Llibres: nous camins, fronteres que es traspassen

Una bona notícia: Els vuit mil llibres ja han arribat a Medellín!

“Libros libres. Promoción de la Lectura en Latinoamérica” és un projecte que va començar fa quatre anys però va quedar aparcat per culpa de la pandèmia. El curs passar es va reprendre i, ara, podem fer públic l’agraïment a les entitats i les persones que ho han fet possible (que són moltes) especialment a en Pedro Bravo i les biblioteques de l’Hospitalet que han cedit bona part del seu espai per fer de magatzem temporal. També, un agraïment a les persones amigues que han aportat una pila de llibres i algunes entitats privades que també han fet donació de llibres nous.

Tot aquest projecte no hagués estat possible sense la convicció d’en Ricardo Reitano que, des del primer moment, hi va creure i ens va encomanar la força i la il·lusió necessària. Hem tingut alguns problemes logístics que han estat a punt d’aturar l’enviament (temes d’aduanes, transports, etc. que no cal comentar) però aquesta setmana hem rebut les primeres fotografies i els primers vídeos de la bona gent de Rebipoa (https://www.rebipoa.org/) i hem vist que les utopies són possibles, que es poden crear aliances i teixir complicitats comptant només amb la bona gent que hi ha pel món.

Gràcies a Rebipoa i la col·laboració de moltíssimes persones es van poder aconseguir els diners necessaris per als tràmits legals i de logística.


Els llibres que han arribat es distribuiran entre més de 25 biblioteques comunitàries i populars de Medellín i, si les circumstàncies sanitàries no ho impedeixen, aviat podrem començar la segona fase de formació amb les persones voluntàries que gestionen cadascuna de les biblioteques populars.

Si voleu saber en què consisteix el projecte, només cal que entreu a l’enllaç següent i sabreu què s’ha fet i quines perspectives de futur hi ha. A més trobareu moltes fotografies que il·lustren perfectament de què estem parlant. Cliqueu a https://maleidesflors.wixsite.com/my-site-8

Un parell de vídeos que ens han enviat des de Medellín…

Temps de Fires!

Els propers dies viurem dues fires de llibres. La primera arriba a la 26a edició i tindrà lloc a Organyà (Alt Urgell). És la Fira del Llibre del Pirineu que enguany estrena un espai dedicat als il·lustradors de llibres del Pirineu.

Li Fira tindrà lloc els dies 2, 3 i 4 de setembre. Al programa hi destaquen la Carrerada de llibres, la visita literària a l’Organyà històric i l’escriptura i lectura de les homilies modernes a càrrec de l’escriptora Sílvia Soler i per la presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), i també escriptora, Vinyet Panyella.

A la Fira hi participaran enguany, amb estand propi, 27 editorials i llibreries. L’espai firal estarà situat al centre històric d’Organyà, concretament a la plaça de l’Església, el carrer del mig i part dels carrers Granada i del Sol. A la plaça estarà ubicat també l’escenari on tindran lloc la majoria d’actes, mentre que al peu del carrer del Mig hi haurà l’escenari de les activitats adreçades al públic familiar.

La Fira del Llibre del Pirineu és organitzada per l’Ajuntament d’Organyà i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell amb el suport del Govern d’Andorra, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i el Departament de Cultura de la Generalitat i la col·laboració de diverses institucions i entitats.
Podeu veure tot el programa d’activitats a:

La segona és La Setmana del Llibre en Català que celebrarà la seva 40a edició. Com els darrers anys es farà al Moll de la Fusta de Barcelona, un lloc cèntric, de fàcil accés, i ideal per gaudir dels llibres i les activitats a l’aire lliure i al costat del mar.

Si entreu al web de la Setmana https://lasetmana.cat/ podreu veure la quantitat d’activitats que estan programades entre els dies 9 i 18 de setembre.

Una de les gràcies d’aquesta Setmana és trobar les novetats de les diferents editorials. A més es fan presentacions, converses amb autors nacionals i internacionals, signatures, taules rodones, recitals de poesia i concerts, etc.

El cartell d’aquesta edició és de la il·lustradora Luci Gutiérrez.

