La Tecla Sala i el blues

tecla salaLa Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet es troba al mateix carrer de l’escola. És la nostra biblioteca municipal de referència i allà hi anem sovint a gaudir de les activitats que proposen (presentacions de llibres, hores del conte, clubs de lectura, conferències, exposicions, etc.) El seu personal humà és excel·lent, començant pel Pedro, sempre atent i disposat a donar-nos un cop de mà, així com el José Luís, amic des de les llunyanes sessions de la “sopa de lletres”, la Sílvia, encarregada de la secció infantil, en Josep i la resta de bibliotecaris que hi treballen.
N’estem contents de tenir-los tan a prop. Molts dels nostres alumnes hi van a les tardes, en sortir de l’escola a gaudir del seu fons esplèndid.
Ja hem comentat en aquest bloc que enguany el dediquem a la lectura de llibres relacionats amb el món de la música i és, per aquest motiu que ens ha agradat molt saber que la Tecla Sala ha passat a ser, a petició de l’European Blues Union, el Fons Documental de Blues d’àmbit europeu.

El Fons de Blues del a Tecla Sala és l’únic fons documental d’aquestes característiques en tot l’Estat espanyol. Es va crear l’any 2006 de comú acord entre la Biblioteca Central Tecla Sala i la Societat de Blues de Barcelona.
El Fons de Blues disposa de discografia, bibliografia, llibres, vídeos, revistes i discs, i promou audicions, seminaris, conferències i exposicions.
Artistes, festivals, grups, segells discogràfics, publicacions especialitzades, cartellisme, fotografia i vídeo, tot a l’abast dels aficionats, músics, docents, estudiants i escolars interessats a conèixer més de prop el blues i la música afroamericana.
Des d’aquí la nostra felicitació.
Una dada: El cedé més prestat durant l’any 2012 ha estat: Back to the river de la Susan Tedeschi. Pels qui no la coneixeu, us deixo una de les seves cançons:

Llegir amb les orelles

Sobre la lectura a l’aula de música

DSC03654Entrem en la literatura per la via de la intel·ligència i el raonament però hi ha una altra forma d’acostar-s’hi a través de la sensibilitat musical. La música i la llengua, les paraules i els sons, tenen una relació directa mitjançant les cançons i, per això, el mestre especialista de música ha d’estar predisposat a ser un bon mestre de llengua, també.
Música i literatura van del bracet. Hi ha nombroses obres literàries que tenen com a protagonista un instrument (El violí d’en Patrick), un músic (Sofia, la vaca que estimava la música), un estil musical (Ruby canta un blues), una cançó (Paf el drac màgic) o una referència musical (El cant de les balenes). A través de la literatura podem fer el pas, de forma natural i directa, envers aquesta àrea de coneixement.
La música relaciona la poesia, les matemàtiques, la geografia, la ciència i la llengua. A l’aula de música, abans d’escoltar les cançons, es llegeix el seu text, es comenta el seu significat i s’analitzen les rimes. També es juga amb les paraules, es creen ritmes, es descobreixen sonoritats, etc.
De tot plegat en parlem a l’article de març de la revista GUIX. Si el voleu llegir només cal que cliqueu aquí o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Llegir amb les orelles. Sobre la lectura a l’aula de música i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 392 corresponent al mes de març de 2013. En castellà s’ha publicat a AULA.