Els infants que llegeixen bé, també acostumen a tenir més facilitat en escriure bé. Sembla que hi ha una certa correlació però sabem que les diferències també són grans. Mentre que llegir implica passar del grafema al fonema, escriure comporta la operació inversa, molt més complexa. Aquesta asimetria, tanmateix, es reflecteix a les escoles en les hores que es dediquen a ambdues activitats. Així, mentre les hores que s’ocupen en la comprensió del textos són nombroses, les que es dediquen a la redacció són més limitades.

Potser caldria fer un esforç i capgirar o anivellar aquesta tendència i dedicar més hores a permetre que l’escriptura arreli en la ment de l’alumne perquè —així s’ha demostrat—, de retruc, augmentarà la capacitat lectora.

Un dels textos que empren els autors per situar al lector és el descriptiu. Serveix per explicar com són els personatges, els llocs on passa l’acció o els trets més significatius del que està passant. A la literatura infantil tenim nombrós exemples de descripcions de personatges (Era menut, no més alt que jo, l’home més vell que jo havia vist mai. També era prim. En segons quins llocs —sota els braços, al voltant del coll i a l’estómac— la pell bruna i fosca li penjava en plecs, com si s’hagués encongit per dins. Tenia molt poc cabell i una barba llarga, prima i blanca) que ens poden servir de model i veure quin aspecte físic tenen, com discuteixen, s’emocionen, riuen o parlen.

Les descripcions d’objectes són freqüents en els llibres per a infants (La bicicleta tenia una barra central que anava del manillar fins al seient i de la barra penjava una maleta negra amb la paraula TELEFONOS en lletres majúscules i un número a sota, 217. Tot escrit en blanc. Darrera del selló, al portaequipatges, hi duia molts cinturons curtets i amples) i també trobem nombrosos exemples de descripcions de llocs reals o imaginaris. Vegeu-ne qualsevol dels llibres d’en Jules Verne o d’en Joan Manuel Gisbert, entre d’altres.

L’escriptura dels textos descriptius es pot exercitar fàcilment amb imatges de vistes de llocs que empenyen el procés narratiu. Van força bé les fotografies aèries de zones de la Terra, per exemple, les que trobem a «La Tierra vista desde el cielo» o les que proposem a la pràctica, a partir d’imatges d’en Rob Gonsalves i que hem anomenat «Un skyline amb bolígraf»

L’explicació completa la podeu trobar al número 456 de la revista GUIX, corresponent al mes de juny de 2019 on també hem recuperat un cita genial del gran Emili Teixidor que al seu assaig «La lectura i la vida» ens recordava que “Joseph Brodsky diu que hauríem de dur sempre a sobre un paper per anotar al llarg del dia les paraules i frases noves que ens arribessin, de la mateixa manera que portem sempre amb nosaltres la targeta de crèdit, cosa que demostra que estem més atents als nostres interessos monetaris que a l’increment del nostre cabal intel·lectual.”