Fer mitja, un relat fascinant

No recordo especialment a la meva mare ni a la tieta o les altres dones de la família teixint però segur que ho feien perquè a casa hi ha una pila de roba feta amb llanes (jerseis per a totes els edats, peücs, guants, gorros i bufandes). Sé que no és comprada i em balla pel cap que en alguna ocasió la mare acompanyava a ma germana que, per cert, és molt hàbil amb les agulles. A mi, no m’ho van proposar mai…

·Fer mitja” és llibre molt bonic que he llegit induït per l’anterior «Els estels». està escrit per en Jacques Goldstyn i dibuixat amb molta delicadesa, amb imatges tendres i commovedores.

El relat explica que des de petita, l’àvia María ha estat teixint. Un dia li explica a la Bruna, la seva neta, com va fer una de color caqui per al seu oncle quan va anar a la guerra i una altra d’angora amb la que va sobrar del xal del casament de la tieta Teresa. L’àvia fa guants, gorres i jerseis. La idea és teixir reutilitzant les llanes de les peces velles de roba.
De tots els treballs de l’àvia, hi ha una peça molt estimada que és una bufanda molt llarga feta de trossos dels moments significatius de la seva vida. La bufanda va a parar a la neta que se la embolica al coll. La nena està encantada amb la seva bufanda i se l’emporta a l’escola però amb les presses no s’adona que hi ha un fil que es queda enganxat a la porta i la bufanda comença a desfer-se. Ai!

«Fer mitja» és una història preciosa sobre el pas del temps, sobre els records i la memòria. El missatge que apareix per sota es refereix al valor de les coses, a conservar els objectes carregats de sentiments.

M’ha agradat molt la idea d’anar i tornar pel mateix indret i veure els canvis que se succeeixen en els diferents carrers (són de Montreal) i sobretot el format italià molt encertat per seguir aquesta aventura.

Lectura recomanable a partir de quatre anys

LES DADES:
Títol: Fer mitja
Autor: Jacques Goldstyn
Il·lustrador: Jacques Goldstyn
Traductora: Núria Sales
Editorial: Símbol
Pàgines: 84
Barcelona, 2021

Llibres, llibres i més llibres per a l’estiu

Les bibliotecàries de les comarques gironines fan unes guies molt acurades de les novetats aparegudes els darrers mesos. Són les guies CLER.

Ara acaben d’editar la guia corresponent a l’estiu 2021 per al públic infantil i juvenil, però també per als pares, mestres i educadors. Cada llibre seleccionat es classifica en una secció segons l’edat a qui va adreçat i el seu contingut. La podeu consultar clicant a l’enllaç següent:

https://www.bibgirona.cat/biblioteca/servei-de-biblioteques/documents/1541/show_guide?type=read

Una altra guia de lectures recomanades, elaborada per en Joan Portell i la Glòria Gorch per a les escoles i instituts dels Municipis Lectors, la podeu consultar a continuació:

En aquest sentit, us informem que el Premi Atrapallibres i el Premi Protagonista Jove, a iniciativa del CLIJCAT, ja ha indicat el llistat de libres seleccionats per al proper curs. Són aquests:

Inscripció, bases i tota la informació a:

https://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Inscripcio-i-Bases

«Los distintos»: una guerra, dos germans i una diàspora

Ekaré és una editorial que té en el seu catàleg libres molt potents, amb contingut social i que ens fan reflexionar: «Els capibares», per exemple, és una delícia que ens interpel·la i ens colpeix.

L’últim que he llegit d’Ekaré també m’ha emocionat. Es titula «Los distintos» i d’entrada ja em tenia el cor robat per dos motius: Perquè les il·lustracions són de l’Eva Sánchez (de qui parlaré els propers dies) i perquè la primera part de la narració se situa al País Valencià.

Comença amb el pare de dos nens marxant del país per culpa de la guerra civil, o millor, perquè ell és un «rojo», la guerra ha acabat i està en el bàndol dels que han perdut. Aquesta presentació ja m’ha tocat perquè a la família vam viure quelcom de semblant. Recordo que mon pare m’explicava que va néixer a França perquè els meus avis van sortir del poble sense saber on anaven i allà van trobar acolliment i feina. El meu pare i la seva germana van viure força anys a França fins que van tornar al poble, a la província de Castelló. Podeu imaginar com he entès el relat.

