El cistell de la Caputxeta és el títol que hem triat per aquesta quinzena exposició creativa a la biblioteca de l’escola. Va ser l’any 1999 quan vam iniciar aquesta aventura amb “El museu dels contes”, allà a l’antic edifici del carrer Ventura i Gassol. Després vingueren moltes més, algunes senzilletes com la dels “Llibres imaginaris”, altres més complexes com “La mediterrània” que ens va obligar a habilitar el gimnàs. I entremig el records de les llunyanes “De ratetes i ratolins”, “El rei dels ocells” o “Les aromes de l’Àfrica”, així com les més recents sobre “Babar, Elmer i Pomelo”, “Els arbres” o la darrera “Cançons, contes i cacauets”. De totes elles en guardem un bon record.
El cistell de la Caputxeta és el títol triat perquè hem pensat que els temps de mediocritat cultural en que estem immersos potser ens portaran a moments encara pitjors i no voldríem que tornés el “pensament únic”, aquell pensament que negava, als països de la Unió Soviètica, l’existència dels elefants perquè en Marx no en parlava o de les dictadures sudamericanes que censuraven els llibres d’art sobre el cubisme perquè “cubisme” s’associava amb Cuba.
El cistell de la Caputxeta té a veure amb la campanya de les mares de l’associació Mom Demand Action, que als EEUU intenten abolir l’ús de les armes entre la societat civil i que ja havíem comentat en aquest mateix bloc.
En aquesta exposició s’hi poden veure alguns dels treballs que els alumnes de l’escola han anat creant i que relatem, succintament, a continuació:
Els més petits, els de P3 han presentat un llibre col·lectiu que han anomenat “Elmer i els aliments”. Com que són la classe dels elefants i un gran dibuix de l’Elmer presideix la seva aula, van idear aquesta precuela de les aventures de l’Elmer, l’elefant de colors, un animal diferent, símbol de la diversitat i de les diferències que ens fan únics a cadascú de nosaltres. En David McKee mai ha explicat el perquè dels colors de la pell de l’elefant i aquest ha estat el motiu i l’excusa per idear aquest conte. L’Elmer, en néixer tenia la pell molt fina i sensible i com que només s’alimentava de la llet de la seva mare, la pell se li va tornar blanca. Després la seva mare el va anar habituant a menjar verdures, fruites i fulles dels arbres, tot de color verd. Aquest fet va suposar que la seva pell es tornes tota verda. Més tard, va tastar els aliments de color carbassa (pastanagues, taronges) i la seva pell es va tronar carbassa. I així successivament. Les il·lustracions de cada pàgina han estat treballades amb diverses tècniques (ceres, plastilina, collage, estampacions, etc).
Els alumnes de P4 han presentat un llibre col·lectiu que han titulat “El Pelnàpia”, la història d’un animal que neix amb molt de pèl i una nàpia considerable. Els dos nens que el cuiden, desconeixedors del que mengen els pelnàpies, fan un recorregut per les botigues del barri on es poden trobar els aliments per saber què li agrada a la seva mascota. Així, visitaran el forn, la fruiteria, la carnisseria, etc. i sabran què es pot comprar en cadascun d’aquests establiments.
El grup de P5 han experimentat amb pintures fetes a partir de liquar diversos aliments (remolatxa, mandarina, julivert, etc.) amb els que han pogut pintar i estampar unes produccions plàstiques molt boniques. També han fet un petit llibret amb fotografies que recreen el poema “L’amanida” que van aprendre i recitar el dia de Sant Jordi. I ens han deixat un treball d’unes mandonguilles de fang molt originals.
Els de primer de primària han abocat els seus esforços en relacionar els aliments amb els colors. Ho han fet basant-se en el llibre “La sopa verde”, un excel·lent àlbum il·lustrat, editat per OQO. Han presentat llistes d’aliments classificat per colors, imatges dels mateixos aliments i la rèplica del conte feta per ells.
Els de segon A, han treballat sobre el llibre “Recetas de lluvia i azúcar” i la seva producció plàstica segueix la idea de relacionar emocions i sentiments amb els aliments. Han ideat uns plats imaginaris molt suggestius i han escrit la seva recepta.
El grup de segon B ha llegit el llibre de “El lladre de menjar” i, a partir del que han après dels estris que hi ha a la cuina d’un restaurant han imaginat altres possibles utilitats d’aquests mateixos estris. El seu llibre col•lectiu es diu “Res és el que sembla”.
L’alumnat de tercer de primària ha presentat una miscel·lània de plats divertits, fets per ells mateixos amb el suport dels seus pares i familiars. El resultat és espatarrant. El seu llibre “Receptes divertides” és una delícia.
El grup de quart va investigar sobre la piràmide dels aliments i han fet unes maquetes. Una és el gegants dels bons costums i dels hàbits saludables i les altres són “La colla dels de tant en tant”, aquells aliments que es poden menjar de tant en tant i estan a la part alta de la piràmide.
Els grups de cinquè i sisè van fer unes jornades gastronòmiques i unes investigacions dels aliments que s’elaboren a diverses parts del món. Acompanyen el llibre col•lectiu amb un gran mapa del món on es poden veure les diferències de costums segons els països.
Com sempre, només ens queda agrair la col·laboració de tota la comunitat escolar en fer possible, un any més, aquesta acció que ens fa molt feliços i ens marca una línia de treball en la que la participació i el sentiment de pertinença a un petit col·lectiu es fa palès de manera esplendorosa.
I per als que us interessi el material que hem elaborat, en els propers dies anirem deixant a l’apartat Exposicions, sota la pestanya “el cistell de la caputxeta” totes les propostes didàctiques que hem anat elaborant amb la col·laboració de els companyes del grup de treball “passió per la lectura” de l’Associació de mestres Rosa Sensat.