Sobre la coeducació, encara

feliz catastrofe 2De manera conscient (o inconscient) la relació masculí-femení que presenten els llibres de literatura infantil i juvenil encara reflecteix una trista imatge de les diferències de gènere. Els estereotips deixen la seva empremta en uns infants que veuen molts més herois que heroïnes en uns llibres que haurien de ser un mitjà i una eina de socialització, de formació i d’adaptació a les relacions personals.
Des del primer moment que arriben a l’escola i al llarg de la seva escolaritat, ens afanyem en posar a les mans dels infants tota mena de llibres (contes, àlbums il·lustrats, poemaris, novel•les, receptaris, etc.) Som conscients que allà hi trobaran la representació del món que els envolta i també noves oportunitats de reflexionar i imaginar un món una mica millor. Aquesta és una paradoxa perquè els llibres per a infants mantenen els estereotips i encara la presència dels homes i dels seus valors com a éssers actius i aventurers depassa de llarg el rol que s’assigna a les dones, sovint més amables, servicials i relegades a un paper secundari. Amb excepcions, naturalment.feliz catástrofe 1
Quan seleccionem llibres per a la biblioteca escolar o per a la biblioteca d’aula, hauríem d’estar més atents als aspectes coeducatius i felicitar les editorials que fan apostes valentes i trencadores perquè aquesta hauria de ser la seva funció. Sempre hem pensat que els autors, com a artistes, haurien de tenir una postura “anticonservadora” i obrir camins mostrant noves formes de relació igualitàries i no sexistes entre les persones.
Ens costa veure i llegir llibres en els quals els protagonistes són solidaris i intercanvien les preocupacions de la vida quotidiana i encara és molt més difícil trobar-nos amb uns pares que es comportin com una parella d’enamorats. És freqüent, en canvi, veure la figura de la mare amb el davantal habitual, ajudant a fer els deures o banyant els fills i el pare fent esport, jugant amb els nens o llegint un llibre. I quan, de tant en tant, el pare “ajuda” fregant els plats, ho fa d’una forma ridícula, o gairebé.
Si ens atenem als llibres protagonitzats per animals antropomòrfics, les diferències són majors perquè normalment associen els herois amb animals corpulents i ferotges com els elefants, els llops o els óssos i les heroïnes, en canvi, solen ser insectes o ratetes, animals més petits i febles.
Farem bé si quan fem la selecció de lectures que hem de posar en mans dels alumnes, tenim present aquest aspecte que, malauradament, encara hi és present, de manera negativa, en el subconscient col•lectiu. I amb una mica d’esforç segur que triarem llibres més edificants com els de la Babette Cole, per exemple.
A la revista GUIX núm. 404 (a AULA núm. 229) plantegem algunes reflexions sobre els aspectes coeducatius del llibres per a infants i ho exemplifiquem amb una pràctica sobre el llibre “Una feliz catàstrofe”.
Ho podeu llegir clicant AQUÍ o anant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

feliz catástrofe 3

Advertisements

2 pensaments sobre “Sobre la coeducació, encara

  1. Retroenllaç: Reflexions de Jaume Centelles sobre la coeducació | Darabuc.cat · literatura per a infants i joves

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s