El boom dels llibres de no-ficció

Al còmic “Les XII proves d’Astèrix” l’heroi gal s’ha d’enfrontar a Kermes el persa, un llançador de javelina molt fort, un campió que ha aconseguit que el seu artefacte travessi mars i oceans. A les il·lustracions, Uderzo hi dibuixa un personatge amb un braç molt més desenvolupat que l’altre i això provoca que ens preguntem si l’Astèrix podrà vèncer aquest superatleta. És una imatge metafòrica que ens serveix per demanar-nos, també, què convé llegir més: llibres de ficció o llibres de no-ficció?

La resposta seria clara, perquè apostem, sobretot, per llegir, llegir el que sigui, llegir en llibertat. Volem que sigui l’infant qui triï, i és feina dels mestres oferir-li un ventall ampli de tota mena de documents perquè tingui l’oportunitat d’escollir allò que li interessi, que pugui aprofundir en els seus temes preferits i gaudir amb nous coneixements, ja siguin informacions pràctiques, poemes, aventures o còmics.

Entre els hàbits lectors dels infants es constata que, en general, llegeixen més obres de ficció que no pas informatives. La tendència, però, està canviant i, amb les noves maneres de fer a les escoles, els textos de coneixement estan substituint els tradicionals llibres de text. Els nois i les noies descobreixen que poden ser de bon llegir.

De llibres de coneixements o no-ficció en parlem a la revista GUIX núm. 494 de novembre de 2022. També ho podeu llegir en castellà a AULA núm 321.

A la mateixa revista GUIX, m’ha agradat llegir l’article de les estimades companyes del Moviment Educatiu de l’Alt Camp (MEAC) on expliquen la seva peripècia des que van néixer per incrementar i incentivar les activitats de formació i reflexió. El seu objectiu és clar: enriquir pedagògicament el territori tot compartint experiències mitjançant l’enxarxament de la comunitat educativa.

De mica en mica, el moviment ha anat trobant el seu lloc i va destacant per les activitats proposades, que gaudeixen de molt bona acollida. Des del primer moment vam pretendre que el MEAC fos un moviment estructurat i que rebés el reconeixement que mereixia. Felicitats per l’article, meaqueres!

Elogi de la lentitud

Ara que ens estem acostumant a viure amb més tranquil·litat i a gaudir de les coses senzilles, s’agraeixen iniciatives lectores que van en la línia de convidar-nos a observar la natura.
Us presento dues lectures de coneixements («Amb calma. 50 històries naturals» i «Els colors de la natura») i un àlbum de ficció («De pressa, de pressa!»)

Amb calma. 50 històries naturals
Un llibre ben il·lustrat que explica les petites meravelles de la natura que podem observar pels carrers, places i jardins de la ciutat, o pel camp. Són transformacions que, fins i tot, algunes les podem veure des de la finestra de casa. A tothora i cada dia es succeeixen fenòmens formidables que només podem copsar si ens deturem un moment i no tenim pressa.
Alguns dels fets que s’expliquen al llibre tenen a veure amb fenòmens naturals (es forma un arc de Sant Martí, una onada creix, es forma un núvol, etc.), d’altres fan menció a la flora (una catifa de campanetes, les fulles del cirerer cauen a terra, els nenúfars s’obren en un estany, etc.) i els fets més increïbles es refereixen als animalons (un talp s’avitualla de cucs de terra, el gat i la rata, un mosquit fa una petita excursió, etc.)


«Amb calma» és un llibre que convé anar-lo assaborint de mica en mica. Les il·lustracions fetes a tinta i acabades a l’ordinador tenen un punt que m’ha recordat una col·lecció de cromos que fèiem els infants, allà pels anys seixanta del segle XX. Encara la conservo, la mítica “Vida y color”.

A cada doble pàgina se’ns presenta un nou animal o un nou acte de la natura que convida a fixar l’atenció en els detalls i pensar en el món meravellós que ens envolta.
Llibre adequat a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: Amb calma. 50 històries naturals
Autora: Rachel Williams
Il·lustradora: Freya Hartas
Traductora. Maria Cabrera Callís
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 128
Barcelona, 2020

Els colors de la natura
Agafeu la motxilla i endinseu-vos al bosc més proper, atents al que us envolta. Fixeu-vos en la varietat de colors que hi ha. És magnífic. Podeu jugar a buscar un color determinat. Per exemple, si trieu el vermell tal vegada us topareu amb un pinsà, una rosella o un gerd.
El llibre està estructurat partint dels colors. Cada doble pàgina està dedicada a un color concret i tot allò de la natura que té aquesta tonalitat. És bonic de veres.
Per exemple, a la pàgina dedicada al groc, trobem un petit text poètic i una pila d’animals i plantes i fruites grogues: El panís, el plàtan, el canari, l’oriol, el gira-sol, el borinot, etc.

Al llibre hi trobareu els dotze colors més coneguts i les seves tonalitats.
A les últimes pàgines hi ha informació sobre la barreja de colors.

A la contraportada podem llegir:
A la natura abunden colors increïbles. Però t’has preguntat mai quin gust o olor podrien fer els colors verd, groc, rosa o blau? O com sonarien? O quin tacte tindrien si els toquessis? Els colors de la natura són tan meravellosos i diversos que inspiren la gent a l’hora de posar nom a tots els matisos mitjançant plantes, animals i minerals. Acompanya’ns en un viatge de descoberta dels dotze colors i tonalitats més coneguts. Aprendràs que els colors i els elements que es troben a la natura sovint estan estretament relacionats. Sabràs trobar totes les relacions a cada capítol? I finalment, si tens aspiracions artístiques, segueix les indicacions que t’oferim al final del llibre i podràs pintar amb la mateixa exquisidesa que la natura!
Lectura recomanada a partir de 5 anys.

LES DADES:
Títol: Els colors de la natura
Autores: Jana Sedlackova i Stepanka Sekaninova
Il·lustradora: Magdalena Konecná
Traductor: Àlex Gombau Arnau
Editorial: Cossetània
Pàgines: 32
Valls, 2020

De pressa, de pressa!
Un àlbum apaïsat, ideal per recordar la noció de temps —tic-tac— amb dos ritmes ben marcats. La primera part és vertiginosa i comença quan es fa de dia i un nen (podria ser una nena) salta del llit, es vesteix, i comença el dia a un ritme trepidant perquè convé ser dels primers, ell i els seus amics, en agafar el bus i després el vaixell per arribar a l’avió supersònic que els està esperant. Corrent com a bojos aconsegueixen arribar al seu destí. Bé, tots no, perquè el noi protagonista de la història veu com els companys marxen i ell no.
Aquí es crea un punt d’inflexió i el ritme ràpid canvia per esdevenir més calmat. El nen que corria com una llebre esdevé un nen caragol i, en aquest moment, veu una marieta, una flor, un forat, etc. tot allò que fa que el món sigui ben bonic.

Al web de l’editorial Joventut podem llegir:
Som-hi! Llevar-se d’un salt, vestir-se a correcuita, sortir de casa a tota velocitat i, cuitacorrents, atrapar primer l’autobús, després la llanxa i no perdre l’avió ultrasònic!
Però és tan agradable prendre’s el dia amb calma, mirar com cauen les fulles, escoltar el xipolleig de l’aigua o assaborir tranquil·lament una bona torrada…
Aquesta és la història d’un nen que comença el dia amb una cursa frenètica amb els seus amics per mirar d’agafar un avió ultrasònic sense poder-se aturar ni per fer un pipí. Finalment, tots aconsegueixen arribar a l’avió abans no s’envoli excepte ell. Però gràcies a això es pot aturar i gaudir de totes les petites coses que no havia pogut veure en la seva cursa frenètica.
Aquest llibre ens relata en la seva primera part l’estressant carrera del nen i en la segona com torna a recobrar la calma i a gaudir de tot el que troba en el camí. El format apaïsat del llibre permet que la història es desenvolupi com una seqüència on el text balla a la perfecció amb les il·lustracions. En una societat on tots correm tot el temps, l’autora ens descobreix el plaer de la contemplació i de prendre’s el temps per a gaudir de les petites coses.

Recomanat per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: De pressa, de pressa!
Autora i il·lustradora: Clotilde Perrin
Traductor: Pau Joan Hernández
Editorial: Joventut
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

La bandera del Nepal no és rectangular

A la revista GUIX del mes de febrer (núm.382) trobareu l’article “la bandera del Nepal no és rectangular” sobre la lectura dels llibres de coneixements. Forma part de la sèrie d’articles que vaig escrivint a la secció “Viure la lectura”. L’acompanya l’explicació d’una pràctica anomenada “El joc dels exploradors”. També s’ha publicat en castellà a AULA. El podeu llegir si entreu a PUBLICACIONS/ARTICLES/GUIX.
Cercant respostes al llibres de coneixementsCercant respostes als llibres de coneixements.