«Bill i Janet», l’últim treball de la Julia Donaldson i l’Axel Scheffler


Aquests dies hem viscut un episodi estrany amb la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea. Els qui tenim familiars treballant a Londres ho hem anat seguint amb interès. Casualment ha arribat a les meves mans el darrer llibre de la Julia Donaldson i l’Axel Schefler, parella d’artistes de qui hem referenciat alguns dels seus àlbums. El seu títol és «Bill i Janet» i recorda l’estil de «El Grúfal», el seu llibre més icònic, o «Quina escombra més guapa!», «L’home pal», «Els cinc lletjos» i «El cargol i la balena», entre d’altres.
Aquest «Bill i Janet» explica que en un planeta molt llunyà vivia una jove vermelleta que es deia Janet i també, no gaire lluny, un jove blauet que es deia Bill. Ja veieu de què va la cosa, no?
La Janet vivia amb els vermells i li agradava banyar-se en el seu llac fins que un dia es va cansar i va decidir sortir a voltar pel planeta.

En Bill feia saltirons pel turó fins que un dia va pensar que allò era molt avorrit i va decidir sortir a passejar pels voltants.
Accidentalment, en Bill i la Janet es troben al Bosc Encantat, s’agraden i es posen a jugar junts fins que son descoberts pels respectius avis que els arrosseguen a cadascú amb els seus i els adverteixen que no ho tornin a fer. On s’és vist un blauet amb un vermellet!

Però ells continuen reunint-se en secret fins que, finalment, decideixen casar-se en contra de les seves famílies respectives. La única solució que troben és fugir, robar un coet i fugir del planeta.
Davant d’aquest fet insòlit les dues famílies s’alien i surten a la recerca dels amants. Pel camí comprendran que no hi ha tantes coses que els separen.
Trobaran els amants? Pots imaginar-ho, oi?

Un conte sobre la tolerància i l’acceptació de la diferència.
Com la resta de llibres de la Julia Donaldson, sospito que l’original també està escrit en forma de rima però no n’estic segur. De qualsevol manera, la traducció obvia aquest fet i es fa entenedora, a diferència d’altres traduccions anteriors que han cercat mantenir la rima. Amb poc èxit, tot s’ha de dir.
Lectura recomanada per a cicle infantil. Té moltes possibilitats plàstiques i de conversa.
Lectura oportuna, en un moment en que el Brexit qüestiona les relacions amb els immigrants i l’intercanvi de cultures. «Bill i Janet» té un missatge fàcil d’entendre. Tot i que els personatges visquin en planetes llunyans i tinguin formes estranyes, la realitat els fa més humans del que podem pensar.

LES DADES:
Títol: Bill i Janet
Autora: Julia Donaldson
Il·lustrador: Axel Scheffler
Traductora: Núria Riera
Editorial: Brúixola
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

Axel Scheffler, l’il·lustrador del mes (agost 2018)

L’il·lustrador del mes és conegut, sobretot, per la seva associació amb la Julia Donaldson, i especialment pel treball amb el magnífic El Grúfal. Són la parella número u del Regne Unit pel que fa a vendes de libres per a infants.
L’estil de l’Axel és fàcilment reconeixible. La seva línia divertida i la seva paleta de colors tan personal fa que, de seguida, sapiguem que són les seves il·lustracions.
M’agrada saber que, a més, dedica bona part del seu temps al suport actiu a institucions benèfiques d’alfabetització i institucions de suport als refugiats.
Recentment, el 14 de maig d’aquest 2018, li van concedir el premi com a Il·lustrador de l’Any en els British Books Award i en el seu discurs d’acceptació va dir que la universalitat dels contes infantils demostra el poder i la importància de compartir històries. És un discurs una mica amarg perquè tot i que a la primera part agraeix i explica la seva peripècia vital, a la segona es lamenta de la decisió de deixar la Unió Europeu que han pres els britànics i que li comportarà haver de marxar.

Un parell de fragments d’aquest discurs:
M’agradaria donar les gràcies a la Julia Donaldson, amb qui he forjat una associació extraordinària i exitosa, i m’agradaria donar les gràcies als lectors: els pares i els nens que han crescut amb els llibres que he il·lustrat, i al jurat que m’ha triar: un ciutadà de la Unió Europea estranger en temps de Brexit, és un bon gest.

El Regne Unit ha estat la meva llar durant 35 anys. No hi hauria existit El Grúfal sense que la UE facilités i permetés la meva estada aquí.

No hi estic gaire posat en el tema del Brexit però no acabo de comprendre que després de viure-hi més de trenta anys a Londres, ara hagi de tornar a Alemanya.

L’Axel Scheffler va néixer el 1957 a Hamburg, Alemanya i es va traslladar a Anglaterra per estudiar il·lustració. Després de graduar-se, va començar a dibuixar per a diverses empreses, revistes i diaris anglesos i alemanys.
El llibre, El Grúfal es va publicar al març de 1999 i s’ha convertit en un clàssic modern, del que s’han venut més de 10 milions de còpies a tot el món i ha estat traduït a 31 idiomes.

Ha aconseguit elogis mundials per les seves il·lustracions humorístiques i un èxit particular en les seves col·laboracions amb la Julia Donaldson, però també ha escrit i il·lustrat els seus propis llibres.
Cinc dels seus llibres han estat passats a pel·lícula d’animació.

Una visita al seu web és molt recomanable: https://axelscheffler.com/

A casa nostra hi podem trobar molts dels seus llibres. Alguns títols:
Lisa Muchaprisa
Las aventuras del mono Pipí
El grúfal
La siesta de Carolina
Rosita juega al escondite
Las aventuras de un pez fantasioso
La filla del grúfal
Quina escombra més guapa!
Les tres cartes de l’Ós
Juguem a fet i amagar
Vull fer la migdiada
Els mitjons de la Guineu
El gegant més elegant
Colors
Enrenou a la granja
Del cuidado de las ardillas
Pip i Posy. Un monstre esgarrifós
Pip i Posy. La granota d’anar a dormir
Pip i Posy. Un dia de neu
Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’Ós