L’armariet de l’Amy

Ja hi tornem a ser! Hem encetat aquest nou any —el tretzè del blog— amb la mateixa il·lusió de compartir experiències, idees, anhels i desitjos de fer de la literatura infantil i juvenil un motiu de trobada, de creixement i de, seguint a Octavio Paz, entendre la literatura com un mitjà per fer crítica creadora, constructiva, del món en que vivim.

Seguirem l’aventura de compartir les nostres experiències com a docents i persones compromeses amb la lectura, oferint recursos i reflexions per entendre i gaudir de la literatura infantil.

El primer dels llibres que volem comentar és un dels que m’ha tocat en el darrer any: «L’Amy i la biblioteca secreta». En vam parlar el 22 d’octubre — https://jaumecentelles.cat/2021/10/22/els-llibres-prohibits-de-lamy-i-la-biblioteca-secreta/ — i aquests dies hem rebut un regal molt especial. La família Guilera Guerra, generosos com són, i conscients de la devoció que li tinc a aquesta novel·la, han dedicat unes quantes hores a fer realitat l’armariet de l’Amy, i a guarnir-lo adequadament.

No cal ni dir que ara se’m gira feina perquè la intenció es emplenar-lo amb els llibres prohibits que s’esmenten al relat i amb altres que he anat guardant durant molt anys.

L’armariet té llum, un compartiment secret i, de moment, ja conté els primers llibres prohibits. L’hem instal·lat en lloc principal de l’Espai i ens servirà per fer algunes converses sobre censura, autocensura i altres temes que no s’escapen de la nostra visió del món.

Els llibres prohibits de «L’Amy i la biblioteca secreta»

Si mireu la columna de la dreta veureu que hi ha un avís del Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes del País Valencià.

Té a veure amb el recurs que una Associació d’Advocats Cristians ha presentat perquè els 32 llibres que l’Ajuntament de Castelló va enviar a 11 institut de la ciutat es retirin. Son llibres de temàtica LGTBI i ara estan esperant que la justícia es pronunciï si els deixen en mans dels joves o no.

Paral·lelament a aquests fets, he acabat de llegir «l’Amy i la biblioteca secreta», una novel·la situada als Estats Units, en un col·legi on també es prohibeixen lectures.

“L’Amy i la biblioteca secreta” explica com una nena del curs de quart va a buscar el seu llibre preferit a la biblioteca escolar. Es tracta de Pippi Calcesllargues i ha estat retirat per inadequat, a instàncies una mare del Consell escolar, segons li explica la bibliotecària.

L’Amy pensa que no és just i inicia una campanya de recollida llibres prohibits que va guardant al seu armariet. És una escola americana i allà —ho veiem a les pel·lícules— cada alumne té un armariet al passadís.

El llibre planteja qui té dreta decidir què es pot llegir i què no. I, al cap i a la fi, un cop prohibit un llibre es poden prohibir més, de fet es podrien prohibit tots, per diversos motius.

Potser hagués estat més adequat que els protagonistes fossin una mica més grans perquè crec que aquesta novella i el debat posterior tindria més suc amb alumnes de la ESO.

M’agrada que els nens de la novel·la no siguin obedients del tot i es qüestionin el que passa al seu voltant.

Aquest llibre ens convida a pensar en moltes coses, no només en l’obvietat de la prohibició de llibres i qui decideix què llegeixen els nens. També ens permet debatre, a l’aula i a casa, com defensar les causes en les quals creiem o com seguir essent fidels als amics.

Es llegeix molt bé i els últims capítols són molt emocionants.

LES DADES:
Títol: L’Amy i la biblioteca secreta
Autor: Alan Gratz
Il·lustradora: Kristyna Litten
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 240
Barcelona, 2021