Veient la coberta em va venir al cap la frase que se sentia en alguna ocasió a l’escola (poques, tot s’ha de dir) quan alguna mestra enviava a un racó de l’aula on hi havia “la cadira de pensar” a algun infant que havia fet una entremaliadura. Crec que és una pràctica que ja no s’estila i s’agraeix. Sempre em va remoure que s’associés “pensar” amb càstig.
Aquest àlbum il·lustrat comença amb un nen (en Jasper, segons llegim a la contracoberta) de cara a la paret amb una forquilla i un ganivet a les mans. També té fils d’espaguetis al cap, a la cara, a l’espatlla i enganxats a la paret.
Arriba una oca i li pregunta què hi fa? I ell respon que “diuen” que s’ha portat malament. És un detall molt important perquè no diu “m’he portat malament” sinó “diuen que m’he portat malament” i aquesta precisió serà determinant al final del relat.
Després arriba un gos dàlmata que diu que s’ha portat malament i també es queda de cara a la paret, al racó de pensar. Se’l veu amb una pilona arrencada del terra i lligada a la seva corretja.
A partir d’aquí, diversos animals van arribant i es van afegint al racó. Primer un ruc, després una serp i un ant. Cadascú va explicant la seva història.
El moment més hilarant és quan arriben les gavines i no són benvingudes. Marxen i es vengen deixant caure les excrements sobre el nen i els animals. Com que és una entremaliadura, les deixen unir-se al racó.
Les il·lustracions són brillants i tenen molts detalls divertits que cal anar seguint. No us perdeu les expressions de les cares.
Cap al final, l’ant es disculpa, diu “ho sento” i marxa. La resta d’animals fan el mateix i el nen es queda sol, novament. Un final sorprenent donarà molt de joc per a la conversa.
Molt recomanable per a cicle infantil. LESDADES: Títol: El racó de pensar Autor: Pieter van den Heuvel Il·lustrador: Pieter van den Heuvel Traductora: Maria Rosich Editorial: Litera Pàgines: 40 Albuixech (València) 2025
Al nord de la província de Granada hi ha Cúllar, un poble situat en una mena d’altiplà, a prop de poblacions com Baza, Guadix, Orce i altres indrets amb els que comparteix una història molt antiga, tan antiga que es remunta al megalític.
Allà vam anar fa uns dies. El nostre objectiu: “La Cueva de los cuentos”.
La cueva és diu així perquè és, en realitat, una casa cova, com moltes de les que es troben per la zona. El seu origen, com és fàcil de suposar, prové de la necessitat d’aixoplugar-se de la pluja, del fred i de la calor, si fa no fa, com els homes primitius. En aquella zona, encara hi ha moltes famílies que viuen en coves, unes coves que han anat condicionant i que disposen d’aigua, llum, wifi i tot el necessari per sobreviure.
Em va recordar, les coves que hi havia a l’Hospitalet, al barri de Sant Josep, on vivien amics de la família. Amb el temps, les va tancar i les persones van ser enviades a Sant Boi, al barri de Las cinco rosas, a uns pisos que es van construir expressament per a ells i per a altres famílies vingudes del Somorrostro, Montjuïc, etc. Recordo que alguna vegada havíem anat a visitar-los. Gent molt humil.
A l’entrada de La Cueva de los cuentos ens esperaven l’Ana i en Diego, treballadors de la paraula, incansables integrants de Colorín Colorado, un grup que fa trenta-set anys que es dedica a l’animació cultural, a la narració i a contar contes als infants. La seva dilatada trajectòria va lligada als llocs on han viscut i on han instal·lat el seu campament base. A Cúllar van arribar fa uns cinc anys perquè abans estaven en un poble relativament proper —Serón (Almeria)— on tenien tot el material dins d’una estació de ferrocarril per on ja no passaven els trens. Li deien “La Estación de los Cuentos” i ho presentaven així:
La Estación de los Cuentos es una exposición permanente, abierta todo el año. Un pequeño museo dedicado al libro, al cuento, un homenaje a la oralidad, a la palabra; la historia del libro contada, narrada para todas las edades; un paseo entre el reino del papel y Cervantes, un sendero en un Bosque Encantado, un homenaje al gran escritor Roald Dahl, a los clásicos y en especial a Andersen, La casa de la luna; además de libros gigantes, raros, y curiosos cuentos del mundo, artilugios y creaciones poéticas. Obras de arte dedicadas al libro.
Però, ai!, durant la pandèmia, la pluja i les tempestes van malmetre el sostre i els responsables de l’edifici (ADIF i l’Ajuntament de Serón) no van tenir prou vista (o ganes, ves a saber!) d’arreglar-ho. Així que l’Ana i en Diego van haver de buscar un altre indret on instal·lar el museu que recull la feina de tota la vida dedicada a la promoció de la lectura.
D’aquella peripècia ferroviària encara conserven el material específic, un bon grapat de maletes i elements relacionats amb el fascinant món dels trens i dels viatges.
El dia que ens vam trobar, havien convidat a mestres i bibliotecàries de la zona a compartir l’experiència de conèixer la cova. Va ser una visita guiada, talment com la que fan amb els infants que arriben de tot arreu, de pobles d’Almeria, Múrcia, Alacant, Jaén, etc. Moltes escoles repeteixen any rere any. Per aquest lloc passen cada curs centenars d’infants de totes les edats.
La visita que ens van regalar és difícil d’explicar perquè les paraules no recullen prou bé les sensacions viscudes.
Sí, podem dir que traspassar la porta va ser com l’Aladí entrant a la cova dels lladres, com l’Alícia caient al pou, com la Dorothy despertant-se a Kansas o com Cernuda entrant en un poble d’Àvila, a lloms d’un ruc, recitant: “Donde habite el olvido, En los vastos jardines sin aurora; Donde yo sólo sea memoria de una piedra sepultada entre ortigas sobre la cual el viento escapa a sus insomnios”.
Sí, va ser com fer un viatge al món meravellós de la infantesa però acompanyats per l’aroma de la cal de les parets, de les llums i les ombres que es projectàvem pels racons, de les paraules del Diego que ens explicava històries de la prehistòria, ens recordava què es feia amb l’espart que vam veure pels voltants o ens mostrava objectes increïbles, mentre l’Anna, experta titellaire, donava vida als personatges que anàvem trobant per les diferents estances.
Sí, vam sentir la màgia que es produeix moments abans d’obrir un dels molts llibres gegants fets per ells, com el llibre núvol o el llibre ocell, per exemple.
Sí, vam cantar i vam recordar a Arnold Lobel, David Mc Kee, Werner Holtzwart, Enrique Morente, Federico Martín, Joan Manuel Gisbert, Carlos Cano, Roald Dahl, García Lorca, Paco de Lucía, i molts altres personatges reals o imaginaris que formen part de la nostra vida.
En acabar la visita, van ser tan amables que ens van convidar a dinar dins la cova. Va ser un moment emotiu, ple de complicitats i records compartits.
De tornada, vaig recordar un fragment de Lorca que s’escau amb el que vam viure. Deia:
Llevo las carabelas de los sueños a lo desconocido. Y tengo la amargura solitaria de no saber mi fin ni mi destino.
Una cosa que ens va sobtar i no vam entendre és com és possible que la gent del poble encara no hagi valorat prou bé la feina que fan. No ho entenc perquè veuen passar pels seus carrers autocars plens d’infants il·lusionats pel que trobaran a La Cueva de los cuentos.
Des de l’Espai Llamps i Centelles estem fent gestions per mirar de portar-los a l’Hospitalet i fer alguna sessió amb ells.
Encetem una nova temporada, la desena, amb un llibre que ens parla de les darreres setmanes de vida d’un gos i que recomanem perquè ens dona una lliçó de filosofia, d’amor a les coses que ens passen de manera quotidiana i potser, només potser, hauríem de valorar quan la vida transita sense grans daltabaixos però com la pluja fina del dia a dia: plena de coses extraordinàries dignes de ser recordades i explicades.
És un relat on un gos, anomenat Parrac, explica com ha estat la seva vida amb la família de l’Anna i el Pol, mare i fill. Són El relat està narrat en primera persona pel gos i, entremig, a cada capítol, hi ha un breu diàleg de les persones que conviuen amb ell.
En el pla literari, sembla que no passi gran cosa però passa tot. Crec que és una lectura que haurien de llegir els adults, també.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els qui participeu, fem un sorteig i regalem el llibre (gentilesa de l’editorial laGalera, en aquest cas).
La pregunta per al concurs sobre el llibre “L’extraordinària vida d’un gos a les últimes” és: Quin nom té el gos?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 14 de setembre.
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Ahir vam presentar el darrer llibre d’aquesta temporada.
Ha estat un any en que hem gaudit d’una bona selecció de lectures de tota mena. Estic content de la bona acollida que sempre em dispensa l’equip que conforma aquest programa dedicat a la criança. Gràcies al pòdcast el pot sentir moltíssima gent. També el Telegram és una bona eina per compartir opinions i proposar temes que preocupen als mestres i a les famílies.
A la foto del darrer dia estic amb l’equip del programa: la Marta Sánchez, l’Elisabet Pedrosa, la Núria Ventura i en José Luís Santiso.
El meu agraïment, també, a les persones que hi participeu al concurs. Algunes m’alegreu la vida amb la vostra fidelitat enviant les respostes cada setmana. És un estímul i una manera de dir que el programa interessa i que la secció “llibres per somiar” també fa la seva petita aportació.
El darrer llibre és una novel·la gràfica titulada Quatre ulls i explica el primer any de la Secundària d’un noi, en Rex, i tot comença a anar malament, la vergonya de veure com s’ha de menjar el dinar gratuït perquè està becat ja que la seva família té molts problemes econòmics, els seus pares estan divorciats i conviu amb la seva mare, que treballa precàriament en diferents ocupacions, així com amb el seu “padrastre” i el seu “germanastre”, amb els quals no acaba de sentir-se del tot còmode. A més, veu com tothom menys ell ha fet ja l’estirada, la necessitat de trobar la seva pròpia identitat en un mon que sembla aclaparar-lo, etc. Són massa canvis i mentre intenta encaixar-los, descobreix que necessita ulleres! El que faltava.
El final és esperançador perquè el noi entén, gràcies als consells de la seva àvia, de què va la vida i de com hem d’estar d’agraïts.
Imatges dinàmiques, que reforcen el modus vivendi dels anys 90.
I com a cada programa fem una pregunta relacionada amb la lectura i entre les persones que hi participin farem un sorteig i guanyarà el llibre que, en aquesta ocasió, és gentilesa de l’editorial Andana. La pregunta del concurs dels “Llibres per somiar” és:
Quin curs estudia el protagonista del relat?
Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 13 de juliol.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre La noguera és la Pepa Collazos. L’enhorabona!
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Arriba l’estiu i és temps de bicicletes. Encara recordo les vacances al poble, i l’any en que vaig aprendre a anar amb bicicleta. Va ser una emoció gran, després d’alguna que altra caiguda. Era una bicicleta antiga, molt antiga, amb la que el pare, de petit, anava amunt i avall als altres pobles, una bicicleta sense marxes ni pinyons i molt pesada si la comparem amb les meravelles que veiem avui.
Anys més tard vaig tornar a viure una altra emoció que segurament també haureu viscut: El moment en que els fills aprenen a anar amb bicicleta. Òndia, ets feliç però alhora veus com s’allunyen i et crea un sentiment estrany.
M’agrada anar amb bicicleta, passejar pels marges del riu Llobregat i arribar a la platja del Prat. Mentre pedales el cap va a la seva. De vegades, com la granota del conte, tens alguna caiguda però t’aixeques i tornes a pedalar.
Quan passa per les meves mans un llibre sobre bicicletes, no puc deixar de mirar-lo. És el que m’ha succeït amb aquest «Vull anar sense rodetes!», un àlbum il·lustrat per a infants de cicle infantil que ens parlar d’una granota que, amb cara trista, vol desprendre’s de les rodetes de la seva bicicleta. La granota vol ser tan hàbil com els seus veïns adults, capaços de pedalar mentre duen el diari sota el braç, transporten la cistella de la compra, reparteixen el correu o fins i tot fan acrobàcies dalt d’un monocicle. Però el primer intent de passeig sense rodetes acaba malament… o potser no.
Aquesta obra va ser finalista del XVII Premi Internacional Compostela per a Àlbum Il·lustrat. A l’editorial, destaquen que “El seu autor, Tobias Giacomazzi presenta una obra amb uns personatges animals humanitzats molt diversos: vaca, gos, coloma missatgera, saltamartí… A la senzillesa del text, que destaca per la repetició de la frase que dona títol al llibre, s’afegeixen unes il·lustracions a doble pàgina que combinen els retrats i les escenes urbanes que permeten fer gaudir dels detalls i les clicades a l’ullet humorístiques: la cigonya que travessa amb el seu bec el diari que va llegint pel carrer; les cartes que, arrossegades pel vent, es claven en les pues de l’eriçó; el ratolí que s’amaga del gat qui duu a la cua una trampa…”
Lectura recomanada per a cicle infantil.
LES DADES: Títol: Vull anar sense rodetes! Autor: Tobias Giacomazzi Il·lustrador: Tobias Giacomazzi Traductor: David Nel·lo Editorial: Kalandraka Pàgines: 28 Barcelona, 2025
Quina alegria comprovar que els títols mítics de la literatura infantil i juvenil es tornen a reeditar! A Estrella Polar han rescatat aquesta preciositat de la gran Cornelia Funke per a gaudi dels joves.
El va publicar Columna el 2003, un any de gran obres avui introbables com “Stone Fox y la carrera de trineos” potser el llibre que més nois i noies de l’Hospitalet han llegit perquè durant molts anys va ser el més valorat de “La lliga dels llibres”, la qual cosa suposava que l’any següent es tornava a proposar.
L’acció de “El senyor dels lladres” ens situa a Venècia. Dos germans, Prop, de dotze anys, i Bo, de cinc, arriben procedents d’Hamburg d’on han escapat. Després de la mort de la mare, la seva tieta els vol separar i aquest és el motiu de la fugida. Però la dona contracta un detectiu perquè els localitzi.
Els dos germans no tenen res i són acollits per uns nois que viuen sols en un cinema abandonat. La colla viurà peripècies diverses fugint del detectiu, per una part, i negociant amb objectes robats, per l’altra. El seu cap és l’Scipio, un altre noi misteriós que es fa anomenar “el senyor dels lladres”, que apareix i desapareix i del qual no saben on viu.
Un dia reben un encàrrec molt especial. Han de robar una peça d’art única i estranya, l’ala trencada que pertanyia a un cavallet de fira.
El detectiu els segueix les passes i els localitza. A partir d’aquell moment, i essent coneixedor dels motius que van obligar els germans a fugir, el detectiu farà tot el possible per ajudar-los.
La situació es complica amb l’aparició del comte, el comprador de l’ala del cavallet misteriós. Un seguit de descobertes i d’intrigues conduiran els nois a una illa secreta on finalment trobaran el cavallet sense ala i on viuran una experiència màgica.
El senyor dels lladres té 54 capítols i més de 400 pàgines. Els lectors hauran de menester unes quantes estones per llegir la novel·la i potser apareixen algunes dificultats a l’hora de recordar el fil argumental.
Per ajudar-los a sintetitzar la història vam proposar una activitat per a després de la lectura, perquè, per una banda, hi ha la trama que gira al voltant de la investigació que porta a terme un detectiu per mirar de localitzar els dos germans, i de l’altra en els esforços de la colla de nens per trobar i robar la peça màgica, l’ala d’un cavallet misteriós. A més, hi ha les relacions entre els nois de la colla i les relacions amb els personatges adults que apareixen i que són part important de l’aventura. Tot plegat pot resultar un xic complicat.
L’activitat, pensada per a després de la lectura, és un joc d’encadenar els fets cronològicament.
Reunirem l’alumnat que ha llegit la novel·la i els plantejarem una acció que va encaminada a presentar fragments significatius del llibre que s’hauran d’ordenar. És una activitat que es pot fer en grup. Es lliura a cada alumne, aleatòriament, una o més targetes amb paràgrafs importants i destacats de la narració.
Exemplifiquem-ho: Suposem un grup d’ics alumnes, asseguts en cercle.
El primer llegeix la seva targeta. Es tracta de situar el punt en el qual passa l’acció. A continuació, el segon alumne, llegeix, en veu alta, a la resta de companys el fragment que li ha tocat i es decideix, entre tots, si aquest segon fragment va abans o després del primer. Si es considera que va abans, es canvien de lloc. El tercer alumne llegeix, al seu torn, la targeta adjudicada i es procedeix com anteriorment. S’asseurà on es cregui que cronològicament es situaria segons els fets narrats. Es continua amb la resta d’alumnat, de manera que al final hauran d’estar tots asseguts segons l’ordre narratiu. Es fa una segona lectura de comprovació.
Variable: Cas que siguin un grup poc nombrós i que cadascú tingui diverses targetes, es pot procedir a anar-les ordenant sobre la taula sense necessitat de moure’s de les cadires.
Podeu preparar els 28 fragments més significatius, i si els numereu pel darrera, amb símbols o lletres de l’alfabet ciríl·lic, us servirà de comprovant i us facilitarà la feina.
Les targetes que vam elaborar segueixen l’ordre següent:
FRAGMENT 1 (Ë): Víctor – pàgina 12. FRAGMENT 2 (Ω): Pròsper i Bo – pàgina 19. FRAGMENT 3 (Ҕ): Stella – pàgina 27. FRAGMENT 4 (ѓ): El senyor dels lladres – pàgina 36. FRAGMENT 5 (є): Barbarossa – pàgina 43. FRAGMENT 6 (ѕ): L’encàrrec – pàgina 48. FRAGMENT 7 (і): Encontre amb en Víctor – pàgina 58. FRAGMENT 8 (ї): Accepten l’encàrrec – pàgina 79. FRAGMENT 9 (ј): L’entrevista a la basílica – pàgina 89. FRAGMENT 10 (љ): Bo parla amb el detectiu – pàgina 99. FRAGMENT 11 (њ): Víctor els persegueix – pàgina 115. FRAGMENT 12 (ћ): Llegeixen l’encàrrec – pàgina 117. FRAGMENT 13 (ќ): Víctor troba l’amagatall – pàgina 124. FRAGMENT 14 (џ): Víctor descobreix el senyor dels lladres – pàgina 129. FRAGMENT 15 (А): Scipio els fa marxar del cinema – pàgina 136. FRAGMENT 16 (Б): Tanquen Víctor a l’Stella – pàgina 145. FRAGMENT 17 (В): Víctor els diu on viu Scipio – pàgina 177. FRAGMENT 18 (Г): Troben a Scipio – pàgina 180. FRAGMENT 19 (Д): El robatori – pàgina 199. FRAGMENT 20 (Ж): L’ala dels cavallets de fira – pàgines 203-204. FRAGMENT 21 (З): Porten l’ala al comte – pàgina 220. FRAGMENT 22 (Л): L’ala i el comte – pàgina 239. FRAGMENT 23 (Ф): Bo i Vespa desapareixen – pàgina 263. FRAGMENT 24 (Ш): Troben a en Bo – pàgina 285. FRAGMENT 25 (Ъ): Els cavallets – pàgina 321. FRAGMENT 26 (Ю): Barbarossa troba els cavallets – pàgina 329. FRAGMENT 27 (Ґ): Barbarossa marxa – pàgina 384. FRAGMENT 28 (ΰ): El final – pàgina 396.
Ahir, a L’ofici d’educar vam presentar aquest llibre, continuació de l’anterior, el magnífic “101 dites il·lustrades per a tothom”. Segueix i amplia amb noves locucions, frases fetes i refranys que val la pena recordar i, sobretot, fer-ne ús de forma habitual.
M’ha semblat molt útil, especialment en aquests temps que es parla molt del retrocés de l’ús del català. Són dites divertides, amb un joc de doble significat, i segur que moltes les heu emprat en més d’una ocasió. He reconegut algunes que ma mare deia sovint, relacionades amb la seva feina de cosidora (posar fil a l’agulla, embolicar la troca) i altres per demanar-me que em posés tranquil com “fas més voltes que el 29”, aquesta ja desapareguda i substituïda per altres més actuals com “dones més voltes que un ventilador”, per exemple.
En temps que sembla que és més elegant i modern anomenar les coses amb expressions angleses, és bo recordar que en català tenim expressions i paraules per definir-ho tot, o gairebé tot. No cal dir “Tote bag” quan sempre hem dit “bossa de roba”.
El llibre té una mida ideal per portar-lo a la butxaca i, a l’escola o a casa, llegir-ne una o dues cada dia i conèixer el seu origen i el seu significat.
Algunes us seran desconegudes però la majoria segur que les dieu. Coneixeu “parlar pels colzes”, “fer dissabte, “cremar-se les celles” o “posar els punts sobre les is”? Sabeu el significat? Sabeu d’on venen? Aquest “102 dites il·lustrades per a tothom” us il·luminarà.
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants el sortegem, en aquest cas gentilesa de l’editorial Cossetània.
La pregunta per al concurs sobre el llibre “102 dites il·lustrades per a tothom” és:
Què vol dir la frase feta “afluixar la mosca”?
Podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 25 de maig.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre «El salt de la granota» és la Loida Sánchez. L’enhorabona!
La darrera col·laboració amb docents.cat ha estat per parlar de migracions, una realitat que vivim a les escoles des de fa uns quants cursos: matrícula viva, alumnes que aterren a l’aula i no coneixen l’idioma, uns altres costums, una altra religió, un altre idioma.
La literatura ens ajuda a entendre com va aquests procès d’adaptació, les dficultats amb que es troben els infants i els familiars, com fer l’encaix perquè tot flueixi correctamente, etc.
En aquesta càpsula presentem llibres adequats per a les diferents etapes educatives: Infantil, primària i secundària.
La Nati Bergadà ha organitzat una comunitat de mestres, professors i especialistes en tot allò que té a veure amb l’educació. Actualment, hi col·laboren activament més de 30 persones i el grup de Telegram, format per més de 800 docents, cada dia va creixent.
Tot el material està ben distribuït en el web https://docents.cat/ i a disposició dels més de 980 membres de la comunitat, previ pagament d’una quota que compensa les hores i hores de feina.
He col·laborat oferint dues masterclass sobre biblioteca escolar i de tant en tant presento unes càpsules d‘uns trenta minuts aproximadament per recomanar lectures sobre temes concrets.
La penúltima és un recurs on explico la importància de parlar amb els infants i joves sobre la igualtat de gènere a l’escola.
La igualtat de gènere és un dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), de moment aquest objectiu no l’hem assolit, però eines i llibres que ens poden ajudar a visibilitat la lluita per la igualtat n’hi ha molts i molts bon. A la càpsula n’explico uns quants.
Podeu veure una petita mostra de quatre minuts, a continuació:
Diumenge passat, vam presentar “El salt de la granota” a “L’ofici d’educar”, un llibre de Teresa Franquesa que publica l’editorial Combel. Aquesta història ajudarà nens i nenes a partir d’onze anys a entendre per què està pujant la temperatura de la Terra i què podem fer per revertir aquesta situació.
Igual que passa amb les granotes, que han de fugir de l’aigua quan noten que la temperatura augmenta, a l’espècie humana li podria passar el mateix si no hi fem res. En aquest llibre trobareu mil i una idees per ajudar a salvar el planeta.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants en sortegem, un gentilesa de l’editorial. En aquest cas, més que una pregunta us demanem que digueu una acció per fer front al canvi climàtic.
La invitació a la lectura 