Singapur llegeix

Al sud-est asiàtic hi ha un grup de 64 illes que formen aquest ric país, considerat com un dels més lectors. Remenant per la xarxa sobre la seva història i sobre com han arribat a esdevenir nació lectora te n’adonés que el paper del Govern ha estat clau per impulsar una xarxa extraordinària de biblioteques i un suport a la tecnologia digital que fa molta patxoca.
Les biblioteques públiques de Singapur (The Public Libraries Singapore) o PLS són molt atractives físicament i amb un funcionament modern i professional que fa que les persones les visiten a la recerca d’aprenentatge, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha una xarxa de 26 biblioteques públiques (incloses tres biblioteques regionals) ubicades convenientment a tot Singapur.

El seu codi de conducta diu, més o menys:

Aquesta és la nostra biblioteca on llegim i aprenem junts.
Les biblioteques són espais públics.
Compartiu seients, punts d’energia i materials de la biblioteca amb altres persones.
Dormiu a casa, no a la biblioteca.
No introduïu aliments ni altres begudes que no siguin aigua.
Si us plau, tracteu a tothom amb cortesia i respecte.
Actuarem contra qualsevol assetjament del nostre personal o clients de la biblioteca.
Cuideu els vostres objectes personals.
Les biblioteques són espais tranquils.
Parleu suaument en tot moment.
Utilitzeu el telèfon fora de la biblioteca.
Posa els dispositius electrònics en mode silenciós.

El Govern disposa d’un Ministeri específic que anomenen “Ministeri de Comunicacions i Informació (MCI) “ i és l’encarregat de supervisar el desenvolupament dels sectors de la tecnologia d’informàtica, la seguretat cibernètica i els mitjans de comunicació, la biblioteca nacional, els arxius nacionals i les biblioteques públiques, així com les polítiques d’informació i comunicació públiques del Govern.
La seva missió principal és connectar les persones amb la resta de la comunitat.
A Singapur tenen un potent Moviment Nacional de Lectura per animar els singapuristes a llegir més, a llegir durant més temps i a llegir junts.
Hi ha tres prioritats:

Adreçar-se a nous segments de públic (per exemple, adults i gent gran).
Centrar-se més en la lectura en llengües maternes.
Crear més col·laboracions per impulsar la iniciativa.

M’ha semblat interessant la idea de llegir junts. Ve a ser com els “clubs de lectura” que funcionen a casa nostra (i que recomano especialment). Hi ha unes reflexions que m’han agradat perquè expliquen como hem passat de llegir individualment a preferir compartir lectures. Diuen que veiem la lectura com una afició introvertida però que antigament era un esdeveniment social i ens conviden a posar-nos les ulleres de llegir per saber-ne la resposta.

https://gph.is/15P7MOt

La lectura al món antic va començar com una qüestió pública. Durant segles, els que podien llegir, com els grecs antics, llegien en veu alta. Moltes d’aquestes lectures van tenir lloc en espais socials comuns com tallers i tavernes. Per què? Com que els índexs d’alfabetització eren molt baixos, l’educació estava reservada als rics i la majoria de la població s’havia de conformar amb les lectures orals.
No va ser fins a la introducció de la separació de les paraules que més gent va començar a llegir en privat. Els monjos irlandesos, al segle VII, van començar a afegir espais entre les paraules per entendre millor el relat i així, la lectura es va fer més fàcil i la pràctica de la separació de paraules aviat es va fer camí a tota la resta d’Europa i del món.
A més d’això, la disponibilitat de diferents materials de lectura també va impulsar l’augment de la lectura solitària.
Bé, no tothom veia la lectura individual com a beneficiosa. També hi havia qui pensava que les dones que llegien al llit eren propenses a tenir “pensaments sexuals i perillosos”.

A més, si algú escoltava històries de la Bíblia llegides en veu alta normalment hi havia una autoritat que interpreti el text, evitant que si les persones llegeixen soles, la seva imaginació interpreti altres coses.
Bé, sigui com sigui, llegint com funciona el sistema de lectura a Singapur, m’han vingut ganes d’anar-hi a fer una ullada… i una mica d’enveja, també.

