Dissabte 26 de gener van fer la quarta sessió del club de lectura «Kanalla Inexplicable», aquesta vegada sobre els llibres fets amb materials reciclats. Ens vam centrar en l’obra de Gilbert Legrand i Chistian Voltz. Vam parlar de reciclatge i després de repartir les xapetes de la sessió i una frontissa-llibre tunejada seguint el model Legrand, vam fet la lectura compartida de «No és culpa meva!» i la vam comparar amb la versió castellana «¡Yo no he sido!». Vam riure força amb les il·lustracions i les expressions de la pagesa.
En acabar vam fet una activitat relacionada amb els treballs d’en Voltz i ens van quedat uns quadres que «ni pa qué»
Si voleu saber més d’en Christian Voltz, podeu veure el que dèiem el febrer de 2013 AQUÍ.
La propera sessió serà el 23 de febrer i llegirem «Qui soc avui?» d’en Ricardo Alcántara.
Un barret de pirata. Un dia assolellat. En Blau el pingüí Un nou joc ha trobat…
Així comença aquest àlbum «Enfonsat!» que és una nova aventura del pingüí que ja ens va divertir a l’anterior «Quin vent». En aquest, en Blau el pingüí viu una aventura de pirates, tresors i amistat.
Mentre naveguen pels set mars, el capità pingüí i els seus amics Pere Simitarra, el contramestre Raimon, l’ós Bernat i la foca Marcel pateixen un inesperat enfonsament! Però el naufragi els porta a trobar a un personatge desconegut perdut en una illa deserta. La possibilitat de trobar un tresor, encara està oberta… Perquè en Blau té un sorprenent pla per rescatar un vaixell enfonsat. La història acaba amb un nou i meravellós ús per al vaixell que «val molt més que tot l’or».
Un llibre molt divertit il·lustrat amb els colors vibrants i emotius que empra sovint en Rob Biddulph.
El text original en anglès està pensat per ser llegit en veu alta i disfrutar de les rimes. La traducció de l’Anna Llisterri és molt encertada perquè manté la simpatia de les rimes gracioses que fan que sigui un plaer llegir-les: «Un moment: hi ha una bandera… Un pal… Un timó Calamars i sirenes, és tot un galió!»
A l’escola pot oferir-nos moltes possibilitats de treball perquè el tema enganxa des de la primera pàgina però també pot ser un bon motiu de generar discussions i imaginar el que pot passar a continuació: Com tornaran a casa, com es va enfonsar el galió pirates, etc. i naturalment per parlar de l’amistat.
Un àlbum ideal per ser llegit en lectura compartida (Shared reading), a la manera com s’expliquen els contes a les aules de cicle infantil.
Un llibre bonic, poètic gairebé, que quan el rellegeixes et transmet una sensació molt plaent i t’obliga a mirar més i més detalls. Fixeu-vos, per exemple, com ens presenta l’autor en una doble pàgina espectacular el galió enfonsat o fixeu-vos en l’ós i la seva bossa d’anar a la compra o les ulleres de busseig que l’acompanyen.
LES DADES:
Títol: Enfonsat!
Autor: Rob Biddulph
editorial: Andana
Traductora: Anna Llisterri
32 pàgines
València,2017
Al web de l’autor (http://www.robbiddulph.com) podeu descarregar-vos molts jocs relacionats amb les seves obres (totes publicades a Andana edicions), com aquest barret pirata:
A l’escola Montcau-La Mola de Matadepera creuen que la lectura compartida és un espai privilegiat per al desenvolupament de la intel·ligència emocional i ho potencien al llarg de tota l’escolaritat.
Diuen que: La lectura compartida genera un vincle afectiu entre pares i fills, o bé entre avis i néts, molt poderós, que es basa en el plaer de compartir el procés de descobrir el que mostren els llibres. A pares i avis els permet compartir vivències que els transporten a la seva pròpia infància, revivint emocions viscudes quan eren petits. Es crea una gran complicitat familiar a través de la lectura.
Alumna de l’escola Montcau – la Mola
Per aquest motiu proposen cada curs diferents clubs de lectura destinats a alumnes de tercer a sisè de primària i familiars (pares, avis, germans,…), que tenen l’objectiu d’afavorir aquest vincle i gaudir de la lectura compartida. Podeu veure el que fan entrant a l’enllaç: http://montcaumediateca.blogspot.com.es/p/clubs-de-lectura.html
Especialment interessant és l’experiència amb el “Club de l’àvia gàngster“ que van portar a terme amb 32 nens i nenes de l’escola i els seus respectius avis i àvies.
En paraules de la Mariona Carreras i la Montse Núñez, companyes de l’escola Montcau-La Mola:
Es va escollir el llibre en l’idioma ( està editat en català, castellà i anglès ) i format (paper o digital) lliurement: “La increïble història de… l’àvia gàngster“ de David Walliams de l’editorial Montena, clau per aquesta experiència lectora que va resultar emocionalment enriquidora.
Vam presentar el llibre als nens i vam penjar un cartell al blog on es buscava per l’escola a “avis gàngsters”. Era un reclam de forma divertida per incitar a la lectura compartida d’aquest llibre. La lectura del llibre s’anava pautant per setmanes de forma que tots anàvem descobrint la història d’en Ben, protagonista del relat, al mateix ritme. Això va permetre als alumnes sentir-nos un equip en la lectura, descobrir la història al mateix temps i posar en comú les nostres percepcions i sentiments en l’espai de club de lectura. En aquest espai, i amb l’ajuda del suport del blog, vam poder conèixer la ciutat on s’ambienta el llibre, Londres, vam plantejar endevinalles, vam pintar quadres, vam posar música al llibre, vam fer un booktrailer, vam comentar emocions,… i vam poder ensenyar dibuixos que els avis es van fer arribar.
A la cloenda del club de lectura es va convidar als avis i àvies gàngsters perquè vinguessin personalment a l’escola i expliquessin com havia estat aquesta experiència. que llegir va molt més enllà de descodificar lletres i ser un procés únicament individual.
Tota la informació la podeu trobar a l’article que presenten a la revista GUIX (AULA en castellà) al número de juliol i agost de 2106.
En les primeres edats de l’infant convé anar-los familiaritzant amb els llibres. Per això, cal dedicar estones durant el dia per asseure’s junts i mirar-los conjuntament. S’ha de buscar un moment en que estiguin tranquils, alerta i disposats a participar. Així, lentament, anirem establint una bona comunicació, metre anem passant passat els fulls i li llegim en veu alta.
S’ha de triar un lloc tranquil i còmode, posar la criatura a la falda i i llegir-li o cantar-li amb veu suau i tranquil·litzadora. Si la cosa funciona, es nota de seguida que es diverteix.
Els llibres de tapes dures, són els ideals. Seleccioneu llibres de cartró amb imatges de rostres i objectes que siguin familiars.
A l’hora de llegir podem afegir les nostres pròpies paraules o inventar una història que acompanyi les imatges. Utilitzarem paraules senzilles, conegudes i podem fer efectes de so que coincideixin amb la història. Els cotxes “Bruuum! bruuum!”, els trens “Xuuu, xuuuu!”, els ànecs “Cuac! Cuac!”,…
Entre els 4 i els 12 mesos notarem com ja tracten d’agafar, mastegar o acariciar els llibres; és la seva manera de dir que estan entusiasmats i que els interessats en el llibre.
Dedicar una estona a llegir és un bon regal.
Ara que s’acosten les festes nadalenques, és un bon moment per iniciar la seva biblioteca personal. Segur que el tió, el Pare Noel, o els Reis els portaran bons llibres. Dels que s’han publicat darrerament, recomanem els deu següents:
On vius, cargol?
Petr Horácek
Joventud
En Pep va a l’escola
Nick Denchfield
Cruïlla
És meu!
Jeong Soon-Hee
Tramuntana
Nyam nyam
Mar Benegas
Combel
Cançons del meu entorn. Canto i jugo
Jaume Barri
Baula
Un tuit de Luis M. Cercenado sobre un article aparegut al diari digital The Guardian, em porta a fer aquesta breu reflexió.
Hi ha avis i àvies que tenen la sort de veure als seus néts habitualment i comparteixen amb ells estones de lectura de falda. Altres avis, en canvi, els tenim lluny de la nostra ciutat i les trobades són esporàdiques. En el nostre cas, uns pocs dies cada dos mesos.Ara la néta encara és petita i ens limitem a mostrar-li les imatges i a descodificar el que hi veu:
-Guaiat! Això és una vaca! Saps com fa la vaca? Muuuu! -Apa, fixa-t’hi : Aquí hi ha una granota… és de color verd i viu a la bassa (i li cantem la cançó de la petita granoteta).
Els avis (i els besavis) tenim temps per oferir i moltes lectures a la nostra motxilla personal per recomanar.
Crec que quan la nostra néta sigui una mica més gran –i malgrat la distància- podrem conversar sobre el que llegeix i mostrar-li nous autors i nous personatges.
¿Com ho farem? Fàcil, perquè si d’alguna cosa entenen els infants és de tecnologia i ja m’hi veig compartint un facebook o un skipe amb ella. Agafarem la mateix lectura i la discutirem mitjançant aquestes eines o qualsevol altra que hi aparegui en els propers anys. Serà apassionant.
La idea és que la conversa vagi una mica més enllà del “m’agrada, no m’agrada” i per això els consells que ens dóna Aidan Chambers em serviran de molta ajuda. Si teniu ganes podeu llegir una de les seves conferències clicant aquí.
Chambers recomana parlar amb els infants per conèixer-los i per conèixer les seves lectures, els seus gustos, saber què els apassiona i què els avorreix.
També recomana llegir-los en veu alta, fer que escoltin a les persones que parlen de llibres amb coneixement, com poden ser els propis autors, i sobretot llegir nosaltres també allò que els posem a les seves mans.
L’acudit que hi ha en aquest post l’he extret de la magnífica pàgina http://www.e-faro.infoque us recomano sincerament.
A la revista Guix del mes de maig podem llegir un article molt interessant sobre lectura compartida.
L’han redactat i experimentat els companys de l’escola Prat de la Manta de l’Hospitalet. La Mercè Agustí, en Manel Ballart i la Montserrat García ens mostren una manera de treballar la lectura partint de la posada en pràctica de les estratègies que els alumnes han aprés i que la mestra complementa completant i verbalitzant les accions que realitz. I d’això és tracta, perquè lectura compartida no és un mètode en el que els alumnes s’ajunten en petits grups per llegir d’acord al seu nivell de lectura i no atenent a la seva edat.
De lectura compartida ja n’havíem paralt en aquest blog el mes de novembre de 2012, també referenciant el treball d’aquests companys i les experiències d’en Rick Klein i la Jill Eggleton.
L’article de Guix el podeu llegir si cliqueu AQUÍ
Us passo també un vídeo que complementa les explicacions de la seva pràctica. El podeu veure clicant el següent enllaç:
Un pont entre la biblioteca escolar i la biblioteca personal és l’existència de la biblioteca d’aula, entesa com a “racó de lectura”, un espai atractiu a la classe en el que els llibres en són els protagonistes i on l’alumnat troba una oferta variada de lectures que pot contribuir a fomentar l’escriptura, possibilitar el treball de petites publicacions, recomanacions, sessions de debat d’algun llibre, treballs en grup, etc.
La biblioteca d’aula suposa un nivell de concreció més directe, personal i autònom de l’acció d’invitació a la lectura i ofereix més possibilitats de sistematitzar les intervencions del mestre tutor.
A la revista GUIX d’octubre de 2103 parlem de la relació entre biblioteca escolar i biblioteca d’aula i ho exemplifiquem amb una acció força estesa a molts centres educatius: “Els padrins i les padrines de la lectura”. La filosofia que subjau sempre és la mateixa, independentment dels cursos triats i de la franja horària: És tracta de fer un acompanyament lector, que hi hagi una acceptació de responsabilitats per part dels alumnes grans en tenir cura dels més petits, que es reconegui la feina que fan i sobretot que hi hagi una millora de la lectura en tots els seus aspectes.
Si voleu llegir l’article només cal clicar AQUÍ o anar a la secció Publicacions.
La Montserrat García, companya mestra de l’Hospitalet, m’ha fet descobrir un programa anomenat Lectura compartida (Shared reading), que té cert èxit a Australia.
La lectura compartida és una estratègia metodològica que s’utilitza diàriament amb alumnes dels NIVELLS INICIALS d’APRENENTATGE de la lectura i que ofereix l’oportunitat de viure una experiència gratificant de la lectura en veu alta entre un lector competent (el mestre) i tots els alumnes.
Aquesta mètode s’utilitza generalment amb tota la classe. Els alumnes veuen el mateix text. S’utilitza per permetre als infants llegir i gaudir dels llibres que no poden ser capaços de llegir de forma independent, i introduir i reforçar les habilitats i estratègies d’alfabetització abans que els alumnes hagin de aplicar-les en la lectura dirigida o independent.
El procediment que se segueix és el següent:
1. Destinar 15 minuts diaris a llegir amb els alumnes un text breu i significatiu, relacionat amb el tema que s’està treballant durant la setmana, i que ha estat prèviament escrit en un full de paper o mural.
2. Crear un ambient càlid i de confiança perquè els nens se sentin estimulats per la lectura d’un text atractiu per a ells.
