Planeta tangerina

by

«Pardaleta», un còmic per a bons lectors

Vaig agafar amb molt d’interès aquesta novel·la gràfica amb aspecte de quadern de viatges dels naturalistes (tapa tova, blanc i negre, cantons arrodonits, mida ideal per portar a la motxilla) atret pel títol.

M’explico.
Si en alguna ocasió heu fet el qüestionari de Proust, recordareu que una de les preguntes ens interpel·la sobre el nostre ocell preferit. I, de sempre, he tingut certa fascinació pels pardals.

Quan els veig pel carrer, no puc fer altra cosa que aturar-.me i seguir les seves peripècies, veient com saltironen a la recerca d’aliment. M’admira la seva capacitat de supervivència. Uns animalons que, tot i ésser febles, petits i d’aspecte més aviat insignificant, resulta que són ocells que trobem allà on anem. A més, si hagués nascut a l’Orient, segurament en la meva creença seria la reencarnació d’un pardal. Segur.

Però aquest «Pardaleta» també em va interessar abans de començar a llegir-lo perquè l’autora és portuguesa i l’editorial on es va publicar originalment —Planeta Tangerina— sol apostar pels llibres valents.

La seva lectura no m’ha decebut. És un llibre d’una certa complexitat, adreçat a joves que siguin bons lectors, que inclou aspectes culturals, geogràfiques o musicals que requereixen coneixements previs per gaudir de les referències que van apareixent constantment.

De què va?
Escrit en primera persona, una noia, la Raquel, ens narra els seus pensament, les seves vivències en una mena de diari on barreja il·lustracions en blanc i negra, fetes en forma de còmic, amb frases que li ballen pel cap i la remeten a una descoberta fascinant sobre un amor que ni s’imaginava que podia existir.

Un sentiment cap a una altra noia, la Pardaleta que dóna títol al llibre, és el fil conductor de les seves aventures íntimes. Gestos senzills pensament poètics, presència del moviment LGTBIQ, etc.

Una recomanació de lectura: Si us perdeu alguns detalls, acabeu el llibre i torneu a començar pel principi perquè llavors tot encaixarà, com les peces d’un trencaclosques, fins a arribar a les darreres sis dobles pàgines, amb les dues noies assegudes veient la posta de sol amb les cames penjant sobre el riu Tajo. Un final extraordinari.

Felicitem a les editores de Meraki pel seu compromís amb la literatura de qualitat.

LES DADES:
Títol: Pardaleta
Autora: Joana Estrela
Il·lustradora: Joana Estrela
Traductor: Àlex Tarradellas
Editorial: Meraki
Pàgines: 216
Seu d’Urgell, 2022

by

Un tangram? Un calidoscopi? No! Un trocoscopi

M’ha arribat un llibre ben curiós. Es diu «Trocoscópio». No té text i a cada pàgina hi ha les mateix peces geomètriques però ordenades de maneres diferents. En concret hi ha 142 peces: triangles, rectangles, cercles, semicercles, rombes, etc. i de molts colors que en combinar-se o superposar-se formen nous colors i noves formes.


A la primera pàgina, les 142 peces estan totes a la banda esquerra, formant una ciutat i a mesura que anem passant pàgines, com en un joc, veiem com van canviant de posició i les que estan mirant cap a una banda, ara miren cap a l’altra, les que estaven al damunt ara són a baix, tot molt esbojarrat.


Si ens aturem només en les imatges de l’esquerra el que estem veient és una mena de deconstrucció, de desaparició el paisatge. Si ens fixem en les pàgines de la dreta, el que veiem és com es va conformant una espècie de selva amb animals salvatges.


Trocoscópio es una mena de calidoscopi però més evolucionat.
És interessant comprovar com, a més del joc, l’àlbum té un missatge ocult que es fa evident només que rasquem una mica.
Un llibre per treballar la geometria, els colors i les seves combinacions, que recorda les propostes de l’Imapla.

Trobareu una pila de propostes didàctiques si entreu AQUÍ

LES DADES:
Títol: Trocoscópio
Autor: Bernardo Carvalho
Editorial: Planeta Tangerina
Carcavelos (Portugal), 2010

by

Un telèfon sense fil o com les paraules es van modificant, inevitablement

El joc del telèfon és un joc que es fa en grup. Consisteix en que el primer jugador diu una frase a l’oïda del segon, aquest la repeteix al tercer i així successivament. Però sol passar que les paraules es van modificant mentre van d’un a l’altre i quan arriba a l’últim i diu la frase en veu alta, normalment no té gaire a veure amb el que ha dit qui ha començat la roda.
Es un joc clàssic de les colònies però també es juga a classe o al pati.
Ara, l’autora i il·lustradora brasilera Yara Kono, ha agafat la idea i recordant quan ella jugava de petita ha creat un àlbum que segueix fil per randa la peripècia. Es titula «Telefone sem fio» i encara no està traduït al català ni al castellà però el podeu trobar en portuguès, editat per Planeta Tangerina.

Comença dient que:
O Bernardo susurra algo a Madalena,
que fala baixinho à Joana,
que canta à Isabel,
que segreda ao Joao,
que murmura à Mariana,
Que fica na dúvida,
Que ainda assim diz à cristina
Que diz…

I a la pàgina següent apareix la frase que xiuxiueja el primer noi:
Avui hi ha festa a casa d’en Tiago! (Hoja há festa na casa do Tiago!)


A continuació veiem com el significat canvia i allà on s’ha dit «Tiago», el segon diu «lago», el tercer «largo», el quart «espargo», i així successivament fins al final sorprenent.
Les il·lustracions són curioses perquè estan fetes amb formes geomètriques i colors plans. Hi ha també col·lage i estampació. L’estil és força característic i sembla que a Portugal tenen predilecció per aquesta mena d’Il·lustracions atesa la quantitat d’autors que segueixen el mateix patró.


Un bon llibre que ens pot donar la pauta per fer-ne un de similar amb els nostres alumnes seguint les normes del joc del telèfon.
Poesia, rima i diversió assegurada.

LES DADES:
Títol: Telefone sem fio
Autora: Yara Kono
Il·lustradora: Yara Kono
Editorial: Planeta Tangerina
ISBN: 9789898145895
19 x 22 cm
32 pàgines
Carcavelos, 2018 (Portugal)