concurs

by

«L’intercanvi» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar un relat enginyós protagonitzat per dos personatges prou coneguts de la literatura infantil, El llop i la Caputxeta que fan un intercanvi escolar.

Només amb aquesta premissa ja se’ns obre la ment a imaginar i a inferir què passarà a casa de la família Llop quan arribi la Lisa a conviure amb ells i a l’altra banda quins perills viurà la família Caputxeta amb la arribada del llobató.

A la coberta, en Max Llop i la Lisa Caputxeta, cara a cara. Són els dos protagonistes de l’intercanvi escolar. La Lisa va a una escola de caputxetes que han organitzat una setmana en la que cada família intercanviarà la seva filla amb una família Llop.

Paral·lelament coneixem en Max Llop que anirà a conviure a casa d’una família Caputxeta.

El relat epistolar està ben pensat perquè durant cinc dies en Max Llop i la Lisa Caputxeta escriuen cada vespre una carta a la seva família explicant com els ha anat el dia, què han fet i com és de diferent la família que els ha tocat.

La idea és enginyosa i està organitzada com una petita novel·la que defuig del que inicialment podíem pensar. Sobretot, les cartes de la Lisa són divertidíssimes perquè els llops la porten al dentista a esmolar-li les dents, al perruquer perquè li talli les trenes, i li ensenyen tècniques, com diuen ells, de Terror glacial.

Les cartes del llobató Max fan una mica més de por, perquè els seus impulsos carnívors el portaran a fer alguna malifeta.

A banda de passar una bona estona i viure diverses emocions (por, riure) hi ha una mena de missatge que potser no l’acaben de veure els joves lectors però resulta interessant. Té a veure amb com som de diferents i com ens costa atansar-nos i conèixer les seves opinions dels altres, discutir-les, rebatre-les. No és fàcil perquè acostumem a ajuntar-nos amb els que pensen com nosaltres. Fer l’esforç de saber quin és el pensament d’altri és una manera de començar a resoldre els conflictes.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants el sortegem, en aquest cas gentilesa de l’editorial Bindi Books.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “L’intercanvi” és:

Com es diu la nena de la família Caputxeta?

Podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 8 de juny.

La guanyadora de l’anterior concurs del llibre 102 dites il·lustrades per a tothom és
la Irene Gutierrez. L’enhorabona!

Podeu escoltar el pòdcast clicant a: https://www.3cat.cat/3cat/lintercanvi-de-lorelei-karol/audio/1245759/

by

«Memòries del bosc» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquesta lectura adreçada a joves del primer cicle de l’ESO. M’agrada perquè durant el relat, es descriuen situacions i moments on s’identifica amb precisió la malaltia de l’Alzheimer i les emocions de les persones que la pateixen, els seus dubtes, els seus lapsus, els oblits, etc. però també veiem com les persones properes també pateixen.

Es narra l’aventura que hi viu un gillot, de nom Archibald, propietari d’una llibreria ben curiosa i particular que es troba al bosc. Els llibres que es venen són exemplars únics i els han escrit diferents animals amb l’esperança que algú altre els compri.

Un dia, l’Arxibald Guillot rep la visita del seu amic Frederic Talp, que està desesperat per trobar l’obra que va escriure on recopilava les seves memòries.

De fet, pateix la malaltia de l’oblida-ho-tot, i el seu llibre és la seva única esperança de recordar i descobrir què li va passar a la Mat, la seva dona desapareguda. Però resulta que l’obra acaba de ser venuda a un personatge misteriós.

A partir d’aquí, i ajudats per algunes fotografies, el guillot i el talp emprenen un viatge pels diferents llocs que apareixen a les fotografies i que el talp va visitar amb la seva dona, quan eren joves.

La història que s’explica és tendra, amable, i es barregen l’amor pels llibres, l’amistat amb el pas del temps, la vellesa i la pèrdua.

A cada programa fem una pregunta i al guanyador del sorteig li regalem el llibre, en aquesta ocasió gentilesa de l’editorial Flamboyant. La pregunta:

Quin animal acompanya al guillot en la seva aventura pel bosc?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 6 d’abril.

En l’anterior programa, la guanyadora del concurs del llibre «El gegant nan i el nan gegant » és la Maite Rillo. L’enhorabona!

Per escoltar el pòdcast de la secció, només cal clicar a:

https://www.3cat.cat/3cat/memories-del-bosc-de-mickael-brun-arnaud/audio/1239096/

by

«El gegant nan i el nan gegant» a L’ofici d’educar

Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar aquest relat que ens parla de com de relatives solen ser totes les coses. Per exemple, si diem d’algú que està molt gras és perquè hi ha altres persones que no ho són.
Es un conte il·lustrat per en Roger Olmos amb unes imatges exigents que ens fan pensar en com de necessari que puguem comparar. Si tots els il·lustradors fossin de la mateixa escola seria molt avorrit.
El relat comença a Gegantolàndia, un país de gegants on una criatura és a punt de nèixer i tothom l’espera amb alegria, fent els preparatius per a l’esdeveniment (mitjons llarguíssims, pastissos de la mida d’una roda de tractor, peluixos grandiosos, etc.). En aquest país imaginari tothom parla amb la vocal “O” i llegit en veu alta fa riure. Proveu a dir, per exemple: Holo, com ostòs?

Al cap de poc temps, s’escampa la notícia que el bebè és petit i comencen a impacientar-se en veure que passen els dies, les setmanes, els mesos, i no creix. Proven diferents mètodes estrambòtics per mirar de fer-lo créixer: estirar-lo de braços i cames, donar-li beuratges fets amb saliva de girafa i arrels de sequoia i altres bestieses, però sense èxit.

Com que és diferent és rebutjat. Això ens sona, oi? El rebuig al diferent, ja sigui per la seva creença religiosa, pel color de la seva pell, la seva ideologia, o el que sigui. El cas és que el nen ha de marxar de Gegantolàndia.

La segona part ens situa a Nanolàndia i allà tornem a veure la mateixa situació però invertida: neix un nan molt gran. La història es repeteix, aquí parlen amb la lletra “i”: “Is in nin”. Imagineu-vos el final.

Les il·lustracions són per mirar-les i analitzar els detalls. La paleta de colors suaus contrasta amb algunes expressions dels personatges que poden semblar estranyes. Juga amb la idea de mostrar els contrastos del relat: colors suaus-expressions rudes.

HI ha un detall que m’ha agradat molt: Un conill amb una caca al cap. És una picada d’ullet a l’autor, en Werner Holtzwart, que fa molts anys va escriure “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”.
A cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre i al guanyador del sorteig li regalem el llibre, en aquesta ocasió gentilesa de l’editorial Takatuka. La pregunta és:

Amb quina vocal parlen a Gegantolàndia?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 23 de març. Animeu-vos que no és tan difícil!

En l’anterior programa, la guanyadora del concurs del llibre «Mites grecs?» és la Montserrat Ramos. L’enhorabona!

Per escoltar el pòdcast de la secció, només cal clicar a:

https://www.3cat.cat/3cat/el-gegant-nan-i-el-nan-gegant-de-werner-holzwart/audio/1237403/

by

«Mites grecs. L’origen de tot» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest llibre escrit per la Meritxell Blay que recull una trentena d’històries de déus i deesses de la mitologia grega.

És un llibre ideal per a joves de l’ESO i el batxillerat amb el qual descobriran aventures apassionants de personatges com Zeus, Posidó o Apol·lo. Els relats són l’origen, com diu el títol, de molts altres que veiem contínuament en novel·les i pel·lícules. Per tant, va ve saber d’on provenen, així com les paraules i expressions que usem com El jardí de les Hespèries, la poma de la discòrdia, els jocs olímpics, les fletxes de l’amor, la caixa de Pandora, els Camps Elisis, i moltes més.

Cada capítol ocupa com a màxim deu pàgines, amb il·lustracions de Jotaká.

A cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre i el guanyador del sorteig li regalem el llibre, en aquesta ocasió gentilesa de l’editorial INUK. La pregunta:

Qui era el déu dels mars en la mitologia grega?

Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 9 de març. No cal ni dir-ho però la vostra col·laboració ens ajuda, no sabeu com, a tirar endavant.

En l’anterior programa, la guanyadora del concurs del llibre «Veig, veig! Quin temps fa?» és la Pilar Biescas. L’enhorabona!

Per escoltar el pòdcast de la secció, només cal clicar a:

https://www.3cat.cat/3cat/mites-grecs-lorigen-de-tot-de-meritxell-blay/audio/1235907/

by

«Veig, veig! Quin temps fa?» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest llibre de la Cristina Losantos, una il·lustradora de traç net i detalls acurats en els seus dibuixos. No la conec personalment però les referències que m’arriben des d’altres il·lustradores, mestres o persones que l’han tractat són extraordinàries.

En aquest «Veig, veig! Quin temps fa?», tercer títol de la col·lecció de llibres de buscar i trobar, com els anteriors, es tracta de mirar i gaudir d’unes imatges precioses centrades en una temàtica concreta. En aquest cas, ens presenta en set dobles pàgines diversos moments de l’any (un dia de vent a la tardor; la boira, el fred i la neu d’un dia fred d’hivern; el temps de primavera amb els ruixats i l’arc de Sant Martí; un dia d’estiu de molta calor).

Les imatges no són fàcils de llegir i per això recomanem la lectura modelada i l’acompanyament per part de l’adult.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Combel.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “Veig, veig! Quin temps fa? és:

Quan després de la pluja ve el bon temps, quins animalons que caminen arrossegant-se surten de seguida a fer un volt?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 23 de febrer.

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/veig-veig-quin-temps-fa-de-la-cristina-losantos/audio/1233592/

La guanyadora del concurs anterior sobre el llibre «L’Óscar i jo» és la María José Martínez. L’enhorabona!

Al mateix programa la Marta Butjosa, terapeuta Gestalt, reflexiona sobre el moment del pas de primària a secundària i fa incidència en la confiança. Ho podeu sentir aquí:

https://www.3cat.cat/3cat/manual-practic-de-les-relacions-escolars-amb-marta-butjosa-el-salt-de-primaria-a-la-secundaria/audio/1233594/

by

«Vint vegades» a l’ofici d’educar

Ahir vam presentar “Vint vegades” de Salvador Comelles, un llibre publicat per Birabiro que recomanem per a infants a partir de nou anys.

Són uns relats breus (dues o tres pàgines) que només tenen en comú la primera frase “hi havia una vegada…” .

Per exemple: Hi havia una vegada un avió que va tenir una avaria mentre volava i va haver de buscar on podia aterrar per poder-ho resoldre i no córrer cap risc. I com que no trobava cap lloc segur per poder-ho fer, va aterrar en un núvol…

Vam comentar, perquè estem en temps de Nadal “hi havia un arbre…” que ens parla d’un poble que planten un arbre de Nadal a la plaça i se n’obliden de posar l’estrella al capdamunt. Com que no tenen cap grua a l’abast i els bombers estan molt ocupats troben la solució en la colla de castellers. Així enxaneta pot col·locar l’estrella i l’alcalde veient que poden fer altres serveis com canviar les bombetes foses, esporgar els arbres, netejar els vidres de l’ajuntament,etc. els ho demana, però potser és massa demanar.

Les il·lustracions són un bon complement a aquest llibre ben editat. M’ha agradat com en Daniel Piqueras combina els espais en blanc i negre amb els colors que remarquen i reforcen allò que l’autor vol explicar.

Com a cada programa, fem una pregunta relaciona amb el llibre i, si heu atents a la conversa, segur que ho encertareu. Si envieu la resposta, participareu del sorteig del llibre que comentem, gentilesa de l’editorial BiraBiro, que aviat celebraran els deu anys. La pregunta és aquesta:

Qui va posar l’estrella al capdamunt de l’arbre de Nadal?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 8 de desembre.

Els guanyadors de l’anterior llibre, «El bosc els germans», són en Marc, en Lluc i en Robin. L’enhorabona!

Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/vint-vegades-de-salvador-comelles/audio/1225852/

Un agraïment a tota la gent que ens escolta i participa del concurs perquè ens ajuda a continuar apostant pel programa i ens dona arguments per defensar-lo.

Aprofito per compartir el vídeo que l’Elisabet va passar va uns dies a la llibreria ONA amb motiu de la presentació dels llibre “L’ofici d’educar”.

by

«El bosc dels germans» a L’ofici d’educar

Ahir, als “llibres per somiar” vam presentar aquest llibre de gran format que ens explica que dos germans han heretat un bosc i cadascun d’ells construeix el seu projecte de vida a la part de bosc que li ha tocat.
Els veiem, un a cada pàgina, de forma gairebé simètrica. El primer germà s’organitza per viure d’acord amb allò que la natura li ofereix, respectuosament, tallant alguns arbres per construir una cabana, pescant alguns peixos i cultivant un petit jardí.

El segon germà té uns altres plans i construeix una gran mansió, aprofitant els recursos que l’envolten per enriquir-se mentre transforma la part del seu bosc en un poble.

«El bosc dels germans» és un llibre per contemplar i comentar el que passa, posant atenció en els detalls i reflexionant sobre allò que és més adequat per a la nostra supervivència.

Com a cada programa, fem una pregunta relaciona amb el llibre i, si heu atents a la conversa, segur que trobareu la resposta fàcilment. També trobareu una pista molt bona a la fotografia.

Si envieu la resposta, participareu del sorteig del llibre que comentem, gentilesa de l’editorial Coco Books. La pregunta és aquesta:

Com arriben els germans al bosc?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 24 de novembre.

La guanyadora de l’anterior llibre, «la geganta», és la Lourdes Ponseti. L’enhorabona!

Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/el-bosc-dels-germans-de-yukiko-noritake/audio/1224297/

by

«La geganta» a l’ofici d’educar

Diumenge vam presentar aquest llibre escrit per en Jordi de Manuel, especialista en biologia i tot allò relacionat amb les ciències natural. Es tracta d’una història ben escrita, amb ritme, amb uns personatges amb els quals et pots identificar. Es un relat relativament curt, amb capítols breus en que s’alternen els escrits per un nen, en Roc, amb els escrits pel narrador omnipresent.

EL relat explica com dos germans bessons, la Nina i el Roc, s’han traslladat a viure a un lloc on hi ha un estany meravellós. Van a una nova escola i tenen nous amics i amigues, però des de fa uns mesos la nena creix amb desmesura: sobrepassa tots els infants de la seva edat. Els pares estan amoïnats i decideixen anar al CAP on s’assabenten de la rara anomalia de la seva filla i com es pot guarir. Es diu gegantisme o, en termes mèdics, acromegàlia.

Aquesta lectura ens ensenya com relacionar-nos amb els altes de manera positiva i a entendre les diferències perquè cadascú és com és. També aprendrem un grapat d’aspectes de la natura, de la fauna i la flora i sobretot ens fa reflexionar i comprendre com n’és de meravellós el nostre planeta.

Com a cada programa sortegem el llibre que presentem. En aquest cas és una gentilesa de l’Editorial Animallibres. Per participar cal contestar una pregunta senzilla. Aquesta:

Quin trastorn de creixement pateix la Nina?

Envieu les respostes a loficideducar@3cat.cat Teniu temps fins diumenge 10 de novembre.

La guanyadora de l’anterior llibre, «El meu primer llibre d’electromagnetisme» és l’Elena Machado L’enhorabona!

Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:
https://www.3cat.cat/3cat/la-geganta-de-jordi-de-manuel/audio/1222820/

……………………………………….

Al mateix programa es va parlar amb els joves PRO, preocupats perquè conflictes com el de Palestina arribin fins a casa nostra. Confessen que persisteix l’estigma sobre la salut mental, i que per la por al rebuig no en parlen. Reconeixen que de sexualitat no se’n parla prou, i això afavoreix els embarassos no desitjats i el consum de porno. Els fa molta por fer-se grans en un món que no els ho posa gens fàcil i es mostren molt insatisfets amb la política i l’educació. Reclamen professors vocacionals que transmetin la matèria amb passió.

Van participat a la tertúlia en Noè Santallusia, que estudia 4t d’ESO a l’Institut Joan Solà de Torrefarrera; l’Asier Álvarez, que fa 1r de batxillerat social a l’Institut Josep Tapiró de Reus; la Laura Díaz, estudiant de 1r de batxillerat a l’Institut Joan Puig i Ferreter, de la Selva del Camp; la Rita Cuadrado Batlle, que estudia 1r de batxillerat artístic plàstic a Vic, i l’Esther Espinosa, estudiant de 1r de batxillerat científic a l’Institut Dertosa de Tortosa.

Tot el programa, aquí:
https://www.3cat.cat/3cat/joves-pro-preocupats-perque-la-guerra-arribi-tambe-aqui/audio/1222821/

by

«El meu primer llibre d’electromagnetisme» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest llibre deSheddad Kaid Salah Ferrón, amb il·lustracions d’Eduard Altarriba. Publicat per l’editorial Joventut.

Sempre diem que la lectura ens aporta diversió, emoció i coneixements. I és ben bé així, perquè els llibres de coneixements, actualment, són extraordinaris, veritables obres d’art pel que fa la manera com expliquen els conceptes i com estan il·lustrats i t’ho pots passar realment bé llegint-los. És el cas d’aquest sobre electromagnetisme. D’entrada potser et tira enrere però és fascinant, de debò.

Mira com comença:
Entres a la teva habitació. Està a les fosques. Palpes la paret buscant l’interruptor. El trobes ràpid. Ja saps on és. Tot just el prems, en un instant, gairebé com si fos màgia, l’habitació s’il·lumina.

Què ha passat? Perquè s’il·luminen les habitacions, les cases, , els carrers? Perquè s’encén la tele? La resposta està en l’ectromagnetisme.

En aquest llibre hi ha una trentena de capítols breus que ens expliquen de manera entenedora, amb un vocabulari senzill, amb infografies i il·lustracions, conceptes com les partícules elèctriques, les bateries i els piles, el camp magnètic, etc.

Entremig hi ha una mica d’història de les descobertes i també alguns experiments casolans que podem fer a casa o l’escola, com construir un electroscopi casolà, fabricar una pila, experimentar amb llaminadures de ferro, ets.

Què passa quan apropem una brúixola a un mòbil? I si l’apropem a un imant de nevera?

El llibre té mides generoses i forma part d’una col·lecció amb títols relacionats amb la ciència, el cosmos, la física quàntica, la relativitats, etc. ciència que als nois i noies els pot interessar de conèixer.

Ami m’han agradat els experiments que m’han recordat el que fem a casa amb els imants de nevera quan els apropem als clips o les xinxetes, per exemple. Si acostem un imant a un tros de ferro s’atrauen. És increïble. També m’ha agradat molt recordar com juguem amb els globus fregant-los amb els cabells perquè guanyin electrons i quedin carregats negativament i així poder aixecar els cabells, o paperets o que el globus quedi enganxat a la paret.

Com a cada programa sortegem el llibre que presentem. En aquest cas és una gentilesa de l’Editorial Joventut. Per participar cal contestar una pregunta senzilla. En el cas d’aquest “El meu primer llibre d’electromagnetisme” és:

Què passa si acostem un imant a un tros de ferro?

Envieu les respostes a loficideducar@3cat.cat Teniu temps fins diumenge 27 d’octubre.

La guanyadora de l’anterior llibre, «El grill silenciós», és la Laura Lagunas. L’enhorabona!

Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/el-meu-primer-llibre-delectromagnetisme-sheddad-kaid-salah-ferron/audio/1221333/

by

“El grill silenciós “ a l’Ofici d’Educar

Ahir, a “L’ofici d’educar” vam presentar «El grill silenciós» un àlbum que es va publicar el 1990 al Canadà i els EEUU no i no s’havia publicat mai en català fins ara. Ho celebrem, especialment els fans de l’Eric Carle, conegut especialment per «L’Erugueta goluda».

L’Eric Carle va tenir una infantesa i joventut força complicades amb viatges des d’Alemanya a Nova York, tornada i novament cap a Amèrica, sempre fugint de les guerres.

A Massachussets (EUA) hi ha un museu dedicat a la seva obra. Eric Carle i la seva dona, Barbara, el van fundar el 2002 i és un dels pocs museus dedicats a un autor de LIJ.

«El grill silenciós» ens conta que un dia neix un grill petit i es troba amb un gran grill que li fa un xiulet de benvinguda. El petit grill intenta respondre fregant les ales, però no emet cap so.

Després, el grill silenciós començar a caminar i explorar el món, trobant-se un insecte rere l’altre, cadascun dels quals saluda el petit grill amb una alegre salutació: el brunzit d’una abella, el xiuxiueig d’una libèl·lula, el xiuxiueig d’una mantis religiosa. El grill es frega les ales cada cop, però no passa res, ni un so.

Els grills produeixen el seu carrisqueig fregant una contra l’altra les seves ales anteriors. Les dues ales s’obren i es tanquen simultàniament, però el so es produeix quan es toquen en tancar-se. L’ala del grill té una part endurida i dentada contra la qual frega una part de l’altra ala, també endurida, que funciona com a arquet o plectre. Això fa vibrar una part de l’ala i la vibració emet el característic so del grill, el carrisqueig.Els grills mascles són els únics que emeten sons. Ho fan per atreure les femelles i per marcar el territori.

però arriba un dia que coneix un altre grill, una femella, i passa alguna cosa diferent.

El conte de “El grill silenciós” té un text repetitiu, suau, que convida a llegir-lo en veu alta i que ens parla del temps, el ritme, el creixement i la paciència. També sobre la descoberta de l’entorn natural.

Com a cada programa sortegem el llibre que presentem. En aquest cas és una gentilesa de l’Editorial Beascoa. Per participar cal contestar una pregunta. Sobre el llibre “El grill silenciós” és:

Amb quina part del cos fan el seu cric-cric particular els grills?

Envieu les respostes a loficideducar@3cat.cat Teniu temps fins diumenge 13 d’octubre.

El guanyador de l’anterior llibre, «Salvatges i homes», és en Xavier González. L’enhorabona!

…………………………………………..

En el mateix programa, el grup d’experts han debatut sobre si s’ha de parlar o no del que passa al món, perquè hi ha certa por de parlar de segons quins temes a l’aula, fruit del que va passar amb el procés, apunten els docents.

Però l’escola ha de posar context al que passa al món, i s’ha de parlar també del que passa a Palestina, dels desnonaments i de la guerra d’Ucraïna; de tot allò que afecta la societat, asseguren els mestres de la tertúlia de savis docents de “L’ofici d’educar”: Jaume Cela, mestre i escriptor de més d’un centenar de llibres, com “Apunts d’un aprenent de mestre greument jubilat”; Agnès Barba, mestra d’infantil i directora durant 10 d’anys de l’escola dels Encants; el psicopedagog Efrèn Carbonell, referent de l’educació inclusiva, autor d'”Aprenent a veus, un segle d’educació diferenciada”; Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de “Vaig començar a anar a l’escola als sis anys, memòries d’un mestre” i Coral Regí, biòloga i mestra, directora durant anys de l’escola Virolai, i membre del grup d’experts per la millora educativa.

Podeu sentir tot el programa clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/lescola-ha-de-parlar-del-que-passa-a-palestina/audio/1219777/