Les companyes meaqueres (la Montse M, la Pilar, la Montse L, la Jeny y la Lidia) amb l’empenta que les caracteritza, han organitzat aquesta Jornada que serà un espai on aprendre, conversar i debatre.
Els temes que es tractaran seran: la presentació del Nou Currículum d’Infantil, amb la Montserrat Payés, del Departament d’Educació, l’etapa 0-6: identitat, drets i necessitats amb l’Alfredo Hoyuelos, el moviment i el coneixement del cos amb la Teresa Godall i les literatures d’infant i la seva importància en les relacions entre petits i grans: amb la Roser Ros.
M’han convidat com a padrí del Moviment a la inauguració de la Jornada i potser m’animaré a explicar alguns contes.
Els dies que se celebrarà la Jornada són divendres 14 d’abril, de 17:30h a 20h i dissabte 15 d’abril, de 9:00h a 15h Modalitat: Presencial Total d’hores: 10 hores lectives Adreçat a: Mestres, educadors/es, famílies i persones interessades en la temàtica. *Activitat reconeguda pel Departament d’Educació de 10 hores lectives.
Trobareu tota la info (ponents, horari, preu, inscripcions) a la pàgina
He estat llegint la revista “In-fan-ci-a” núm. 248 del passat setembre i m’ha agradat comprovar la presència d’un parell d’articles sobre poesia. Un és d’en Ramon Besora i ens diu que “La poesia és el llenguatge de comunicació essencial per als infants: convida a la cançó, al ritme, al joc, desvetlla nous estímuls, causa plaer i potencia la capacitat de meravellar-se.”
L’altre és de la Roser Ros, l’Elisenda Llansana i l‘Equip Tantàgora que canvien la secció dedicada als contes per la poesia. Diuen que “Posem la mel a la boca, com a incentiu perquè la poesia ressoni per les escoles, aprofitant que els infants ja l’han tastada, que en porten molta de casa, en forma de cançons de bressol, moixaines, jocs de falda…”
Les editorials també han entès que la poesia és una bona eina de comunicació i publiquen llibres únics o en col·leccions que abasten totes les edats lectores. Us en presento quatre que han aparegut en els darrers mesos i que tenen com a eix temàtic la tardor.
Temps de haikus. Un poemari que, com el seu títol indica, ens presenta haikus, poemes breus, de només tres versos curts.
Vents de tardor. Tots els camins van plens de fulles mortes.
Es tracta d’un llibre ben editat per Akiara books, en format vertical, paper bo i amb la curiositat que el llom va amb fil vist. Serà l’inici d’una col·lecció que tindrà força recorregut.
Les il·lustracions d’en Luciano Lozano són boniques i molt ben casades amb els poemes d’en J. N. Santaeulàlia.
Les veus del bosc. Tot el que trobem aquests dies si vagareu pels boscos ho podeu reconèixer en aquests versos que expliquen el viatge que fa la Martina cada matí a la recerca dels secrets i les veus que s’amaguen a prop de la clariana on ella s’estira damunt l’herba, abans d’anar a escola, i escolta, veu, olora, sent tot el que l’envolta.
Són poemes que relacionen animals amb arbres i aporten molts coneixements naturalistes.
L’autora és la María José Domènech, companya mestra que participa enguany, també, de l’activitat “autors a les aules”. El llibre, de mida gran, està il·lustrat per la Isabel Fabregat. Editat per Lletra Impresa Edicions.
Versos de calendario. Poemes sobre el pas del temps a través de les estacions, la memòria, els llibres i la literatura. L’editorial Kalandraka ja fa uns quants anys que va començar una col·lecció sobre poesia que val molt la pena. Hi ha alguns en català i altres en castellà. A
quest poemari, escrit pèr Juan Carlos Martín, està il·lustrat per la Teresa Novoa. Val molt la pena.
Poemes de vent i fulles. Editat per El cep i la Nansa. Són sis poemes de la Núria Albertí i il·lustrats per la Mercè Galí que fan un recorregut per les sensacions que ens envolten aquests dies de tardor. En format de pàgines de cartró i cantons arrodonits.
Estan en marxa les Jornades internacionals sobre literatura infantil i inclusió. Enguany el lema triat és «Els llibres que tinc a les mans reflecteixen la meva realitat?»
Serà l’onzena l’onzena Escola d’Estiu sobre Literatura Infantil i Juvenil adreçada a persones que, des de l’àmbit de l’ensenyament, la biblioteca infantil, la recerca o la motivació personal, tinguin interès en l’aprofundiment d’aquest tema. Aquesta onzena edició tractarà d’alguns aspectes de la realitat complexa i diversa que viuen els infants i joves en diferents contextos socials, culturals, educatius, familiars, etc.
He llegit al programa que es retrà un reconeixement a la Roser Ros i m’ha agradat.
Els lectors de poesia saben que no es tracta només de «paraules boniques ben ordenades» que sonen bé quan les llegim. Els lectors saben que poesia és el vent, la remor del mar, el vol d’una papallona, el repic dels dits sobre el teclat del piano. Saben que poesia és quan llisquem pel tobogan, quan sentim la joie de vivre, quan comprenem com funciona la rentadora, quan ens mengem un tall de síndria, quan coneixem gent d’altres països, quant ens coneixem a nosaltres mateixos. La poesia és a tot arreu! Només cal mirar el món que ens envolta amb uns altres ulls. La gràcia dels poemes és aquesta precisament, que es tracta d’un llenguatge diferent però que està fet amb les mateixes paraules que usem cada dia a casa, a l’escola, quan anem a comprar el pa, quan juguem amb els amics. Les mateixes paraules ordenades d’una forma diferent, però els mateixos mots.
De vegades, però, alguns poemes tenen un plus afegit. És el cas del poemari «La gent de la meva escala». Perquè, a més de les emocions i les imatges mental (i reals, en aquest cas) hi ha, en cada poema, una història. Són com petits relats, contes, protagonitzats la majoria per infants, dels que podem estirar i aprendre per extrapolar-los a les persones que coneixem o als infants de la família o l’escola.
Estic molt content que la Roser m’hagi convidat a participar de la presentació el proper dijous. La Roser és persona sàvia, a qui admiro pels seus coneixements d’etnografia i de la tradició oral i també per la manera que té de connectar-ho tot amb la música, les arts, el teatre. No sé si us passa com a mi, que faig connexions de la gent que conec amb els personatges de l’imaginari àlbum de cromos on guardem els nostres referents. En el cas de la Roser (això ella no ho sap) sempre m’ha recordat a aquell escriptor que vivia a Iàsnaia Poliana i que tenia una gran preocupació per la pedagogia. Sí, definitivament, la Roser és Tolstoi.
La presentació del llibre serà molt bonica perquè serà presencial, la llum del dia s’anirà apagant i llegirem poemes al pati de Casa Anita, que serà com estar enmig del bosc. Quina paradoxa: Enmig del bosc llegint poemes de ciutat… hahaha, memorable!
No voldria avançar com anirà la cosa, només us puc dir que si veniu segur que ho xalareu. Però com que l’aforament és limitat (coses de la pandèmia) cal que us inscriviu enviant una sol·licitud a catalunya@kalandraka.com
A la «promo» que ha fet l’editorial podem llegir, entre altres, aquestes paraules:
Un veïnat imaginari protagonitza aquest original llibre de poemes que es forja en un edifici qualsevol d’un poble o ciutat. A cadascuna de les cinc plantes hi viu gent molt curiosa. Des del carrer fins al terrat, tot passant per cada replà, les pàgines d’aquesta obra ens permeten traspassar cada porta. Roser Ros, pren el títol de «Els nens de la meva escala», una secció de la revista infantil La Mainada on el poeta Joan Salvat-Papasseit (pioner del futurisme en la literatura catalana d’avantguarda) va escriure petits contes durant 1921. L’autora explica algunes de les coses que passen en una comunitat de veïns de manera poètica. Així és com Roser Ros ens presenta a un nen dormilega, un altre de ben petitó, una nina, una àvia amb la seva neta, una nena que va al mercat… i altres pintorescos habitants. Els jocs de paraules i sons, les repeticions i les tornades, les estructures dialogades, les cantarelles, moixaines i cançons de bressol inspirats en la tradició oral i altres recursos literaris són algunes de les propostes d’aquest poemari pensat per llegir i mirar, per gaudir escoltant i per recitar.
