12 Desembre 2018 by jcentell

En Sid i en Kevin, el seu amic imaginari

El darrer llibre d’en Rob Biddulph és ben diferent dels anteriors «Enfonsat», «Grrrrr!», «No com tots» o «Quin vent». Es nota un canvi en el seu estil i en la narració elaborada amb frases més llargues. M’ha agradat.
El conte planteja una situació prou coneguda: Un nen, en Sid, fa una malifeta (trenca un plat) i la mare el renya. No és la primera vegada i la paciència s’ha acabat. Ell, llavors, culpa a un altre, a un tal Kevin, un amic seu imaginari. Quan la mare li pregunta com és en Kevin, ell dibuixa una mena de personatge gran i pelut, de color vainilla i rosa, amb una sola dent. Molt entranyable.
El tractament del color i les imatges és força impactant i hi ha detalls que apunten a una especial dedicació per part de l’autor. Fixeu-vos, per exemple, en la gorra del nen o en les sabatilles de la mare.
La història és alegre i mostra els contrastos entre el món real, gris i trist, i el món imaginari, acolorit i explosiu.
L’argument està ben pensat i cap a la meitat hi ha un gir sorprenent quan en Sid va al país dels éssers imaginaris i allà ell és el diferent, ell és l’amic imaginari dels amics imaginaris, en un món amb arbres liles i insectes de molts colors.

Hi ha alguns detalls que no he acabat de comprendre però suposo que l’autor volia mostrar com és la vida en determinats barris de classe mitjana baixa de les grans ciutats i per això dibuixa al pare darrera del diari, aliè a la discussió familiar, o dibuixa a la mare amb un got de cafè a la mà, botes i bolso al coll, disposada a sortir al carrer.

Les imatges de les darreres pàgines són per mirar i remirar: Impressionant el parc infantil ple de detalls, genial la pàgina següent amb la mare i el seu propi amic i encara la sorpresa de les guardes mostrant com l’autor també forma part d’aquest món oníric.
Si sou seguidors dels llibre d’en Rob Biddulph trobareu al·lusions als seus llibres anteriors, com una mena de picada d’ullet o joc divertit entre ell i els seus seguidors.
En un moment en que sembla que només hi hagi llibres d’emocions, de coneixements, amb intencions pedagògiques, trobar aquests divertiments resulta agradable. S’agraeixen els contes que ens fan somiar i ens fan veure que la vida pot ser d’una altra manera.
No cal ni dir-ho però a l’escola, «Kevin» obre un ventall d’accions plàstiques immens. Lectura recomanada a partir de 4 anys.

LES DADES
Títol: Kevin. L’amic imaginari en què pots creure de debò
Autor:Rob Biddulph
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
32 pàgines
València 2018

El tràiler:

18 febrer 2016 by jcentell

Els calçotets de l’ós blanc

Un dels llibres que m’ha fet riure més darrerament és “Els calçotets de l’ós blanc” en el que un ós ha perdut els calçotets i el seu amic ratolí l’ajuda a buscar-los.
L’ós no recorda com eren i, a mesura que anem passant pàgines veiem a través d’uns troquel·lats uns altres calçotets que hem d’endevinar de qui són. És un joc molt divertit perquè hi ha calçotets genials (amb dibuixos de llaminadures, amb molts colors, amb puntets, etc.) Especialment emotiva és la pàgina on apareixen uns calçotets amb dibuixos de pastanagues que corresponen al conill i que recorden un altre llibre preciós com és La veueta.
Aquest àlbum-il·lustrat crec que serà un llibre de culte per a molts de nosaltres. El format és perfecte. Forma allargada i paper setinat en un color neutre però molt càlid en el que es destaquen els colors potents dels animals i dels calçotets.
Pot semblar un tema vist perquè és habitual que els personatges dels llibres per a nens petits vagin a la recerca de l’objecte perdut (el xumet, la joguina, la mare,…) però aquí és força sorprenent la manera com està presentat.
Els autors són un parell de dissenyadors japonesos que signen amb el pseudònim Tupera Tupera. Aquest és el primer àlbum il·lustrat que es publica en català.
La lectura de “Els calçotets de l’ós blanc” m’ha fet feliç. El recomano perquè té moltes sorpreses i és perfecte per jugar i llegir amb els més petits de la casa.

Al web de l’editorial Andana podeu descarregar un retallable per jugar amb els calçotets de l’ós blanc.

Us deixo un vídeo molt bonic de com llegir el llibre als infants. Està en anglès però val la pena veure com s’expressa la lectora.

9 febrer 2016 by jcentell

5è Premi Pissiganya de poesia escolar

Ja s’ha convocat el 5è Premi Pissiganya de poesia escolar.

Les bases del concurs:.

La convocatòria d’enguany, per primera vegada, no només s’adreça a primària, sinó que també s’amplia a secundària, batxillerat i cicles formatius.

El termini acaba el 22 d’abril de 2016

El premi consisteix en un lot de llibres patrocinat per la col·lecció Vagó de versos, d’Andana Editorial, per als guanyadors, així com una entrada conjunta al Museu de la vida rural, de l’Espluga de Francolí, per a tots els premiats i els seus pares. Afanyeu-vos!
Els guanyadors, a més a més, podran recollir el seu premi durant la cerimònia de lliurament, que tindrà lloc al mes de maig en El tinter de les lletres catalanes, la festa conjunta dels premis Sambori Òmnium, de narrativa, i Pissiganya, de poesia.

Ací teniu una mostra del que fou el primer Tinter de les lletres catalanes, la festa de lliurament dels premis del curs passat.

Més informació a http://www.pissiganya.cat/ (Trobareu el formulari de participació que s’ha d’emplenar)

30 Desembre 2015 by jcentell

Això era un alfabet

L’últim llibre de l’Oliver Jeffers, a qui seguim amb devoció, es diu Això era un alfabet i sota la pretesa idea de fer el típic alfabet per als infants més menuts ens sorprèn amb un enfilall d’imatges i d’idees genials que es podrien desenvolupar una mica més i fer-ne una aventura perquè les propostes són molt imaginatives.
El llibre està molt ben editat. Té més de cent planes (paper gruixut, format gran, coberta color carbassa molt cridanera) i a cada lletra se li assigna la seva peculiar història. La majoria d’històries són força originals. Oliver
Jeffers fa una barreja d’elements visuals (com si fossin dibuixos animats) i contes senzills que obren camins inversemblants. Els temes que es poden trobar són els que preocupen a l’autor i que ja hem pogut seguir en altres dels seus àlbums il·lustrats: La solitud, l’amistat, la vida.

La “A” és per a un astronauta de nom Edmund que té por a les altures, la qual cosa fa bastant complicada la seva feina.
La “B” ens presenta a un parell de personatges bastant ximples, en Bernat i en Benet, que tenen un problema amb el pont que salva el barranc que separa les seves cases i que es motiu de disputa entre ells. Un dia en Benet crema el pont que els separa i així en Bernat no el molestarà més. Però, ai!, ho fa des del costat equivocat.
La “C” és per a una curiosa tassa de cafè que intenta arribar al costat de la finestra per poder veure el cel… però fa una passa equivocada que acaba amb la tassa esmicolada.
Alguns dels personatges van apareixent en diferents lletres i relacionant-se entre ells. És molt divertit i per als nens de cicle inicial (i per a totes les edats) i resulta un llibre-joc que estimula la inventiva a partir de les paraules i les imatges extravagants que obren nombrosos camins a la imaginació.