Projectes

by

S’acosta el temps de les Escoles d’Estiu

S’acaba el curs amb les aigües remogudes al mon educatiu però encara queden forces per compartir estones per aprendre i reflexionar sobre pedagogia i pràctiques docents. Són les Escoles d’Estiu.

Podeu veure què es cou a totes les que es faran arreu de Catalunya perquè  tenen el seu programa enllaçat als centres de recursos pedagògics de cada zona. També les podeu trobar a:

https://xtec.gencat.cat/ca/formacio/formacio-estiu/escoles-estiu

Us en comparteixo un parell que m’han semblat interessants. Un és la que es farà a l’Hospitalet i l’altra la que organitzen al Penedès sobre Intel·ligència Artificial.

A l’Hospitalet, organitzada pel Casalet, es celebrarà L’Escola d’Estiu Matemàtica, amb l’objectiu de repensar l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques des d’una perspectiva activa, competencial i significativa.

Programa

Dimecres 1 de juliol 2026

 9:30 Conversa i debat sobre l’ús de materials manipulatius en l’ensenyament de les matemàtiques a l’aula (Manel Martínez i Lluís Segarra).

10:45 Esmorzar i  exposició de materials per l’ensenyament de  les matemàtiques

11:15 Tallers 1

  • Quan el plat conté un bon producte. Cartes de factorització (Manel Martínez).
    En el taller s’ofereixen activitats de llindar baix i sostre alt, amb un enfocament clarament orientat a connectar sabers, fomentar la conversa i promoure una comprensió profunda de conceptes matemàtics.
  • Jocs matemàtics (Sebastià Capella)
    Quan utilitzem materials manipulatius, divertits i engrescadors, aconseguim millors resultats d’aprenentatge. Els jocs reuneixen totes aquestes característiques.

12:30 Tallers 2

  • ·Origami per explicar matemàtiques a les nostres aules. (Eulàlia Tramuns)
    Les matemàtiques són a tot arreu. Són una manera de veure i interpretar el món. Amb l’origami podem descobrir les matemàtiques que s’amaguen darrere les figures: les relacions, les formes i els patrons que sovint passen desapercebuts.
  • ·Resolució de problemes amb l’ajut de materials didàctics (Lluís Segarra).
    Recursos pedagògics centrats en la manipulació, el raonament i la resolució de problemes per a primària

13:45 Contes matemàtics (Jaume Centelles). Unir els contes i les matemàtiques és una manera engrescadora d’ajudar els infants a aprendre conceptes matemàtics mentre gaudeixen de la lectura.

14:30 Dinar-fòrum: Alimentant les matemàtiques.
Un àpat per compartir i estructurar les idees. En una taula plena de sabors, explorarem la diversitat d’enfocaments i metodologies que enriqueixen l’ensenyament de les matemàtiques.

Djous 2 de juliol 2026

9:30 Xerrada demostració Màgia matemàtica  Jaume Andrés
Xerrada demostració de Màgia matemàtica. Com alguns conceptes matemàtics senzills poden aplicar-se a jocs de màgia obtenint resultats sorprenents, sense habilitats especials..

10:30 Esmorzar i  exposició de materials per l’ensenyament de  les matemàtiques

11:00 Tallers 3

  • Taules binàries. Al·lucinem els alumnes (Robert Escribano).
    Les targetes numèriques endevinatòries basades en taules binàries sorprenen tant grans com petits i constitueixen una eina per treballar les matemàtiques de manera lúdica.
  • Programa Florence (Aurora Zafra).
    El programa Florence té com a objectiu millorar la competència matemàtica dels nostres alumnes.
  • 12:00 Tallers 4
  • ·Maletes pedagògiques de matemàtiques (ACTE CRP de l’Hospitalet de Llobregat).
    Contenen recursos per treballar les matemàtiques de manera vivencial i manipulativa. Permeten descobrir els materials des de la pràctica a l’aula.
  • Situacions d’aprenentatge matemàtiques en el nostre dia a dia (Xavier Ruiz)
    Les matemàtiques no es troben només a l’aula: formen part del nostre dia a dia. En aquest taller presentarem exemples de situacions quotidianes que es poden transformar en oportunitats d’aprenentatge
  • 13:00 Construcció d’una cúpula de Leonardo ( MMACA)
  • Construir la cúpula de Leonardo permet treballar en equip, desenvolupar la visió espacial i el raonament matemàtic, comprendre la distribució de forces en les estructures i connectar amb la creativitat de Leonardo da Vinci.
  • 14:00  Entrepans matemàtics. Intercanvi d’enigmes Cloenda de la jornada

Al Penedès celebraran la 47a Escola d’Estiu!

Aquest any proposen un espai de trobada, reflexió i aprenentatge compartit al voltant d’una pregunta que ja forma part del nostre dia a dia educatiu: intel·ligència emocional o artificial?

Durant quatre dies, Cal Mata es convertirà en un espai viu per compartir experiències, inquietuds i eines pràctiques entre mestres i professionals de l’educació infantil, primària i secundària. Xerrades, tallers i converses ens ajudaran a explorar els reptes i les oportunitats de la intel·ligència artificial a l’aula, sempre des d’una perspectiva crítica, ètica i transformadora.

by

Lectures per habitar les ciutats

Fa uns mesos, en una visita familiar a Galícia, li vaig preguntar a la meva neta de sis anys si sabia qui era la Rosalía. En el meu interior donava per fet que entendria que em referia a la cantant de moda entre el jovent. La meva sorpresa va ser quan em va contestar que sí, que a l’escola havien llegit poemes seus i la mestra els havia explicat qui era. Rosalía de Castro —em respongué— té una estàtua aquí a la vora, al Parque da Alameda.

L’anècdota em va recordar aquella altra d’un mestre que veient un nen al sorral de l’escola fent una pila amb la terra, el va animar dient-li que aquella muntanya li estava quedant molt bonica. El nen, amb cara d’estupefacció, se’l mirà i li digué que no era una muntanya, que estava fent un volcà. Això va passar a Tenerife, on la presència del Teide és notòria des de qualsevol lloc de l’illa.
Són només dos exemples de com el lloc on vivim ens condiciona i, per tant, cal conèixer-lo per estimar-lo.
Si pregunteu als alumnes on viuen, la majoria saben l’adreça (carrer, número, pis, porta):
—Jo visc al carrer Joan Maragall
—Jo, al carrer Trece Rosas
—El meu es diu Elcano
però quan els demaneu si coneixen qui era el personatge que dona nom al carrer, la negativa és la resposta habitual. Per això, convé llegir llegir llibres que mostrin als nens com són les ciutats, com podrien ser més boniques, perquè els ajudem a ser ciutadans més amables, solidaris i ecologistes, els ajudem a sentir-se segurs, a ser capaços de triar les seves activitats i el seu ritme de vida, a gaudir i participar de la vida social.

A la revista GUIX d’aquest mes presentem lectures que permeten comparar les ciutats de paper que ens mostren els autors amb les pròpies.Es tracta de fer preguntes perquè els infants pensin, siguin curiosos i cerquin les respostes. Una de les activitats més reeixides que podem fer a l’escola és conèixer l’entorn del poble, barri o ciutat on habitem. Projectar passejades per aturar-nos a llegir els rètols, observar el mobiliari, pensar en la netedat o la brutícia que ens envolta, sorprendre’ns perquè a l’entrada del supermercat hi ha una persona amb un rètol de cartró on demana ajut, discutir sobre les pintades més o menys artístiques que emplenen les parets, escoltar el soroll dels vehicles, buscar afanyosament detalls de la natura que sobreviu, i fotografiar els pardals, coloms o cotorres que campen per places i jardins.

Podeu llegir l’article a la GUIX núm 483 (AULA en castellà) d’aquest mes de novembre. Hi ha exemples de llibres que ajuden a estimar la ciutat on vivim.

La propera setmana, a l’Hospitalet presentem una “maleta pedagògica” per conèixer la nostra ciutat. Us n’informarem abastament!

by

El cocoter, una nova revista per a nois i noies

Quan fem reunions amb els pares i les mares, els proposem accions senzilles per encomanar l’hàbit de la lectura als infants i n’hi ha algunes que no fallen mai.
La més efectiva sol ser que el nen o la nena vegi a casa un ambient lector. Si la mare i el pare van amb un llibre, diari o revista sota el braç i passen estones llegint en silenci, diàriament, el nen, inevitablement, per imitació (que és com aprenem) valorarà i s’afeccionarà a aquesta activitat.
Una altra que resulta efectiva és assignar un dia a la setmana per anar a la biblioteca o llibreria més propera a remenar i deixar que triïn ells mateixos el que els vingui de gust. Després a casa, cal asseure’s i compartir la lectura (de lectura compartida ja n’hem parlat abastament).

Aquestes dues accions impliquen una dedicació i un temps que, de vegades, costa de trobar. En canvi, n’hi ha d’altres que són ben simples i que també actuen de manera poderosa per estimular el desig de saber, el gust per la lectura. Em refereixo a les subscripcions a les revistes. Al mercat en trobareu algunes de molt bones, per a totes les edats, fetes a casa nostra com El Tatano, Cavall fort o Namaka i també traduccions de potents grups editorials com Cucafera o Tiroliro.
Sigui com sigui, el ventall és prou ampli, indicatiu que tenen sortida i que hi ha interès en rebre a casa periòdicament un material que s’espera amb il·lusió perquè proporciona estones d’entreteniment familiar i ofereix motius de joc i de conversa.

Fa un dies vaig conèixer una nova iniciativa: la revista COCOTER. El primer número no l’he pogut llegir encara. Vaig comprar el segon.
Seran d’aparició trimestral. Aquest (i pel que he entès, tots seguiran el mateix format) és generós en la forma i el nombre de pàgines i està tan ben enquadernat que és fàcil de conservar i arxivar.
Cada revista tracta un tema sobre el que s’ofereixen tota mena de recursos. En aquesta segona es commemora el 50 anys del viatge a la Lluna i hi ha contes, poemes, còmics, informacions precises, dades curioses i fins i tot entreteniments que giren al voltant de la Lluna i els viatges espacials. Per als grups d’alumnes que facin un projecte sobre astronomia pot resultar un material molt valuós i per això, les escoles faran bé de subscriure’s i guardar-les a la biblioteca.
La revista està adreça a infants a partir de 7 anys. Si voleu fer una ullada al projecte podeu accedir-hi al seu web: http://www.cocoter.cat

by

La biblioteca escolar del CPI Santa Lucía de Moraña (Pontevedra)

portadamibiblioteca14Al darrer número de la revista Mibiblioteca hi ha un parell d’article relacionats amb la biblioteca escolar. De fet, és una secció on es van presentant experiències d’arreu d’Espanya. En aquesta número hi ha un article de dos companyes que treballen en una escola pública de Galicia, CPI Santa Lucía de Moraña (Pontevedra). Son la Claudia Mª Pernas i en Mateo Campos i l’article —Programas innovadores fuera del horario escolar: una experiencia gratificante gracias al voluntariado del maestro—, explica com s’aplica un programa d’innovació educativa que ells anomenen PROA (Programa de Refuerzo Orientación y Apoyo), com ho fan i què aconsegueixen.
És un article que demostra com encara cal confiar en el voluntarisme dels mestres i com, a molts llocs, es viu amb passió la feina d’educar, malgrat les limitacions pressupostàries, malgrat el poc recolzament social, malgrat l’aparent (lamentablement) poc interès de l’Administració Educativa.
L’article el podeu llegir clicant AQUÍ

Si vols saber el contingut de la revista, fes una ullada al sumari:
ACTUALIDAD BIBLIOTECARIA
OPINIÓN
* M de Miscelánea y B de Biblioteca. “Algunas cosas buenas”. GLORIA PÉREZ SALMERÓN
* Estanterías. “Libros que no son del todo libros”. ESPIDO FREIRE
* Es impresionante, pero no es la guerra. PEDRO VALVERDE OGALLAR
* La palabra mágica es OPEN: Acceder a recursos de información. VIRGINIA ORTIZ-REPISO.
* Partidos políticos y bibliotecas… INMACULADA RUIZ

REPORTAJE
* Un palacio de ensueño para libros multinacionales. La Biblioteca del Congreso de Washington. MARIDES SOLER

ENTREVISTA MB
* Entrevista a Tomàs Baiget, director de la revista científica _El profesional de la información_. POR CONCHI JIMÉNEZ

BIBLIOTECAS PÚBLICAS
* “Zorrilla es nombre de escritor”. SUSANA RAMOS
* Los Fundamentales. Las bibliotecas de las vidas de los lectores. MARÍA ANTONIA MORENO MULAS
* Tejiendo una red de oportunidades. VERÓNICA MILLAS RICO, VIRGINA
CIERCO APARICIO

BIBLIOTECAS ESCOLARES
* Bibliotecas y Centros de Documentación de los CEFIRE: 30 años de servicio de la comunidad educativa de la Comunidad Valenciana. LEONOR
RODRÍGUEZ MARTÍNEZ Y CLARA E. MARTÍNEZ TEVA
* Programas innovadores fuera del horario escolar: una experiencia gratificante gracias al voluntariado del maestro. CLAUDIA M.ª PERNAS
PICO Y MATEO CAMPOS VALCÁRCEL

BIBLIOTECAS UNIVERSITARIAS
* La biblioteca te guía. Un proyecto de marketing bibliotecario en la Universidad de León. LETICIA BARRIONUEVO Y LUIS IGNACIO MARTÍNEZ
* _En la biblioteca universitaria con… _Luis Arias. Biblioteca de la Facultad de Educación de la Universidad de León_ _

TECNOLOGÍAS
* _Booktube_. Lectura juvenil por un tubo. GEMMA GARCÍA DE LAMO.

OTROS ESPACIOS DE LECTURA
* Bibliovega el fruto de los libros, la biblioteca del mercado de abastos chileno. YORKA VEGA SEPÚLVEDA.

BIBLIOTECAS CON PASADO Y CON FUTURO
* Biblioteca de la Fundación Joaquín Díaz. JOAQUÍN DÍAZ

BIBLIOTECARIOS INSIGNES
* Henry Miller, el más provocador de los bibliotecarios. HONORIO
PENADÉS

RECOMENDACIONES
– Hablemos de libros
– Novedades

CITA CON LA BIBLIOTECA
– La caída del Museo Británico. DAVID LODGE

BIBLIOTECAS DE MI VIDA

– “Me gustaba ir a casa de una amiga donde tenían una biblioteca espectacular, y lo envidiaba”. Entrevista a Edurne Pasaban, deportista

BIBLIOTECAS DE PELÍCULA
– Los elefantes no existen. “La guerra de las galaxias. Episodio II: El ataque de los clones” (George Lucas). JAUME CENTELLES PASTOR

CARTAS A MI BIBLIOTECA
* Imagínate que te nombran ministro/a de Cultura, ¿cuál sería tu primera medida para mejorar las bibliotecas del país?

B7 Green_logo