En Pep, al 0-3

A la darrera revista «GUIX INFANTIL» de juliol del 2022, la Diana Comes i la Núria Vouillamoz parlen d’un llibre mític dins la literatura infantil. Segurament l’heu tingut a les mans i us ha enamorat. “El Pollo Pepe”, personatge entranyable és el protagonista d’aquest article on expliquen entre altre coses que:

En Pep és un conte que atrapa als més menuts i menudes des de la coberta. Per què? Per la simplicitat del personatge, un pollet anomenat Pep, i perquè connecta amb el moment evolutiu del primer any de l’infant; amb l’exploració sensorial corporal i les necessitats bàsiques, especialment l’alimentació. Aquests primers mesos de vida esdevenen una etapa de canvis constants: en la forma de caminar i desplaçar-se; en el desig de descoberta, que evoluciona de l’interès pel propi cos a l’interès pel món que ens envolta; en el descobriment del llenguatge oral i musical. L’infant també indaga tot un ventall de nous aliments a través dels sentits: tacte, olfacte, gust, oïda, vista. Quin millor company per endinsar-se en aquest camí que el nostre pollet, que endrapa menjars suculents com blat de moro, ordi o civada.

Després desgranen un seguit de propostes didàctiques, seguint el seu model de treball a l’Institut de la Infància (minimons, safates sensorial, peces soltes, etc) i apunten que:

Aquestes propostes són només un punt d’inspiració i un bon pretext per introduir la literatura a l’aula dels nadons, amb l’objectiu d’anar creant infants lectors des de ben menuts a través de la lectura d’imatges i l’acompanyament de l’adult de referència.

El podeu llegir sencer a la revista GUIX D’INFANTIL (AULA DE INFANTIL en castellà) núm. 115.

Nova edició dels «Atrapa» i els «Prota»

Ep! Si aquest estiu busqueu obres infantils i juvenils de qualitat doneu-li una ullada als llibres seleccionats als premis «Atrapallibres» i «Protagonista jove» que ja han iniciat la temporada, la 18a edició dels Premis Atrapallibres i la 27a dels Premis Protagonista Jove.

En aquesta ocasió, els llibres finalistes són els següents:

Podeu trobar tota la informació (inscripcions, consulta de notícies relacionades amb els Premis, accés als diferents recursos, materials que s’anirà oferint, etc.) i també altres notícies de l’actualitat del sector LIJ a la nova pàgina web que té com a domini http://www.ibbycat.cat, el nou nom amb el qual s’identifica el Clijcat i que es vincula directament amb l’entitat internacional IBBY.

Una de les novetats d’enguany és que s’obre la modalitat d’inscripció individual, que permetrà, a partir d’ara, la participació de famílies i joves pel seu compte.

https://mail.google.com/mail/u/1/#inbox/FMfcgzGpGnKPXlZTqbpfdsNhXzSJkZTr?projector=1

L’Escola a la LIJ. Propostes del Grup de Treball «Passió per la lectura»

Dijous passat vam tancar el curs amb les companyes del Grup de treball «Passió per la lectura». Ha estat un any estrany perquè les primeres sessions les vam fer a camí de la presencialitat i les pantalles i això ens alentia el ritme i complicava les converses però, sortosament, hem pogut tancar el tema amb la feina endreçada.

Aquest curs hem tractat com la literatura infanti li juvenil reflecteix la vida als centres educatius. Hem llegit molts i molt bons llibres i hem gaudit força. El resultat us el passem en format pdf por si us serveix. De tota manera, si necessiteu més aclariments sobre determinada proposta, estarem encantats de proporcionar-vos-les.
Al document que podreu descarregar trobareu les fitxes ordenades per cicles educatius. N’hi ha set que corresponen al cicle infantil, tres a cicle inicial, cinc al cicle mitjà i deu als cicle superior i l’ESO. Són les propostes que corresponen a les lectures següents:

Cicle Infantil
• Tots al bus!
• Super-A
• L’arbre de l’escola
• El día que me convertí en pájaro
• Aviat aniré a l’escola
• El primer dia d’una escola
• Día de campo en la Luna

Cicle Inicial
• Anem a l’escola
• Naval, un profe genial
• N’Esteisi i el millor lloc de la classe

Cicle Mitjà
• El dia que va arribar la guerra
• Em dic Maryam
• Que bé que ens ho hem passat!
• Un nen molt estrany
• L’escola de la Haru

Cicle superior i ESO
• 9 kilómetros
• La platja dels inútils
• El cap als núvols
• El nou
• Un indi com tu i com jo
• La petita coral de la senyoreta Collignon
• La increïble història de … EL NOI DEL VESTIT
• Sense Filtres
• Cool nata
• L’Amy i la biblioteca secreta

Algunes fitxes tenen materials annexes que incorporem en altres arxius pdf que podeu trobar en aquest mateix blog, al final de l’entrada, també en format pdf.

