Un profitós i literari cap de setmana al Món Llibre

He estat gaudint de nombroses activitats al «Món llibre» i he pogut saludar a moltes persones implicades amb la literatura infantil i juvenil. Allò que m’ha sorprès és veure tantíssima canalla petita, de menys de vuit anys, i moltes famílies amb cotxets gaudint de les narracions de contes i dels espectacles gratuïts tan bonics i suggerents.
De les activitats que he viscut en ressenyo un parell que m’han fet especialment feliç: La presentació d’un poemari i una narració de contes on m’han convidat a participar.

Vull ser lliure

A ma casa no hi ha panys,
No hi ha portes ni parets.
Tot aquell que hi vulga entrar
Només cal que encenga un vers.

Las banderes a ma casa
Són draps xops de llibertat.
Són la nostra roba estesa
Onejant sobre el terrat…

Així comença un dels poemes de «Vull ser lliure», el darrer llibre de l’Andreu Galán que es va presentar dissabte 6 d’abril. L’Andreu, com sempre, va estar brillant: Cantant, recitant, dramatitzant i fent-nos riure i pensar.
«Vull ser lliure» conté dinou poemes de temàtica variada però que comparteixen l’estimació per les paraules, els sons i les rimes a que ens té acostumats l’autor.
Si l’anterior «Qui no sap riure no sap viure» va ser mereixedor d’elogis i de diversos premis (insòlit dins el món de la literatura infantil que es reconegui la vàlua d’un poemari) aquest crec que també serà un llibre celebrat a les escoles i entre els alumnes.
Hi ha un poema que m’ha agradat especialment («De franc») que acaba amb una frase molt bonica:

El que ens mou i ens porta a viure
és de franc, no costa res.
Sols allò que és fet de vida
no ho embruten els diners.

LES DADES
Títol: Vull ser lliure
Autor: Andreu Galán
Il·lustrador: Morad Abselam
Editorial: Andana
Col·lecció: Vagó de versos, 16
58 pàgines
ISBN: 9788417497279
València, 2019

 

Amb l’Andreu

La iaia no és la mateixa

Un conte de la María José Orobitg que finalment s’ha traduït al català. És un llibre que es va publicar en castellà, a Xile, fa quatre anys.
Narra les peripècies d’una nena que va a passar els estius a un poblet de platja on hi viu la seva àvia. El llibre té tres parts diferenciades. La primera, narra la joia dels dies compartits jugant, cantant i nedant a la platja. La segona, quan l’àvia comença a patir oblits, i la tercera quan decideixen portar-la a casa de la família, a ciutat. Un llibre per tractar l’envelliment i el pas del temps.

LES DADES:

Títol: La iaia no és la mateixa
Autora: Maria José Orobitg
Il·lustrador: Carles Ballesteros
Editorial: Tierra Trivium
42 pàgines
ISBN: 9788494937262
Madrid, 2018

Amb la Maria José

 

Una platja, dos nens i un viatge “Sota les onades”

Quan les imatges parlen, sobren les paraules. És moment de somiar, de deixar-se endur i abocar la nostra pròpia interpretació. Cadascú de nosaltres veiem i/o imaginem què està passant, què ens estan dient els personatges. És fantàstic.
Hi ha llibres que quan els mires hi veus una intenció. Els deixes descansar, els tornes a mirar i apareix un detall que no havies vist. Més tard, en una tercera lectura, descobreixes que el missatge va més enllà del que estàs veient. Finalment, booom!, el cervell t’esclata perquè quan el mostres als infants, fan aportacions que ni havies sospitat.
No voldria desvetllar gaire més d’aquest llibre, només que Sota els onades m’ha semblat un exercici preciós i un exemple del que entenem per literatura valenta, amb contingut, amb missatge, i sobretot amb unes imatges boniques de debò que ens reconcilien amb la vida i ens alegren el dia.
El treball d’en Salomó és digne d’estudi. Les perspectives, els punt de vista, el tractament de l’espai dreta-esquerra, els colors aquarel·lats que ens transporten a una platja, tot està molt ben triat.

L’argument es basa en un encontre de dos infants, un dia de calor, dins de l’aigua i del que allà succeeix.
Tant de bo aquesta lectura arribi a les biblioteques escolars.
Només hi ha un detall que no acabo d’entendre i és la proliferació de llibres per a infants sobre el mar (sobre sirenes, especialment) que s’estan publicant o que passen per les meves mans. Potser és una moda i no m’he assabentat…

Al web de Flamboyant podem llegir:
En l’aparent senzillesa d’una trobada al mar sorgeix el conflicte interior en cada un dels personatges. La vergonya, la por, el rebuig… Per resoldre-ho només es pot fer una cosa: anar a les profunditats, buscar els tresors amagats, obrir bé els ulls i mirar atentament. Potser així descobrirem de què som realment capaços, com de meravellosa és la vida i què és realment important.
Una història íntima i emotiva que amaga moltes lectures i transporta a nens i adults a afrontar els conflictes interiors amb amor i confiança.

LES DADES:
Títol: Sota les onades
Autora: Meritxell Martí
Il·lustrador: Xavier Salomó
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 76
ISBN: 978-84-17749-05-7
Format: 29,1 x 24 cm
Barcelona, febrer de 2019

Kathrin Schärer, la il·lustradora del mes (març 2019)

A la literatura infantil hi ha parelles d’artistes que comparteixen projectes durant molts anys. El cas més conegut és el de l’Axel Scheffler i la Julia Donaldson, però hi ha una altre equip molt potent que ja ha publicat 15 o 16 llibres, alguns d’ells espectaculars. Parlo de la il·lustradora Kathrin Schärer que fa tàndem amb en Lorenz Pauli, dos suïssos ben avinguts.

La Kathrin Schärer, nascuda el 1969, sabia quina era la seva vocació i per això va estudiar i treballar de professora de dibuix a Basilea. Després es va decantar pels àlbums il·lustrats i va dissenyar els seus propis llibres, a més de treballar amb Lorenz Pauli. El més conegut és «Johanna al tren», una llibre molts comentat i elogiat en el seu moment. La Kathrin ha estat nominada al Premi Andersen i al Premi Astrid-Lindgren, els dos premis internacionals més importants en el sector de llibres infantils i juvenils.

Johanna al tren va ser escrit el 2009 i explica com es fa una història sobre el paper. És genial perquè al centre situa un tren amb una porqueta que viatja i que intervé una i altra vegada en la creació del text i les imatges. Comença amb unes mans (les de l’autora) preparades per dibuixar, damunt d’un full en blanc (un ful en blanc que ja és famós i mític en la literatura infantil). A la taula, una pila d’estris de dibuix i pintura, llapis, bolígrafs, cúters, altres llibres (tres, d’autors suïssos, en concret) i a mesura que anem passant pàgines veiem com la porqueta va dient què cal fer i com.

Veieu com explica el seu procés creatiu amb Johanna al tren:
http://kathrinschaerer.ch/fragen-antworten

La majoria de llibres d’aquest parell d’artistes que han estat traduïts al català o al castellà son contes d’animals, a l’estil de les rondalles tradicionals, i amb un missatge força explícit. Els dibuixos de la Kathrin són molt naturalistes i expressius. Hi podem veure cérvols, conills, vaques, porcs, granotes i, sobretot, ratolins.

Els ratolins, segons la Kathrin, són bones figures per dibuixar perquè porten als infants a una identificació directa. El ratolí és un animal petit que sovint s’imposa als més grans i els dibuixa com si fossin nens amb dues potes petites com mans, entremaliats, divertits, expressius. Fixeu-vos en com els pentina, com els fa arrossegar les cues, les orelles caigudes.

La tècnica que empra és clàssica. Primer dibuixa i després acoloreix amb llapis de colors. Més tard amb el cúter retalla les imatges i fa com una mena de collage i els enganxa sovint amb paper marró perquè diu que ofereix més calidesa.

Altres llibres que podeu trobar d’aquesta il·lustradora són:

QUE SÍ! QUE NO!

Mentre juguen l’ós, la guineu i el teixó, tenen un accident i això els porta a discutir sobre qui i com han succeir realment les coses. El fet és el mateix, els testimonis són tres. Cada un té una versió diferent, fins que arriba l’esquirol i diu que sap com va passar l’accident. Un conte intel·ligent sobre l’amistat, la veritat i la tolerància.

Dolent, un llibre que ja vam recomanar en aquest blog.

I darrerament, s’ha publicar Rigo i Roc, un llibre que ens explica que “El Roc es va asseure a la pota del Rigo, els peus no li tocaven a terra. —Imagina’t que fessin un llibre sobre nosaltres! —va dir el Roc, assegut a la pota del lleopard i balancejant els peus. El Rigo va somriure: —Ai, Roc, un llibre sobre un lleopard i un ratolí… no se’l creuria ningú. A més a més, la nostra amistat és tan viva i càlida, tan gran, tan immensa… que no hi cap, en un llibre!”

Una visita al web de l’autora us aportarà més informació gràfica: http://kathrinschaerer.ch/

 

Mariona Cabassa, la il·lustradora del mes (febrer 2019)

Quan pregunto als il·lustradors i persones relacionades amb el món dels llibres infantils que conec a quins col·legues admiren, un dels noms que es repeteixen és el de la Mariona Cabassa.
A la Viquipèdia llegim que «Mariona Cabassa és una il·lustradora catalana. Va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona, a l’École supérieure des arts décoratifs d’Estrasburg i a l’École supérieure d’art et de design Marseille-Méditerranée»
Segons ella mateixa explica al web http://theinvisiblecircle.com/ «vaig néixer el 1977, em passejo molt, tinc fotos de tot, viatjo, soc una artista del tatuatge, cuso, pinto, visc a Barcelona, escolto música tot el temps, soc mare, m’agraden la soledat, els espais amplis, petits grups de gent i el bon vi, vesteixo principalment de negre i, de vegades, amb vestits florits, necessito grans finestres i llum natural, m’agraden les galetes i el cafè,…
El que realment em fascina, tanmateix, és treballar amb la llum i el color i el poder de provocar, en el lector/espectador, sentiments i emocions diferents i múltiples, més enllà de les formes dibuixades i la narració escrita de les paraules i il·lustracions mateixes»

Dels llibres que ha publicat (moltíssims) els tres que més m’agraden són:
El dia d’anar i venir on ens mostra una paleta de colors molt vius que permet entendre el que és la poètica visual. Les imatges tenen força detalls i molt de ritme.
Històries de Nasrudin on es mostren uns colors brillants, llampants, exuberants.
Conte per contar mentre es menja un ou ferrat, un títol clàssic que crec que ja està descatalogat però que si el trobeu a la biblioteca podreu gaudir d’una història ben curiosa.

Us deixo una selecció d’imatges fetes per la Mariona Cabassa.

Aquestes imatges i moltes més les trobareu al web de l’autora. Val la pena donar-hi una ullada.

«El cotxe mai substituirà al cavall» i altres exemples d’inferències

Els mestres tenim referents pedagògics, cadascú els nostres. Alguns ens sentim identificats amb la gramàtica generativa de Chomsky, d’altres són fidels a les pràctiques del text lliure freinetià, al material manipulatiu de Maria Montessori, etc. Seguim les conferències de mestres com en Ken Robinson, David Bueno o César Bona perquè necessitem referents que hagin reflexionat una mica més que nosaltres.

Un dels personatges que més admiro és en Juan Cruz Ripoll i el seu web «comprensión lectora basada en evidencias» m’ha ajudat moltíssim per entendre com funciona la lectura. Ara, he llegit el seu darrer treball «Profe, eso no lo pone», on segueix explicant la importància de comprendre com funcionen les inferències en els textos escrits i ho fa d’una manera molt didàctica.

A la contraportada del llibre podem llegir:
Sabemos que la lectura es un proceso interactivo en el que el lector recibe información del texto mientras que él aporta sus conocimientos. Estos conocimientos sobre el lenguaje, sobre las cosas, las personas y sobre los propios textos ayudan a saber de qué o de quién se habla en cada momento, a relacionar ideas aparentemente inconexas, a anticipar información, a dar un sentido global a la lectura y a enriquecerla con detalles. Llamamos inferencias a toda esa información que no aparece de forma explícita en el texto y que aportan los lectores. Los modelos de comprensión lectora y la investigación psicolingüística ya han puesto de manifiesto que estas inferencias son una clave de la comprensión lectora. Sin embargo, la enseñanza de la comprensión inferencial aún está poco desarrollada.
Para ayudar a solucionar esa carencia, este libro ha reunido a Thomas Edison, a Nikola Tesla, a Mark Twain y a otros personajes que convivieron con ellos entre el siglo XIX y el siglo XX. Con su ayuda, el autor nos va a exponer qué son las inferencias, qué tipos de inferencias hay, cómo se desarrolla la habilidad inferencial y, sobre todo, qué estrategias y actividades han mostrado ser útiles para enseñar a construir inferencias. Tras el aire informal y hasta gamberro de este libro se esconde una revisión extensa y fundamentada de la didáctica de la comprensión inferencial.

Al seu web, Juan Cruz Ripoll, explica com va gestar aquesta obra i ens ofereix, amb la generositat que el caracteritza, l’embrió del que va ser després «Profe, eso no lo pone».
El podeu llegir clicant AQUÍ
Recomano que estigueu atents per si mai teniu l’oportunitat d’assistir a una de les seves conferències. No us defraudarà. I també li podreu preguntar qui va dir la frase referida al cotxe i al cavall que encapçala aquesta entrada.

Tota la informació la podeu trobar al seu web: https://clbe.wordpress.com/

Amb la F de Flamboyant

He visitat les oficines de l’editorial Flamboyant a Barcelona, una editorial independent que forma part del col·lectiu «àlbum Barcelona».
Conèixer les persones que hi al darrera de cada llibre ens ajuda a entendre millor com és de costós i complicat editar un àlbum il·lustrat. I no parlo de l’autor i l’il·lustrador només, perquè intervenen altres persones (edició, correcció, maquetació, traducció, impressió, màrqueting, distribució, promoció, administració, llibreria, etc.)
Flamboyant va començar a editar l’any 2009 amb la intenció de fer llibres bonics. I ho han aconseguit. En un inici només hi treballaven l’Eva Jiménez i la Patricia Martín però actualment formen l’equip cinc persones més: la Paula Esparraguera, la Julieta Cánepa, la Marina Huguet, la Cristina Fernández i la Montserrat López, senyal de com ha anat creixent el negoci.
A Flamboyant, cada llibre és singular i no mantenen cap col·lecció. Bé, sí que hi ha alguns llibres de coneixements que formen sèries, però en són els mínims.
El dia de la visita, em va atendre la Cristina i em va mostrar les darreres novetats i els propers projectes que tenen entre mans. Va ser molt amable i vaig poder copsar un equip de treball que s’esforça en cuidar tots els detalls per fer de cada llibre un objecte formidable. De fet, és la filosofia que transmeten i que podem llegir al seu web:
«… creiem en la força transformadora de la lectura, dels textos i de les imatges. Llegir des de ben petits ens ajuda a portar una vida més rica, a ser persones més creatives i empàtiques, així com a desenvolupar-nos intel·lectual i humanament. A més, no cal oblidar que, quan un nen llegeix en companyia d’un adult, potencia els seus vincles afectius.»
Al seu catàleg tenen llibres atractius. Si n’hagués de destacar cinc, triaria:

Inventores i els seus invents
Aitziber Lopez / Luciano Lozano
T’has fixat en tots els objectes, les màquines i els mobles que tens al voltant? Tots han estat inventats per algú. I n’hi ha molts que van ser ideats per dones que volien millorar el món. És impossible parlar de tots els invents i de totes les inventores, però aquí hi ha una selecció bonica i divertida.

Groc i rodó
Muriel Villanueva / Ferran Orta
Han arribat les vacances i toca marxar de colònies. Però ell no en té gens de ganes. Té un secret groc i rodó que cada nit se li apareix al llençol i que no vol compartir. Quin serà aquest molest secret? Aconseguirà alliberar-se’n i gaudir de les colònies? Un àlbum que ens enfronta a les pròpies pors i ens convida a superar-les.

Comptant lleons
Katie Cotton / Stephen Walton
Unes il·lustracions enormes, evocadores, en blanc i negre i a tota pàgina, que representen des d’un lleó regi fins a deu zebres impressionants, permeten els lectors veure molt de prop les criatures més indòmites de la naturalesa. Uns textos poètics, complementats amb informació molt clara, ens descobreixen com viuen i sobreviuen a la Terra els animals en perill d’extinció.

El Sr. Rondó i el malentès al zoo
Kevin Waldron
El Sr. Rondó comença malament el dia: per error, es posa la jaqueta del seu fill i fa la ronda al zoo tot airejant les seves inseguretats. «Estàs gras!», es diu, i també: «No agrades a ningú.» Sense que ell ho sàpiga, els animals es pensen que parla d’ells! Una història divertida, original i amb unes il·lustracions meravelloses.

