família

by

«La meravellosa granja d’en McBroom», una història clàssica divertida

Entre el 1966 i el 1971, Sid Fleischman va escriure quatre de les moltes històries protagonitzades pels McBroom, una família que va tenir la mala sort d’ensopegar amb un home entremaliat i dolent.

La Melissa i en Josh McBroom són un matrimoni de grangers i amb els seus onze fills deixen enrere la seva improductiva granja de Connecticut i marxen a Iowa a la recerca de millors terres per cultivar. De seguida trobaran un lloc ben especial per establir-hi la granja i on passaran coses increïbles que ens faran riure de valent.

Bé, la terra que compren per establir-se se la ven un tal Heck que els estafa perquè la terra és a sota d’un estany.

Però els McBroom són afortunats perquè l’aigua de l’estany s’asseca ràpidament i les collites creixen a gran velocitat. És una bogeria.

Mal m’està el dir-ho, però la veritat és que no vam trigar gens a treure’n un profit considerable. A Connecticut teníem sort si aconseguíem una collita l’any. Ara fèiem tres o quatre collites cada dia.

En Heck intentarà de totes totes recuperar la seva terra però acabarà fracassant. Segur que el seu comportament ens portarà converses sobre la honestedat.

La primera de les històries és En McBroom explica la veritat i narra de manera divertida l’arribada de la família a Iowa.

La segona, En McBroom i la gran ventada éxplica com en McBroom es trenca una cama a causa del vent, un vent més fort del que es pot arribar a imaginar i que obligarà a la família empescar-se-les per tal que el vent no s’emporti la casa volant ni arrenqui tota la fèrtil terra del seu hort.

—Pare, les llebres tenen ales?
Vaig riure.
—No, Polly.
—Llavors com pot ser que hi hagi una bandada de llebres sobrevolant la casa?
—Valga’m Déu! Un estol de llebres travessaven el cel batent les orelles i formant una ve baixa perfecta, anaven cap al nord. Llavors vaig entendre que s’acostava una mica d’aire.

El llibre, molt ben editat per Blackie Books, conté dues històries més i, especialment, la darrera, El fantasma d’en McBroom, fa riure molt.

El llibre és il·lustrat pel gran Quentin Blake i es converteix en un clàssic meravellós.

Recordo que a l’escola l’havíem llegit amb els alumnes de cinquè de primària, en la versió castellana d’Alfaguara, i havíem fet il·lustracions a la manera de Quentin Blake que feien molta gràcia.

Destaquem la excel·lent traducció de Jordi Martín.

LES DADES:
Títol: La meravellosa granja d’en McBroom
Autor: Sid Fleischman
Il·lustrador: Quentin Blake
Traductor: Jordi Martín Lloret
Editorial: Blackie Books
Pàgines: 98
Barcelona, 2023

by

«Un viaje en lápiz», autobiografia d’en Gusti

Joseph Conrad opinava que l’autor només escriu la meitat del llibre i que de l’altra meitat se n’ha d’ocupar el lector. És el que m’ha passat amb «Un viaje en lápiz» de l’il·lustrador Gusti (el mejor dibujante del mundo, com ell es defineix).

No conec en Gusti personalment. El vaig veure el dia que vaig assistir a la presentació d’un llibre que va escriure en Ricardo Alcántara fa una pila d’anys i que es va reeditar el novembre del 2019. Allà estava en Gusti, com a il·lustrador. Vaig fer un recordatori en aquest blog.

https://jaumecentelles.cat/2019/11/13/indis-i-pirates/

En canvi, sovint he narrat alguns llibres il·lustrats per en Gusti i, sobretot, tinc una devoció especial per «Camilón, comilón».

A «Un viaje en lápiz» ens mostra alguns dels apunts en forma de frases, dibuixos i retrats que han sortit dels nombrosos quaderns que, com altres dibuixants, porta sempre amb ell. Són alguns, només alguns —i aquí recordem a Hemingway que explicava que només es veu una vuitena part del que es vol explicar, com si fos un iceberg— dels millers de dibuixos que ha fet. Crec que, malgrat en acabar el llibre ens quedem amb ganes de més, ens fem una idea precisa del que ens vol explicar.

El llibre ens mostra la seva vida i la gent que l’envolta. D’aquesta manera coneixerem els seus pares, els seus fills i també els viatges que ha fet arreu del món, sobretot per Mèxic i Equador.

M’ha agradat quan explica que sempre va amb el llapis a la ma i dibuixa sense que el vegin a persones anònimes a l’aeroport, als bars, als parcs. Especialment emotives són les pàgines que dedica a la residència on anava sovint a retratar la gent gran que allà hi vivia.

En Gusti ens obre una finestra i ens deixa veure el seu món i una mica de la seva vida. Li agraïm la generositat.

Si teniu oportunitat de llegir-lo, no tingueu pressa. El text és relativament curt però les imatges s’han de poder assaborir i entendre veient-les diverses vegades, bo i sabent que res en improvisat, casual; al contrari, tot està pensat i té una explicació.

Bé, també pot passar que no us agradi el seu estil però igualment n’aprendreu molt.

LES DADES:
Títol: Un viaje en lápiz
Autor: Gusti
Il·lustrador: Gusti
Editorial: Océano
Pàgines: 112
Barcelona, 2023

Potser tenim sort i els de l’Editorial Kalandraka organitzen una presentació de «La bruixa divertida», l’últim llibre del tàndem Alcántara -Gusti, un àlbum per a cicle infantil que segueix la sèrie començada amb «El pirata valent» i «El jove guerrer». En aquest cas, la protagonista és una nena aprenenta de bruixa.

Veieu-ne les primeres pàgines a continuació:
https://issuu.com/kalandraka.com/docs/la-bruja-divertida-c

LES DADES:
Títol: La bruixa divertida
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Gusti
Traductora: Tina Vallès
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 16
Barcelona, 2023

Si voleu conèixer millor en Gusti, us recomanem aquesta entrevista publicada al portal Educ.ar
https://www.educ.ar/recursos/113480/gusti-cuadernos-de-viaje-de-un-ilustrador-primera-parte

by

«Papallona» o l’acceptació d’un mateix

Papallona és un llibre preciós. Està il·lustrat amb acrílics i té un format que fa de bon llegir, ideal per mostrar-lo a un grup d’infants, a l’escola o la biblioteca.

Les pàgines són molt acolorides i estan plenes de vegetació, flors silvestre i alguns animals. Tot és molt bonic, començant per la història, la relació del nen protagonista amb el seu pare i sobretot les il·lustracions.

El text que acompanya la història és el just i no cal més.

De què va “Papallona”? Va d’un nen a qui li agrada disfressar-se i un dia es construeix unes ales de roba, grans i de color carbassa. També ho complementa amb unes antenes espectaculars. El veiem a la coberta amb les ales esteses. Si girem el llibre ens n’adonarem que les ales tenen forma de cor ( o així m’ho sembla a mi)

El nen surt al camp a lluir la seva disfressa i un grupet de nois li trenquen les antenes amb un cop de pilota i torna a casa, trist i frustrat.

A la segona part, el seu pare, un home valent, amb coratge i molta empatia l’ajudarà a entendre que cal ser fidels a un mateix, malgrat sigui més fàcil de dir que de fer. D’aquesta manera, tornen a fabricar unes ales, encara més grans i boniques que les han trencat els galifardeus i aquesta serà la diferència que el farà volar (metafòricament, clar). Però aquesta segona vegada no estarà sol.

És una lliçó de vida que pot servir per a qualsevol edat.

Un àlbum molt recomanable, amb molts detalls que podeu anar descobrint. M’agrada que les il·lustracions s’escampin per tota la pàgina indicant sensació de llibertat.

LES DADES:
Títol: Papallona
Autor: Marc Majewski
Il·lustrador: Marc Majewski
Traductor: Matías Adam Barrios
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2023

by

«Germanes» una aventura gràfica verídica

En alguna ocasió he explicat que els llibres que més m’enganxen són els que estan basats en fets reals. Molt més que les aventures inversemblants o extraordinàries. Si al darrera hi ha quelcom que els dóna verosimilitud, les miro amb uns altres ulls, amb més interès.

És el que m’ha passat amb «Germanes», la segona novel·la gràfica d’una trilogia escrita i dibuixada per la Raina Telgemeier on explica uns fets que li van succeir durant un viatge amb cotxe juntament a la seva germana, el seu germà petit i la seva mare.

