La Setmana Mundial del Cervell

cartell cervellArriba una nova edició de la setmana mundial de cervell i hem d’estar atents a les bones ofertes que han preparat des de diverses intitts i institucions com l’Ajuntament de Barcelona o el servei de biblioteques de l’Hospitalet.
Se celebrarà la setmana vinent, entre el 14 i el 20 de març i es tracta d’una campanya mundial per augmentar la consciència pública sobre els avenços i beneficis de la investigació del cervell.
El programa de la Setmana Mundial del Cervell inclou conferències i projeccions de pel·lícules que explicaran diferents aspectes de la neurociència: com afecta la lectura al nostre cervell i a la manera de concebre el món; com el cervell humà interpreta la realitat a partir de la informació provinent dels sentits, etc.
El programa de la semana que han organtizat a l’Hospitalet és molt potent i molt interessant.
Si teniu oportunitat d’atansar-vos algún dia gaudireu molt de les ponències d’especialistes tan prestigiosos com la Mara Dierssen, en David Bueno, la Mónica Vállez i d’altres.
Dia a dia, el programa és el següent:

Dilluns, 14 de març, de 2016, a les 18 h
Biblioteca de Bellvitge
Conferència
Neuroeducació: educar amb cervell
La neuroeducació és una nova disciplina científica que intenta configurar els aprenentatges de manera que encaixin millor al cervell, a les seves característiques i al seu ritme de maduració. O, dit d’una altra manera, és una nova visió de l’ensenyament i dels processos d’aprenentatge basada en el cervell.
Els estudis científics demostres que l’emoció, l’esport, la sorpresa i l’experimentació són alguns dels ingredients necessaris per sumar coneixements.
A càrrec de David Bueno, professor de genètica del UB, especialitzat en formació del cervell i divulgador científic.

Dimarts, 15 de març, de 2016, a les 18 h
Auditori Barradas
Projecció: Inside Out (Del Revés)
L’acció de la pel·lícula se situa dins el cap de la Riley, una nena d’onze anys que ha d’adaptar-se a un nou entorn arran d’un canvi de domicili dels seus pares. Les seves emocions s’encarreguen de guiar-la i mantenir vius els seus records. La Joia, la Tristesa, la Por, l’Ira i el Fàstic uniran les seves forces per tal que la Riley deixi d’enyorar la seva anterior vida i aconsegueixi gaudir de la seva nova realitat i, a poc a poc, la Riley començarà una nova etapa en la seva vida.
Però a banda de les emocions, per la pel·lícula hi passen la memòria i els records, la personalitat, els somnis o el subconscient.
Del revés a més a més d’oferir un munt de tècniques d’animació, és una pel·lícula intel·ligent, divertida i molt dinàmica, carregada de contingut que admet molts nivells de lectura.

160317 cervell i emocions_2Dimecres, 16 de març, de 2016, a les 12 h
Biblioteca Central Tecla Sala
Conferència
El cervell dels adolescents. Adolescents: què els passa pel cap?
Els avenços neurocientífics ajuden a comprendre millor el cervell dels joves 1 / 1
i permeten entendre millor algunes de les seves actituds i reaccions.
El cervell dels adolescents és inestable pels ràpids canvis que suposa el pas del cervell infantil a l’adult. El cervell es reordena, unes àrees creixen i les altres disminueixen mitjançant una espècie de poda de les connexions entre neurones.
A càrrec de Mara Dierssen, doctora en Neurobiología i investigadora del Centre de Regulació Genòmica. PRBB Barcelona

Dimecres, 16 de març, de 2016, a les 19 h
Centre Cultural Sant Josep
Conferència: Memòria i cervell. Som el que recordem?
La memòria és una facultat psíquica a través de la que retenim i recordem el passat, i que podem recuperar quan ens sigui necessari; una funció cognitiva considerada com a una de les més importants de l’ésser humà.
És però, una funció que requereix una sèrie de sistemes complexos interconnectats .
No hi ha una sola memòria, sinó un conjunt de memòries: immediata, a curt termini, a llarg termini, implícita, explícita, etc.
Avui en dia es coneixen amb certa exactitud les àrees del cervell en les que funcionen els diferents tipus de memòria.
A càrrec de Maria Martinez de Lagran, neurocientífica, investigadora del Centre de Regulació Genòmica. PRBB Barcelona

Dijous, 17 de març, de 2016, a les 17.30 h
Biblioteca Can Sumarro
Conferència: Cervell i Emocionsxray-of-homer-simpsons-tiny-brain
En els éssers humans, l’emoció es considera un estat de l’organisme amb diferents formes de manifestació: En general, podem dir que les emocions són disposicions amb una base neural que faciliten la posada en marxa de reaccions apropiades als esdeveniments que tenen lloc i tenen una importància biològica per a l’individu, la qual cosa permet una resposta que en faciliti l’adaptació a les demandes de la situació que generalment resulta canviant. Les emocions es poden distingir segons la seva naturalesa i els seus elements de comportament respecte a un estímul.
En el nostre cervell, l’amígdala i el còrtex prefrontal són les zones encarregades de processar les respostes de les emocions.
A càrrec de Mònica Vallez, Dra. en Psicologia i neuropsicologa. Coordinadora de la unitat de TLP de l’Hospital Duran i Reynals.

El pdf del progrAma complet i més informació AQUÍ.

Si us moveu per Barcelona, també podeu gaudir d’una pila d’activitats relacionades. El programa:AQUÍ.

El procés de lectura – 1 (la mielinització)

Book-iPad-wallpaper-The-Old-LibraryEn alguna ocasió he parlat amb alguna mare preocupada perquè el seu fill no avança prou amb la lectura. Normalment comenten que “el meu nen no aprèn a llegir i això que ens passem moltes estones a casa practicant. No ho entenc i em preocupa”. També solen acabar la frase amb un “i en canvi, el fill del veí que té la mateixa edat, ja és capaç de llegir prou bé” (entremig deixen caure un “que va a una escola privada”).

En aquesta situació sempre els expliquem que cada infant té el seu propi ritme, que és qüestió de paciència i que tots els nois, quan acaben l’escolaritat llegeixen perfectament.

També, en alguna reunió de pares i mares, hem fet l’explicació del procés lector i els comentem les bases neurocientífiques de la maduració del cervell. Els parlem de l’Àrea de Brocca i de l’àrea de Wernicke i els mostrem el camí que segueix la paraula escrita abans no és processada per ser compresa.

Una de les primeres qüestions que abordem és la de la mielinització.
Els diem que el cervell està format per 250.000.000 milions de neurones en néixer però que aquestes neurones no estan actives en la seva totalitat i que aquesta activació es produeix quan es connecten entre si. Per tal que aquesta connexió sigui possible cal que es recobreixin d’un substància blanca anomenada mielina. Cada infant té la seva pròpia evolució.

myelinizationLes neurones que regeixen la lectura es troben a l’hemisferi esquerre en zones relativament allunyades unes de les altres. Per connectar-les, cal que els axons es recobreixin d’aquesta substància blanca (la mielina) que és la que activarà els impulsos elèctrics que obriran el camí a la comprensió lectora.

Per entendre correctament què passa cal tenir en compte com es produeix el desenvolupament de la matèria blanca al cervell. Al llarg de la infància i l’adolescència, les capes de mielina es van dipositant al voltant d’aquests axons, i com a conseqüència d’això, s’activa la transmissió d’impulsos nerviosos. Aquest procés depèn tant d’informació genètica com de factors educatius i ambientals, és un procés plàstic, en què el nivell d’activitat elèctrica dels axons també influeix en la mielinització.

desarrollo red neuronal

L’aprenentatge de la lectura s’ha de realitzar quan els sistemes implicats ja s’han desenvolupat en una mesura suficient, sinó l’únic que fem és perdre el temps. No serveix de res intentar que els infants de tres anys llegeixin paraules o comptin fins a deu, per exemple, perquè el seu cervell encara no està preparat per comprendre aquests conceptes.

Per sort, als EEUU estan invertint diners i esforços en investigacions per ajudar els infants amb dificultats lectores. En una de les darreres investigacions de la Universitat de Stanford (Califòrnia) han pogut identificar les diferències neuronals entre nens competents i nens amb dificultat lectora. Han fet escànners cerebrals durant tres anys a un grup de 55 nens i han anotat els resultats de ressonàncies magnètiques dels seus cervell per visualitzar el creixement de les fibres nervioses que connecten les regions del cervell. Aquest i altres estudis podran preveure una alerta primerenca per als estudiants amb dificultats. Les troballes de l’estudi podrien eventualment influir en les classes de lectura per a nens de preescolar, adaptant la planificació de lliçons a les necessitats individuals.

hipermorfosisUna de les idees que fa anys que em volten pel cap és la possibilitat de treballar conjuntament els mestres amb els neuròlegs per establir un protocol d’actuació a l’escola respecte a la lectura. He vist veritables pèrdues de temps a les classe de cicle infantil, amb mestres entestats en fer entendre allò que és impossible que un infant pugui entendre (amb la conseqüent frustració).

Més endavant intentaré explicar la relació entre les zones que influeixen per tal que la lectura sigui un procés reeixint. En la propera entrega parlarem de l’Àrea de Brocca i de l’Àrea de Wernicke.