Un parell d’enllaços que us poden servir si voleu conèixer més sobre Singapur, nació lectora.

http://www.nationalreadingmovement.sg/
https://www.mci.gov.sg/portfolios/libraries/national-reading-movement

 

ÍNDICE, espai de trobada

Una de les cites literàries més divertides i alhora, més exagerades, és el FESTIVAL ÍNDICE que celebrarà la quarta edició aquest mes de setembre, al TEA (Tenerife Espai de les Arts) els dies 27 i 29,
La idea dels encontres es variada. Al seu web podem llegir que volen:
Promoure la lectura i l’escriptura com un acte comunicatiu, creatiu i lúdic.
• Crear espais de reflexió i debat.
• Afavorir el gaudi comú dels espais públics amb una finalitat educativa i cultural.
• Oferir una plataforma d’expressió a nens i nenes, adolescents i adults amb una motivació creativa cap a la lectura i l’escriptura.

El seu programa recull taules d’intercanvi, tallers, ponències, col·loquis, mostres i concursos.
Per a la present edició hi compten amb tots els elements que intervenen en l’acte lector, des de qui escriu fins a qui llegeix, passant per responsables de les biblioteques, docents, editorials o les administracions públiques. La idea central serà revaloritzar la feina del mediador/a de la lectura i de manera especial dels bibliotecaris/es, mestres, narradors i famílies com a agents essencials perquè els i les més joves s’iniciïn o continuïn llegint.

Estic content perquè m’han convidat a un parell d’accions. La primera, una trobada amb bibliotecaris escolars per compartir idees i reivindicar la necessitat irrenunciable d’aquest espai com a garantia de qualitat educativa. La segona, una xerrada adreçada a un públic més divers sobre l’organització de la Biblioteca Escolar.
Estic content perquè, a més, podré assistir a altre conferències i conversar amb savis i sàvies d’aquest món de la lectura com en Daniel Goldin, l’Antonio J. Rodríguez, la Mar Benegas i una pila més de gent que segur que m’enriquiran.
El programa i tota la informació la trobareu a https://www.festivalindice.es/

Twitter: @festivalindice

Imatges del darrer FESTIVAL:

Adolescents i lectura: Un oximoron?

Hi ha una cantarella recurrent i repetida que ens diu que els joves no llegeixen. De tant sentir-la arribes a pensar que potser és veritat. Llavors consultes les llistes de llibres venuts i te n’adones que la indústria de llibres per a joves mou una pila immensa de diners i que a Iberlibro o Amazon, per citar un parell d’empreses de venda online prou conegudes, els llibres per a joves tenen forta presència.
No he treballat amb alumnes de l’ESO però conec joves que han gaudit força llegint “Els jocs de la fam”, les aventures d’en Harry Potter o “Divergent” i tota la saga que el segueix. Són joves afeccionats a les històries de vampirs, a la fantasia, a les aventures de supervivència, a les distòpies futuristes i a la ciència ficció. No són majoria, d’acord, però llegeixen. També en conec d’altres que s’estimen més les pantalles i defugen els llibres. Aquesta actitud em fa dubtar si els ajuda a pensar críticament, si tenen prou criteri per entendre i analitzar els fets que ens envolten.

Aquests dies he llegit l’assaig d’en Joan Portell i la Gisela Ruiz sobre «Adolescents i lectura: el binomi fantàstic». El llibre es llegeix prou bé. La Gisela i en Joan no estan per floritures i van al gra, amb un to positiu i confiant, de totes totes, en els joves. Fixeu-vos que el títol juga amb l’optimisme rodarià quan assenyala que els nois i els llibres són un binomi fantàstic. Bé, però quan cal tocar el crostó a qui correspongui ho fan, tot i que sempre buscant la crítica constructiva.
M’ha agradat comprovar que entremig dels capítols recomanen una pila de bons llibres en una selecció pensada i que no hauria de faltar a les biblioteques dels instituts.
He trobat a faltar més experiències d’altres països, sobretot del que han vist i viscut els autors als USA i al Japó, però potser aquest serà un bon motiu per a una segona part.

El llibre està estructurat en set capítols dels que en destaco el segon (lectura i adolescents), el quart (Adolescents, lectura i institut) i el cinquè (lectura adolescent i biblioteques).

