Ramón París

Un llibre que crida l’atenció per la portada on es veu un primat aguantant la «i» del títol per transformar un zoològic en un zoo «il·lògic». Els colors pujats de to ajuden a fixar-nos en la imatge. Sembla una tendència que ja hem vist recentment en llibres d’editorials com Baobab, Zahorí o Blackie books, entre d’altres.
També ho havíem vist en llibres infantils provinents de Portugal on es juga amb formes senzilles, com els de Planeta Tangerina.

En aquest cas les imatges i els fons són molt intensos, perquè empren tintes fluorescents, de colors cridaners.
El llibre és divertit i planteja endevinalles una mica boges (il·lògiques, com diu el títol) sobre animals impossibles, jugant a transformar els noms i creant -ne de nous.
Per exemple, si la pregunta és «¿Cuál es el animal que abre puertas?»

La resposta és «el llavestruz».

I així tot. Molt divertit.

A l’escola pot donar molt de joc si es fa quelcom de semblant agafant les propostes que hi ha al final del llibre i mirar d’il·lustrar-les. Se’n poden crear de noves i també es poden fer en català. No és difícil, crec.
Recomanat a partir de segon de primària.

LES DADES:
Títol: Zooilógico
Autor: Raúl Romero
Il·lustrador: Ramón Paris
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2019

Un tastet, a continuació:

Imatges extretes del web de l’editorial Ekaré.

«La caimana» és un d’aquells llibres que et canvien per dins. És una història basada en fets reals que ens parla de l’amistat entre un home i un caimà.
Bé, d’aquest tema ja sabem que determinats animals tenen una fidelitat especial envers les persones que els cuiden —recordeu, per exemple, el gos Hachiko— i no és estrany que hi hagi una relació intensa i inalterable en el temps, però d’un rèptil d’aquestes característiques no en recordo cap altre, tot i que de llibres amb cocodrils n’hi ha a cabassos (Finn Hermann, Codrilo, etc.)
A la presentació que en fan els d’Ekaré podem llegir que «El día que Faoro encontró aquel bebé caimán, que cabía en la palma de su mano, lo acarició suavemente y, sin siquiera pensarlo, lo metió en el bolsillo de su camisa. Como tenía la piel algo oscura, le puso el nombre de Negro. Así comienza esta historia, que es también la de una gran amistad, basada en hechos reales, que todavía hoy se recuerda a orillas del río Apure.»
I és això, precisament, una història d’amistat entre un home, el joier José Faoro, i una cria de caimà de només tres dies que es va trobar entre les herbes i canyissars del riu Apure, a Veneçuela.

En Faoro li va posar de nom Negro, pel color de la seva pell, pensant que era mascle però anys més tard va descobrir que era femella. D’aquí el títol.
Diu l’autora que va escriure aquest conte a partir de les converses amb la vídua d’en José Faoro i ens explica que la caimana mai no va atacar ningú ni va donar cap mostra de violència. És una de les coses que sorprèn del llibre perquè quan la caimana es fa gran, molt gran, i juga amb infants penses: ai! que els queixalarà i tindrem un ensurt! Però no.
El relat té un moment espectacular, cap al final, que t’emociona i molt. No ho puc explicar (espoiler) però la llagrimeta està garantida.
En resum: Un llibre per a infants a partir de cicle inicial, amb unes il·lustracions molt alegres, amb molta llum (una llum que recorda als països de l’eterna primavera) i un guió que enganxa, sobretot, perquè sabem del cert que va passar de debò.
Molt recomanable.

LES DADES:
Títol: la caimana
Autora: María Eugenia Manrique
Il·lustrador: Ramón París
Editorial: Ekaré
Mida: 31 x 18 cm
Pàgines: 36
Barcelona, 2019