Anna Aparicio

by

La Gran Gala dels Rècords dels Contes

Un dels llibres més buscats a les biblioteques és el Guinness dels Rècords. Té nom de cervesa. Si en alguna ocasió heu estat a Dublin, una de les visites més impactant és a la fàbrica de la cervesa Guinness. Et deixa marca, potser no tant com la biblioteca del Trinity College, i les referències a James Joyce i Oscar Wilde que trobes a cada cantonada, però val la pena visitar l’edifici de set plantes de la mítica Guinness.

Quina gràcia té el Llibre dels rècords? Perquè algunes biblioteques el tenen exclòs de préstec? Segurament, perquè als infants i joves els atrau saber coses curioses com quin és l’ocell que vola més ràpid, aspectes relacionats amb la naturalesa humana, rècords esportius, científics, històrics, ets. Allà trobem explicades les coses més sorprenents que puguem imaginar. Textos breus acompanyats de les fotografies corresponents. Té el seu morbo.

Quan vaig veure que en aquest “Hi havia una vegada… Els rècords dels contes” ajuntaven aquests dos conceptes (contes i rècords) em va semblar una idea magnífica.

El llibre ens presenta una mena de gala, a la manera dels Óscars de Hollywood, on els protagonistes són els contes populars. Els personatges són coneguts i es premia qui és el més astut, el més dolent, qui té els cabells més llarg, l’objecte més interesant, etc. També s’entremesclen entrevistes que fa una conilla de l’empresa VAUR (Vet Aquí Un Rècord) i tot plegat molt amanit amb humor i coneixements.

Les il·lustracions són molt detallades i complementen perfectament la idea del llibre.

Si tot va bé (que anirà) esperem una segona gala!

Lectura recomanada a partir de vuit anys.

LE DADES:
Títol: Hi havia una vegada… els Rècords dels Contes
Autora: Laura Ortega
Il·lustradora: Anna Aparicio
Traductora: Gemma Brunat
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 64
Barcelona, 2026

by

«El gat rumberu», un relat alegre

Definir la música és difícil. Cadascú la vivim segons els nostres gustos, segons el moment i la gent que ens acompanya. Una cosa sí que tenim en comú i és que la música ens transmet emocions. No importa si es tracta d’un concert en una sala petita, o en un gran estadi, no importa sí és en directe, a casa o mentre conduïm. Sempre ens emociona.

Ho saben molt bé a l’editorial Nanit, especialistes en posar a mans dels infants i joves contes basats en texts de lletres de cançons més o menys conegudes. Al seu catàleg trobem al Doctor Prat, a Sopa de Cabra, als Pets, a Roba Estesa, a Oques Grasses, a Xiula, als Catarres, a Txarango i altres cantautors i grups que comparteixen el fet que són artistes de casa nostra.

L’últim que han editat m’ha arribat especialment. És «El gat rumberu» i està inspirat en una peça del grup “La pegatina”. Recordo l’última vegada que els vaig veure. Va ser a Bilbao, en plena “Semana grande” (abans del confinament), en una esplanada gran a tocar del Guggenheim. Aquell concert era gratuït i la munió de gent que emplenava l’espai depassava les deu mil persones, pel cap baix. Va ser un espectacle gran, amb molta llum i color.

De què va “El gat rumberu”? Ja us ho podeu imaginar. És la vida d’un gat (la setena vida, per cert) que explica que ha tingut molts oficis, ha fet de pagès, d’advocat, de poeta, de bomber i de estudiant però cap d’ells li ha agradat tant com el de tocar la guitarra i fer ballar a la gent. És el gat rumberu!

A Barcelona, especialment, la rumba té molts seguidors. Els concerts de “Sabor de gràcia” són ben coneguts i emplenen teatres i places. Els més grans vam seguir als mítics “Ai, ai, ai” i encara recordem a Peret o al Pescailla, però sobretot, sobretot, sobretot, ens emocionem en sentir a parlar de l’autèntic Gat Rumberu, aquell argentí que s’instal·là al barri de Gràcia i tocava a l’antiga sala Zeleste amb grups de rock laietà. El Gato Pérez, que així es feia dir, va fer peces que encara es recorden i que en sentir-les no pots deixar de moure els peus. Proveu amb “Barca, cielo y ola”, per exemple.

Les il·lustracions d’aquest llibre són genials i l’Anna Aparicio ha sabut trobar el to del relat, amb una primera part amb el gat a tot color i un fons esmorteït, avorrit, que a les darrers pàgines és un esclat de colors tropicals, càlids, que emplenen les dobles pàgines en un festival de personatges que ens contaminen de la seva alegria. Brillant.

Al final hi ha un codi QR que ens permet sentir la cançó cantada per “la Pegatina” i també trobem propostes de lectura.

Visiteu el web de l’editorial (https://www.nanit.cat/)perquè està ben parit i aporta moltíssima informació.

LES DADES

Títol: El gat rumberu (una cançó contada de La Pegatina)

Escrit per Laia Figueres i Núria Puyuelo

Il·lustradora: Anna Aparicio

Editorial: Nanit

Pàgines: 32

Barcelona, 2021

by

«L’abecedari entremaliat», un joc en forma de llibre

Hi ha jocs de taula que es basen en l’observació i l’agilitat visual. Els preferits dels infants són el «Piktureka» i el «Kaleidos». Tenen moltes possibilitats i es poden fer normes adaptades a les diferents edats. En algunes escoles els tenen i també en biblioteques que promouen el préstec de jocs de taula.

Si un joc té les normes fàcils de comprendre, té l’èxit assegurat. No sempre passa, però. Penso en el «Joc de les famílies» on, abans de jugar, has de dedicar molta estona a explicar les normes.

Ara, l’editorial Takatuka ens sorprèn amb una publicació que està a camí de la lectura d’imatges i el joc: L’abecedari entremaliat.

Com es juga? A cada doble pàgina trobem a l’esquerra una lletra en diversos formats (majúscula, minúscula, lletra d’impremta, lletra lligada, en codi Morse, en l’alfabet Braille) i a la dreta una pila d’il·lustracions d’objectes diversos que comencen per aquesta lletra. Es tracta de trobar la paraula intrusa, la que no comença per la proposada.

Sembla fàcil oi? Aparentment sí, però hi ha un parell de dificultats que fan del joc quelcom enginyós. D’una banda, l’idioma. Mireu aquestes imatges. Són a la pàgina de les que comencen per la lletra “R”. Alguns nois no s’adonen de la solució perquè interpreten la granota com a “rana”.

De l’altra, un vocabulari de nivell elevat. Algunes imatges requereixen uns coneixements previs (culturals, històrics, etc.) que els infants menors de vuit anys no tenen i caldrà ajudar-los. Potser és bona idea, abans de jugar, presentar les diferents pàgines i anar anomenant el que veiem. Per exemple, a la primera pàgina és possible que no sàpiguen que és «armadillo», «ant» o «alfil».

Les il·lustracions són divertides i el llibre està ben editat, és resistent i segur que se us acudeixen moltes altres possibilitats de joc.

Un encert són les pàgines annexes que hi ha al final, amb el solucionari i informacions sobre el codi Morse i l’alfabet Braille.

Llibre-joc recomanat a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: L’abecedari entremaliat
Autora: Anna Aparicio Català
Il·lustradora: Anna Aparicio català
Traductora: Txell Freixinet
Editorial: Takatuka
Pàgines: 64
Barcelona, 2021

Al web de Takatuka podem llegir:
Aquest llibre de cantells roms i atractives il·lustracions a tot color té una estructura de doble pàgina. A l’esquerra apareixen de forma elegant els diferents tipus de representació possible de cada lletra (majúscula i minúscula, lletra d’impremta i lletra lligada), així com les seves equivalències en codi Morse i alfabet Braille, i a la dreta apareix una divertida i variada selecció d’imatges d’objectes, espais, animals, plantes, accions o personatges de la literatura i el cinema.
L’abecedari il·lustrat de Takatuka representa tot un repte per als nostres petits lectors i lectores: per identificar la imatge-paraula intrusa, caldrà que esbrinin a quina paraula correspon cada imatge i descartar aquells sinònims que no comencin per la lletra seleccionada. Al final del llibre hi trobaran les solucions, a més de divertides propostes de jocs per aprendre a utilitzar el codi Morse i l’alfabet Braille

El booktrailer:
https://www.youtube.com/watch?v=WF7mfq5hSII&t=4s