El dia 8 de maig ens va visitar a l’Espai Llamps i Centelles en Pere Sacot, enquadernador i restaurador, o millor dit “sastre de llibres” com es defineix al seu web.

Diu en Pere que l’enquadernació artesanal es l’art de vestir llibres, amb l’objectiu que resisteixin el pas del temps i l’ús, amb el màxim de dignitat possible. Per aquest motiu, al seu taller situat al número 51 del carrer Abat Oló, al barri de Sant Andreu (Barcelona), el podeu veure com empra una tècnica antiga, molt acurada, manual, utilitzant materials naturals i tècniques tradicionals, sempre que sigui possible, per preservar i afavorir la conservació del llibre. I el resultat és exquisit, de qualitat, perquè aconsegueix preservar la integritat de llibre i dignificar-lo per a gaudi dels bibliòfils i els no tan bibliòfils.

Si hi aneu a visitar-lo, us sorprendrà trobar unes màquines enormes, que funcionen manualment com es feia fa més de cent anys, que és l’edat que tenen. Comenta en Pere, sorneguerament, que si mai se’n va la llum, pot continuar amb una espelma i només lamenta que la ràdio deixi de funcionar.

La xerrada amb en Pere va tenir tres parts que comentem tot seguit:

La primera estona al vam dedicar a que ens expliqués quins són els enemics del llibre i com els podem combatre i ens va donar consells per aconseguir que els llibres tinguin una vida millor i més llarga.

Així vam saber que els principals enemics que acceleren el deteriorament dels llibres són la temperatura i humitat, la llum (natural i artificial), la pols i els gasos contaminants i els agents biològics.

Pel que fa a la temperatura ens va recomanar que sigui el més estable possible i al voltant d’uns vint graus. També ens va recordar que la calefacció és perjudicial per al llibre, i he de procurar que els radiadors estiguin a dos metres de la llibreria. Incís: Abans de la tertúlia vam anar a la biblioteca Tecla Sala a veure el fons històric i que ens expliques com el veia. Va insistir en que abans de restaurar els llibres seria necessari climatitzar el lloc perquè a l’estiu la temperatura puja molt i a l’hivern fa fred, degut a que l’espai on es troba queda sota teulada.

La llum també pot resultar perjudicial ja que es tracta d’una forma d’energia que quan incideix sobre un objecte, una part és reflectida per aquest, permetent-nos la seva visió, i una altra part és absorbida pel material. Com que la llum del sol o d’una font artificial no només es compon de llum visible, sinó que té altres radiacions invisibles: la ultraviolada (UV) que produeix canvis químics i la infraroja (IR) que produeix escalfament, convé protegir els llibres, sobretot del sol.

La pols i gasos contaminants també perjudiquen els llibres i per això convé netejar-los i si es possible no usar draps humits.

Els dos factors principals agents de deteriorament són els fongs i els insectes. Ens va fer gràcia quan va dir que no convé utilitzar la saliva per mullar el dit al passar les pàgines perquè això provoca bactèries i genera acidesa. Mullar el dit per passar pàgina és una pràctica molt estesa, així com doblegar el full per un cantó a manera de punt de lectura.

Altres idees que van sortir va ser l’ús o no de la cinta adhesiva (el cel·lo) per a enganxar fulls deteriorats, folrar els llibres amb plàstic, l’excés de fotocòpies, obrir el llibre no més de 180 graus, o treure els llibres del prestatge agafant-los per la part superior del llom, no tenir-los molt apretats a les prestatgeries, etc.

Ens va explicar com fer engrut amb farina i agua, tal com es feia fa un grapat d’anys per enganxar els cromos als àlbums d’animals, de cantants, de futbolistes, etc. que tots hem col·leccionat.

A la segona part ens vam centrar en les parts dels llibres i així vam conèixer curiositats al voltant de l’ús dels pergamins, de l’aparició de les celles per protegir els fulls, de l’ús de l’or, dels nervis i la seva desaparició i altres curiositats que potser no ens havien passat pe cap. Una de les preguntes que va quedar aclarida és perquè els llibres anglesos, al seu llom, tenen al llom el títol de l’obra, el nom de l’autor i el nom de l’editorial cap per avall, a diferència dels llibres que publiquem a Catalunya.

També ens va parlar dels orígens de l’enquadernació. Va dir:

– Jo tinc molt mala memòria, però crec que els primers d’enquadernar les escriptures van ser els egipcis. Amb la mateixa finalitat que tenim ara: preservar les lletres escrites. Tot i que l’enquadernació, tal com la coneixem ara, deu tenir una mica més de mil anys.

Vam acabar fent una mena de consultori on li vam mostrar alguns llibres i ens va explicar què s’hauria de fer per preservar-los.

Ens va explicar diferents maneres d’enquadernar i ens va mostrar com fer uns petits quaderns emprant una tècnica que s’anomena “a la japonesa”. Ah! I ens va regalar una d’aquestes llibretes a cadascú dels assistents.

Crec que va ser una tertúlia molt inspiradora i on vam aprendre molt d’aquest ofici que està desapareixent. A Barcelona només en queden quatre o cinc en actiu.

Vam acabar, com sempre, amb el detallet per a en Pere agraint la seva visita, la copeta de cava (que aquesta temporada serà gentilesa de “Gallina de piel”) i la fotografia de record.

A continuació, un petit vídeo amb imatges de la clandestina #13: