La biblioteràpia és una disciplina força desconeguda a casa nostra, però a d’altres països fa molt anys que funciona prou bé a les biblioteques i centres sanitaris.
Des de fa uns mesos, la Laura Garcia, està entestada en donar a conèixer aquesta disciplina a casa nostra.
L’objectiu de Booklife és utilitzar la literatura (només ficció) per entendre, analitzar, i acompanyar-nos en diferents emocions, sentiments i situacions. I ho fan a través de tallers i xerrades a biblioteques, escoles, associacions, centres sanitaris, etc., on recomanen llibres de ficció que ajudin a entendre, analitzar i transitar pel tema triat d’antuvi. Tenen prop de 50 temes escollits, i ja han fet una vintena de xerrades (presencials i virtuals).
Trobareu tota la informació clicant a TRIPTIC-BOOKLIFE
La Laura creu que és una bona manera d’apropar la literatura a través dels grans temes del dia a dia. Els tallers van adreçats a adults, però també a nens i nenes, i a famílies. Per saber-ne més, podeu llegir l’entrevista que li van fer al diari AVUI:
I els comentaris que va fer el Telenotícies vespre de TV3, clicant a:
TV3: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/biblioterapia-o-les-novelles-com-a-metode-terapeutic-llengua-de-signes/video/6056265/#.Xz2NhTX8PnQ.twitter
Si voleu contactar amb ella, ho podeu fer al mail o al telèfon següents:
laura@80grams.com
667 55 09 04
La invitació a la lectura 
Hola, Jaume,
Sovint he buscat llibres i materials audiovisuals per acompanyar, ajudar a trobar paraules a emocions, angoixes i situacions de conflictes en les relacions, als meus fills i alumnes.
Els contes, et permeten fer de pont, t’ajuden i obren el camí com a mediador d’una forma més subtil i no tan directa a verbalitzar, ampliar la mirada, a vegades inclús a normalitzar una situació que l’infant pensa que només li passa a ell. Preocupacions o moments de la vida que es troba.
És curiós, mai havia pensat que feia una teràpia.
M’agrada la proposta de la Laura Garcia de biblioteràpia.
Biblioabraçada amic,
Désirée
Gràcies pel comentari, Désirée!
Tens raó. Els contes, les històries, actuen de manera inconscient i ens indiquen maneres de comportar-nos de manera correcta, a discernir el bé del mal i a créixer.
Bettelheim ja ho explicava i altres autors com Jung, Marie-Louise von Franz i Marc Soriano, per exemple, tenen estudis que així ho demostren.
Potser, sense ser-ne conscient, a l’escola també feies teràpia amb els infants i amb les famílies.
Jaume