Acabem temporada regular amb l’aventura d’un personatge entranyable, en Jep, que és convocat pel rei per a una missió perquè sap que és el animal més ràpid del reialme. Ha d’anar fins al palau del rei veí i li ha de lliurar un missatge important.
El nostre heroi surt a la carrera però no arriba gaire lluny perquè aviat, tot just arribar al primer turó, es troba amb el pare esquirol que està ferit i l’ajuda a refer-se. Uns dies més tard, pel camí, es troba un altre animal que plora perquè ha perdut la pilota i també l’ajuda. Després trobarà a una mare molt esgotada amb molts fills, una cabra vella, etc. fins que finalment veu, no gaire lluny el castell del rei veí. Ah! però algú s’interposa i en Jep decideix agafar una altre camí abans no li prenguin el missatge.
Un relat amb un missatge prou explícit i que ens recorda com és de necessari que ens ajudem els uns als altres.
Lectura molt recomanada a partir de cicle inicial.
Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial “Bindi Books” regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “El viatge d’en Jep” la pregunta és :
A qui ha de lliurar el missatge en Jep?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 7 de juliol.
Al darrer concurs, el guanyador va ser la Sé Alió i s’emporta un exemplar de «Te’n recordes?». L’enhorabona!
Podeu sentir el pòdcast clicant a:
https://www.ccma.cat/3cat/el-viatge-den-jep-de-jutta-bauer/audio/1212436/
En el mateix programa hem fet tres bones recomanacions per a l’estiu. Aquestes:
1. La sopa està llesta
Ja és l’hora de dinar. L’hora d’una bona sopa. Tots els animals saben què volen portar per fer-la: el cavall porta remolatxes; la cabra, branquillons tendres; el gos, un os cruixent… Però, quedarà bona, la sopa?
El relat de Susanna Straßer seguint el patró de conte acumulatiu, amb un traç en línia clara i colors vius.
La sopa està llesta parteix d’un conte tradicional europeu, del que se n’han fet nombroses versions.
Recomanat a partir de dos anys.
2. Anybody. Gras & prim & pelut & pelat: Un abecedari sobre tot el que interessa o preocupa del nostre cos.
“Anybody” ens parla del cos i del amor a un mateix. Ens fa pensar, ens sorprèn, i ens fa riure.
Ens parla de les diferents parts del cos però també tracta temes relacionats amb qüestions de gènere, la pubertat o com envellim. Ens parla de bellesa, de com el temps ha canviat els cànons de bellesa, de sentiments, de llenguatge corporal, etc.
Un gran llibre amb moltes sorpreses com les cobertes que hi ha sota la faixa, les guardes, el qüestionari del final, etc.
Un llibre “valent” recomanat per a infants a partir de vuit anys. Als pre-adolescents els pot anar de perles la lectura de determinats capítols relacionats amb els canvis físics i l’estètica corporal. Com ens indiquen a la contraportada: Per a nois baixets i noies altes i tothom que hi ha entremig.
3. Un viatge gota a gota
A la coberta veiem un llop i un conill (amb cara espantada) damunt d’una moto amb sidecar i també hi ha un degotador d’hospital, d’aquelles on es pengen les bosses de sèrum. El títol en fa referència i intuïm que el conill està malalt.
En aquest viatge dels dos animals, tenen al seu darrera un caçador i el seu gos que els segueixen i aquesta persecució per les Muntanyes Rocalloses ens fa viure moments i situacions de gran tensió argumental que ajuden a empatitzar amb els protagonistes.
Situacions tendres, discussions, moments que fan caure la llàgrima, aquesta novel·la gràfica ho té tot, és una paràbola de l’amistat de dos animals molt diferents entre ells, un conill malalt, espantat i lluny de la seva colònia i un llop solitari que potser no sap on va però que es mostra molt valent en tot moment.
Una novel·la amb molta sensibilitat, humor i emoció que recomanem per a l’ESO. Sobretot m’ha fet pensar en els hospitals pediàtrics i els esforços que cal fer per humanitzar la sanitat. Però aquest és un altre tema.
