La 25a Fira del llibre del Pirineu, a Organyà

Comencem un nou curs i és moment de retrobaments. Les editorials han estat preparant una pila de novetats que emplenaran els aparadors de les llibreries i les lleixes de les biblioteques i és un bon moment per saber que ens arriba i també per conèixer en persona als autors, il·lustradors, editors i demés lletraferits que estimem la literatura.

La primera ens arriba aquesta setmana. Demà passat, dia 3 de setembre, comença una nova edició de la Fira del Llibre del Pirineu, que enguany celebra el seu 25è aniversari amb un programa farcit d’actes que giren al voltant de la literatura.

Amb la participació d’editorials i llibreries (algunes dedicades a ala LIJ) podrem veure que ens presenten la Associació d’Editors d’Andorra (Ed. Andorra, Ed. Límits, Anem Ed i Aloma Ed.), Roser Guix, Voliana Edicions, Edicions del Pirata, Llibreria Purgimon, Pagès Editors, Editorial Piolet, Editorial Alpina, Llibreria Horitzons, Garsineu Edicions, Edicions Salòria, Tradillibreria, Edicions Sidillà, Ònix Editor, Sàrria de Llibres, Lletra Impresa Ed., Cuscusian’s, Àgilment, Artur Blasco.

Si voleu conèixer tot el programa, entreu al web de l’Ajuntament d’Organyà i trobareu tota la informació i més. Només cal que cliqueu a:

https://www.organya.cat/fira-del-llibre-del-pirineu/edicio-2021

I uns dies més tard, a Barcelona, del 10 al 19 de setembre, la Setmana del Llibre en Català. Al Moll de la Fusta (Barcelona). Tota la información a:

https://www.lasetmana.cat/

Anirem informant.

Escola d’estiu de literatura infantil i juvenil de la UVIC

Estan en marxa les Jornades internacionals sobre literatura infantil i inclusió. Enguany el lema triat és «Els llibres que tinc a les mans reflecteixen la meva realitat?»

Serà l’onzena l’onzena Escola d’Estiu sobre Literatura Infantil i Juvenil adreçada a persones que, des de l’àmbit de l’ensenyament, la biblioteca infantil, la recerca o la motivació personal, tinguin interès en l’aprofundiment d’aquest tema. Aquesta onzena edició tractarà d’alguns aspectes de la realitat complexa i diversa que viuen els infants i joves en diferents contextos socials, culturals, educatius, familiars, etc.

He llegit al programa que es retrà un reconeixement a la Roser Ros i m’ha agradat.

Podeu consultar totes les dades (lloc, data, preus, inscripcions, etc.) clicant a
https://www.uvic.cat/formacio-continua/ca/cursos-i-jornades/educacio-i-societat/escola-destiu-de-literatura-infantil-i-juvenil-jornades-0

Cicle: Impuls a les biblioteques escolars (octubre 2019-juny 2020)

Curs al Vallés Occidental
Les Biblioteques de Montcada i el Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental VI organitzen aquest curs que està reconegut pel Departament d’Educació i, a més, és completament gratuït.
Hi ha un enllaç al web on podeu consultar tota la informació. Diu:
Dins de l’Any de la Literatura Infantil i Juvenil, el mes d’octubre el dedicarem a les Biblioteques Escolars. Per tal d’impulsar les biblioteques dels centres del nostre municipi, hem preparat un cicle d’impuls a les biblioteques escolars amb el Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental VI. El cicle s’inclou dins del Pla Educatiu d’Entorn de Montcada i Reixac i tindrà forma de curs semipresencial de 35h: 16 presencials i 19h no presencials perquè els assistents puguin preparar el projecte de biblioteca escolar.
.Al llarg de tot el curs 2019-2020 realitzarem sessions mensuals que permetran abordar diferents temàtiques: l’itinerari lector a l’escola, la dinamització de la biblioteca escolar a primària i a secundària, la lectura a l’institut, les directrius internacionals en aquesta matèria, les competència literàries i la tertúlia a l’aula, l’elaboració de projectes engrescadors i potents per a les biblioteques escolars, les novetats literàries del moment…

He tingut l’honor de ser convidat a participar d’una d’aquestes nou sessions, la segona concretament, però si puc m’escaparé a gaudir d’alguna altra perquè he vist al programa que també hi participen com a ponents la Júlia Baena, en Carlos Ortiz, la Marta Cava, la Marta Roig, la Gisela Ruiz i la gran Sònia Fernández.
Si hi esteu interessats, teniu tota la informació aquí:
https://anydelaliteraturainfantilijuvenil.montcada.cat/cicle-be/

Ah! Les inscripcions ja han començat. Es pot fer el curs sencer, tot i que també es pot assistir a una sessió en concret.

Il·lustracions de Noemí Villamuza.

 

Un “escape room” literari a l’Escola d’Estiu de L’Hospitalet

«Sense pastís no hi ha festa», el nom triat per a l’activitat de l’escola d’estiu de l’Hospitalet d’enguany fa referència als personatges de la literatura infantil i juvenil que han aguantat el pas del temps i han esdevingut clàssics com la Matilda, en Potter, en Manolito Gafotas, L’orugueta goluda, el Pollo Pepe o la Talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap.

Ho vam presentar en forma d’escape room a la biblioteca infantil de Bellvitge. L’activitat va anar així:
Amb el suport de l’Enric que ens va fer el vídeo de presentació de l’activitat, com a game master, vam aplegar les mestres (en grups de 15, per fer-ho més participatiu) i els va avisar que la festa corria perill.
El missatge es va gravar amb la tècnica Croma. L’Enric es va vestir elegantment amb jaqueta, camisa i corbata, com correspon a un senyor directiu. Assegut en una taula de despatx, amb posat seriós, al Croma hi vam projectar una prestatgeria i sobre la taula fulls i elements d’oficina.


Deia: Benvolguts i benvolgudes mestres!
Us parlo en nom del director del gremi d’editors de llibres infantil i juvenils. Soc el game master encarregat de la secció OFEGATS (Inicials d’Onomàstiques, Festes, Efemèrides i Grans Aventures Trepidants), i em dic Jordi Picamoixons i Casacoberta. Potser el meu nom no us dirà gran cosa però no té més importància.
Anem al gra: En aquesta biblioteca de Bellvitge, ja fa temps que estem detectant successos misteriosos i robatoris estranys cada vegada que s’organitza un sarau per passar-ho bé i celebrar l’esdeveniment de fets remarcables dins del món de la literatura infantil. Ens va passar recentment, el 25 de maig, a la festa dels 30 anys de l’elefant «Elmer» en que la nit anterior algú es va dedicar a petar tots els globus de colors que s’havien preparat, o quan va desaparèixer tota la xocolata comprada per celebrar els 55 anys de «Charlie i la fàbrica de xocolata». Ara estem patint perquè aviat serà el centenari del gran Gianni Rodari i molt ens temem que hi haurà circumstàncies que ens impediran celebrar com cal la festa. És com si les forces del mal s’hagessin aliat perquè no llegim, com si els interessés que fóssim illetrats, acrítics i els molestés la lectura, els llibres i volguessin retornar a l’època fosca de Fahrenheit 451.
Estem preocupats perquè avui us havíem convocat a celebrar la festeta de «la Talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap», la de «Matilda» i la d’en «Harry Potter» i vés per on!, en Mortadelo, del Serveis de contraespionatge i membre de mèrit de la T.I.A, ens ha avisat que ha vist com venien cap aquí tres personatges que ha reconegut com en Voldemort, la senyoreta Trunchbull i el gos Sant Pere. Pel que ens ha dit sembla que tenen intenció d’endur-se el pastís i esgarrar-nos la festa. Arribaran en 30 minuts que és el temps que teniu per trobar el pastís, amagar-lo i sortir de pressa abans no us trobin aquests malfactors. D’aquesta manera, quan vegin que no hi ha pastís, marxaran i podrem celebrar la festeta com cal, més tard.
Ah! És important que no us enfronteu a Voldemort, la Trunchbull o el Gos perquè els seus poders són grans i no tindran miraments amb vosaltres. O sigui que espavileu! Si no us veieu amb cor, ara és moment d’abandonar i anar-vos-en cap a caseta. He enviat a tres ajudants experts en aquesta mena de situacions que us podran ajudar (o no). Gràcies pel vostre suport i molt sort!
Un avís per als meus ajudants… que no torni a passar lo de l’altra vegada, vosaltres ja m’enteneu… No vull més ferits ni que haguem d’anar a l’hospital. He de tallar, adeu…

Després van fer un joc per agrupar els participants en tres grups aleatoris i a cada grup se li va assignar un itinerari (Harry Potter, Matilda i la Talpeta).
Se’ls va donar un temps (30 minuts) per trobar la clau que obrís el cadenat on hi havia el pastís. Acompanyats per un de nosaltres (Maribel Alarcón, Désirée Gifré i jo mateix) van anar desentrellant cadascun dels petits enigmes amagats entre els llibres de la biblioteca, a diverses seccions, i aconseguint els números que obrien el cadenat on hi havia el pastís per poder celebrar la festa. Les proves, variades, ens van obligar a descodificar qr, entrar a l’ordinador, llegir amb tinta simpàtica, relacionar conceptes, visitar la cdu, etc.


Els materials emprats van ser senzills per tal que les mestres veiessin que amb el que tenim a les escoles i una mica més (cadenats, paper de celofana o miralls, per exemple) es pot fer una acció força divertida i aprendre conceptes d’ordenació de llibres, tipologies textuals, etc.
Exemples de proves:

A la xarxa hi trobareu molt de material per organitzar el vostre escape room. Algunes de les pàgines que hem consultat nosaltres han estat les següents:

10 escape rooms sobre bibliotecas, libros y lectura en los que ponerte a prueba


https://tutoriacnh.wordpress.com/2017/12/20/atrapados-en-la-biblioteca/

Feu clic per accedir a escape_biblioteca.pdf

https://tutoriacnh.wordpress.com/escape-room/
https://tutoriacnh.wordpress.com/2019/04/25/generadores-de-pistas/
https://tutoriacnh.wordpress.com/2019/04/30/mensajes-ocultos/

El misterioso mensaje con letras de colores

Cifrado César


En acabar el joc ens vam reunir al voltant de la taula i vam explicar algunes activitats que es poden fer per motivar la lectura. Vam presentar un «memory» de la Talpeta, una «oca» de Tintin al Tíbet, un joc de pistes per trobar un títol de Roald Dahl i una acció de relacionar fragments de Harry Potter i la pedra filosofal amb els objectes que viuen a l’interior del llibre.


Amb la C de Corimbo

Corimbo és una editorial mítica pels qui seguim l’evolució de la literatura infantil i juvenil. Ara estan d’aniversari perquè fa vint anys que van començar a navegar a casa nostra. Recordo que les seves primeres publicacions en castellà o català van ser una sotragada perquè duien els aires innovadors de la casa mare francesa, la fantàstica “L’ecole des Loisirs”. Així va ser com vam tenir l’oportunitat de descobrir les obres de línia blanca, fina i delicada de Claude Ponti o Mario Ramos, les històries esbojarrades de Geoffroy de Pennart o algunes de les meravelles que dibuixaven autors clàssics com Arnold Lobel o Maurice Sendak.
Eren uns llibres que ens introduïen en la idea, molt arrelada a França, d’editar-los amb tapa tova, més econòmics, i per tant accessibles per a més famílies. També van començar a publicar uns àlbums il·lustrats més petits, la mida dels quals era DINA5, aproximadament.
El viatge de la mà de “L’ecole des Loisirs” va durar fins al 2013, moment en que van decidir seguir el camí en solitari i apostant també per autors d’aquí.

A Corimbo publiquen pocs llibres l’any, però intenten que siguin joies que es puguin mirar i remirar, una i cent vegades.
L’ànima del projecte actual és en Rafa Ros, amb qui vaig tenir l’oportunitat de conversar breument fa uns dies i agrair-li la feina que fan per la literatura infantil.
Se’m fa difícil triar els millors llibres de Corimbo. Entreu al web de Corimbo, remeneu el catàleg i segurament descobrireu molts dels llibres que hi ha a la biblioteca de la vostra escola.
Però, va!, m’arrisco i trio els tres que no haurien de faltar, al meu entendre, a la biblioteca escolar. Són àlbums que he explicat nombroses vegades als alumnes i em consta que han agradat força als de primària: Gos Blau, El príncipe tigre i Herman i Rosie.

L’últim llibre que han publicat es titula «Normal?», està escrit per l’Amparo Sena i amb il·lustracions d’en Francesc Rovira. El presentarem en una propera entrada.
Felicitats, Rafa!

amb en Rafa Ros

Today is… ELMER’S DAY!

Avui, dissabte 25 de maig, fa exactament 30 anys de la publicació d’aquest clàssic de la literatura infantil. Si ho voleu celebrar només cal que entreu a la pàgina
https://www.elmerday.co.uk/ i allà hi trobareu un grapat de bones idees per fer una festa com cal i compartir-la amb totes les persones d’arreu del món que estimen l’elefant de patchwork, l’elefant de colors, l’elefant diferent, l’Elmer!

Congrats, David!

En parlem a L’OFICI D’EDUCAR:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/30-anys-de-lelmer-de-david-mckee/audio/1040212/

Bruna Valls, la il·lustradora del mes (maig de 2019)

He anat trobant referències a la Bruna Valls, la il·lustradora del mes, en diferents escenaris i per motius ben allunyats de la literatura infantil. Us ho explico.
Fa cosa de vuit mesos vaig anar de visita a l’Hospital de Palamós. Tenia ganes de veure una part del projecte amb el que hi estic col·laborant. Es diu AcompanyArt i us en parlaré properament. L’acció que volia conèixer era com estaven humanitzant els espais (passadissos, sales d’espera, quiròfans i habitacions) de la zona pediàtrica. Vuitanta il·lustradors van dedicar una setmana a guarnir-ho amb escenes marineres (peixos, barques) Doncs, allà en una de les parets vaig trobar la primera referència a la Bruna. El seu dibuix de línia clara, molt ben treballada, em va agradar i em vaig quedar amb el nom.


Després va passar per les meves mans “La colección del abuelo”, un àlbum mereixedor del premi d’il·lustració i que hem comentat en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2019/02/11/la-colleccio-de-fotos-de-lavi/) Una meravella.

D’aquell àlbum, recordo que el seu estil em va conduir a un espai bohemi de la zona de Les Marolles (a prop del Sablon), a Brussel·les. Allà, a l’Atelier, hi ha uns quadres ben curiosos i que em van cridar molt l’atenció. Aquests:


Podeu imaginar quina sorpresa, quan vaig veure “La col·lección del abuelo”, oi?

Per acabar-ho d’adobar, fa unes setmanes, el 4 de maig, passejant pels carrers de Palafrugell, camí del museu dedicat a Josep Pla, vaig trobar aquesta pintada a la façana d’una perruqueria. Crec que, en aquell moment, em vaig fer fan de la Bruna Valls.


La Bruna ens explica (http://brunavalls.com) el següent:

Vaig néixer a Palafrugell el 1989 i vaig estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on es va graduar amb l’especialitat de pintura. Després va obtenir un títol de postgrau en il·lustració creativa de l’Escola Universitària de Disseny i Art EINA (Barcelona).
Ha il·lustrat diversos llibres de camps molt diferents com ara llibres de publicitat, llibres de cuina, llibres infantils i llibres d’estudiants.

Després ens recorda tota una tirallonga d’exposicions i treballs relacionats amb l’art que ha fet arreu del món. Una informació completa i detallada que us donarà una pista de per on es mou.
Tant de bo la puguem veure fent més treballs per a infants i joves.

Per saber-ne més, podeu llegir l’entrevista que li van ver a la revista digital Núvol: https://www.nuvol.com/noticies/bruna-valls-mai-he-tingut-por-de-dedicar-me-al-dibuix/

Feu-li una ullada, també, al seu web. Val la pena.
Algunes de les seves imatges, extretes del seu web, a continuació.

El mascaró de proa llença amarres

Hi ha notícies que tot i que les entenem, no deixen d’entristir-nos, sobretot quan tenen quelcom de pèrdua. Això és el que m’ha passat quan he sabut que «Mascaró de proa» (http://mascarodeproa.blogspot.com/) es jubila i deixa de compartir els seus pensaments a través del blog.
«Mascaró de proa» ens ha acompanyat aquests darrers vuit anys, amb generosa complicitat. Ens ha ensenyat molt de literatura infantil i juvenil i sobretot ha estat un referent en la defensa dels autors catalans.
Hem coincidit poques vegades presencialment (potser la darrera vegada va ser a l’Escola d’estiu de Montserrat de fa, ufff! un grapat d’anys) però la tecnologia ha permès que el pogués llegir setmanalment al blog i també a les seves encertadíssimes cròniques al diari digital Núvol (https://www.nuvol.com/autor/josep-maria-aloy/)
Ara diu que és el moment de deixar-ho. Ho respectem, com no pot ser d’altra manera, però fa mal, Josep Maria. Ens deixes una mica més orfes de veus que ens facin veure que sovint ens equivoquem o que no hem d’oblidar els nostres clàssics perquè al final són allò que ens defineixen.
Josep Maria, cuida’t molt, estimat!

La foto d’en Josep Maria Aloy està extreta del diari digital Núvol.

La llibreria Abracadabra fa 10 anys

Diu en Ricardo, l’ànima de la llibreria Abracadabra, que quan fa la selecció de llibres que ofereix als seus clients busca «llibres que commoguin, que diverteixin, que mostrin com som de diverses les persones, i ampli i profund el món. Llibres que acompanyin i interpel·lin com un bon amic, llibres que generin preguntes i que tinguin poques respostes, llibres que en acabar-los em mori de les ganes de recomanar-los, llibres que em portaria per als meus fills, llibres irreverents, rebels, que incomodin i que et sacsegin, que obrin perspectives i horitzons, i també llibres que siguin entranyables i et donin calor i recer com si estiguessis a l’hivern dins de casa davant de la xemeneia amb una xocolata calenta.» Són paraules encertades, i els qui de tant en tant ens passem per l’Abracadabra, ho sabem perquè, normalment, sortim amb un llibre sota el braç i sempre, sempre, és un bon llibre.

L’Abracadabra combina la bona selecció de literatura infantil amb un espai agradable que intenten que sigui acollidor, endreçat, estimulant i on, sense saber-ho, habitualment col·loquen un llibre que t’està esperant a tu, precisament.
Són llestos i saben que no cal tenir pressa i per això hi ha lloc per seure i mirar.
Són generosos perquè organitzen una pila d’activitats que no els tocaria perquè la seva funció és vendre llibres però sempre hi ha una exposició d’originals, un contacontes, una presentació, un taller, un recital, etc.
Són bona gent.

De l’Abracadabra, el que més m’agrada, de llarg, és passejar pels prestatges on hi ha exemplars en altres llengües i veure què és publica a Anglaterra, a França, a Itàlia, a Portugal, a Alemanya i, si la temptació em pot, llavors m’enduc algun d’aquest que segur el tindrem en català d’ací uns mesos.
Ara estan de festa perquè acaben de celebrar els 10 anys de vida. Val la pena que us passeu a felicitar-los. Us ho agrairan.
Algun dia, explicaré de quina manera curiosa vaig conèixer al Ricardo. Algun dia, eh! (ahí lo dejo, Ricardo).

Web de la llibreria: http://abracadabrallibres.com/

 

 

Jo i el món, un llibre de coneixements

«Jo i el món» és un llibre fet seguint la tècnica infogràfica de creació i tractament d’imatges digitals.
La infografia s’usa per produir imatges en un entorn tridimensional i se solen generar amb un programari informàtic especialitzat. Normalment les produccions infogràfiques van acompanyades d’uns breus textos de suport.
Solem trobar les infografies en les revistes i/o els diaris perquè ajuden a entendre de manera visual i molt ràpida què es vol explicar.
«Jo i el món» es centra en la vida d’una nena, la Martina, que fa de fil conductor del món que l’envolta i serveix per oferir-nos dades del nostre planeta, en general.

A la contraportada llegim la presentació següent:
Hola! Em dic Martina i visc amb els meus pares, el meu germà i el meu gos a Barcelona. M’agrada jugar amb els meus amics, practicar esport i anar de vacances!
També vaig a l’escola i faig deures, és clar… Com la majoria de nens.
A cada pàgina hi ha una explicació de la Martina i una gran infografia que relaciona el que ens ha dit amb la resta del món. Per exemple, a la pàgina 10 ens explica que “l’altre membre de la família es diu Taca i és el nostre gos de raça Beagle. Moltes famílies tenen mascotes però els gossos són els animals més populars.”
I a tota plana veiem els 10 gossos més populars i també el percentatge de famílies que tenen mascota al món i quin tipus de mascota és (gossos, gats, ocells, peixos, altres).


El llibre abasta temes variats: demografia, habitatge, alimentació, estudis, internet, esports, llengua, cultura, etc. i les dades estan contrastades i provenen de diverses fonts internacionals (UNESCO, OCDE, CIA, New York Post, The Washington Post, etc.) com s’explica a la darrera pàgina.

Un llibre curiós i que val molt la pena. El recomanem a partir de cicle mitjà.

LES DADES
Títol: Jo i el món
Autora: Mireia Trius
Il·lustradora: Joana Casals
Editorial: Zahorí books
Mides: 24 x 30 cm
64 pàgines
Barcelona, 2019