Un agraïment molt especial a les companyes i el company que han col·laborat en la discussió i l’elaboració d’aquest dossier:

Maribel Alarcón, Cristina Alcaraz, Clara Aragonés, Victòria Bertran, Anna Blasco, Maria Bote, Mercè Carner, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse Marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera, Amàlia Ramoneda i Montse Riart.

Podeu descarregar-vos el dossier clicant a:

L’ESCOLA A LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

I els materials que acompanyen a algunes de les fitxes els trobareu a continuació:

• Joc de cartes del llibre “Aviat aniré a l’escola”

joc-de-cartes-aviat-anire-a-lescola

• Plantilla tres en ratlla del llibre “Día de campo en la Luna”

plantilla-tres-en-ratlla

• Plantilla tres en ratlla amb extraterrestre del llibre “Día de campo en la Luna”

plantilla-tres-en-ratlla-amb-extraterrestre

• Menjar catalans i menjars iranís del llibre “Em dic Maryam”

menjars-catalans-pdf

menjars-iranis-pdf

• Del llibre “9 kilómetros”:

Joc de taula “el camí de casa a l’escola”

joc-de-taula-el-cami-de-casa-a-lescola

Instruccions del joc de taula “el camí de casa a l’escola”

instruccions-joc-de-taula-el-cami-de-casa-a-lescola

Memory

9-kilometros-memory

Joc de taula cara A

Joc de taula cara-A

Joc de taula cara B

Joc de taula cara-B

• Plantilla abric del llibre “La platja dels inútils”

plantilla-abric

• Plantilles Tres en ratlla del llibre “Dia de campo en la Luna”

plantilla-tres-en-ratlla-

• Diapositives del llibre “L’Amy i la biblioteca secreta”

L’amy-i-la-biblioteca-secreta-diapositives

Estudi sobre els joves i la lectura

Al Blok de BiD (https://www.ub.edu/blokdebid/)
publico una ressenya d’un estudi elaborat pel Laboratorio Contemporáneo de Fomento de la Lectura, adscrit a la Fundació Germana Sánchez Ruipérez, que m’ha semblat força valuós. Es titula
Jóvenes y lectura: estudio cualitativo y propuestas.

A la ressenya explico el següent:
En el món escolar, sovint ens fem moltes preguntes relacionades amb la lectura i la literatura crítica: Som un país lector? En quins suports llegiran els nostres alumnes quan siguin grans? Què han de llegir? Qui els acompanyarà en el seu camí lector? Llegim per plaer? Llegim per compartir vivències? Llegim per supervivència? Necessitem llegir? Ficció, o coneixements? Imaginem un futur sense llibres? Com esdevenim lectors? Per atzar, o per influència de la família i l’escola? La lectura és una qüestió valorada socialment? Els familiars saben com ajudar els infants per fer-los més lectors? Etcètera.

Sabem que el llibre, a casa nostra, no és, o no ha estat, el centre del món. Fins no fa més de quaranta o cinquanta anys, el món editorial, els llibres, les biblioteques i les llibreries eren un bé escàs. Sortosament, en aquest sentit, hem anat avançant i ara podríem dir que estem arribant a albirar el que fan altres països amb més tradició. Per exemple, estem veient com s’obren moltes llibreries i proliferen les noves editorials, fet inaudit que ens fa veure el futur amb esperança.

Fins ara, les nacions més literàries han estat ‒encara ho són‒ les situades al nord d’Europa (Finlàndia, Noruega, Letònia, Islàndia, Països Baixos, etc.) i probablement té a veure amb un patró geogràfic, educatiu, de prosperitat econòmica i, fins i tot, de cultura religiosa.

La realitat ens recorda que a les biblioteques de Finlàndia el nombre de préstecs és set vegades superior al d’Espanya, per exemple. És una dada, només una dada, i per això s’agraeix que, de tant en tant, entitats de prestigi com la Fundación Germán Sánchez Ruipérez a través del seu Laboratorio Contemporáneo de Fomento de la Lectura dediquin temps i esforços a fer un estudi com el que presentem i comentem a continuació.

L’estudi sobre els joves i la lectura consta de sis capítols.

El primer és una justificació de la investigació. Ens presenta algunes dades interessants com ara que els joves i adolescents són grans consumidors de cinema, música, esports, sèries de televisió, i són els que més naveguen per Internet. En resum, són curiosos o lectors habituals (especialment les noies).
Una altra dada interessant és comprovar com la població de joves que es declara «lector freqüent» ha anat augmentant d’una forma clara des del 2000 fins al dia d’avui.

El segon capítol ens descriu, de forma senzilla, breu i entenedora, la metodologia emprada en l’estudi. Ens explica qui hi ha participat (docents, joves, bibliotecaris, llibreters): en total, més de 4.900 enquestes a través de Twitter o Facebook, 16 a llibreries, 800 a professionals, i més de 100 a joves (lectors i no lectors). Una feina ímproba i de resultats fiables.

El tercer capítol està dedicat a les enquestes. Hi ha diversos apartats en els quals s’expliquen les diferents enquestes i les conclusions que es desprenen de cadascun dels blocs. Al primer apartat, ens mostren els resultats de les enquestes inicials fetes a través de les xarxes socials. Se centren en l’ús del mòbil, les tauletes, i les xarxes socials, i es pregunten quin espai de temps ocupen en les vides dels enquestats, en quins moments de la seva vida han estat més allunyats de la lectura i quines persones han influït perquè esdevinguin o no lectors de llibres, en quin suport llegeixen habitualment i si la pandèmia ha provocat un augment en el consum de llibres. Hi ha un segon apartat en què es fan preguntes a llibreters i familiars dels joves que són habituals de les llibreries. El tercer apartat recull les enquestes fetes a professionals vinculats al treball amb joves (editors, coordinadors de clubs de lectura, docents).

El quart capítol és el més interessant perquè recull els resultats dels grups que han participat en la mostra. Aporta una gran quantitat d’informació i genera un interessant capital de coneixement. La tria està molt bé perquè conté una gran diversitat geogràfica i de tipologies de centres.

El cinquè capítol fa una anàlisi dels resultats obtinguts. Es divideix en set grups (cinc àmbits de relació i impacte sobre la pràctica lectora, un sobre com han viscut la lectura en pandèmia i confinament, i un darrer que recull l’impacte de la lectura en altres àmbits). Els set grups són: la família, l’escola, la biblioteca, el digital, el cercle d’amistats, el confinament i els enllaços.

S’acaba amb les conclusions, on es fa un diagnòstic i una previsió de futurs escenaris. Són dotze punts que ens centren la realitat actual i ens mostren futurs escenaris. Algunes de les frases que he subratllat són:
«Los jóvenes tienen una percepción limitada sobre la realidad de la lectura».
«La percepción de la lectura está muy referida a una actividad personal que relaja, pero también genera aislamiento de la sociedad».
«Las referencias a lo que ha sido leído, o se está leyendo, está desapareciendo de las conversaciones, a diferencia de lo que sí se hace en los grupos de amigos con las series de TV que se están siguiendo».
«La competencia por el tiempo personal disponible es cada vez más eficaz por parte de lo digital, porque es un tipo de ocio basado en la interacción y socialización, así como por mostrar contenidos de breve duración y escasa exigencia cognitiva».
«Insuficiente impacto del centro educativo para fortalecer el interés por la lectura».
«No hay un adecuado conocimiento de la realidad de las prioridades de ocio y de formación de los jóvenes por parte de los adultos que trabajan o conviven con ellos».


Més enllà de les gràfiques i les dades, aquest estudi aporta una visió interessant sobre els efectes que provoca la lectura en els joves.

Un dels efectes es refereix a l’aïllament que genera el fet de llegir individualment, perquè allunya els joves d’una necessitat social de convivència amb els companys i amics que en aquestes etapes és fonamental. Aquest efecte d’aïllament és un inconvenient a l’hora d’incentivar la lectura. Els joves comparteixen un altre tipus d’oci ‒esport, videojocs, cinema, música‒ al qual atorguen una major rellevància social.
Per contra, la lectura genera en els joves uns altres efectes, com la relaxació emocional i l’acostament a la cultura, que són vistos com a quelcom positiu.

