18 Mai 2022 by jcentell

Blas!, un gos melòman

A la revista GUIX INFANTIL número 114, de maig del 2022 a la secció «Menjallibres» publiquem una pràctica basada en el llibre «Blas!» escrit i il·lustrat per Elena Hormiga i editat per Apila. L’àlbum ens recoda que less mascotes i, en general, les bèsties són un centre d’interès que desperta interrogants i curiositat.

Probablement, teniu a l’aula un nen que sap el nom i les característiques del diplodocus, el triceratop, el tiranosaure, etc. El mateix passa quan es parla de tortugues, ocells, hàmsters, gats i, sobretot, gossos.

Amb els animals domèstics, a més, hi ha possibilitat de portar-los a l’escola, veure com són en realitat, com caminen, què mengen, etc.

Blas és un gos que sembla normal. Viu amb una família —pare, mare, filla i nen petit— al segon pis d’una casa de ciutat. Al gos li agrada fer de gos. Així, el veiem córrer darrera la pilota que li llencen, menjar el preparat per a gossos feliços, passejar, i tot allò que s’espera d’ell.

Però Blas té un costum força estrany. Cada dia, a la mateixa hora, s’estira a la catifa del menjador i s’està allà una bona estona, quiet, com adormit, en silenci. Això és el que el fa diferent dels altres gossos.

En aquestes mateixa revista trobareu articles i reflexions força actuals i necessaris, començant per l’editorial i sobretot pel monogràfic dedicat a l’educació científica.

M’ha agradat veure que la meva amiga Raquel Fernández també hi participa a la revista fent un parell de ressenyes de llibres per al 0-6.

Del llibre en vam parlar en aquest mateix blog:

https://jaumecentelles.cat/2020/10/28/blas-un-gos-especial/

1 Març 2021 by jcentell

¡Blas! A l’Ofici d’educar

Ahir, a la secció “Llibres per somiar” vam comentar el llibre “¡Blas!”, de l’autora i il·lustradora Elena Hormiga, publicat per Apila. És la història d’una família— pare, mare, fill petit i filla gran— i la veïna del pis de sota que toca un instrument; també hi ha un gos, el Blas, que sembla un gos normal, perquè fa les coses que fan altres gossos. Però en Blas té un costum força estrany. Cada dia, a la mateixa hora, s’estira a la catifa del menjador i s’està allà una bona estona, quiet, com adormit, en silenci. Això és el que el fa diferent dels altres gossos.
És una lectura recomanada per a infants de cicle infantil, amants dels gossos. Atenció perquè el secret del gos es desvetlla quan apareix una misteriosa nota que indica que el Blas és un melòman.

La pregunta que vam fer del concurs dels llibres per somiar és: Quin instrument toca la veïna del pis de sota?
Podeu Enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 7 de març. Podeu guanyar un exemplar del llibre !Blas!

A l’anterior concurs, va resultar guanyadora la familia de la Lucia, l’Arnau i l’Arlet. L’enhorabona! Un exemplar de “Jefferson” és per a ells.
El podcast de la sección aquí:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/blas-delena-hormiga/audio/1093567/

En el mateix programa es va parlar de centres educatius que tiren endavant projectes innovadors. Van participar la Domi Vinyes, directora de l’Institut Escola el Til·ler, al barri del Bon Pastor (Barcelona), amb un projecte pedagògic transversal de música; la Rosana Martín, cap d’estudis de l’escola Pau Casals de Rubí, amb el cinema com a eix educatiu gràcies a l’aliança Magnet amb la Filmoteca de Catalunya; la Laura Flaqué, coordinadora de l’Àrea d’Esports de l’Institut Ferran Tallada a Horta-Guinardó (Barcelona), en què l’esport és el seu tret identitari i facilita compaginar pràctica esportiva i estudis; en Joan Llorens, director de l’escola Peramàs de Mataró, amb una aliança Magnet amb el CREAF, i un projecte centrat en la protecció del medi ambient; i la Montse Serra, directora de l’Escola Auró de Terrassa en la qual l’art és l’eix del projecte educatiu amb l’escola municipal d’art i disseny.

Ho podeu sentir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/innovacio-pedagogica-a-catalunya-ni-la-pandemia-la-pot-parar/audio/1093569/

28 Octubre 2020 by jcentell

Blas, un gos especial

Però en Blas té un costum força estrany. Cada dia, a la mateixa hora, s’estira a la catifa del menjador i s’està allà una bona estona, quiet, com adormit, en silenci. Això és el que el fa diferent dels altres gossos.

M’ha agradat el relat i com està il·lustrat. Té un format gran i les imatges estan fetes sobre un fons blanc que defuig de detalls (només els imprescindibles) i usant colors poc habituals. No trobareu groc ni vermell ni blau. Només colors secundaris, amb predomini del verd i del carbassa. L’autora també es val de les trames per vestir els personatges i ho combina amb diferents tècniques que recorden a Eric Carle, entre d’altres. Molt bonic, tot plegat, dins l’aparent i buscada simplicitat.

Hi ha detalls que van directament a l’inconscient de l’adult que acompanya el lector de cicle infantil, com les al·lusions a Miró o a Pink Floid.

Un personatge que va apareixent des de les primeres pàgines resultarà fonamental en el desenllaç del misteri. És la veïna que saluda des del pis de sota. Seguiu-la.

S’inclou una darrera pàgina amb cinc peces de música clàssica que ens inviten a buscar-les. Enginyós!