He llegit aquest conte escrit per l’Eva Mor amb il·lustracions de la Violeta Crespo “Viuleta”.
M’ha vingut al cap una reflexió que em faig sovint quan remeno els llibres infantils que es publiquen a França i on la figura del llop és molt apreciada (estimada o temuda, vés a saber!) pel infants i on podem trobar centenars de versions dels clàssics i recreacions amb aquests personatges. Recordeu per exemple la sèrie d’en Mario Ramos, la d’en Geoffroy de Pennart o la d’Orianne Lallemand, per citar-ne tres de les més conegudes.

Mario Ramos

Geoffroy de Pennart

Aquest “llop carregat de mocs” segueix amb la mateixa idea de presentar-nos el llop d’es d’una altra perspectiva. Aquí fa molta gràcia perquè tal com podem llegir a la contraportada:

El llop més temut de la contrada s’ha posat malalt i no pot sortir de casa per terroritzar les criatures i els animalons del bosc. Els seus intents per a treballar des del llit no fan cap efecte així que, per fi, la caputxeta, les set cabretes i els tres porquets poden viure tranquils i sense por de res. Sembla que aquesta vegada el llop s’ha de donar per vençut i demanar una baixa indefinida…

La tipologia del text està pensada per ser llegida en parella i per això recomanen aquesta lectura per als infants de cicle inicial que poden llegir amb els seus padrins de lectura o amb els seus pares. Una part està en lletra d’impremta i una part en lletra lligada (fàcil!).

Es tracta d’una història amb moltes picades d’ullet a la nostra realitat com quan el llop crea un grup de Whatsapp o quan dissenya el primer llop-robot amb comandament a distància, per exemple.

Aquest és el segon llibre de la col·lecció. El primer va ser La llegenda del drac que dormia i roncava.

Les dades:
El conte del llop carregat de mocs
Autora: Eva Mor
Il·lustracions de “Viuleta”.
Editorial Cruïlla
Col·lecció: Contes per fer la mona, núm. 2
Març 2016
32 pàgines.
7,50 €