Shakespeare va escriure una comèdia, amb alguns tocs dramàtics, que va titular «Tot va bé si acaba bé» (All’s Well That Ends Well, en anglès).
Amb el conte “Won, un pagès tibetà” acabem la sèrie de contes que vam iniciar el 23 de març amb un de l’Anthony Browne, en un moment que a les finestres i balcons penjàvem dibuixos de l‘Arc de Sant Martí i la frase «Tot anirà bé». Ara hem vist que molt bé no ha anat, però ens queda l’esperança que, com a l’obra de Shakespeare, haurem aprés alguna cosa i que no es tornarà a repetir.
El conte d’avui és una adaptació d’un relat d’en Daniel Mato que es troba en el seu assaig “Como contar cuentos”. Tinc l’edició l’any 1994 publicada per Monte Ávila a Venezuela però sé que darrerament s’ha fet una revisió ampliada.
«Won, un pagès tibetà», l’explico amb una cinta mètrica de les dels fusters que em serveix per anar dibuixant alguns elements del relat. És un recurs econòmic, que pesa poc, fàcil de transportar (hi cap a la butxaca) i resulta sorprenent. N’he regalat un bon grapat, de cintes mètriques, als amics mestres. Normalment afegeixo diversos personatges i la narració m’ocupa uns vint minuts però com que al «youtube» la nostra atenció no depassa dels tres minuts, us presento una versió més curta. Aquesta:
El text original del conte és el següent:
Proposta didàctica: Fem una flor en popup
L’avi Won no va poder aconseguir la seva flor de color fúcsia però vosaltres en podeu fer una i regalar-la a qui us vingui de gust. Com si fos una targeta de felicitació.
Els passos són:
Primer dibuixeu els pètals com els de la plantilla següent (si teniu impressora, millor) i els pinteu de color fúcsia o del color que us agradi més.
Després retalleu els dos dibuixos i els doblegueu per les línies de punts. Agafeu una cartolina de mida DINA8 i enganxeu al mig les dues plantilles, (primer la número 1 i a sobre la 2) fent coincidir el plec amb les línies de punts centrals. Jo he usat un fons negre perquè ho veieu bé però el podeu fer en color blanc i guarnir-lo o dibuixar insectes, plantes, paraules o frases… tot s’hi val.
Seguiu els vostres somnis i no deixeu passar l’oportunitat d’aconseguir-los!
La invitació a la lectura 
Hola, soc la Daia. L’avi won es menja la cirera abans de morir ????
Daia! El relat d’en Daniel Mato no ho diu però jo, quan l’explico, faig que mentre cau, moments abans de morir, fa el que jo faria: menjar-se la cirera. Bé, de fet, la cirera és una metàfora i vol indicar allò que a l’antiga Roma deien “carpe diem”, és a dir, viure el moment. És un pensament filosòfic que significa que cada moment és per gaudir-lo, per viure’l, per estimar, per mirar de ser bona persona i no fer mal a ningú, per no deixar per després allò que podem resoldre avui.
Bé, és la meva idea. Tú, que haguessis fet?
Dilluns, al col·le?
Abraçada i records a la mare.