El dijous, 4de juny, vam fer la darrera tertúlia d’aquest curs.

Vam convidar a en Gerard Lara, un historiador col·laborador del Centre d’Estudis de l’Hospitalet on participa fent rutes vinculades a la divulgació del patrimoni i la història de la ciutat.

També el podem veure a la televisió local explicant anècdotes i curiositats del patrimoni arquitectònic de la ciutat al programa Primer Segona. Podeu veure’l a l’enllaç següent:

https://lhdigital.cat/programes/pagines-dhistoria/

En Gerard és especialista en la figura i l’obra de Ramon Puig i Gairalt, arquitecte municipal de l’Hospitalet i figura rellevant del municipi el primer terç del segle XX.

Aquest proper dijous, 11 de juny, farà un conferència a Can Riera (Riera de l’Escorxador, 19) amb el títol “ El Pla d’Eixample i Reforma Interior de Ramon Puig i Gairalt. Una aproximació històrica“, Serà a les 18.30 a Can Riera. Si hi esteu interessats trobareu més informació i us podreu inscriure a:

https://celh.cat/agenda/el-pla-deixample-i-reforma-interior-de-ramon-puig-i-gairalt-una-aproximacio-historica

Abans de començar la tertúlia van recordar que el proper mes d’octubre farà cinc anys que vam iniciar les activitats a l’Espai.

Coincidirà amb la tertúlia clandestina número 25. Com és fàcil d’imaginar serà especial. No podem donar més detalls, de moment.

També vam informar que el proper 25 de juliol (horari per determinar) l’Ignasi Blanch ens farà una visita guiada a la magnífica exposició que ha organitzat, amb un recorregut per tota la seva obra, al Museu de Montserrat.

Com que el tema de la vida a les ciutats té moltes ramificacions, ens vam centrar en tres aspectes concrets.

El primer va ser El patrimoni arquitectònic i la seva conservació

Vam explicar de què va el llibre L’Oscar i el lleó de correus, basat en una anècdota de l’autor Vicente Muñoz. Vam recordar que a moltes oficines de correus encara es conserva la boca del lleó on es dipositaven les cartes.

Aquest llibre parla de les pors d’un nen i de la manera de com vèncer-les. Una de les pors és la nit, la foscor, una por molt comuna. Tot i que el nen té el suport del pare i la mare que l’ajuden a comprovar cadascun del racons de la casa, arriba un moment, inevitablement que es queda sol a llit, a les fosques i llavors apareix la criatura de la nit.

L’altra por de l’Óscar és una bústia de Correus, d’aquelles que tenen forma de cap de lleó, amb la boca oberta. Una bústia de llautó que sembla d’or. El nen ha d’anar a dipositar algunes cartes i és llavors quan s’empesca una manera molt original de tenir ocupat el lleó mentre ell deixa les cartes.

A l’Hospitalet encara es conserva una còpia a l’oficina de correus.

Vam parlar del patrimoni arquitectònic i ens vam centrar en les masies i alguns edificis singulars. A l’Hospitalet encara es conserven (algunes en estat ruinós) 25 de les 300 masies que hi havia.

A diferents poblacions de l’Àrea metropolitana hi havia fàbriques de ceràmica, foneries, etc, que han anat desapareixent i —imagino que per rentar consciències—, només queden dempeus les xemeneies, com a testimoni d’un passat no gaire llunyà. A tocar de l’Espai, per exemple, hi havia una fàbrica, la Cosme Toda, que ara jo no existeix. Malgrat l’oposició dels veïns, organitzats en la plataforma Stop Massificació L’H, i tot i que l’antic recinte fabril noucentista estava protegit com a Bé Cultural d’Interès Local, no es va aconseguir que s’aturés la construcció de 1400 pisos en unes macroblocades de fins a tretze plantes d’alçada. No sé si ho sabeu però és una de les zones més densament poblades d’Europa.

Quelcom de semblant s’està produint a Santa Eulàlia un altre barri on es vol construir un poliesportiu que arrasarà el Parc de l’Alhambra, malgrat l’oposició veïnal.

El segon tema que vam abordar van ser Les zones verdes

Primer vam explicar un parell de llibres:

Un camí de flors
Una nena amb una caputxa vermella cull flors silvestres mentre camina amb el seu pare per una grisa ciutat. Cada flor es converteix en un regal que deixa un rastre inequívoc de bellesa: un camí de flors. Aquest llibre sense paraules, concebut per Jon Arno Lawson i il·lustrat per Sydney Smith, és una oda a la importància de les petites coses i els petits gestos que il·luminen la nostra quotidianitat. Reforça la idea de donar importància a les petites coses i sobre el fet de la poca atenció que avui en dia es dedica las detalls, envoltats de distraccions com ara els telèfons mòbils.

L’àvia a la ciutat

Un nen passa uns dies al pis nou de la seva àvia, a Nova York. Hi ha moltes coses que l’espanten de la ciutat i que el porten a pensar que no és un bon lloc per viure-hi: el soroll, les aglomeracions de gent, les obres al carrer. Al vespre, l’àvia li fa una capa que a l’endemà l’ajudarà a ser valent i veure les coses tan interessants que hi ha a la ciutat: la gent al parc, la música al carrer, els edificis il·luminats.

Ens vam centrar en un dels drets que tenen els infants. Dret a gaudir d’un medi ambient net, saludable i sostenible. L’ONU estableix que els Estats han de protegir la infància enfront del dany ambiental i el canvi climàtic. Aquest dret implica garantir a la pràctica:

Entorns segurs: El dret a viure en espais lliures de contaminació que permetin el seu desenvolupament físic i mental.

Accés a la natura: Espais verds i zones de joc a l’aire lliure accessibles per al lleure i el contacte amb el món natural.

Informació i participació: El dret a rebre educació ambiental i a que les seves opinions siguin escoltades en les polítiques climàtiques

A les ciutats actuals, des de fa temps, els carrers s’han perdut com a espai públic, com a lloc de trobada de les persones. Anem de pressa, sense aturar-nos a parlar amb els coneguts, envoltats del soroll de la circulació caòtica, sentint-nos captius del marasme.

Els nens també pateixen aquest desgavell, encara que en algunes ciutats es fan esforços per dissenyar zones de vianants i camins segurs cap a l’escola. Hi ha una mena de por generalitzada a deixar els nens caminar sols pels carrers de la ciutat, una por que es converteix gairebé en endèmica quan s’ajunten les pors a allò desconegut amb altres pors com la falta de seguretat.

Així, de mica en mica, ens anem tancant al nostre cercle de confiança i ens perdem el que José Agustín Goytisolo —en el seu poema “L’altra escola”— ens recordava sobre que sortir al carrer i observar és la millor escola de la nostra vida.

A la tertúlia vam parlar de la necessitat de disposar d’espais d’esbarjo on poder córrer, enfilar-se als arbres i pelar-se els genolls, cosa que no trobem actualment perquè els parcs que tenim, (pocs) tenen una mena de paviment de cautxú continu que pretén esmorteir els cops de les caigudes dels nens, no fa bassals perquè deixa passar l’aigua de la pluja (tant com agrada xipollejar a les criatures) i també té avantatges, esclar, perquè no s’hi amaguen excrements d’animals ni vidres, a diferència dels parcs de sorra.

Vam parlar de camins segurs a l’escola, de superilles, d’espais verds, de patis d’escola que no siguin ciment, de parcs on els nens es puguin pelar els genolls,…

El tercer aspecte que vam tractar va ser l’habitatge, ara mateix el tema que més opinions genera i més preocupa. Vam parlar de gentrificació, de veïns, del Walden de Sant Joan Despí, dels nostre mous vivendi individualista.

En Gerard ens va explicar com condiciona la vida la manera en que es construeixen els pisos. Molt interessant, tot plegat.

Vam presentar altres llibres relacionats amb el tema com “En Tolstoi, un conte de fades”, “El meu carrer” o “Meravellosos veïns”.

Podeu trobar altres títols, amb resums i propostes didàctiques a https://jaumecentelles.cat/lectures/la-ciutat/

Va ser una bona tertúlia. Se’ns va fer curta.

La propera serà a l’octubre, pels vols del Dia de les biblioteques, però abans, el 25 de juliol, si us ve de gust, ens veiem a Montserrat. Anirem informant.