Curiosity, un llibre que ja havíem referenciat en aquest blog, el mes de desembre:
https://jaumecentelles.cat/2018/12/14/passejant-per-mart-de-la-ma-del-robot-curiosity/

Al web de Flamboyant podem llegir:
«… creiem en la força transformadora de la lectura, dels textos i de les imatges. Llegir des de ben petits ens ajuda a portar una vida més rica, a ser persones més creatives i empàtiques, així com a desenvolupar-nos intel·lectual i humanament. A més, no cal oblidar que, quan un nen llegeix en companyia d’un adult, potencia els seus vincles afectius.»

Amb la Cristina

Eric Puybaret, l’il·lustrador del mes (gener 2019)

En temps d’ordinadors, escàners i altres enginys que faciliten molt la vida als il·lustradors, sobta trobar artistes que pinten sobre tela i es prenen el seu temps en oferir-nos imatges meravelloses que són més a prop de la màgia que de l’art.
Un d’aquests artistes és el francès Eric Puybaret.
En Puybaret va néixer el 1976 a Vichy i va estudiar a l’Escola Nacional d’Arts Decoratives de París, on s’especialitzà en il·lustració.
El 1999, va guanyar el Festival del Llibre Infantil de Bolonya.
El primer llibre que vaig veure il·lustrat per ell va ser “Paf, el drac màgic” del que s’han venut més d’un milió de còpies arreu del món, i em va sorprendre la seva línia clara i definida. També com tractava els enquadraments i la paleta de colors pastels suaus.

No hi ha gaires llibres d’ell traduïts al català però si podeu fer-li una ullada als següents, segur que us agraden i podreu veure tota la poètica que desprenen els seus dibuixos.

El El follet dels somnis – 7 contes per anar a dormir
Autor: Andersen
Edicions Baula
No hi ha ningú al món capaç d’explicar els contes com ho fa el follet Tancaülls. A la nit, quan els infants dormen, l’Ole Tancaülls els duu al país dels somnis, allà on els ratolins es casen i on cada dissabte s’enllustren els estels.
Set contes breus de H. C. Andersen il·lustrats a bolígraf.

Alicia al Pais de les Meravelles.
Autor: Carroll, Lewis
Ediciones Jaguar
El clàssic de Carroll que ens explica què li succeix a la nena quan creua el cau del conill.

La Bella Dorment del Bosc
Autor: Fondacci, Élodie
Edicions Baula
Hi havia una vegada un regne que es deia el regne de les Mil Torres. Precisament perquè el rei i la reina que hi regnaven vivien en un castell que tenia mil torres. Era un castell magnífic, però el rei i la reina estaven molt tristos…

El Trencanous
Autor: Hoffman, Ernst Theodor Wilhelm
Edicions Baula
La Marie ha rebut un regal que supera els límits de la imaginació : un trencanous de fusta que pren vida de nit i s’enfronta a un inquietant exèrcit de ratolins. Deu ser un somni o realment les joguines es desperten quan dorm?

Semillas de cabañas
Lechermeier, Philippe
Editorial Luis Vives
A través d’aquest original quadern de viatge, acompanyarem l’explorador en un meravellós recorregut per tot el món. Descobrirem l’existència de les sorprenents i variades cabanes que neixen de llavors. Els textos són plens d’enginy i divertits.

Los islotes de pedestal
Autor: Puybaret, Eric
Editorial Luis Vives (Edelvives)
En els confins dels oceans ha un arxipèlag fabulós: el país dels mags. Uns científics, el mestre Azarias, Turpino i Pablo, exploren sense descans terres desconegudes. La seva missió és escriure el gran catàleg de mags. En aquest primer viatge descobriran els illots de Pedestal, assolats per una guerra incessant.

El gran mago de Plantagás
Puybaret, Eric
Editorial Luis Vives (Edelvives)
Segon viatge que continua les periècies de “los islotes de pedestal”. En aquestes terres trobaran el gran mag que pateix una rara malaltia.

Los zancos rojos
Puybaret, Eric
Editorial Luis Vives (Edelvives)
Hi ha una ciutat construïda en l’aigua on els habitants es mouen amb xanques. El seu nom és Marespuma.
En Leopoldo, que té les xanques més llargues, camina per sobre de tots els habitants, amb el cap sempre als núvols. Però la Gran Festa de l’hivern és a prop i només l’ajuda d’en Leopoldo farà possible la celebració.

I si el voleu veure pintant, cliqueu a l’enllaç següent…

https://www.francetvinfo.fr/culture/video-livre-pour-enfant-a-la-rencontre-d-un-illustrateur-a-l-ancienne_755249.html