Hi ha, també, en l’estudi, una reflexió subjacent que aposta per mirar endavant i aportar algunes possibles solucions per capgirar la tendència. Bàsicament, se centren en la idea de reformular un nou Pla de Lectura que aposti pels serveis públics i afavoreixi l’impacte social que poden tenir els mediadors de la lectura (mestres, bibliotecaris, llibreters). Caldria, entre altres accions, promocionar els clubs de lectura entre els joves perquè són un element generador de convivència, de cultura i de benestar.

L’estudi és un bon treball, seriós i amb voluntat de servei públic. Val la pena llegir-lo, clicant a

https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2022/01/Jovenes-y-lectura.pdf

Bé per la Bé! Petita crònica d’una gran Jornada


Dissabte vam celebrar la Jornada que ens recordava que fa 25 anys un bon grapat de mestres vam iniciar una aventura que tenia com a objectiu reivindicar i recordar que la biblioteca escolar és un dret que està recollit en nombrosos documents dels Estats que creuen en la educació com a eina per fer un món millor i que aposten per la biblioteca escolar com a motor del canvi educatiu.

Vaig tenir la sort de poder intervenir breument per donar la benvinguda a tothom que va venir i especialment a les mestres i bibliotecàries que havien matinat i vingut des de força lluny per acompanyar-nos.

Per a mi, va ser una matinal especialíssima perquè es va celebrar a l’Hospitalet, a la Biblioteca Central Tecla Sala, situada al mateix carrer on vaig néixer, estudiar, estimar i viure la meva infantesa i joventut i també el carrer on està l’escola on vaig fer de mestre tota la meva vida. Podeu imaginar com n’estava de content i emocionat.

Vaig recordar que corrien les darreres dècades del segle XX i l’interès per les biblioteques escolars era quelcom present a molts llocs de la península. Vaig explicar les visites freqüents a les escoles del País Basc —a Guipúscoa i Biscaia, especialment— immersos com estaven en un programa força reeixit que es deia ACEX; també a Extremadura i a Andalusia on brotaven experiències, grups de treball i es feien congressos, amb molt interès i participació. Ah! i a Madrid, un amic, un bon amic, en Kepa Osoro, capitanejava l’experiència lectora de l’escola Maravillas que ens servia de mirall a molts de nosaltres. El llibre que va coordinar i del que hem manllevat el subtítol d’aquesta matinal «La biblioteca escolar, un derecho irrenunciable», es va publicar l’any 1998 i llegit ara, 24 anys després encara ens resulta molt familiar tot el que s’explica. Hi van col·laborar expertes i experts de tot l’estat com Guillermo Castán (Salamanca), Teresa Mañá, Mònica Baró, Félix Benito, Jose Luis Polanco, José García Guerrero, Mariano Coronas i altres persones que ens indicaven quin era el camí bo.


Després vaig parlar de com són d’acollidores i hospitalàries les biblioteques en general i les escolars en particular i ho vaig exemplificar amb paraules d’en Germán Machado, el llibreter de “El petit tresor” quan escrivia recordant-nos que la biblioteca és el primer lloc d’acollida on es pot disposar de diaris, llibres, revistes, ordinadors amb internet i un espai per als infants. Deia:

Viví un par de años en Catalunya como un ilegal. No tenía residencia ni ciudadanía. Pero no puedo decir que haya sido un «sin papeles» porque papeles yo tenía. Uno. Solo uno. Era el carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Generalitat. Me lo hicieron a la semana de radicarme en Vic. En la biblioteca Joan Triadú. Ese era mi documento oficial de residencia y de ciudadanía.

L’acte va començar amb unes paraules de la Núria Vila que juntament amb tot l’equip de bibliotecaris i bibliotecàries de la ciutat ens van donar un suport increïble i ens van posar les coses tan fàcils perquè tot sortís bé que no tenim prou paraules d’agraïment.

Després, es van presentar tres ponències d’escoles i instituts que aposten per la biblioteca escolar d’una manera ferma i decidida i ens van marcar alguns camins o itineraris que ajuden a mantenir l’esperança de que algun dia els qui governen entenguin que el canvi de debò, passa per fer un país lector, amb imaginació; potser aquesta és la clau de volta de tot plegat. La imaginació que ens farà veure com podem viure millor, essent més solidaris, ecologistes, pacifistes i feministes. Ai, las! no volem ser pessimistes però a hores d’ara sembla una utopia més que un objectiu assumible.