Van des de Sant Francisco a Colorado i durant aquells dies anirem coneixent la relació entre la Raina i la seva germana Amara, cinc anys més petita, amuntegades en una antiga Volkswagen durant centenars de quilòmetres, les dues germanes es barallen per tot i a tothora. Ja ens imaginem com anirà la cosa perquè les dues germanes tancades en un espai petit com és el cotxe, acabaran entenent-se o això és el que pensem.

Aquest relat interessa als preadolescents perquè les situacions que s’expliquen són tan habituals que no poden fer altra cosa que sentir-se emmirallats. Hi ha humor, sinceritat, angoixa i rivalitat entre germanes, esclar! El temps que necessiten per entendre’s i un espai tancat és l’ocasió ideal perquè les dues germanes s’acabin coneixent millor del que no pas sembla.

El relat, de fet, ens mostra dues històries que podem seguir fàcilment perquè canvia el color de la pàgina segons estigui parlant dels fets actuals o dels fets passats. Són com flashbacks que es van intercalant per fer-nos evident com és que la seva relació és tan visceral, de vegades.

Si no us atrau aquest tipus de format o no esteu del tot convençuts, us recomanem que li doneu una oportunitat a “Germanes” perquè us agradarà. Ve avalada per nombrosos premis (això no és cap garantia, ho sabem) i perquè les persones que porten l’editorial EntreDos són de confiança i amb molt bon ull i criteri.

Si llegiu aquest relat amb els vostres fills potser necessitaran que els expliqueu alguns incidents com, per exemple, la relació amb els walkmans (taula de salvació que molts tenien per fugir de la vida real tan poc emocionat i tan poc interessant que els tocava viure) on es podien sentir les cançons que els mostraven una altra realitat.

Un còmic que val la pena tenir a la biblioteca de l’Institut. Recomanat entre 11 i 13 anys.

LES DADES:
Títol: Germanes
Autora: Raina Telgemeier
Il·lustradora: Raina Telgemeier
Traducció: Marc Donat
Editorial: EnteDos
Pàgines: 208
ISBN: 9788418900440
Blanes, 2023

by

«L’any de les abelles», a l’Ofici d’Educar

Ahir a vam presentar “L’any de les abelles”, de Petra Postert, publicat per Takatuka. Una novel·la fascinant que agradarà molt als infants a partir de deu anys i també als adults.

Al web de l’editorial, llegim aquest breu resum:

En morir l’avi, el testament revela que deixa un rusc d’abelles a la seva neta, la Josy. La nena, que viu en una gran ciutat i d’abelles no en sap res de res, decideix quedar-se-les i, per primera vegada a la vida, entén què vol dir sentir passió per alguna cosa. Un dia de juny, però, la situació es complica. Una part de l’eixam s’escapa, la Josy es troba envoltada d’un núvol d’abelles i han de venir els bombers. La seva mare té clar que ha arribat el moment de desfer-se de l’eixam, però la Josy lluitarà per conservar-lo i acabarà descobrint la importància de les abelles en la història familiar.

La novel·la està ben pensada perquè ens parla d’una aventura de superació i ho amaneix amb una pila de coneixements sobre les abelles. I, es clar, això pot resultar complicat quan estem parlant de literatura per a infants perquè s’ensumen que els estàs portant per un camí que no els interessa. En canvi, l’autora del relat, la Petra Postert usa un truc força intel·ligent perquè situa l’acció en un període d’un any i cada capítol és un mes. D’aquesta manera, a cada capítol mentre explica la història de la protagonista, una nena de nom Josy, paral·lelament descriu què està passant al rusc d’abelles, aturant-se en el moment més rellevant.

M’ha agradat, també, que l’estil narratiu sigui descriptiu, evitant la humanització de les abelles, com sol passar en altres relats (penseu en Disney, per exemple, o en la coneguda abella Maia).

Pels qui no tenim gaire idea d’apicultura resulta extremadament didàctic descobrir aquest món tan curiós, amb paraules molt entenedores que s’allunyen del vocabulari especialitzat i ens acosten a unes descripcions ben pensades perquè les puguin entendre els infants, sense deixar de ser del tot correctes. Un llenguatge clar, un vocabulari adequat a l’edat i una lectura molt entretinguda.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants triarem un a qui li regalarem el llibre del dia, gentilesa de l’editorial.

La pregunta del concurs és:

Com s’anomenen les cases que els apicultors fan per a les abelles?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 12 de març.

Al darrer concurs va resultar guanyadora la Katia Maier, que s’emporta el llibre “Mites al cel”. L’enhorabona!

by

«Cartes d’amor de 0 a 10», en format còmic

Fa uns vuit anys a la col·lecció Nandibú (editorial Pagès) es va publicar “Cartes d’amor de 0 a 10” i va ser un encert perquè la novel·la va tenir força èxit entre els nois i noies. Ara estem de sort perquè una altra editorial, Blackie Books, ha tornat a editar aquest relat però en format còmic, amb unes il·lustracions amables, senzilles però efectives. Un altre encert que ajudarà a passar bons moments de lectura als infants i joves.

Conec una llibretera que em va dir en certa ocasió que aquest és un relat que l’ha recomanat manta vegades (a nois i adults) i que té l’èxit assegurat, pel seu humor i la seva sensibilitat. Hi estic d’acord.

La història que ens explica la Susie Morgenstern es centra en un noi, l’Ernest, que té deu anys i una vida força ensopida i trista. Viu amb la seva àvia Nina de 80 anys i la Herminia, una institutriu que es cuida de la casa. La mare de l’Ernest va morir en néixer ell i el pare està desaparegut.

Amb aquest panorama, la vida del noi no sembla tenir cap al·licient. La casa sembla del segle XIX, no tenen televisió, ni telèfon ni surten mai a passejar o a dinar fora. Aixó sí, l’Ernest és un noi força guapot i va sempre molt ben vestit. De fet, a les imatges del còmic el veiem amb corbata i ben vestit. Té un encant especial.

Un dia, arriba una noia, la Victòria, a la seva classe i aquí el relat fa un gir espectacular perquè la noia és un terratrèmol, xerraire, divertida i optimista. Es farà amiga de l’Ernest i el traurà del seu ensopiment.

I les cartes? No les veiem fins a les darreres pàgines i serviran per emplenar el buit, l’absència dels pares, que ha tingut el noi durant deu anys.

Un còmic molt recomanable sobre la joie de vivre que ens fa somriure i ens fa venir ganes de viure com si no hi hagués un demà. Amb happy end, naturalment.

Les il·lustracions de Thomas Baas estan molt ben fetes, de línia clara.

LES DADES:
Títol: Cartes d’amor de 0 a 10
Autora: Susie Morgenstern
Il·lustrador: Thomas Baas
Traductora: Marina Espasa
Editorial: Blackie Books
Pagines: 86
Barcelona, 2023

by

«Hi havia una forma», un conte geomètric

Fa uns trenta anys, amb els infants de cinc i sis anys explicàvem un conte d’en Tonucci que es deia “Il paese dei quadrati” (no recordo on l’havíem aconseguit però corria per la biblioteca escolar). Més tard, l’any 2010, es va publicar en castellà (El país de los cuadrados). L’explicàvem i després fèiem amb cartró quadrats i triangles amb els costats units amb enquadernadors pels vèrtex. Era sorprenent comprovar com els triangles són indeformables i en canvi els quadrats es torçaven de seguida. M’ha vingut al cap aquests dies veient el drama de Síria i de Turquia on el terratrèmol ha fet caure edificis sencers.

Un altre llibre fet amb figures geomètriques i que val molt la pena és «Hi havia una forma». És un relat a camí del conte tradicional oral i l’àlbum, amb un disseny molt modern.

Comença com un conte popular. Diu: Hi havia una vegada, erigit al cim d’un precipici esmolat, un castell immens anomenat Punxerutdretidur. El rei i la reina que hi regnaven eren molt exigents. Només hi toleraven subjectes fets de línies dretes i d’angles punxeguts…

Tot el regne era recte, molt rígid. No hi havia lloc per a corbes ni fantasies estranyes. Tot recte. El rei la reina no suportaven que la seva descendència no fos igual de recta i, per això, no estaven gaire contents amb els seus fills perquè si l’un era molt ondulat, l’altre era massa tou, i el tercer s’havia inflat, etc. fins que va néixer la princesa, una triangle equilàter, amb línies perfectes i angles purs. La seva simetria era total. El Rei la Reina van dipositar totes les esperances de futur en la princesa Triangle.

Va arribar el dia que la princesa havia de triar pretendent, i el seu criteri va ser ben diferents del dels seus pares. Ja ens ensumem que triarà un personatge curiós, rosat i arrodonit com un xiclet, per complicar-ho tot més.

“Hi havia una forma” està molt ben editat i té una estructura curiosa perquè la narració ens recorda els tebeos antics, aquells que duien el text a la part de sota, en una mena de caixa. També hi ha frases destacades en blanc sobre fons negre (com les pel·lis mudes de Charles Chaplin, per exemple)

És un àlbum molt recomanable perquè ajuda a imaginar el relat com fan els contes narrats de viva veu. Les il·lustracions són senzilles i entenedores.

Si el llegiu en veu alta com si es tractés d’un text teatral fa molt d’efecte.

Recomanable a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: Hi havia una forma
Text i il·lustracions: Cruschiform & Gazhole
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Barrett
Pàgines: 60
Sevilla, 2022

by

Uns infants a l’orfenat d’una illa màgica

«La casa a la mar més blava» és una novel·la situada en un món fantàstic que m’ha semblat molt bona i m’ha recordat l’emoció que vaig sentir fa més de vint anys quan va arribar a les nostres mans la primera aventura d’en Harry Potter. Allò va ser com una alenada de sensacions inimaginables. Amb aquesta d’en TJ KLune m’ha passat el mateix.

Vaig llegir que les bibliotecàries de Girona el recomanaven i, com normalment me’n refio d’elles, el vaig anar a buscar. Quan el vaig tenir a les mans vaig quedar fascinat per la coberta. Bonica, de debò.

He quedat enganxat des del principi. Per què? Perquè l’autor ha sabut fer versemblant un relat que, d’altra manera, hagués estat només un món imaginari on hi viuen éssers màgics. Aquest relat està ben escrit, és enginyós, amb tocs d’humor constants i moments de llagrimeta.

El protagonista és un home que podríem dir que és normal, avorrit, amb una vida rutinària, que treballa com a funcionari, treballador social, al Departament Responsable dels Infants Màgics. En Linus Baker (així es diu) té quaranta anys, viu en una petita casa amb un gat. Tot i la seva vida ensopida, amaga dins seu (aletargada) una passió i una empenta que durant la seva aventura a l’illa veurem com es desperta i el converteix en un personatge increïble.

Un dia, el Director del Departament el crida per a una missió que consisteix en investigar un orfenat molt especial que està molt allunyat, en una illa. És un cas especial perquè diuen que els nens són diferents als que hi ha als altres orfenats i el seu mestre, un tal Arhtur Parnassus, també és particular.

Com que no pot dir que no, passarà un mes a l’orfanat examinant els infants i també investigant el mestre Arthur Parnassus i la manera de fer la seva feina.

En Linus Baker agafa la maleta i puja al tren acompanyat del seu gat. Tan bon punt arriba a l’illa, s’adona que aquests nens són poderosos, peculiars, diferents, però encara són nens. Encara busquen amor, compassió. Encara necessiten que els cuidin, eduquin, alimentin.

Coneix també al seu mestre -enigmàtic, però encantador- i comprova com connecta amb ells i la feina increïble que fa.
Per primera vegada, en Linus trencarà totes les seves regles, empatitzarà amb aquests infants
(en Lucy, que té sis anys, la Txí, en Chauncey, la Talia, en Theodore, etc.) que tenen poders màgics i li faran entendre com som de diferents els uns dels altres.

«Les criatures tenen habitacions pròpies. Aquests primers dies he visitat les de la nana Talia (té les parets adornades amb més flors que els que sembla haver-hi al seu jardí), la fada Txí (em penso que el seu llit és, en realitat, un arbre que creix a través dels llistons de terra, tot i que no entenc de cap manera com és possible), el… Chauncey (hi ha un bassal permanent d’aigua salada a terra, tot i que se m’ha assegurat que el freguen un cop per setmana) i en Theodore (ha construït un niu a les golfes i només se’m va permetre visitar-lo en una ocasió…)»

Una història brillant sobre la descoberta d’un mateix, la recerca de la família i l’acceptació. Combina dos gèneres (una història d’amor i la fantasia) d’una manera subtil però commovedora.

No voldria explicar com acaba però ja podeu preveure que en Linus Baker en acabar la seva missió es replantejarà moltes coses de la seva vida, de la vida en general.

Lectura recomanada per a els joves a partir de catorze anys.

LES DADES:
Títol: La casa a la mar més blava
Autor: Travis Klune
Traductora: Anna Puente
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 464
Barcelona, 2022

Les primeres pàgines:

Feu clic per accedir a 49460_La_casa_a_la_mar_mes_blava.pdf

by

Truman, el viatge extraordinari d’una tortuga

A la revista GUIX d’INFANTIL núm 116 corresponent als mesos de setembre- octubre,  a la secció «Menjallibres», hem publicat una píndola pràctica basada en el llibre “Truman” de Jean Reidy, editat per EntreDos. En castellà,  a AULA DE INFANTIL.

Expliquem que la presència d’animals a l’aula té beneficis perquè millora les interaccions entre els infants, permetent que comparteixin la cura, l’alimentació o la preocupació per l’animal. Milloren les relacions, la comunicació i la confiança entre els nens i aporten suport emocional als infants amb dificultats socials.

També recordem que la literatura ens permet entrar en aquest món fascinant de les connexions amb les mascotes i ho centrem en el llibre “Truman” que ens narra les vivències d’una tortuga que viu en un pis d’una bulliciosa ciutat, amb la seva propietària, la Sara. Un dia, la tortuga s’adona que la nena li ha deixat set mongetes verdes al seu plat (dues més de l’habitual) i comença a sospitar que alguna cosa diferent és a punt de passar. També veu com la nena prepara una motxilla més gran de l’habitual, i després es fa un petó al dit, l’hi acosta a la closca i li diu “Sigues valenta!”… A continuació, la Sara se’n va.

A l’article també expliquem algunes activitats que es poden fer amb aquests llibre, abans, durant i després de la seva narració.

Podeu llegir l’article sencer entrant al web de l’editorial Graó:

https://cat.grao.com/ca/producte/truman-el-viatge-extraordinari-duna-tortuga-gi116154010

by

«El lleó sobre la porta», un relat emotiu i divertit

“El lleó sobre la porta” és una gran novel·la per a joves que explica una història força curiosa. Se centra en tres nois, en Leo, la Sangeeta i l’Olivia, que comparteixen grup classe en una escola d’un poble anomenat Whot. Tenen en comú el seu origen, amb uns avantpassats vinguts de Singapur, la Índia i Ghana.

Tot comença quan el mestre, el senyor Scott (un personatge singular), els proposa una sortida a visitar la catedral de Rochester. Allà, el noi Leo descobreix un nom en un memorial dedicat als herois de la Segona Gerra Mundial.

El nom és idèntic al seu i comença a fer-se preguntes sobre qui va ser aquest Leo Kai Lim, amb qui compateix nom i cognoms. No sé si us heu trobat mai en aquesta situació però resulta molt inquietant. Cada vegada que vaig al poble, a Castelló, visito pel cementiri on estan enterrats els meus pares, avis i altres familiars. Allà, en aquell petit cementiri hi ha una làpida d’un avantpassat amb el meu nom i els meus cognoms. Em crea cert neguit.

Tornem a la novel·la d’Onjali Q. Rauf. En Leo vol saber què va fer aquests heroi de les RAF britàniques i comença a investigar, preguntat als seus familiars, buscant informació a la biblioteca escolar, etc. Descobreix que els llibres d’història no esmenten els herois anònims, sodats d’Àsia i Àfrica que van lluitar ala Guerra Mundial, com el personatge en qüestió. Aquí el relat pren un aire de novel·la policíaca que segueix les passes dels tres nois, mentre la classe s’embarca en un projecte sobre els “herois oblidats”.

El racisme és present al llarg del llibre. Hi ha alguns nois de la classe, en Toby i la Catherine, que menyspreen al Leo i li generaran tota mena de problemes. Bé, és una bona oportunitat per parlar sobre el racisme que massa sovint aflora a les escoles i instituts.

La novel·la es llegeix en un tres- i-no-res, malgrat les 360 pàgines. M’han agradat molt les quaranta pàgines que hi ha al final, a manera d’annex, on s’esmenten casos reals i s’aporta molta informació sobre la Segona Guerra Mundial.

S’agraeixen novel·les per a infants i joves que tracten temes que sovint només podem llegir intercalats a les obres de ficció per a adults.

Lectura recomanada per als nois a partir de 12 anys i, especialment, per als mestres que trobaran una manera de fer i d’engrescar els alumnes en la recerca, discussió i presentació dels projectes.

LES DADES:
Títol: El lleó sobre la porta
Autora: Onjali Q. Rauf
Traductora: Lara Estany
Editorial: laGalera
Pàgines: 360
Barcelona, 2022