De què va “Los distintos”?
És el relat de dos germans, Paquito i Socorro, que han d’amagar la identitat del pare, malviure com poden en un poblet controlat pels falangistes i patint gana i les mirades de veïns i companys d’escola.

El relat combina capítols amb la veu narrativa del nen i la nena. Venen marcats pel color del títol i la lletra capital. Està basat en uns fets reals, la qual cosa afegeix interès a la història d’aquests dos germans. Les il·lustracions són efectives i complementen i acompanyen la narració de manera fluida.

Hi ha final feliç. Els germans i la mare es retrobaran amb el pare en un altre país, iniciant una nova vida.

Lectura molt recomanable per a cicle superior de primària. Pot obrir un debat força ric i endinsar els infants en un dels episodis més dramàtics del nostre país.

LES DADES:
Títol: Los distintos
Autora: Mónica Montañés
Il·lustradora: Eva Sánchez
Editorial: Ekaré
Pàgines: 52
Barcelona, 2020

Podeu veure el vídeo de presentació, amb nombroses opinions d’expertes i també de l’autora i l’il·lustradora. És una mica llarg però val la pena. El trobareu a: http://www.ekare.com/ekare/los-distintos/

“Toni o cómo conseguir las Ronaldo Flash”, una divertida novel·la gràfica

Toni o cómo conseguir las Ronaldo Flash” no va de futbol, malgrat que ho pugui semblar la imatge de la portada on es veu un noi (En Toni) al·lucinant amb l’anunci de les formidables botes. Pensa que amb unes com aquestes la seva vida canviarà radicalment: serà millor jugador, la seva futura carrera professional millorarà i ell mateix serà un altre de ben diferent.

Només hi ha un petit handicap: Com aconseguir els diners per a tenir les famoses botes? I sobre aquest punt se centra tota la novel·la.

En Toni viu amb la seva mare, una dona alegre, positiva, però que li diu que ni parlar-ne, que les que té encara estan bé. El noi insisteix i li diu que el futbol és art, que el seu futur serà el de una superestrella. Sense èxit. Després ho prova amb l’avi amb el mateix resultat. Conclusió: S’encarregarà de guanyar diners per comprar-se-les ell mateix.

A partir d’aquest moment,  veurem el noi fent les feines més inversemblants, però totes elles amb nul resultat econòmic: Repartir fulletons propagandístics per les bústies, passejar els gossos dels veïns, fer de músic de carrer, vendre les seves andròmines al mercat, etc.

Philip Waechter resol totes les situacions plantejades amb el estil senzill, efectiu i divertit. Imagineu, per exemple, que a la primera feina, només aconsegueix repartir tots els fulletons amb l’ajut dels seus amics, amb qui s’haurà de repartir els calers guanyats. O quan passeja un gos i aquest es fa les seves necessitats al terra i multen al noi per no recollir-la, etc.

Una cosa que aprendrà en Toni és què és allò que realment importa: l’amistat dels companys, la generositat, el valor.

Les il·lustracions són de línia clara, amb unes cares on destaquen els nassos grans i uns ulls que només son dos puntets negres. Per diferenciar els diferents capítols usa una estratègia senzilla: cada capítol té un color diferent de fons.

Un llibre recomanable per a cicle superior i per a adults. Els infants als qui els costa o no els agrada gaire llegir, aquí tenen el llibre ideal; amb molta probabilitat, l’entendran i s’hi enganxaran.

LES DADES:
Títol: Toni o cómo conseguir las Ronaldo Flash
Autor: Philip Waechter
Il·lustrador: Philip Waechter
Traductora: Marta Armengol
Editorial: Maeva
Pàgines: 66
Madrid, 2020

Arrecades d’avellaner, una novel·la exigent

Imagineu l’escena: Un avi i la seva neta juguen a construir la maqueta d’un telefèric. Ho explica una guineu que també hi és per allà.

«Després d’esmorzar, l’avi Pere i la Lisa munten el telefèric. Estan molt concentrats, i jo estic asseguda amb el cap ben alt i les potes del davant ben estirades, a punt d’ajudar, si cal. I quan dono a l’avi el tornavís que ha caigut a terra, em fa dues moixaines com quan al bosc em cauen dues arracades d’avellaner. Els dits de la Lisa, envermellits per la força, aguanten el cable que l’avi passa per la corriola…»

La Ketti és la guineu amiga de la Lisa, la noia que té una vida ordenada i conviu amb el pare, la mare, l’àvia, l’avi i una pila de joguines que li serveixen per construir un món oníric que li serveix per experimentar i l’ajuden a créixer. Tot va bé fins el dia que la mare els comunica que li han ofert una feina lluny, molt lluny, de casa seva. A Hong Kong, precisament. En aquest moment, la vida de la Lisa comença a canviar.

La novel·la que ha bastit la Montse Homs requereix per part del jove lector posar atenció als diferents registres i canvis d’escenaris que van del real a l’imaginari. L’esforç per seguir la història s’ho val perquè ens situa davant d’una aquelles situacions on aparentment no hi passa gran cosa però és un moment iniciàtic (si ho podem descriure així) i de creixement de la noia però també de la resta de la família.

El vocabulari és molt acurat. Les frases són curtes, ben pensada, amb diàlegs quan cal avançar el ritme i també amb descripcions de llocs reals que, si no es coneixen, són un repte per esbrinar on se situa l’acció.

L’obra «Arracades d’avellaner» va ser mereixedora del Premi Guillem Cifre de Colonya 2020.

Lectura recomanada per a cicle superior.

Podeu llegir un capítol clicant aquí

LES DADES:
Títol: Arracades d’avellaner
Autora: Montse Homs
Il·lustradora: Cristina Zafra
Pàgines: 152
Editorial: Barcanova
Barcelona, 2020

Al web de l’editorial Barcanova podem llegir:

Arracades d’avellaner és una novel·la de base realista amb tocs de fantasia protagonitzada per una nena de set anys, la Lisa, i la seva mascota, la Ketti, una guineu domesticada, que té dos anys.
La guineu és, precisament, la narradora dels esdeveniments i, com a les faules, ens apareix gairebé humanitzada. La Lisa viu en una mena de paradís o de bombolla idíl·lica (família, entorn natural i social, joguines…) que de cop trontolla per un fet aparentment insignificant que ho tensa tot. La tendresa i la placidesa que fins en aquell moment ho havien dominat tot esdevenen incertesa i temor, sensacions que afecten la vida familiar, i sobretot la Lisa, que emmalalteix i tot. La Ketti i l’avi Pere seran fonamentals a l’hora de superar-ho i tornar les aigües a port. En tot el relat, les transicions entre el que és real i que és pura fantasia se succeeixen d’una forma tranquil·la i, per al lector, encisadora.
Aquesta obra està adreçada al públic lector a partir de 10 anys i va acompanyada d’unes il·lustracions en blanc i negre de Cristina Zafra, que ha sabut reflectir amb mestria aquest món ple de fantasia que relata Montse Homs.
Fa uns mesos, quan es va comunicar la decisió del jurat, es va destacar “la poeticitat de la llengua, la riquesa de les descripcions, el bon enllaç dels diversos recursos literaris utilitzats, la versemblança dels ambients creats encara que siguin imaginaris i, especialment, la capacitat de l’autora de combinar fantasia i realitat en línia amb la millor literatura infantil universal”. Els que han tingut la sort de llegir ja aquesta obra diuen que “segueix el mestratge dels grans autors de la literatura, aquells que narren una realitat farcida de fantasia i imaginació com Jack London, Lewis Carrol, Antoine Saint-Exupéry o Pere Calders”.

 

Llegim? Campanya per motivar la lectura en família

Ja es pot consultar tot el material de la magnífica companya que va dissenyar fa uns mesos l’editorial Bromera.

«Llegim?» és una campanya per a motivar la lectura en família dirigida especialment a les famílies de joves de 8 a 12 anys.

Al seu web (https://llegim.org/) trobareu idees i consells per a fomentar l’hàbit lector, recomanacions de llibres per edats, vídeos de famílies lectores i professionals del món cultural, així com un bon grapat de recursos per a gaudir de la lectura en família.

Els objectius estan clars:

Hi ha un apartat amb consells pràctics del tipus “Com organitzar la jornada lectora”, “els carrers de la ciutat” “com motive a escriure creativament” etc.
Us els deixo a continuació en format pdf.

1_Histories-per-a-no-dormir__Receptes-i-consells-practics
2_Com-motive-a-escriure-creativament_Receptes-i-consells-practics
3_La-lectura-dia-de-club__Receptes-i-consells-practics
4_Com-organitzar-la-jornada-lectora__Receptes-i-consells-practics
5_10-receptes__Receptes-i-consells-practics
6_Viatjar-en-familia__Receptes-i-consells-practics
7_llibres-que-ens-fan-creixer__Receptes-i-consells-practics
8_els-carrers-de-la-ciutat__Receptes-i-consells-practics
9_Decaleg-per-a-motivar-la-lectura__Receptes-i-consells-practics

També, si sou centres educatius, centres culturals, biblioteques o ajuntaments podeu demanar en préstec l’exposició «Vacuna’t amb la lectura». La cessió de l’exposició és GRATUÏTA durant 15 dies. L’entitat sol·licitant es farà càrrec del transport, tant d’anada com de tornada.

La mostra està integrada per:
16 panells enrotllables (100 × 200 cm) amb il·lustracions de Xulia de Vicente i textos de l’escriptor Pasqual Alapont.
Una revista en paper de 32 pàgines amb el còmic «Vacuna’t amb la lectura» i consells pràctics per a fomentar la lectura en família.

 

 

Teniu accés a la revista LLegim?, un recurs gratuït, útil i senzill per a fomentar la lectura.
Omplint un formulari podeu demanar a la Fundació Bromera un exemplar en paper d’aquesta publicació accessible, amena i pràctica que us ajudarà a transmetre l’amor per la lectura en l’àmbit familiar.

Ah! I també us podeu fer un test per saber si sou una família lectora:

Bé, i molta, molta més informació que trobareu al web https://llegim.org/ Feu-li una ullada, val la pena!

Estic content d’haver participat d’aquesta campanya i agraït per la confiança a la gent de Bromera.

El vídeo promocional de la campanya:

 

«La meva Guia, el meu Capità», veure més enllà de les limitacions visuals

A cada grup classe hi ha algun alumne amb algun tipus de dificultat física o mental. Com a mestres, és una de les situacions més boniques de viure, i ens encarreguem de fer evident aquesta dimensió de la diferència a la resta d’alumnes per tal que puguin conèixer i reconèixer els obstacles i la realitat d’aquests companys. Es tracta de facilitar una imatge positiva de l’infant, col·lega, amic, veí, la persona amb qui tindran relació durant molts anys.

Una eina magnífica per fer-ho evident és la literatura infantil i juvenil, i un dels autors més sensibles a aquestes realitats és en Gonzalo Moure. Potser recordareu l’extraordinària novel·la «El síndrome de Mozart», que narra les peripècies d’un noi afectat per la síndrome de Williams. Ara, ha publicat «La meva Guia, el meu Capità» on explica, amb força emoció i amb unes imatges molt boniques, l’amor entre un pare cec i la seva filla. I ho fa, resseguint el camí de casa a l’escola en un trajecte que sembla una aventura per la selva amb criatures salvatges, sons fascinants i altres misteris.

De camí a l’escola, el pare i jo avancem per una selva de llums
i ombres. I de sons. Juguem a endevinar cotxes-animals:
–Aquest és un Panda.
–Escolta! Un Escarabat!
–Un Jaguar, un Jaguar!
–M’ha semblat sentir un Seat León.
I somien arribar a sentir algun dia un Chevrolet Impala.
O un Ford Mustang, un cavall salvatge galopant per la ciutat!

Les il·lustracions són de la Maria Girón, que es manté fidel al seu estil, amb fons blancs, perspectives contrapicades, vistes des del darrera, com a l’anterior «L’espera».

Si us interessa el tema, un document molt útil és la bibliografia comentada «La discapacidad en la literatura infantil y juvenil» editat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i que podeu descarregar on-line, o clicant a: https://sid.usal.es/idocs/F8/FDO20396/Discapacidadyliteratura.pdf.

Presenta un panorama força exhaustiu de les obres per a infants i joves i recull articles que ho analitzen des de diverses perspectives.

«La meva Guia, el meu capità» el recomanem a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La meva Guia, el meu Capità
Autor: Gonzalo Moure
Il·lustradora: Maria Girón
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

 

El peix número 14 creu en el possible

«El peix número 14» és una història que combina l’humor amb preguntes més serioses sobre la vida i les implicacions ètiques de la ciència.

El personatge principal és una noia de dotze anys, l’Ellie Cruz, força llesta, estudiosa i apassionada dels trencaclosques. La seva mare és mestra de teatre i el seu pare és actor.

Al principi del llibre, la mare apareix amb un noiet de tretze anys que discuteix amb ella i sembla enfadat amb el món. Resulta que és l’avi de l’Elli, el famós científic Melvin Sagarsky (té un club de fans a Finlàndia), i ha inventat una substància que permet rejovenir. L’ha experimentat en ratolins i també en ell mateix, com a primera prova en un humà. Ara és un jove que pensa com un home de setanta anys i que es vesteix com un avi però que té el cos i la gana d’un adolescent.

La trama consisteix en aconseguir que l’avi pugui tornar al seu laboratori per recuperar la fórmula però no serà fàcil.

La pregunta que subjau és: És bo envellir? Està bé que siguem sempre adolescents? Quina gràcia hi ha en seguir el cicle de la vida?

La relació entre la noia i l’avi és formidable i l’home aconsegueix obrir-li els ulls a una realitat que està envoltada de ciència per tot arreu. Li explica, per exemple, els aspectes curiosos de la ciència i de com alguns científics famosos (Oppenheimer, Marie Curie, Salk, Galileo, Newton, etc.) van fer descobertes que van canviar el món.

A mesura que anem llegint ens preguntem si l’avi serà un d’aquests personatges i ens canviarà la vida amb el seu elixir de l’eterna joventut.

La novel·la és divertida, té bon ritme i la traducció al català està molt aconseguida.

El final és espatarrant i suggereix infinites possibilitats perquè et deixa amb un munt de pensaments i idees sobre la vida que, de ben segur, podran propiciar un debat xulíssim a l’aula: Imagineu-vos que passaria si de cop i volta, un dia apareix a casa el vostre avi com si fos un nen de 13 anys…

El llibre forma part de la selecció que ha preparat el CLIJCAT per al premi «Atrapallibres» del curs vinent, en la secció 11-12 anys, i segur que animarà als lectors a usar la seva imaginació i creure en el “possible” que anuncia la portada.

Els capítols són curts i de bon llegir. Recomanat per a cicle superior i primer cicle de l’ESO

La fitxa que hi ha al web de l’editorial: AQUÍ

LES DADES:
Títol: El peix número 14
Autora: Jennifer L. Holm
Il·lustrador: Gustavo Roldán
Traductor: Marc Donat
Editorial: Viena Editorial
Col·lecció: El Jardí Secret, núm. 25
Pàgines: 192
Barcelona, 2019

Jakop, el niño más rico del mundo

Aquest llibre explica un fet en la vida d’en Jakob, un nen que viu amb el seu pare, arquitecte de prestigi. Al nen li agrada molt el futbol i el relat està farcit d’anècdotes que alguns recordareu com la del porter de Colòmbia, René Higuita, que en certa ocasió va fer una aturada mítica que es va batejar com a “l’escorpí”. Bé, només cal fixar-se en la portada i veureu el noi amb una samarreta d’un equip de futbol que podria ser de l’Atlètic de Bilbao. No ho acabo d’entendre del tot perquè a la versió original alemanya el noi llueix una del Bayern de Munic. No té més importància.

La novel·la està ben escrita. L’autor posa en boca del noi, en primera persona, com transcorren els dies anteriors i posteriors a Halloween i com es lamenta que el seu pare no té temps per compartir. Aquest és el tema del relat, el poc temps que alguns pares i mares dediquen a jugar amb els fills.
Hi ha altres personatges en la vida d’en Jakop. L’àvia n’és una. I l’Ayasha i el seu fill, en Bassam, nouvinguts al país, són els altres.

Un dia, pare i fill van d’excursió a la casa gran a la vora del bosc i en tornar troben que la seva casa està buida. Tot ha desaparegut: els mobles súper moderns, l’ordinador, la nevera, totes les joguines! Fins i tot el llibre d’en Jakob sobre la Copa del Món de futbol. Els lladregots han vingut amb un camió i han arrasat amb tot. Bé, els queda una pilota de futbol que estava al jardí i una tenda de campanya…

Després dels atestats de la policia i de les investigacions pertinents, es queden sols a la casa, a una casa massa gran. Què faran ara, on han de dormir? El pare d’en Jakob té una idea. Però això ja us ho podeu imaginar, oi?

Les imatges són entranyables i la història positiva. Potser hi ha massa temes mesclats però es una bona lectura per compartir, àgil i divertida. M’ha agradat. No sempre cal ser exigent ni extreure profit o moralines.

No puc estar-me de copiar una frase que m’ha portat bons records. Diu, cap al final:
Y entonces papá hizo algo bonito: acarició mi espalda.
Lectura recomanada per a infants a partir de set anys.

LES DADES:

Títol: El niño más rico del mundo
Autor: Markus Orths
Il·lustrador: Kerstin Meyer
Traductor: Lorenzo Rodríguez
Editorial: Lóguez
Pàgines: 80
Salamanca, 2019

 

En Thomas cria dracs


Us Imagineu que poguéssiu conrear dracs al vostre jardí? Doncs, és possible. O això sembla després de llegir aquesta divertida i tendra història sobre un nen, en Thomas, que descobreix una planta vella i estranya al fons del jardí de l’avi i s’endú a casa una curiosa fruita de l’arbre.
D’aquella fruita en surt un drac diminut! La planta és una pitahaya, anomenada «fruita de drac», i en Thomas té el seu propi drac, a qui posa de nom «Fulgor».
El nen aviat descobreix que la vida amb en Fulgor és molt divertida, però també molt imprevisible. Sí, els dracs són meravellosos, però també et calen foc al raspall de dents i et pengen els calçotets de l’antena de la tele. En Thomas ha d’aprendre a tenir cura d’en Fulgor, i de pressa. I després passa una cosa extraordinària: s’obren més fruites de l’arbre i en Thomas criarà dracs.
Aquest llibre forma part d’una trilogia que té força èxit a Anglaterra on els nens d’entre set i deu anys els llegeixen amb devoció. És el primer que s’ha traduït (bé, com acostuma a fer l’Anna Llisterri) al català.
Recorda l’arrancada dels llibres potterians de fa vint-i-cinc anys i té uns certs tocs d’un humor molt anglès, molt en la línia de Roald Dahl. Crec que tindrà recorregut.
Els de l’editorial Pagès, a més, adjunten una guia didàctica (que no he pogut descarregar, sniff) i que probablement aportarà idees per treballar-lo a l’aula.
La idea del llibre és fantàstica perquè l’autora, l’Andy Shepherd, interpel·la directament els infants: Qui no voldria criar un drac? Malgrat els embolics i problemes que li ocasionen al nen Thomas, tots voldríem tenir una bèstia com aquestes a casa, no?


El nen Thomas està molt ben descrit, la resta de personatges també són creïbles i cadascun d’ells ens envia diferents missatges. El pare és un amant de la música i està tot el dia enganxat als auriculars, la mare parla molt de pressa i la germana petita, de dos anys, superdivertida, ajuda al nen a mantenir en secret l’existència dels dracs. Bé, cal notar que encara no parla.
La història es complementa amb unes il·lustracions ben aconseguides en blanc i negre de la Sara Ogilvie (també ha il·lustrat contes de la Julia Donaldson) però és curiós que quan recordes el llibre veus les imatges acolorides.
Un llibre acollidor amb màgia, relacions familiars i amistats.
Recomanat per a cicle mitjà. Els infants poc lectors podran seguir la trama fàcilment.

LES DADES:
Títol: El nen que criava dracs
Autora: Andy Shepherd
Il·lustradora: Sara Ogilvie
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Pagès
Col·lecció Nandibú +8 anys núm 10
Pàgines: 234
Lleida, 2019

Un vídeo de l’autora explicant el llibre: