Un tuit de Luis M. Cercenado sobre un article aparegut al diari digital The Guardian, em porta a fer aquesta breu reflexió.

Hi ha avis i àvies que tenen la sort de veure als seus néts habitualment i comparteixen amb ells estones de lectura de falda. Altres avis, en canvi, els tenim  lluny de la nostra ciutat i les trobades són esporàdiques. En el nostre cas, uns pocs dies cada dos mesos.Ara la néta encara és petita i ens limitem a mostrar-li les imatges i a descodificar el que hi veu:

-Guaiat! Això és una vaca! Saps com fa la vaca? Muuuu!
-Apa, fixa-t’hi : Aquí hi ha una granota… és de color verd i viu a la bassa (i li cantem la cançó de la petita granoteta).

Els avis (i els besavis) tenim temps per oferir i moltes lectures a la nostra motxilla personal per recomanar.
Crec que quan la nostra néta sigui una mica més gran –i malgrat la distància- podrem conversar sobre el que llegeix i mostrar-li nous autors i nous personatges.
¿Com ho farem? Fàcil, perquè si d’alguna cosa entenen els infants és de tecnologia i ja m’hi veig compartint un facebook o un skipe amb ella. Agafarem la mateix lectura i la discutirem mitjançant aquestes eines o qualsevol altra que hi aparegui en els propers anys. Serà apassionant.
La idea és que la conversa vagi una mica més enllà del “m’agrada, no m’agrada” i per això els consells que ens dóna Aidan Chambers em serviran de molta ajuda. Si teniu ganes podeu llegir una de les seves conferències clicant aquí.
Chambers recomana parlar amb els infants per conèixer-los i per conèixer les seves lectures, els seus gustos, saber què els apassiona i què els avorreix.
També recomana llegir-los en veu alta, fer que escoltin a les persones que parlen de llibres amb coneixement, com poden ser els propis autors, i sobretot llegir nosaltres també allò que els posem a les seves mans.

L’acudit que hi ha en aquest post l’he extret de la magnífica pàgina http://www.e-faro.info que us recomano sincerament.