Petit Blau i petit Groc, retrobats

Quina alegria tornar a veure a les llibreries aquest clàssic de Leo Lionni, un dels llibres més senzills i alhora més curiosos que es van editar ara fa seixanta anys (la primera edició anglesa es de 1959).
Després, altres autors han trobat inspiració en aquesta manera de fer i d’explicar històries. Sense anar gaire lluny, a la majoria d’escoles que conec he vist com els d’Hervé Tullet, per exemple, tenen molta acceptació.
Hi ha una història, no sé si certa, que explica com es va crear aquest llibre. Es diu que en Leo Lionni anava en tren amb els seus nets i els volia explicar un conte. Com que no tenia a mà la seva llibreta ni els seus colors, va agafar revistes i va retallar-ne els cercles que són els personatges. Després, la va publicar en el format que coneixem.
Aquest llibre ha servit a les escoles (especialment a les bressol i al cicle infantil) per explicar la teoria dels colors i se’n poden derivar moltes activitats plàstiques per comprovar què passa quan s’ajunten el blau i el groc. Es pot fer amb pintura, amb plastilina, amb aigua i colorant, amb filtres de colors, amb la tauleta de llum, etc., amb resultats espectaculars.
Per als alumnes grans també és un bon motiu de reflexió filosòfica sobre el concepte d’amistat i per parlar de la imatge d’un mateix i de com ens veuen i ens accepten els demés.

Al web de Kalandraka podem llegir:
...Un dia, la mamà Blau li va dir al petit Blau «Me’n vaig a comprar. No et moguis de casa». Però el petit Blau se’n va anar a buscar el petit Groc. Ai las! A la casa del davant no hi havia ningú.
Va buscar el petit Groc per aquí, el va buscar per allà, el va buscar pertot arreu… Fins que, de sobte, en tombar la cantonada… El petit Groc era allà! Molt contents, tots dos s’abraçaren…

La història destaca per la tendresa i l’originalitat de la proposta plàstica, en perfecta harmonia
amb un text de frases simples i descriptives. Dos petits colors es fonen en una abraçada sense adonar-se’n que es converteixen en un altre color, la qual cosa fa que ningú no els reconegui. El plor els fa retornar a la seva forma original, un descobriment que celebren i comparteixen amb tots els seus amics. És així com a partir d’ara jugaran a crear noves gammes cromàtiques. Sota l’aparent senzillesa d’aquest relat, s’amaga una història en la qual s’enalteixen l’amistat, la innocència i la identitat individual i col·lectiva. Paral·lelament, els primers lectors reben una lliçó artística sobre colors, mides i indicacions de direcció. I en els temps que corren, Lionni transmet que no importen tant les diferències entre persones, però si la solidaritat, la comprensió i la convivència.

Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El petit blau i el petit groc
Text i il·lustracions de Leo Lionni
Traductores: Helena García i Natàlia López
Editorial: Kalandraka
Pàgines 48
Barcelona, 2019

https://issuu.com/kalandraka.com/docs/el-petit-blau-cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s