A la contraportada podem llegir:
Des de fa dècades s’ha escrit, i molt, a l’entorn de com acostar la lectura als més petits. Tot i això, l’autèntica pedra a la sabata de la pèrdua de l’hàbit lector s’esdevé quan aquests lectors, amb un hàbit prou consolidat, arriben a l’adolescència. Aquest llibre afronta, de forma clara i precisa, el problema de la lectura durant l’adolescència. Estructurat en capítols precisos i sense concessions, aquest volum ofereix una mirada completa de què és i què suposa l’adolescència, tant des d’un punt de vista fisiològic com social. A més, proposa solucions al voltant de la lectura als instituts, en el si de la família i la societat, i ofereix experiències comprovades pels mateixos autors de com afronten el tema amb garantia d’èxit altres països del nostre entorn. El llibre es complementa amb una sèrie de títols bàsics que han reeixit entre els adolescents. Una publicació necessària d’un tema de punyent actualitat.

Lectura indispensable per al professorat d’institut.

LES DADES:
Títol: Adolescents i lectura: El binomi fantàstic
Autors: Joan Portell i Gisela Ruiz
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Pàgines: 144
Barcelona, 2019

Vídeo promocional:

Escriure i descriure. A propòsit dels textos descriptius

Els infants que llegeixen bé, també acostumen a tenir més facilitat en escriure bé. Sembla que hi ha una certa correlació però sabem que les diferències també són grans. Mentre que llegir implica passar del grafema al fonema, escriure comporta la operació inversa, molt més complexa. Aquesta asimetria, tanmateix, es reflecteix a les escoles en les hores que es dediquen a ambdues activitats. Així, mentre les hores que s’ocupen en la comprensió del textos són nombroses, les que es dediquen a la redacció són més limitades.

Potser caldria fer un esforç i capgirar o anivellar aquesta tendència i dedicar més hores a permetre que l’escriptura arreli en la ment de l’alumne perquè —així s’ha demostrat—, de retruc, augmentarà la capacitat lectora.

Un dels textos que empren els autors per situar al lector és el descriptiu. Serveix per explicar com són els personatges, els llocs on passa l’acció o els trets més significatius del que està passant. A la literatura infantil tenim nombrós exemples de descripcions de personatges (Era menut, no més alt que jo, l’home més vell que jo havia vist mai. També era prim. En segons quins llocs —sota els braços, al voltant del coll i a l’estómac— la pell bruna i fosca li penjava en plecs, com si s’hagués encongit per dins. Tenia molt poc cabell i una barba llarga, prima i blanca) que ens poden servir de model i veure quin aspecte físic tenen, com discuteixen, s’emocionen, riuen o parlen.

Les descripcions d’objectes són freqüents en els llibres per a infants (La bicicleta tenia una barra central que anava del manillar fins al seient i de la barra penjava una maleta negra amb la paraula TELEFONOS en lletres majúscules i un número a sota, 217. Tot escrit en blanc. Darrera del selló, al portaequipatges, hi duia molts cinturons curtets i amples) i també trobem nombrosos exemples de descripcions de llocs reals o imaginaris. Vegeu-ne qualsevol dels llibres d’en Jules Verne o d’en Joan Manuel Gisbert, entre d’altres.

L’escriptura dels textos descriptius es pot exercitar fàcilment amb imatges de vistes de llocs que empenyen el procés narratiu. Van força bé les fotografies aèries de zones de la Terra, per exemple, les que trobem a «La Tierra vista desde el cielo» o les que proposem a la pràctica, a partir d’imatges d’en Rob Gonsalves i que hem anomenat «Un skyline amb bolígraf»

L’explicació completa la podeu trobar al número 456 de la revista GUIX, corresponent al mes de juny de 2019 on també hem recuperat un cita genial del gran Emili Teixidor que al seu assaig «La lectura i la vida» ens recordava que “Joseph Brodsky diu que hauríem de dur sempre a sobre un paper per anotar al llarg del dia les paraules i frases noves que ens arribessin, de la mateixa manera que portem sempre amb nosaltres la targeta de crèdit, cosa que demostra que estem més atents als nostres interessos monetaris que a l’increment del nostre cabal intel·lectual.”

El cocoter, una nova revista per a nois i noies

Quan fem reunions amb els pares i les mares, els proposem accions senzilles per encomanar l’hàbit de la lectura als infants i n’hi ha algunes que no fallen mai.
La més efectiva sol ser que el nen o la nena vegi a casa un ambient lector. Si la mare i el pare van amb un llibre, diari o revista sota el braç i passen estones llegint en silenci, diàriament, el nen, inevitablement, per imitació (que és com aprenem) valorarà i s’afeccionarà a aquesta activitat.
Una altra que resulta efectiva és assignar un dia a la setmana per anar a la biblioteca o llibreria més propera a remenar i deixar que triïn ells mateixos el que els vingui de gust. Després a casa, cal asseure’s i compartir la lectura (de lectura compartida ja n’hem parlat abastament).

Aquestes dues accions impliquen una dedicació i un temps que, de vegades, costa de trobar. En canvi, n’hi ha d’altres que són ben simples i que també actuen de manera poderosa per estimular el desig de saber, el gust per la lectura. Em refereixo a les subscripcions a les revistes. Al mercat en trobareu algunes de molt bones, per a totes les edats, fetes a casa nostra com El Tatano, Cavall fort o Namaka i també traduccions de potents grups editorials com Cucafera o Tiroliro.
Sigui com sigui, el ventall és prou ampli, indicatiu que tenen sortida i que hi ha interès en rebre a casa periòdicament un material que s’espera amb il·lusió perquè proporciona estones d’entreteniment familiar i ofereix motius de joc i de conversa.

Fa un dies vaig conèixer una nova iniciativa: la revista COCOTER. El primer número no l’he pogut llegir encara. Vaig comprar el segon.
Seran d’aparició trimestral. Aquest (i pel que he entès, tots seguiran el mateix format) és generós en la forma i el nombre de pàgines i està tan ben enquadernat que és fàcil de conservar i arxivar.
Cada revista tracta un tema sobre el que s’ofereixen tota mena de recursos. En aquesta segona es commemora el 50 anys del viatge a la Lluna i hi ha contes, poemes, còmics, informacions precises, dades curioses i fins i tot entreteniments que giren al voltant de la Lluna i els viatges espacials. Per als grups d’alumnes que facin un projecte sobre astronomia pot resultar un material molt valuós i per això, les escoles faran bé de subscriure’s i guardar-les a la biblioteca.
La revista està adreça a infants a partir de 7 anys. Si voleu fer una ullada al projecte podeu accedir-hi al seu web: http://www.cocoter.cat

Última sessió del club de lectura infantil

Dissabte vam celebrar la darrera sessió del club de lectura «Kanalla (in)explicable» amb una lectura dramatitzada i recordant totes les activitats que hem anat fent durant el curs escolar, des de la primera «Ciudad laberinto» i passant per «L’arbre de nadal del senyor Eudald»,«El jardí curiós», «Qui soc, avui?», «No és culpa meva» i altres, fins a vuit. Hem tingut la complicitat dels pares i mares i hem rebut la visita d’un autor, d’una il·lustradora i d’un traductor. Un goig, tot plegat.
Ens hem quedat amb les ganes de repetir l’experiència, naturalment, si és que les llibreteres ens volen acollir el proper curs.
A la festa de comiat vam repartir els diplomes acreditatius, vam ballar, jugar amb globus i no van faltar els refrescos, els “ganxitos” i les patates.
Gràcies, Kanalla per tot el que ens heu ensenyat! Hem aprés molt, tots.

Entrevista a Picanyol

Ja es pot llegir el darrer Faristol, la revista de referència dels lletraferits que ens movem per les escoles, biblioteques, places dels pobles i ciutats d’arreu dels Països Catalans.
És la que fa 89 i està dedicada als món dels còmics.
En destaco l’emotiva entrevista que fa en Pep Molist al gran Picanyol, un dels il·lustradors del qual trobem dibuixos seus a moltes escoles (amb permís de la Pilarín i de l’omnipresent Turu) perquè diria que les ha visitades totes (o gairebé).
El seu Ot és mereixedor d’una escultura (crec que la té… a Moià?) en algun espai significatiu de casa nostra.
Si us voleu descarregar la revista en format pdf heu d’anar a la pàgina web del CLIJCAT i allà la trobareu. (https://www.clijcat.cat/faristol/)
Podeu llegir l’entrevista a en Picanyol, clicant AQUÍ