He tingut ocasió de visitar un espai situat a Santiago de Compostel·la del qual n’havia sentit a parlar. Pensava que eren exageracions però no. És la imatge més clara del que ha estat el malbaratament dels darrers temps en la construcció d’obres faraòniques, trens de luxe i aeroports sense avions.
M’explico. A la part alta de la muntanya compostel·lana de Gaiás, han edificat una “Ciutat de la Cultura”, a gairebé dos quilòmetres del nucli urbà. A més a més de la Biblioteca, hi ha edificat un teatre de la òpera, un edifici de noves tecnologies, un altre de serveis centrals i el museu d’Història de Galícia.

La biblioteca es va construir en principi només per a llibres editats a Galícia o que tracten sobre Galícia. Té una capacitat de fins a un milió però, és clar, els prestatges ara mateix estan buits o gairebé buits. ¿A qui se li va ocórrer construir una biblioteca més gran que qualsevol altra Biblioteca Nacional?
El mateix passa amb l’hemeroteca i el disseny d’un Palau de l’Òpera amb tres ascensors a l’escenari, amb capacitat per muntar tres òperes en un mateix dia…
I si investigueu el que s’han gastat, la reflexió és clara: Calia gastar més de quatre-cents milions d’euros?
Si ho comparem amb quan demanem una “almoina” per a les biblioteques escolars i sembla qui-sap-lo-què, que estem demanant la Lluna, resulta ridícul. Aquests dies he tingut ocasió de parlar amb les companyes de Bibliomèdia i elles han fet el càlcul del que costaria un mestre bibliotecari a totes les escoles de Catalunya i us puc assegurar que és la xocolata del lloro. No us ho dic per vergonya, però només es qüestió de voluntat política i de creure-hi en les biblioteques escolars, no es tracta de diners…
Bé, si aquest estiu passeu per Galícia i voleu veure aquesta biblioteca i els voltants, sapigueu que la visita val la pena perquè és edificant veure el que no s’ha de fer. A més, estareu ben tranquils i fresquets.