Tan bon punt tinguem els vídeos de les tres ponències editats els trobareu a través de les xarxes socials i al blog de Bibliomèdia (http://grupbibliomedia.blogspot.com/)

Recomanacions de lectura a AULA TV

Al programa «AULA TV» de la tele de l’Hospitalet, aquesta setmana han fet un especial dedicat a literatura infantil i juvenil.

L’entrevista li van fer a l’Esther Sanz, autora hospitalenca, que fa molts anys que es dedica a la literatura juvenil. També hi va haver un reportatge sobre com entenen la lectura els infants de l’Escola Ausiàs March i van venir a l’Espai Llamps i Centelles perquè els recomanéssim tres bones lectures.

Els vaig presentar «Tots comptem» de Kristin Roskifte, editat per Maeva Young, «Fluidoteca» de Berta Páramo editat per Litera i «La llegenda de Sant Jordi» en versió Ambauka.

No vaig poder estar-me de recordar al gran David McKee, el seu Elmer i la seva Carlota.

Podeu veure el clip a continuació:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/15070530

I si voleu veure tot el programa, aquí el teniu:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/15070238

Quan la poesia entra a l’aula

Quan la poesia entra a l’aula sempre genera emocions. De vegades, ho fa a través de la paraula dita, recitada, i té a veure amb l’oralitat i la musicalitat. En altres ocasions, arriba amb la lectura d’un poema que no necessàriament ha de ser comprés de la mateixa manera per tots els infants, perquè la poesia té aquesta capacitat de generar interpretacions divergents segons el bagatge de cadascú. També entra a través de la mirada d’un poema il·lustrat, d’unes imatges que comporten una forma particular de lectura on tenen importància l’estètica o els paral·lelismes amb el text.

Avui és el dia mundial de la poesia i està bé que ho recordem perquè a l’escola pot ser un mitjà estimulant si es donen un parell de condicions:

En primer lloc, cal que el contacte amb la poesia no sigui esporàdic, cal que hi hagi una continuïtat, que sigui habitual. Segons el moment evolutiu dels infants, hi ha poemes adients per a tots ells.

Primer hi ha la poesia que senten els nadons. Són les cançonetes de falda, les moixaines que li fa la mare, els rodolins, els batecs del cor. (Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes,…) cançonetes per anar a dormir (Son, soneta, vine aquí, a la vora del coixí, quan la soneta vindrà, el (nom) s’adormirà), per conèixer el propi cos (Ball manetes, toca galtetes, toca-les tu, que les tens boniquetes…)
Després hi ha la poesia que coneixen al pati de l’escola, quan salten a la corda, quan han de triar els equips, etc.:
Una plata d’enciam, ben amanida…
Una mona hi ha al terrat amb el cul arremangat…
La gallina ponicana poni un ou cada setmana…

I per a cicle superior hi ha la música. Els infants coneixen una pila de cançons, les canten, i sovint són poemes. Només cal escoltar amb ells als seus cantautors preferits i posar sobre la taula les lletres per comentar-les. També podeu presentar alguns rapers que fan poemes combatius, feministes, de denúncia social i, depenent de la zona on esteu, teniu al vostre abast una mina en el folklore local. Per exemple, el projecte «Corranda» a les terres gironines, les «Albades» a València, «Ses Patacades» a Cadaqués, les «Jotes» de l’Ebre, etc.

En segon lloc, que el mestre tingui sensibilitat i sigui capaç de transmetre passió als seus alumnes. Que estigui al dia dels nous corrents poètics i conegui les novetats editorials. Si aconsegueix que a l’aula hi hagi un bon clima basat en la confiança i en la qualitat de les relacions, serà més fàcil. És funció seva posar-los en situació. Si ha previst tenir alguns poemes penjats a les parets i si el clima és favorable, estarà en disposició d’extreure dels alumnes la seva capacitat poètica, de permetre’ls expressar les seves sensibilitats a través d’un codi diferent, disposats i estimulats per practicar jocs amb paraules, sonoritats, metàfores i associacions inversemblants. Es tracta d’incloure la poesia a l’aula de manera vivencial, vital, entrant al fascinant món de la poesia, però per la porta gran, com qui va al teatre, ben mudats, disposats a gaudir d’un temps que ens canviarà la mirada de tot allò que ens envolta, però també la mirada que tenim de nosaltres mateixos. Poden entrar a través del joc, exercitant la lectura dels bells poemes que trobareu als poemaris, escrivint de manera individual o col·lectiva, emprant els sentits. Val la pena.

Avui és el dia mundial de la poesia i coincidències de la vida (o no) a la revista GUIX acaba de publicar-se un article on parlo de tot plegat i de com “jugar amb la poesia”, i també “sentir”, “escriure” i “llegir la poesia”. Si el voleu llegir sencer, el trobareu a la GUIX de març (número 486).

Si puc
Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et tremola a aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?

Gabriel Ferrater

Tertúlia Clandestina #2: Llibrescacs

De vegades prepares una acció i el resultat acaba superant les expectatives. És llavors que et replanteges i tornes a pensar en quin punt no vas calcular o no vas valorar el potencial de l’activitat. És el que ens va passar dimarts passat amb la tertúlia clandestina que vam viure a l’Espai.

Es tractava d’un experiment nou. Amb la convidada —”the Greatest”, la gran Núria Vouillamoz— i la complicitat d’una altra companya que va fer de jutgessa, vam idear una mena de joc on presentàvem llibres com si fos una partida d’escacs. Els dies anteriors ja havíem anunciat que es tractava d’un partida de “Bookchess” o millor, la final del campionat mundial (poca broma, oi?) i havíem dit que per accedir calia dir, com sempre, una contrasenya que en aquesta ocasió era «gambit de dama» en al·lusió a l’exitosa i coneguda sèrie televisiva.

Com va anar la sessió?


A les sis van arribar, de manera clandestina, els convidats. Alguns ja ens havien dit que vindrien i d’altres es van presentar de sorpresa (i quina sorpresa!) i fins i tot un parell de companyes del MEAC venien de fer 120 quilòmetres per ser-hi presents. No cal ni dir que l’emoció va ser màxima!

Primer vam dir les paraules protocol·làries d’agraïment i vam explicar alguns llibres de literatura infantil i juvenil on els escacs tenen la seva transcendència, com «Les galetes del Saló de Te Continental», «La Inmortal» o «Vull ser reina» i, com no!, vam llegir un fragment de la «Novel·la d’escacs» del gran Stefan Zweig.

Després, la Désirée Grifé, la jutgessa, va fer les explicacions de com es juga a “Llibrescac”:

Es tracta d’una partida d’escacs que enlloc de les típiques peces hi ha llibres. Cada jugador ha preparat els seus 16 llibres preferits i la jutgessa diu un tema. Cada jugador busca entre els seus llibres si hi ha algun que casi amb la proposta i el presenta. La jutgessa decideix quin és el que mereix el punt de cada tirada. A continuació diu un altre tema i així successivament.
Cada jugador té cinc minuts per presentar el seu llibre. La partida dura una hora.
Com en el joc d’escacs tradicionals comença el jugador amb els llibres folrats de blanc.

I va començar la partida. Els temes que vam tractar van ser un llibre-joc, un llibre basat en fets reals, un llibre amb molts colors, un llibre que a Gandhi li agradaria (lo correcto, a veces, es desobedecer”, va dir), un llibre d’estar per casa i un llibre de coneixements.

No hi va haver temps per a més. Vam poder explicar 12 bones lectures i la partida va acabar en taules. Tots contents. Hi haurà mecus! (és una paraula que usem a l’Hospitalet quan volem jugar. Si ens apleguem una colleta i volem fer un partidet de basquet, futbol, petanca o el que sigui, diem: Fa un mecus? que vol dir “juguem?”) Doncs això, potser hi haurà mecus o “revanxa” (que també està mal dit, ho sabeu, oi?)

Vam acabar amb la foto de família, una cançó i l’emplaçament per a la següent trobada que serà el dia 2 d’abril a les 12 del migdia. La propera setmana donarem més indicacions, la contrasenya i algun detall gràfic més.

No tenim paraules prou adients per agrair als assistents la seva complicitat, fer-nos la vida tan fàcil perdonant els errors, rient les bromes i felicitant els encerts. Amb persones així, aniríem on diguessin, fins i tot, ens arriscaríem pel camí que proposava Pessoa…

Importemo-nos apenas com o lugar onde estamos.
Há beleza bastante em estar aqui e não noutra parte qualquer.

(Només ens importa on som.
Hi ha prou bellesa en ser aquí i no en un altre lloc.)

Un petit vídeo de record de la trobada: