La Montserrat García, companya mestra de l’Hospitalet, m’ha fet descobrir un programa anomenat Lectura compartida (Shared reading), que té cert èxit a Australia.
La lectura compartida és una estratègia metodològica que s’utilitza diàriament amb alumnes dels NIVELLS INICIALS d’APRENENTATGE de la lectura i que ofereix l’oportunitat de viure una experiència gratificant de la lectura en veu alta entre un lector competent (el mestre) i tots els alumnes.
Aquesta mètode s’utilitza generalment amb tota la classe. Els alumnes veuen el mateix text. S’utilitza per permetre als infants  llegir i gaudir dels llibres que no poden ser capaços de llegir de forma independent, i introduir i reforçar les habilitats i estratègies d’alfabetització abans que els alumnes hagin de aplicar-les en la lectura dirigida o independent.

El procediment que se segueix és el següent:

1. Destinar 15 minuts diaris a llegir amb els alumnes un text breu i significatiu, relacionat amb el tema que s’està treballant durant la setmana, i que ha estat prèviament escrit en un full de paper o mural.
2. Crear un ambient càlid i de confiança perquè els nens se sentin estimulats per la lectura d’un text atractiu per a ells.
3. Exposar el text de manera que tots els alumnes puguin observar i seguir la lectura del mestre.
4. Oferir als infants un model de lectura fluida i expressiva mentre es va seguint el text amb el dit a mesura que s’avança. D’aquesta manera els nens prenen consciència de l’ordre d’esquerra a dreta i estableixen una correspondència entre les paraules escrites i les dites.
5. Desenvolupar la lectura compartida  procurant que els infants puguin  formular hipòtesis i prediccions sobre el contingut del text, llegir en veu alta al costat del mestre, comprendre el text llegit i desenvolupar diverses destreses com la descodificació, identificació de paraules, desenvolupament del vocabulari, identificació de signes de puntuació, d’aspectes ortogràfics, etc.
6. El mateix text es treballa durant tota la setmana.
7. S’utilitzen diversos tipus de textos: poemes, cançons, rimes, endevinalles, paràgrafs de contes, diàlegs, cartes, notícies, etc.

Els passos que se segueixen són:

1. El mestre mostra el text escrit en un full o mural i estimula els infants perquè expressin les seves prediccions, descriguin el que observen, identifiquin el tipus de text, activin els seus coneixements previs. (2 minuts aprox.)
2. El mestre llegeix amb fluïdesa i entonació natural el text, seguint amb un punter o amb el dit les paraules a mesura que les llegeix mentre els nens  l’observen.
3. El mestre convida els alumnes a llegir en veu alta tots junts, permeten que tothom hi pugui participar, fins i tot els infants que tenen dificultats o se senten insegurs. (3 minuts aprox.)
4. Es formulen algunes preguntes per donar suport a la comprensió del text llegit i per verificar les prediccions que els nens han fer abans de la lectura. (3 minuts aprox.)
5. Es reprèn la lectura del text al costat dels nens amb ritme diferent, donant a l’activitat un caràcter lúdic (llegir amb veu “cansada”, “alegre”, llegir només els nens, només les nenes, etc.) (2 minuts aprox.)
6. Fixar l’atenció dels alumnes sobre algun aspecte del codi: identificació de lletres i la seva associació amb els sons, al•literacions o rimes, ús de majúscules o signes de puntuació, vocabulari nou, etc. (5 minuts aprox.)

Cap al final de la setmana, els alumnes ja són capaços de llegir el text amb major autonomia i fluïdesa. És important reprendre la lectura del mateix text durant diversos dies, però cal planificar les activitats de desenvolupament de la comprensió i de destreses de manera que cada dia siguin diferents.

A Nova Zelanda hi ha una dona, la Jill Eggleton, que ha passat els últims anys treballant amb els mestres i planificant aquesta estratègia d’una forma innovadora.
Jill Eggleton diu:
“Els mestres necessiten el millor suport per assegurar l’èxit de lectura per a tots els estudiants.Després de treballar amb els mestres durant molts anys, sé que els mestres necessiten més suport que mai a causa de les pressions i els reptes de les aules d’avui.”

La seva manera de treballar m’ha fet pensar en un altre mestre, en Rick Kleine, dels EUA i de qui podeu veure la seva forma de treballar i comparar-la amb la de la Jill.
A cntinuació teniu dos videos interesants on podeu veure com treballen la Jill i en Rick.