Les il·lustracions són de la María Girón, que té la capacitat de canviar de paleta segons el tipus de lectura del que es tracta. En aquest cas és una delícia, usa tonalitats suaus per crear atmosferes càlides i figures expressives.
LES DADES: Títol: La gent de la meva escala Autora: Roser Ros Il·lustradora: Maria Girón Editorial: Kalandraka Catalunya Pàgines: 44 Barcelona, 2021
«Manual de l’oralitat en set jornades i set contes», és un assaig novel·lat per la Roser Ros, que ens recorda com de necessàries són els contes narrats de forma oral, sense cap mena de suport que no sigui la paraula, primera eina de comunicació i de lligam entre les persones.
La Roser té una llarga experiència i coneixements de folklore, i ha escrit diversos estudis que confirmen el que molts sabem, sobretot els mestres: Cal explicar contes a les criatures, des de l’escola bressol fins a la Universitat, perquè són una bona manera de combatre el fracàs escolar, millorar l’expressió oral, ordenar el pensament, centrar l’atenció i desenvolupar la intel·ligència emocional. Dominar el llenguatge oral és necessari si volem que els infants creixin crítics i sociables.
Les mestres de cicle infantil practiquen la narració de contes en diferents suports (també «de viva veu») en les estones que hi dediquen a l’hora del conte. A l’educació primària i a la secundària, en canvi, aquesta pràctica comença a esvair-se fins a desaparèixer de les aules. És a aquest professorat que li aniria bé llegir el «Manual de l’oralitat»
El llibre està estructurat en dues parts.
A la primera, s’enfila un relat situat en un hostal on arriben tres velletes per descansar i refrescar-se. Són la «memòria», la «veu» i l’«oïda» i allà coincidiran amb un grup de vint joves que s’estan explicant històries.
Durant set jornades, s’aniran trobant a l’hostal (malgrat que cada dia alguns joves van abandonant) i conversaran sobre la narració oral. Així, els capítols —set— fan referència a diversos elements que cal tenir en compte per ser un bon narrador: Quins contes són els més adients, com recordar l’argument, quines paraules emprar, en què es diferencies els relats populars dels relats d’autor, etc.
La primera part s’acaba presentant uns exercicis que es poden fer a casa i ajuden a tenir confiança en sí mateix i a perdre la por a narrar.
A la segona part, la Roser ens regala alguns contes —set, novament— per a gaudi de tots nosaltres i tancar de manera emotiva el relat.
El «Manual» convé llegir-lo a poc a poc, perquè el vocabulari emprat és ric i farcit de paraules que cal anotar en llibreta apart —o si sou dels qui ratlleu els llibres, podeu anar subratllant o fent anotacions al marge, tot s’hi val. Crec que aquesta idea li agrada a la Roser— per poder recordar i revisitar-les després.
Si voleu saber-ne més, encara hi sou a temps d’apuntar-vos a la presentació que es farà el proper dijous 21 d’octubre al Zoom de la llibreria Sendak, a les 18:30h. Us podeu inscriure entrant al web de la llibreria o clicant a:
Contarà amb dos convidats de luxe: La M. Carme Bernal, professora emèrita de la UVic-UCC i especialista en literatura infantil i en Gabriel Janer Manila, Catedràtic emèrit d’Antropologia de l’Educació i escriptor. Ambdós conversaran amb la Roser Ros.
Ja s’han publicitat els tres migdies que dins del marc de la 55a Escola d’Estiu de Rosa Sensat se celebraran la propera setmana. En representació del grup de treball «Passió per la lectura» comentaré el nostre “99 invitacions a la lectura” el dimecres dia 8. Compartiré sessió amb dues grans narradores de contes i estudioses de la literatura infantil, l’Elisabet Abeyà i la Roser Ros. Tot un honor i un plaer.
La promo diu:
L’Escola d’Estiu és sempre un moment de trobada i descoberta i de creació d’espais únics i sorprenents i per aquesta raó presentem els Migdies Literaris de la 55a Escola d’Estiu de Rosa Sensat: tres xerrades de la mà d’autor/es de la casa, que presenten les seves novetats i que ens acompanyaran durant una hora de manera virtual.
La connexió a les xerrades és gratuïta i més endavant publicarem el canal.
7 de juliol de 14h a 15h Literatura i primeres edat, amb Cristina Correro i Neus Real.
8 de juliol de 14 a 15h «Hi havia tres vegades…» amb Elisabet Abeyà, Jaume Centelles i Roser Ros.
9 de juliol de 14h a 15h El rap a l’aula, amb Pau Llonch.
Fins al 10 de març, un grapat de propostes relacionades amb la lectura i la literatura per a infants i joves ens tornaran a fer gaudir de valent. A la programació podreu veure totes els activitats, a quines edats van adreçades, el preu de cadascuna, el lloc on es realitzen etc. Val al pena entretenir-se una estona i triar aquella que segur que ens atrapa.
A la presentació podem llegir: El FLIC és un festival d’experiències i creació literària que convida a gaudir de la literatura i les arts. L’objectiu és promoure la relació entre les diverses arts a través de formats innovadors i experimentals, fomentant així la creació interdisciplinària i el foment pel gust literari, amb la participació de tots els agents implicats. Ens apropa iniciatives internacionals a través del crossing art literar i posa especial atenció en incentivar l’acció literària en espais poc habituals, així com en fer-la arribar a públics amb risc d’exclusió social. Es celebra a diverses ciutats de forma itinerant i té una programació per les famílies, un programa per a les escoles, per a joves creadors i una trobada professional.
El FLIC es concentra sobretot a Barcelona i enguany arriba a la vuitena edició amb una programació als grans centres culturals de la ciutat:
– Fotogrames literaris | Filmoteca de Catalunya | 20 i 21 de gener
– Escèniques | Mercat de les Flors | 27 de gener
– Experiències literàries | Museu Nacional d’Art de Catalunya | 28 de gener
– Creació | MACBA | 3 de febrer
– Fliquets | El Born CCM | 4 de febrer
– FLIC Escola | CCCB i La Seca – Espai Brossa | del 23 de gener al 2 de febrer
– Jornades Dissenyant Literatures | Museu del Disseny | 9 i 10 de març
Les entrades es poden adquirir anticipadament ahttp://www.flicfestival.com o a les taquilles dels diferents llocs el mateix dia.
El programa familiar el podeu descarregar clicant AQUÍ
Les jornades literàries que organitza l’Associació de Mestres Rosa Sensat arriben a la tercera edició. Serà el dissabte 26 de novembre i enguany estarà dedicada a la narració oral. Estic content perquè m’han convidat a presentar els ponents de la taula de la tarda, en David Altimir i la Maria Lluïsa Erill, i serà un luxe i un plaer.
Se’ns gira feina perquè tres dies després (dimarts 29 de novembre a les 18 hores a la seu de l’associació (avinguda de les Drassanes, 3, Barcelona) es lliuren els Guardons Marta Marta i un dels premiats és en Joaquim Carbó. El jurat de l’Associació l’ha clavat!
Allà hi serem!
La invitació a la lectura 