3. Exposar el text de manera que tots els alumnes puguin observar i seguir la lectura del mestre.
4. Oferir als infants un model de lectura fluida i expressiva mentre es va seguint el text amb el dit a mesura que s’avança. D’aquesta manera els nens prenen consciència de l’ordre d’esquerra a dreta i estableixen una correspondència entre les paraules escrites i les dites.
5. Desenvolupar la lectura compartida procurant que els infants puguin formular hipòtesis i prediccions sobre el contingut del text, llegir en veu alta al costat del mestre, comprendre el text llegit i desenvolupar diverses destreses com la descodificació, identificació de paraules, desenvolupament del vocabulari, identificació de signes de puntuació, d’aspectes ortogràfics, etc.
6. El mateix text es treballa durant tota la setmana.
7. S’utilitzen diversos tipus de textos: poemes, cançons, rimes, endevinalles, paràgrafs de contes, diàlegs, cartes, notícies, etc.
Els passos que se segueixen són:
1. El mestre mostra el text escrit en un full o mural i estimula els infants perquè expressin les seves prediccions, descriguin el que observen, identifiquin el tipus de text, activin els seus coneixements previs. (2 minuts aprox.)
2. El mestre llegeix amb fluïdesa i entonació natural el text, seguint amb un punter o amb el dit les paraules a mesura que les llegeix mentre els nens l’observen.
3. El mestre convida els alumnes a llegir en veu alta tots junts, permeten que tothom hi pugui participar, fins i tot els infants que tenen dificultats o se senten insegurs. (3 minuts aprox.)
4. Es formulen algunes preguntes per donar suport a la comprensió del text llegit i per verificar les prediccions que els nens han fer abans de la lectura. (3 minuts aprox.)
5. Es reprèn la lectura del text al costat dels nens amb ritme diferent, donant a l’activitat un caràcter lúdic (llegir amb veu “cansada”, “alegre”, llegir només els nens, només les nenes, etc.) (2 minuts aprox.)
6. Fixar l’atenció dels alumnes sobre algun aspecte del codi: identificació de lletres i la seva associació amb els sons, al•literacions o rimes, ús de majúscules o signes de puntuació, vocabulari nou, etc. (5 minuts aprox.)
Cap al final de la setmana, els alumnes ja són capaços de llegir el text amb major autonomia i fluïdesa. És important reprendre la lectura del mateix text durant diversos dies, però cal planificar les activitats de desenvolupament de la comprensió i de destreses de manera que cada dia siguin diferents.
A Nova Zelanda hi ha una dona, la Jill Eggleton, que ha passat els últims anys treballant amb els mestres i planificant aquesta estratègia d’una forma innovadora.
Jill Eggleton diu:
“Els mestres necessiten el millor suport per assegurar l’èxit de lectura per a tots els estudiants.Després de treballar amb els mestres durant molts anys, sé que els mestres necessiten més suport que mai a causa de les pressions i els reptes de les aules d’avui.”
La seva manera de treballar m’ha fet pensar en un altre mestre, en Rick Kleine, dels EUA i de qui podeu veure la seva forma de treballar i comparar-la amb la de la Jill.
A cntinuació teniu dos videos interesants on podeu veure com treballen la Jill i en Rick.
A Anglaterra funcionen uns grups de lectura reduïts anomenats Chatterbooks. Els organitza la Reading Agency i tenen com a lema “Llegir per plaer és més important per a l’èxit dels nens que l’educació acadèmica o la classe social a la qual pertanyen”
Els grups funcionen per tot el país i es troben a les biblioteques, escoles i on els qui en formen part decideixin.
Cada mes els bibliotecaris, editors i els propis grups de lectura trien els llibres preferits, adequats a les diferents edats entre 4 i 14 anys.
Funcionen com els clubs de lectura que coneixem a casa nostra però amb la particularitat que estan formats per adults i nens. Solen ser grups petits.
Tenen una estructura potent i estan ben organitzats. Pots visitar el seu web i veure la quantitat de bones pràctiques que promocionen.
Fa enveja, la veritat…
A la foto que adjunto podeu veure el cartell amb els llibres que han llegit aquest mes d’octubre.
Vam parlar de reciclatge i després de repartir les xapetes de la sessió i una frontissa-llibre tunejada seguint el model Legrand, vam fet la lectura compartida de «No és culpa meva!» i la vam comparar amb la versió castellana «¡Yo no he sido!». Vam riure força amb les il·lustracions i les expressions de la pagesa.
La invitació a la lectura 