Bon estiu i fins al setembre! Us esperem a l’Ofici d’Educar amb novetats i la celebració dels 10 anys de programa.
………………………………………………
En el mateix programa es va parlar del poder transformador del teatre a l’aula amb la doctora en Teatre i Educació Xesca Vela Carmona, autora del llibre “Teatre i educació” i que ha observat canvis espectaculars en l’alumnat gràcies al teatre. I també amb la Montserrat González, doctora en Pedagogia, llicenciada en Psicologia i en Direcció i Dramatúrgia, i subdirectora de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), i amb David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona i autor d’“Educa el teu cervell”. Sentirem també el testimoni de l’Aroa i el David, alumnes de teatre, de la mestra Susana Brieba i de l’actriu i pedagoga Rosa Gamiz.
L’Eisabet ha fet un resum que val la pena llegir. Diu:
Teatralitzar una suma o un procés químic, treballar la vergonya, la creativitat, l’expressió oral, l’empatia, els conflictes, l’autoconeixement o la cooperació són algunes de les oportunitats que ofereix el teatre als centres educatius. Som “teatreros” des de petits, assegura la doctora en Teatre i Educació Xesca Vela Carmona: dels 3 als 5 anys amb el joc simbòlic, dels 5 als 9 amb el joc dramàtic i entre els 9 i els 13 anys amb la creació dramàtica.
Què desperta el teatre?
La professora Xesca Vela fa anys que aposta pel teatre a secundària i ha observat canvis extraordinaris. Com un infant amb dislèxia i moltes dificultats per llegir que al pujar a escena era brutal com interpretava qualsevol personatge amb seguretat, i gaudia com amb cap altra matèria. El teatre incideix en la dimensió artística, socioemocional i sociocultural de l’infant, assegura Xesca Vela, activant la sorpresa i la capacitat d’aprendre. Trobareu la seva experiència al llibre “Teatre i educació”, amb 110 propostes teatrals adaptades al nivell maduratiu de l’alumnat. El teatre és un exercici a l’aula de convivència, de posar-se a la pell de l’altre, per treballar conflictes i combatre estereotips, defensa la doctora en Pedagogia Montserrat González, subdirectora de l’Escola Superior d’Art Dramàtic. El teatre és una eina d’autoconeixement per la Susanna Brieva, mestra de primària, perquè permet jugar a ser alguna cosa que no són per aprendre a ser qui són.
Què activa el teatre al cervell?
Les arts són les activitats que més incrementen la plasticitat neuronal: la capacitat del cervell de fer noves connexions, que són a la base de l’aprenentatge, assegura el neurocientífic David Bueno. El cervell humà de mitjana té 200 bilions de connexions, però gràcies a l’art es pot fer un salt gegant i arribar a MIL BILIONS de connexions. Fer teatre a l’aula activa connexions i fomenta el vincle de grup i la seguretat personal. Però a més es pot utilitzar per teatralitzar qualsevol contingut, fins i tot una suma, perquè el moviment ajuda a fixar l’aprenentatge. I portar els alumnes al teatre també activa el cervell, si es viu amb una actitud activa, assegura David Bueno.
Més teatre a l’aula
El teatre està infrautilitzat a l’aula, lamenten els experts. El teatre enriqueix l’ànima de l’alumnat i pot contribuir a l’adquisició de competències bàsiques en totes les etapes, apunten. Però per aconseguir-ho cal més formació teatral de mestres i professorat de secundària, batxillerat i universitats. El teatre és bàsic perquè permet aprendre a ocupar l’espai de l’aula amb la veu i el cos i ser millor docent, assegura David Bueno. Pel neurocientífic, s’ha de promoure una educació que doni més valor a l’art i al benestar. I per la Xesca Vela és essencial preparar molt bé les sortides amb l’alumnat al teatre. I també disposar d’un kit de teatre a l’aula: un espai buit on moure’s, focus per quan s’apaguen els llums, objectes per despertar la imaginació, i si hi ha attrezzo i vestuari ja és la bomba, conclou aquesta docent apassionada del teatre.
Tot el programa a:
