entre la noia i l’avi és formidable i l’home aconsegueix obrir-li els ulls a una realitat que està envoltada de ciència per tot arreu. Li explica, per exemple, els aspectes curiosos de la ciència i de com alguns científics famosos (Oppenheimer, Marie Curie, Salk, Galileo, Newton, etc.) van fer descobertes que van canviar el món.

A mesura que anem llegint ens preguntem si l’avi serà un d’aquests personatges i ens canviarà la vida amb el seu elixir de l’eterna joventut.

La novel·la és divertida, té bon ritme i la traducció al català està molt aconseguida.

El final és espatarrant i suggereix infinites possibilitats perquè et deixa amb un munt de pensaments i idees sobre la vida que, de ben segur, podran propiciar un debat xulíssim a l’aula: Imagineu-vos que passaria si de cop i volta, un dia apareix a casa el vostre avi com si fos un nen de 13 anys…

El llibre forma part de la selecció que ha preparat el CLIJCAT per al premi «Atrapallibres» del curs vinent, en la secció 11-12 anys, i segur que animarà als lectors a usar la seva imaginació i creure en el “possible” que anuncia la portada.

Els capítols són curts i de bon llegir. Recomanat per a cicle superior i primer cicle de l’ESO

La fitxa que hi ha al web de l’editorial: AQUÍ

LES DADES:
Títol: El peix número 14
Autora: Jennifer L. Holm
Il·lustrador: Gustavo Roldán
Traductor: Marc Donat
Editorial: Viena Editorial
Col·lecció: El Jardí Secret, núm. 25
Pàgines: 192
Barcelona, 2019

Manolito truca a la porta

La por al desconegut és una de les més comunes i sovint es manifesta amb rebuig  o mirant cap a una altra banda.
La literatura infantil ens mostra nombrosos exemples de com ens comportem. De vegades ho fa de manera directa, explícita i en altres ocasions els autors empren les metàfores per fer evident el tracte que disposem als demés.
«Li vam posar Manolito» ens explica que un bon dia arriba a una casa una mena de bestioleta, un animaló que demana si el poden deixar entrar. Com que els que hi viuen a dins no el coneixen, li diuen que se’n vagi, però l’animaló insisteix i  torna a demanar que el deixin entrar, una vegada  i una altra, sense èxit.
El relat està posat en boca d’un personatge que viu a la casa i que veiem a través de la finestra.

L’autor, en Gustavo Roldán, ha bastit un relat que ens fa “pensar”,  emprant un to humorístic i unes situacions una mica absurdes. L’animal, per exemple, no se sap què és: Té trompa, dues potes, orelles molt grans, cos pelut, etc. Un animal singular, sens dubte.

L’ús del color és senzill, amb una paleta cromàtica de pocs colors: blanc, negre i vermell, bàsicament, amb tocs de groc i verd.
Lectura recomanada a partir de cicle inicial.
Té un final molt “snoopy”.

LES DADES:
Títol: Li vam posar Manolito
Autor: Gustavo Roldán
Traductor: Xavier Canyada
Editorial: A buen paso
Pàgines: 44
24 x 18 cm.
Barcelona, 2019