Acabo de llegir una de les darreres novel·les d’en Jordi Sierra i Fabra: L’extraordinari enginy parlant del professor Palermo. La tenia pendent des que vaig veure el treball que havien fet a Oriola els mestres d’aquella ciutat.
M’ha agradat força. Bé, de fet l’he llegit perquè el curs vinent farem una recerca dels llibres que tenen com a elements claus els artefactes, les màquines o els enginys mecànics. Crec que aquesta obra ens anirà molt bé. Aquí es barregen realitat i ficció d’una manera molt natural, molt planera. Tot és creïble, la part fantàstica és un complement a la part real. M’ha recordat “L’invenció de l’Hug Cabret” pels tres personatge principals (el nen, l’adult i l’autòmat) i perquè es tracten temes que interessen als alumnes (o que poden interessar) com les relacions entre persones, la solidaritat, l’amor, l’amistat, les guerres, els extraterrestres, etc.
La lectura és fàcil i ràpida, plena de diàlegs i escrita en primera pèrsona pel narrador infant. En Jordi Sierra ens porta a través de la història combinant misteris, màgia, emoció i sentiments i, a mi, m’ha transportat a les novel·les de la meva infantesa, quan estava enganxat a Jules Verne.
La narració explica la vida d’un noi orfe que a principis del segle XX, a Lió, es cola en un teatre, veu l’actuació d’un mag ventríloc (el professor Palermo) i queda encisat per l’espectacle. Aquest ventríloc s’acompanya d’un Enginy Parlant que parla i es mou, aparentment sense fils ni sense contacte amb l’home.
L’interès i l’atzar portaran al noi a descobrir el misteri i el Professor l’incorporarà com a ajudant i li mostrarà el secret del seu ninot parlant.
Més endavant, quan en Palermo mor, el noi passarà a ser el nou mag de fama internacional.
Aquesta obra va obtenir el 5è Premi La Galera Joves Lectors. Molt recomanable per als alumnes de cicle superior.
Com a anècdota, explica l’autor que el guió d’aquesta obra el va escriure en un tovalló de paper mentre sopava en una terrassa de Palerm, d’aquí el nom del mag.
Unes declaracions de Jordi Sierra al programa InfoK, a propòsit del llibre, les podeu veure a continuació, clicant AQUÍ
La invitació a la lectura 
El vaig llegir l’any passat amb la intenció de recomanar-lo als alumnes de cinqué. Però tot i que la historia es molt engrescadora, em va semblar que eren massa joves per aquest llibre. Em va agradar molt, però potser la recomanaria per als alumnes d’ESO.
Hola Ana!
Tens raó. Per als de cinquè potser és massa complicat. Amb els de sisè ja no ho tinc tan clar. He tingut la sort de treballar en una escola que ha apostat fort per la lectura des de sempre i també hem tingut unes famílies molt lectores i uns alumnes que des de ben petits han viscut envoltats de llibres. Aquest fet sempre m’ha fet veure els nivells lectors de manera esbiaixada i, sovint, al grup de treball, quan comentem lectures per als infants no coincidim en les edats. De vegades comento que fa trenta anys o més fèiem llegir “Jim Botó” als alumnes de tercer sense cap dificultat i com, de mica en mica, hem anat pujant l’edat. Ara, als de cinquè potser els costa llegir aquesta novel·leta.
La idea del llibre del Professor Palerm anirà inclosa en el projecte del curs vinent. Com he comentat volem investigar els llibres que tenen com a fil conductor un enginy, màquina o artefacte. Pensa, per exemple, en Era fosc i sospitosament tranquil d’Einar Turkowski , La màquina de fer petons d’Agnès de Lestrade, els aparells que surten als Potter i altres. Crec que ens ho passarem bé.
Moltes gràcies per la teva complicitat. Passa un bon estiu envoltada de bones lectures.
Jaume