III Jornada Biblioteca i Comunitat Educativa

Sota el títol IGNORATS I IGNORANTS? Va tenir lloc el dia 6 de setembre a l’Auditori Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, la tercera Jornada Biblioteca & Comunitat Educativa 2017.
La Jornada no va decebre i vam quedar encantats tant de l’organització com del contingut. Les tres ponències inicials van oferir-nos un munt d’idees i pensament que ara toca anar paint i que van marcar, des de diferents òptiques idees coincidents, crítiques compartides i emocions envers un futur esperançador.
Voldria remarcar, la encertadíssima introducció que ens va regalar la Nati Calvo, amb un discurs farcit d’interrogants, alguns dels quals es van poder contestar al llarg del matí i que ja ens va anticipar en la presentació del programa:
En l’anomenada 3a primavera educativa afloren noves mirades i perspectives sobre l’escola. Brots d’un canvi imprescindible i urgent en molts àmbits. Però… qui i què està sent ignorat en aquesta revolució? Què i qui en queda al marge? Cap a on anem? Què volem abandonar i què volem aconseguir?
És una jornada per aturar-nos, un temps per a l’escolta serena i les preguntes, per a les inquietuds i per al diàleg. Un espai per debatre què és la ignorància, si pertany a algú o hi és en tots nosaltres. Un espai per prendre consciència de les escletxes per les quals s’esmuny quan la ignorem, quan ningú no la mira als ulls i va teixint una teranyina invisible que atrapa i condemna els ignorats d’un sistema que sembla avançar en el com, mentre oblida el qui i el què.
Em va agradar comprovar com des del món educatiu i des de les biblioteques hi ha ganes de trobar estratègies comunes i compartides. Vaig trobar molt potents els missatges —que tots vam entendre— sobre com es gestiona la cultura a Catalunya i cap on va el món educatiu.
Els tres ponents, sensacionals.
En Jordi Artigal, bibliotecari a la Massagran de Salt (Girona) va aportar la seva visió de bibliotecari de trinxera a una comunitat particular com és la de Salt. La seva intervenció amb el títol M’agrada la biblioteca perquè fa l’olor de casa meva va tenir un to entranyable, proper, que feia posar els pels de punta en comprovar l’estimació d’algú que probablement les ha vistes de tots colors però que hi veu persones enlloc d’usuaris, que veu els ulls del Kevin allà on altres només veuen algú que s’endú tants documents en préstec, posem pel cas.
La Mita Casacuberta, va explicar el seu periple vital i com la va condicionar per ser qui és. Ella és filòloga a la Universitat de Girona i la seva ponència titulada Llegir ens fa lliures (sí, però només si en coneixem els mecanismes) va ser un regal per als qui ens considerem lectors.

Va acabar la primera part la Lupe Jover, professora d’educació secundària a l’IES María Guerrere Collado Villalba (Madrid) i autora de l’imprescindible Un mundo por leer. Educación, adolescentes y literatura. Ens va parlar de Inclusión educativa, equidad social y defensa de la cultura: la insustituible contribución de la biblioteca escolar. A la presentació podem llegir aquestes frases de la Jover:
Si el número de libros en casa es hoy por hoy determinante en la trayectoria académica de niñas, niños y adolescentes, la primera medida para favorecer la equidad educativa debiera ser la provisión de buenas bibliotecas escolares. Ellas pueden además contrarrestar la sobrerrepresentación que algunas minorías han tenido en los currículos escolares y en el “saber legítimo” apuntalado por los libros de texto, dando oportunidad de que se escuchen otras voces y otros relatos. Las bibliotecas escolares, en fin, son el espacio físico y simbólico que nos vincula con una tradición cultural de la que los nuevos vientos neoliberales parecen querer deshacerse
Si teniu ganes de saber què es va dir en aquesta jornada i també en les dues anteriors, podeu accedir al web dels Serveis Educatius del Baix Llobregat V. El material d’aquesta tercera Jornada encara no està penjat.

Voldria felicitar a la organització ( a la Nati, la Marta i la resta) per la generositat i la voluntat de continuar treballant per fer un país més solidari i on ningú no quedi exclòs de l’accés a la cultura.
Us deixo unes imatges:

Els llenguatges del coneixement: Creació i lectura a partir de l’art

Imagen2 La companya Nati Calvo, bibliotecària a la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i dinamitzadora dels Laboratoris de Lectura ha escrit un breu article a la revista GUIX de juny on explica que és el programa Llenguatges del coneixement.
Segons ella, aquest programa pretén potenciar l’impuls d’experimentar, és a dir, de crear per conèixer o conèixer per crear, intrínsec en l’infant. En aquest punt, la comunitat educativa i la biblioteca juguen un paper important a l’hora d’estimular la creativitat dels infants i l’hàbit lector a partir d’experiències positives d’aprenentatge i lectura

El programa Llenguatges del coneixement pretén que les visites escolars a la biblioteca esdevinguin experiències positives d’aprenentatge i facilitin l’harmonització de la lectura i el coneixement a partir de diferents llenguatges.

Seguint l’ideari dels Laboratoris de lectura i entenent que la missió de la biblioteca pública passa per esdevenir un espai generador d’aprenentatge, vam modelar un nou model:
– Creant espais d’escolta i interacció on ensenyar a descobrir el món.
– Acostant els coneixements als infants d’una manera engrescadora, buidant continguts, seguint la filosofia “less is more” (menys és més).
– Potenciant les habilitats de pensament, les actituds intel·lectuals i les sensitives.
– Fomentant la capacitat d’observació i interpretació, la imaginació, la creativitat i l’emotivitat.

Imagen1 (1)A partir d’un primer eix d’aprenentatge, l’art de la pintura abordem diferents aspectes de la temàtica a través de tres sessions pautades, dirigides a grups d’edats determinats:
Què veig al museu? per a alumnat de 6 a 8 anys
Descobrir l’art per a alumnat de 8 a 10 anys
Els sentits del petit museu per a l’alumnat de 10 a 12 anys

L’estructura d’aquestes dinàmiques, amb algunes variacions, normalment segueix el mateix format, amb les quatre fases que assenyalem a la pràctica de la pàgina següent.
El desenvolupament de cada apartat sempre juga en dos dimensions:
• Un temps individual d’escolta, visió, observació, tria i relació.
• Un altre temps d’interacció del grup, experimentació i creació a partir de propostes.el punt punt vermell

A la revista GUIX d’aquest mes de juny podeu llegir la pràctica que realitzen amb els alumnes de cicle inicial i que anomenen “Què veig al museu?”. Ho fan a partir dels llibres El Punt, d’en Peter H. Reynolds i Un punt vermell, de l’autor David A. Carter.