Màquines

imatge de Gilbert Legrand

Gianni Rodari deia que “el món de les joguines no té límits. Es reflecteix i interfereix amb el món adult, en la seva realitat canviant. Hi figuren fins i tot els tancs, per desgràcia… Hauríem de relacionar íntimament els tres substantius imaginació-joc-llibre per tal d’aconseguir que la literatura no caigui sobre els nens com un pes extern, o una tasca avorrida, sinó que surti d’ells, visqui amb ells, per ajudar-los a créixer.”
I també deia que els infants, durant el seu creixement, travessen una fase en què els objectes els hi serveixen sobretot com a símbols i que, fins i tot, els llibres s’haurien de considerar joguines, com la pilota o la nina, però fets de paraules i d’imatges.

El cert és que el llibres que inviten a jugar, a imaginar, a crear, tenen molta acceptació entre els alumnes, perquè els objectes estranys, els artefactes, sempre ens han acompanyat a la nostra vida diària (des del telèfon mòbil fins a les tisores o l’ascensor) i els trobem a la mitologia grega (les ales d’Ícar, el cavall de Troia), al cinema (els gadgets de l’agent 007), als tebeos (els invents dels professor Franz de Copenhaguen) però, sobretot, a la literatura.

Imatge de Christian Voltz

La literatura infantil i juvenil no és aliena a aquesta necessitat d’inventar nous món, noves formes de vida, nous objectes. Així trobem llibres on els objectes inanimats prenen vida (Era fosc i sospitosament tranquil), altres on apareixen enginyis que funcionen (L’extraordinari enginy parlant del professor Palermo), altres amb objectes imaginaris a partir d’elements de la natura (el taller de les papallones), artefactes fets amb objectes quotidians (Lindbergh: l’agosarada història d’un ratolí volador), etc.

Són llibres que es presten a imaginar però també a crear a partir de les propostes que, fàcilment, podem deduir. Són llibres que lliguen directament la ciència amb el medi, la plàstica, la imaginació, i conviden al treball cooperatiu. Aprofitem-los!

Durant el curs que ara acabem, el grup de treball Passió per la lectura hem elaborat un material al voltant d’alguns llibres que podeu consultar si entreu a la pestanya Propostes didàctiques que trobareu a la barra superior. El material complet estarà a partir del mes de juliol a la vostra disposició a la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els libres dels quals hem elaborat una proposta són:

Objectes imaginaris a partir d’elements de la natura
El taller de las mariposas
Mondo babosa
El país de jamás lo creerás
Artefactes fets amb objectes quotidians inanimats
Ens enlairem
El abuelo de Zulaimar
El pequeño inventor
Lindbergh: L’agosarada història d’un ratolí volador
Metamorfosis d’objectes inanimats que prenen vida
¿Todavía nada?
El gran Bazar
La princesa de Trujillo
El árbol tan poco árbol
Era fosc i sospitosament tranquil
El gran show de las pequeñas cosas
Enginys que funcionen
Pinzón y los inventos
L’extraordinari enginy parlant del Professor Palermo
La invenció de l’Hugo Cabret
Màquines
Trastario
Personatges
50 oficis esbojarrats

Imatge de Hanoch Piven

Acabo de llegir una de les darreres novel·les d’en Jordi Sierra i Fabra: L’extraordinari enginy parlant del professor Palermo. La tenia pendent des que vaig veure el treball que havien fet a Oriola els mestres d’aquella ciutat.
M’ha agradat força. Bé, de fet l’he llegit perquè el curs vinent farem una recerca dels llibres que tenen com a elements claus els artefactes, les màquines o els enginys mecànics. Crec que aquesta obra ens anirà molt bé. Aquí es barregen realitat i ficció d’una manera molt natural, molt planera. Tot és creïble, la part fantàstica és un complement a la part real. M’ha recordat “L’invenció de l’Hug Cabret” pels tres personatge principals (el nen, l’adult i l’autòmat) i perquè es tracten temes que interessen als alumnes (o que poden interessar) com les relacions entre persones, la solidaritat, l’amor, l’amistat, les guerres, els extraterrestres, etc.

La lectura és fàcil i ràpida, plena de diàlegs i escrita en primera pèrsona pel narrador infant. En Jordi Sierra ens porta a través de la història combinant misteris, màgia, emoció i sentiments i, a mi, m’ha transportat a les novel·les de la meva infantesa, quan estava enganxat a Jules Verne.

La narració explica la vida d’un noi orfe que a principis del segle XX, a Lió, es cola en un teatre, veu l’actuació d’un mag ventríloc (el professor Palermo) i queda encisat per l’espectacle. Aquest ventríloc s’acompanya d’un Enginy Parlant que parla i es mou, aparentment sense fils ni sense contacte amb l’home.
L’interès i l’atzar portaran al noi a descobrir el misteri i el Professor l’incorporarà com a ajudant i li mostrarà el secret del seu ninot parlant.

Més endavant, quan en Palermo mor, el noi passarà a ser el nou mag de fama internacional.

Aquesta obra va obtenir el 5è Premi La Galera Joves Lectors. Molt recomanable per als alumnes de cicle superior.

Com a anècdota, explica l’autor que el guió d’aquesta obra el va escriure en un tovalló de paper mentre sopava en una terrassa de Palerm, d’aquí el nom del mag.

Unes declaracions de Jordi Sierra al programa InfoK, a propòsit del llibre, les podeu veure a continuació, clicant AQUÍ