Hem començat el curs sense saber encara que va passar del cert amb els resultats de les proves PISA (Programme for International Student Assessment), que van suposar un fiasco a Catalunya.

Per motius misteriosos, malgrat els intents de donar explicacions més o menys creïbles, no tindrem dades desglossades ni es podran comparar amb les d’altres comunitats o països, ni amb els mateixos resultats d’anys anteriors. A la pràctica, això vol dir que no sabrem com van els alumnes i que es debilitarà la possibilitat de prendre mesures correctores en el cas que alguna cosa falli, detectar desigualtats o corregir les possibles bretxes que s’estiguin produint.

Coincidència o no, per aquelles dates, el Centre National du Livre (CNL) va presentar, el 14 d’abril, els resultats del seu estudi sobre els hàbits de lectura dels joves francesos, un estudi que es fa cada dos anys des de fa una dècada. És minuciós, tracta moltíssims temes i és força fiable.

L’estudi del CNL, que depèn del Ministeri de Cultura, vol donar resposta a preguntes clau:

• Quina és la relació entre els joves, els llibres i la lectura? Quin lloc ocupa la lectura a les seves llars?
• I a les seves vides, en comparació amb altres activitats d’oci? Quant de temps dediquen a la lectura?
• Llegeixen per plaer o només perquè ho han de fer? Com trien els llibres que llegeixen? Què els agrada llegir?
• Què els aporta la lectura? Com els podem animar a llegir més?

L’informe ocupa 96 pàgines amb gràfiques, taules i frases que aporten molta informació i ens obren un bon grapat de reflexions. Si les comparem amb el que coneixem de casa nostra, tot i saber que la distància entre ambdós països fa anys que s’està escurçant, podem intuir que la tendència serà acostar-nos, en un futur immediat, al que llegim en aquest informe francès.

En una primera lectura en diagonal es pot deduir que les coses no van gaire bé i que, de seguir la mateixa regressió, encara poden empitjorar, perquè cada any que passa s’observa un descens preocupant dels hàbits lectors.

De l’informe, les idees principals que cal retenir són aquestes:

Malgrat un nombre estable de lectors joves, la taxa d’abandonament de la lectura durant l’adolescència continua sent significativa i la qualitat de la lectura està disminuint.

De les dades analitzades es veu clarament el descens lector a mesura que avança l’edat: un terç dels joves d’entre 16 i 19 anys han abandonat completament aquesta activitat. Entre els nois, la caiguda és considerable: el 56% dels joves d’entre 16 i 19 anys llegeixen per oci, en comparació amb el 91% dels joves d’entre 7 i 9 anys.

Quant a l’oci, els joves encara passen deu vegades més temps davant les pantalles que llegint llibres.

Es veu amb preocupació, també, com el temps de lectura és fagocitat per les pantalles. Els joves, mentre llegeixen, acostumen a enviar missatges o a veure vídeos, interrompent el temps de lectura.

Una possible explicació del descens de la lectura diària podria ser l’exemple que donen els pares i la importància que es dona a la lectura a casa. El 18% dels joves diuen que cap dels seus pares llegeix llibres.

Una dada que m’ha sorprès: entre pantalles i llibres, la dedicació diària de temps és particularment dispar entre els joves de 16 a 19 anys: una mitjana de 3 hores i 1 minut dedicades a les pantalles, i una mitjana de 18 minuts dedicats a la lectura per oci.

També s’aprecia una pèrdua de les habilitats lectores i es nota especialment en els majors de 16 anys, que, en lloc d’augmentar la seva fluïdesa lectora, tenen més dificultats per llegir.

Quan llegeixen per oci, recorren principalment als còmics, al manga i a les novel·les. Les novel·les d’aventures són les més populars, seguides de la ciència-ficció i les novel·les romàntiques.

Llegeixen principalment per relaxar-se, per plaer i per mantenir-se ocupats, però sovint prefereixen fer altres coses… en pantalla.

De la lectura de l’informe em quedo amb la reflexió que cal augmentar els recursos que es dediquen a l’escola, a casa, als mitjans informatius, etc. Si volem que es llegeixi més, cal continuar potenciant les visites dels autors a les aules, dotar de mitjans les biblioteques —totes les biblioteques—, fer campanyes de conscienciació i tot allò que ens ajuda a fer-nos més crítics, més amables, més hospitalaris, millors, en definitiva.

Potser son obvietats però sembla que costi d’entendre, oi?

Sabem que llegir no és una activitat natural. S’ha d’aprendre i això suposa un esforç, però val la pena, perquè, quan s’aconsegueix, els beneficis són indescriptibles i els infants i joves aprenen, s’emocionen i gaudeixen.

El document amb els resultats: