17 Juliol 2020 by jcentell

Felicitats, Pippi!

Comencem al revés, talment com fa la Pippi quan dorm amb els peus sobre el coixí. L’últim capítol de la trilogia de llibres que l’Astrid Lindgren va escriure —La Pippi no es vol fer gran— ens mostra una nena asseguda a la taula de casa seva, a Villa Kunterbunt, amb el cap recolzat sobre les mans, mirant endavant amb ulls somiadors, i apagant l’espelma que il·lumina l’estança. És un final apoteòsic, que tanca el cicle d’aventures i que es llegeix amb emoció.

Aquest any, a Suècia i altres països nòrdics, se celebren nombrosos esdeveniments que ens recorden els 75 anys de la seva publicació. Obres de teatre, circ, exposicions, etc. ocupen la programació, fins al Nadal.

Pippi Langstrump va ser un cas curiós dins el món de la literatura infantil. La seva publicació va aixecar unes quantes crítiques entre alguns adults ben intencionats i molta alegria entre els infants. Si ens hi fixem en com algunes obres han esdevingut clàssics de la literatura infantil trobem els que han passat directament de la literatura d’adults a la dels infants, com és el cas d’en Robinson Crusoe, per exemple, i altres que han arribat als infants amb el vist-i-plau de pares, mestres i pedagogs, com podria ser el cas d’en Pinotxo. En canvi, amb la Pippi la cosa va ser més complicada, perquè si bé els infants la va estimar amb passió, els adults tenien les seves reticències.

La Pippi, amb el seu cabell de color carbassa, la cara plena de pigues, la boca gran, una mitja negra i una altra de ratlles i un vestit fet per ella mateixa, és una nena de nou anys amb una força descomunal (pot aixecar un cavall amb una mà), viu sola a la seva casa i té una caixa plena de monedes d’or. L’acompanyen un mico anomenat Senyor Nilsson i un cavall. Si va tenir tan bona acceptació va ser perquè la Pippi, malgrat que als adults no els feia gràcia que en lloc d’anar a l’escola preferís viatjar als Mars del Sud, o passejar per la ciutat amb el seu mico, allò que la distingia de les publicacions de l’època era el seu esperit aventurer, les seves bromes intel·ligents (que s’assemblen a les angleses), el seus esperit d’ajudar els més febles, la seva generositat i sobretot que va alliberar els nens de la nyonyeria del ratolí Mickey i altres personatges avorrits que campaven per les pàgines dels llibres adreçats a ells.

Al web de l’Astrid Lindgren https://www.astridlindgren.com/en/characters/pippi-longstocking/congratulations-pippi hi trobareu molta informació, activitats i retallables per als vostres alumnes. Va! Que no sigui dit i el proper curs incorporeu la lectura d’algun capítol de les aventures d’aquesta nena inoblidable.

L’Astrid i la Pippi, l’any 1969

Trobareu totes les aventures de la Pippi Langstrump editades en castellà per Blackie Books, en un sol volum, en una edició de l’any 2012.

En català, Kókinos ha fet un esforç considerable per presentar-nos els tres llibres tal com es van publicar, però amb les il·lustracions de l’Ingrid Vang Nyman. També han fet una nina de roba que és genial.

Ah! No deixeu passar l’oportunitat de reviure algun capítol de la mítica sèrie de televisió.

LES DADES:
Títol: Pippi Calcesllargues, La Pippi s’embarca, La Pippi a les Mars del Sud.
Autora: Astrid Lindgren
Il·lustracions: Ingrid Vang Nyman
Traductor: Antoni Garcia Llorca
Editorial: Kókinos
Pàgines: 144 els volums primer i tercer. 128 el segon volum.
Madrid, 2020

20 febrer 2019 by jcentell

Julián es una sirena

De llibres per a infants que tractin sobre l’homosexualitat no n’hi ha gaires i sovint estan envoltats de polèmiques que poden acabar als jutjats, fins i tot. Recordeu què va passar amb “Rey y rey” quan es va publicar. Als Estats Units algunes famílies (a Carolina del Nord) van presentar querelles contra l’escola i van aconseguir retirar-lo de la biblioteca escolar (i de la pública).
Altres llibres de contingut sexual han patit situacions similars. Va ser el cas de «Tous a Poil» a França, no fa gaire, o «Amb la Tango en som tres»
Sortosament, hi ha escriptors i editorials que no defugen l’autocrítica i s’arrisquen a publicar llibres que parlen de realitats que hi són, malgrat no s’acaben de plantejar obertament.
Ara, l’editorial Kókinos ha publicat «Sirenas» i en el títol ja notem una certa por perquè dilueixen en un genèric plural allò que el títol original explicita: «Julián es una sirena» hauria d’haver estat la traducció valenta, que indiqués, d’entrada, de què va aquest àlbum il·lustrat.

L’autora és la Jessica Love, ha viscut molt de temps a Nova York i està familiaritzada amb una festa que se celebra a Coney Island cada estiu i on el principal motiu de la trobada és una desfilada de disfresses anomenada «de les sirenes» (Coney Island Mermaid Parade) on s’ha inspirat per explicar una història senzilla però potent.
«Sirenas» explica que un dia, en Julián i la seva àvia, tornant de la piscina veuen unes sirenes al metro. Després, a casa, mentre l’àvia s’està dutxant, el noi agafa fulles d’una plantes i es fa un barret, es maquilla la cara i amb una cortina es fa una cua de sirena. Quan torna l’àvia, enlloc d’enfadar-se, li porta el complement necessari per semblar una sirena de debò i se’n van tots dos a la festa de les sirenes.

El llibre té molt poc text, el necessari, però transpira una grans dosi d’estimació entre les persones i ens recorda que hi ha nens que tenen en el seu interior una sirena i que això no és dolent. M’agrada perquè trenca tabús pel que fa a les qüestions de gènere i també als estereotips del que entenem com a bellesa:
– Ai, si no t’ajustes als cànons de bellesa que ens marca la societat! Ai, si no fas el que s’espera de tu!

Hi ha un altre missatge que ronda pel conte i és veure com ningú està sol, que hi ha una comunitat que s’assembla a cadascú de nosaltres i que només cal caminar una mica i girar la cantonada per trobar-los.
Les il·lustracions del conte es llegeixen fàcilment i no cal el text. Són unes aquarel·les i tintes sobre paper marró que aconsegueixen que les imatges estiguin com flotant per les pàgines, molt relacionat amb l’aigua i les sirenes.

Si teniu oportunitat de llegir aquest llibre no us perdeu els detalls que hi ha escampats per les pàgines i que apareixen en diverses ocasions (l’estampat del vestit de l’àvia, les guardes meravelloses o l’home que està assegut veient-los passar, per exemple)
Lectura recomanat a partir de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Sirenas
Autora: Jessica Love
Il·lustradora: Jessica Love
Traductora: Esther Rubio
Editorial: Kókinos
Mides: 23,5 x 25,5 cm.
38 pàgines
ISBN: 9788417074135
Madrid, 2018

9 Mai 2016 by jcentell

Petr Horacek, l’il·lustrador del mes (maig 2016)

L’il·lustrador d’aquest mes, en Petr Horacek, va néixer a Praga, a la República Txeca. Va estudiar durant sis anys a l’Acadèmia de Belles Arts a principis de 1990 i, més tard, es va traslladar a Anglaterra, on viu amb la seva dona Claire Harrison i les seves filles Tereza i Cecilia.

L’estil d’en Petr Horacek és fàcilment reconeixible perquè es molt lluminós, orgànic i vibrant i en certa manera la gama de colors ens recorda a les obres de l’Eric Carle de qui n’Horacek es reconeix admirador. Normalment són àlbums il·lustrats per a infants d’entre tres i sis anys però també n’hi alguns per a més petits.

A les seves obres podem observar diferents tècniques, fins i tot en un mateix àlbum il·lustrat: Collages, acrílics, aquarel·les i llapis de cera.
Segons explica ell mateix empra una escala 1:1, això vol dir que s’estima fer el seus dibuixos a una mida igual a com els veurem nosaltres.

Una altra particularitat dels seus llibres és que per fer les il·lustracions no usa l’ordinador. Lògicament això li suposa més feina perquè, per exemple, si vol canviar la posició d’un braç que ha fet a collage, l’haurà de retallar amb el cúter i tornar-lo a enganxar, cosa que si ho fes sobre pantalla, aniria més ràpid.

A mi m’agraden els seus llibres. Gràcies a l’editorial Joventut tenim la sort de tenir-ne molts traduïts. Si voleu conèixer una mica més a aquest magnífic narrador d’històries per a infants de cicle infantil podeu visitar el seu web (està molt ben editat), així com el seu blog on, de tant en tant, penja els esbossos dels seus dibuixos perquè veiem com va elaborant els personatges.

Alguns dels llibres d’en Petr Horacek són:

L’OCA RUCA
L’oca Ruca volia grallar com un tucà, nedar com una foca i botar com un cangur. Però quan va intentar rugir com un lleó, va aconseguir fer més coses que no es pensava!

PAPALLONA, PAPALLONA
La Llúcia troba una preciosa papallona que de sobte desapareix. Mentre la busca, es creua amb un cuc rosa, un escarabat verd i fins a un cargol taronja. Però ella només vol la seva papallona. Per fi, una sorpresa de mil colors es desplegarà davant dels teus sorpresos ulls.
Aquest llibre està editat per Kókinos.

COMPTA ANIMALS
Un llibre pop-up que ens ajuda a comptar des de l’1 al 10. Es van obrint i aixecant les solapes, descobrint animals de tots els colors i formes, dels nombres de l’un al deu. Aquest senzill llibre pop-up és ideal per ajudar a desenvolupar el càlcul inicial amb les seves pàgines interactives i divertides.

ANIMALS CONTRARIS
Un altre pop-up que juga amb els animals contraris (l’alt i el baix, el gran i el petit). Idealal per ajudar a desenvolupar els primers conceptes.

ELEFANT

El meu elefant és divertit, gros i una mica barroer. Però sempre té temps per a jugar amb mi.
Un nen passa els dies jugant amb el seu amic imaginari, l’elefant. Tant si és real com si no ho és, quan l’àvia o l’avi estan enfeinats, l’elefant ha demostrat ser el company de joc perfecte.

EL RATOLÍ I LA PILOTA VERMELLA
Què deu ser això tan bonic i brillant que penja de l’arbre?
El Ratolí pensa que és una pilota, però el Talp està segur que és un globus, i el Conill diu que és una bala. Cap d’ells hi pot arribar tot sol. Com s’ho faran?

UNA CASA A LA MIDA
El ratolí ha trobat una gran poma, però la seva casa és tan petita que no aconsegueix ficar-la dintre, així que surt a buscar una casa a la mida… Totes les cases on hi cabria amb la seva poma estan ocupades i els seus ocupants no semblen gaire disposats a compartir-les. Però buscar casa dóna molta gana i a mesura que va buscant, la poma es va fent més petita. Trobarà per fi una casa per a ell i la seva poma?

ON VIUS, CARGOL?
Una tendra història sobre un cargol que porta la seva casa a sobre. Un llibre amb una sorpresa a l’última pàgina! Per a infants a partir d’un any.

Si voleu saber-ne més d’aquest autor podeu veure l’entrada que ha fet la seu blog parlant de la recent visita que ens va fer a Barcelona, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, clicant AQUÍ.