Ni princeses ni pirates

portadaL’Editorial Eumo acaba de publicar Ni princeses ni pirates (Per educar nenes i nens en llibertat) de la Núria Solsona Pairó, professora i investigadora, experta en coeducació.
El proper dilluns dia 7 de novembre a les 7 de la tarda el presenten a la llibreria Al·lots (http://www.llibreriaallots.com/) i crec que valdrà la pena assistir-hi perquè el tema és, encara, d’actualitat.

Als fulls de presentació podem llegir:
Tenir una filla o tenir un fill són fets equivalents: no sabem del cert com seran ni l’una ni l’altre. Haurem d’intentar no limitar-los, no imposar una manera de fer que impedeixi el seu ple desenvolupament. Sigui nen o nena, ha de tenir al seu abast totes les possibilitats que li ha donat la natura.
I com que no podrem evitar que els arribin missatges sexistes, els hem d’ensenyar a tenir arguments per compensar-ho.

I al pròleg de la Marina Subirats es pot llegir:
Amb l’ajut d’aquest llibre podreu anar descobrint com educar unes nenes i uns nens més lliures i més feliços, sense les traves del passat i amb totes les portes obertes perquè construeixin la meravellosa vida que tenen al seu davant.

unnamed

Princeses i soldats. 8 de març a l’escola

8mbaner_1280x93Els propers dies serà un bon moment per llegir alguna de les bones obres de la literatura infantil i juvenil que tracten el tema de les desigualtats de gènere i fer-ne una reflexió col·lectiva.
Com sol passar cada any, l’escola queda bastant oblidada del actes que serveixen per recordar l’efemèride. La Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de les Dones programen una allau d’actes institucionals en els que la infància i el món de l’educació i l’escola són inexistents. Ja hi estem acostumats.
Aquests dies els mestres aprofiten per recordar o explicar als seus alumnes l’origen i la història d’aquesta celebració i en els darrers anys ha tornat la consciència dels 80 sobre la necessitat de ser més combatius envers aquesta “invasió rosa” que arriba a través de les joguines, de la moda i de la que també s’aprofita alguna editorial llençant col·leccions (infames) adreçades només a noies.
rosa caramelo:Maquetaci—n 1En Paco Abril ho explica molt bé en un article que podeu llegir al seu blog i del que manllevo unes frases: “está muy claro lo que quieren que sean las mujeres. Todo aquello con lo que tientan a las niñas es rosa. Son de ese color las cocinitas, las lavadoras, los patinetes, los teléfonos, las bicicletas, las cámaras de fotos, las cafeteras, los castillos, las aspiradoras, los disfraces y hasta el globo terráqueo. El mundo que prefiguran para ellas esos juguetes es el del hogar y el del cuidado de los bebés como ocupación predominante, y el de la belleza como cualidad relevante. Los “inocentes” juguetes quieren diseñar para el futuro de las niñas una nueva cárcel rosa. El rosa se ha convertido en el color dominante de la nueva dominación.
Una mayoría apabullante de estos juguetes condicionantes les asegura a las niñas que su imagen física va a ser decisiva para triunfar en la vida y que deben, por lo tanto, dedicar una parte importante de su tiempo a cuidar su atractivo. Aparte de condicionar las opciones de las niñas, de reducir su potencial como seres humanos, esta obsesión inculcada por los modelos de belleza, va a tener un enorme coste de insatisfacción y sufrimiento.
Pero hay mucho más que los juguetes: un gran número de editoriales infantiles se han sumado con entusiasmo a la colonización rosa. Lo podemos comprobar recorriendo librerías. Hay una auténtica saturación de libros de ese color pastel en los que predominan los dedicados a las princesas. Centenares de textos se esfuerzan en convencer a las niñas de que es fundamental que cultiven su coquetería como auténticas princesas, que deben esmerarse en la dedicación a su pelo, a su rostro, a sus uñas o a sus modales para ser dignas de un príncipe.”

Si voleu trobar un bon llibre per comentar-lo a classe us pot anar bé qualsevol d’aquestes dues tries.
tants2Una és NOIES I NOIS: TANTS A TANTS, maletes de llibres per potenciar la coeducació que podeu consultar AQUÍ i demanar en préstec a l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
La mochila violeta

 

 

Una altra bona tria és La Mochila Violeta, (guia de lectura infantil y juvenil no sexista y coeducativa)que han preparat des de la Diputació de Granada. Ho podeu descarregar  AQUÍ o entrant al seu web

 

I per als mestres, una recomanació lectora (és un llibre dur):
þÿMuñecas vivientes
El regresso del sexisme
Natasha Walker
Turner 2010

 

 

No sé com ho  veieu … però només cal comparar aquestes dues portades:

gerónimo stilton

tea stilton

Sobre la coeducació, encara

feliz catastrofe 2De manera conscient (o inconscient) la relació masculí-femení que presenten els llibres de literatura infantil i juvenil encara reflecteix una trista imatge de les diferències de gènere. Els estereotips deixen la seva empremta en uns infants que veuen molts més herois que heroïnes en uns llibres que haurien de ser un mitjà i una eina de socialització, de formació i d’adaptació a les relacions personals.
Des del primer moment que arriben a l’escola i al llarg de la seva escolaritat, ens afanyem en posar a les mans dels infants tota mena de llibres (contes, àlbums il·lustrats, poemaris, novel•les, receptaris, etc.) Som conscients que allà hi trobaran la representació del món que els envolta i també noves oportunitats de reflexionar i imaginar un món una mica millor. Aquesta és una paradoxa perquè els llibres per a infants mantenen els estereotips i encara la presència dels homes i dels seus valors com a éssers actius i aventurers depassa de llarg el rol que s’assigna a les dones, sovint més amables, servicials i relegades a un paper secundari. Amb excepcions, naturalment.feliz catástrofe 1
Quan seleccionem llibres per a la biblioteca escolar o per a la biblioteca d’aula, hauríem d’estar més atents als aspectes coeducatius i felicitar les editorials que fan apostes valentes i trencadores perquè aquesta hauria de ser la seva funció. Sempre hem pensat que els autors, com a artistes, haurien de tenir una postura “anticonservadora” i obrir camins mostrant noves formes de relació igualitàries i no sexistes entre les persones.
Ens costa veure i llegir llibres en els quals els protagonistes són solidaris i intercanvien les preocupacions de la vida quotidiana i encara és molt més difícil trobar-nos amb uns pares que es comportin com una parella d’enamorats. És freqüent, en canvi, veure la figura de la mare amb el davantal habitual, ajudant a fer els deures o banyant els fills i el pare fent esport, jugant amb els nens o llegint un llibre. I quan, de tant en tant, el pare “ajuda” fregant els plats, ho fa d’una forma ridícula, o gairebé.
Si ens atenem als llibres protagonitzats per animals antropomòrfics, les diferències són majors perquè normalment associen els herois amb animals corpulents i ferotges com els elefants, els llops o els óssos i les heroïnes, en canvi, solen ser insectes o ratetes, animals més petits i febles.
Farem bé si quan fem la selecció de lectures que hem de posar en mans dels alumnes, tenim present aquest aspecte que, malauradament, encara hi és present, de manera negativa, en el subconscient col•lectiu. I amb una mica d’esforç segur que triarem llibres més edificants com els de la Babette Cole, per exemple.
A la revista GUIX núm. 404 (a AULA núm. 229) plantegem algunes reflexions sobre els aspectes coeducatius del llibres per a infants i ho exemplifiquem amb una pràctica sobre el llibre “Una feliz catàstrofe”.
Ho podeu llegir clicant AQUÍ o anant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

feliz catástrofe 3