Berenar i llibres. Sant Jordi 2020

Deia Federico García Lorca que “sens dubte, els avenços socials i les revolucions es fan amb els llibres“.

Per continuar avançant, el proper dimarts presentaré les recomanacions lectores d’aquest Sant Jordi. Enguany serà via Instagram gràcies a l’oferiment i la possibilitat de difusió que m’ofereix l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Els estic molt agraït.

Comentaré alguns llibres del tríptic i espero que passem una estona agradable. Si voleu fer-hi una ullada, us comparteixo la meva selecció. És personal i els criteris, això ja ho sabeu, no sempre són coincidents amb d’altres tries. Al final, us podeu descarregar el pdf sencer.

Cicle Infantil

El mur al mig del llibre
Jon Agee. La casita roja

Bill i Janet
Julia Donaldson. Bruíxola

Una carrera épica
Marie Dorléans. Astronave

Petra
Marianna Coppo. Joventut

La Poko i el timbal
Matthew Foresythe. Andana

Pastís de pastanaga
Lucía Serrano. La Galera

El petit pelut
Céline Fraipont. Base

La meva casa al bosc
Laëtitia Bourget. Libros del zorro rojo

Un paseo en barca y otras historias
Sergio Ruzzier. Liana

La màquina de les abraçades
Scott Campbell. Andana

Cicle Inicial
Mientras tu duermes
Mariana Ruiz Johnson. Kalandraka

El conill i la moto
Kate Hoefler. Flamboyant

Nusos
Xavier Blanch. Baula

La fiesta de los pájaros
Alice Lima de Faria. BFE

Pèl i plomes
Lorenz Pauli. Takatuka

Rady, el gat infermer
Satolino Fuchigami. Blackie Books

Una batalla interminable
Maria Pagès. SD edicions

L’Oliver Button és una nena
Tomie de Paola. Kalandraka

El encargo
Claudia Rueda. Océano Travesía.

El rei que va ficar les seues filles en tres gerres
Carles Cano. Edebé

Cicle Mitjà

La mare i el mar
Heeyoung Ko. Principal dels Llibres

El venedor de felicitat
Davide Cali. Libros del zorro rojo

Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir)
Tony Amago. Animallibres

Un cocodril sota el llit
Mariasun Landa. La Galera

Faules d’Isop
Elli Woollard. Blackie Books

Te llamaré papà
Can Ran. Siruela

El carnaval dels animals
Elisabetta Garilli. Combel

La bandera de l’Amàlia
Nono Granero. Ekaré

Gos blau
Nadja. Corimbo

El primer cas
Ulf Nilsson. Viena

Cicle Superior

Ningú com jo
Ignacio Chao. Kalandraka

Tan sols viure
Sara Montesinos. Pagès

Poca broma amb l’escola!
Ester Farran. Ed. del Pirata

La crònica d’Ivo Cukar
David Nel·lo. Edebé

Un indi com tu i com jo
Erna Sassen. Takatuka

Si’ahl/Ted Perry: Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble. Akiara books

La noia ocell
Sandy Stark-McGuinnis. Blackie books

Playlist. Rebels i revolucionaris de la música.
James Rhodes. Fanbooks

Quin joc més bèstia
Jaquim Carbó. Comanegra

Instrucciones para convertirse en pirata
Erika Zepeda. SM

El pdf el trobareu clicant aquí

Eva Sánchez, la il·lustradora del mes (febrer 2020)

Quedem al davant la biblioteca Bonnemaison de Barcelona. Arriba amb un somriure que m’alegra un dia que estava essent fred, un d’aquells dies grisos que, de tant en tant, ens emplenen de cabòries. Conec el treball de l’Eva des que vaig llegir «El poltre de la Lluna», una llegenda dels Pirineus que va recrear l’Ester Farran per a l’editorial Salòria. D’això ja fa uns quants anys.
També me n’havia parlat l’Imma Palahí, en un dels viatges amb tren, camí de Lleida. L’Imma va treure la «tablet» i ens va mostrar alguns dibuixos fets a llapis. Després en va lloar el traç i la imaginació desbordant de l’Eva. Recordo que, capcota, va afegir que ella mai aconseguiria dibuixar tan bé. Vam riure.
I bé, després he anat trobant els seus dibuixos i les seves aquarel·les en diverses publicacions. Em va impressionar «L’espera» i em va recordar una tendència recent a antropoformitzar els personatges (ho vam comentar AQUÍ, recordeu?)

Davant de la Bonnemaison hi ha una cafeteria que està prou bé. Vam entrar a conversar-nos un cafè i em va explicar els seus projectes i les seves il·lusions. Li vaig contar alguna anècdota de Kabul (no es pot explicar) i vam comentar el seu darrer treball «Ningú com jo».
M’agraden els seus esbossos a llapis i especialment el seu traç amb les aquarel·les amb tants detalls i evocacions d’espais onírics i boirosos que enamoren. Apunteu el nom perquè fa treballs bonics. I més que en farà!


Al seu web, acabat d’estrenar, podeu llegir que l’Eva és una il·lustradora freelance que viu a La Garriga. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i després es va centrar en la il·lustració a l’Escola Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona.

Va ser seleccionada per participar en el Catàleg Il·lustració IV Iberoamericà, i ha guanyat diversos premis aquí i a d’altres països com Itàlia.
Alguns dels seus àlbums publicats en català o castellà que podeu trobar a les llibreries o biblioteques són:
Dip. Más allá de la oscuridad, publicat amb Edelvives.
L’espera, publicat per Thule.
El poltre de la lluna i El trinxat no porta carbassa tots dos publicats per edicions Salòria.
Ningú com jo, publicat per Kalandraka.
El burrito que quería aprender a leer publicat amb Degomagom.

L’Eva Sánchez forma part d’una promoció de joves il·lustradors que estan super ben preparats com en Sebastià Serra, la Laura Borràs, l’Anna Aparicio i alguns altres que ens fan veure el futur dels artistes de casa nostra amb optimisme.

Visiteu el seu web, si voleu conèixer els seus treballs:  http://www.evasanchez.cat/

«Barbiana», una bona revista sobre el món de la criança

Una revista digital que es presenta com a «l’educació que ens inspira» fa venir ganes de seguir llegint i, ara mateix, passades uns pocs mesos de la seva aparició, té un aspecte formidable.
Al darrere hi ha l’Associació Arae, entitat sense ànim de lucre formada per professionals de l’educació i la teràpia, amb el suport de professionals de la comunicació i entronca, pel que he pogut intuir amb una pedagogia a temps complet, unida a la idea de transformar la societat per transformar el món.

No és estrany, doncs, trobar un excel·lent article amb les opinions de l’André Stern, autor de «Yo no fui a la escuela», a qui vaig poder sentir dissabte passat a Valls, organitzat per les companyes del MEAC (Moviment Educatiu de l’Alt Camp) i que ens va sacsejar els fonaments pedagògics a més d’un dels assistents. Després, vam compartir una calçotada… que tot s’ha de dir!

També m’ha agradat trobar un article sobre pel·lícules inspiradores com la del “Capità fantàstic” que conté l’escena memorable de la celebració de l’aniversari d’en Chomsky o l’entrevista a en Jordi Mateu, un dels impulsors del CAIEV, que explica la seva idea d’Escola viva d’unas manera molt reveladora on recorda que l’educació viva és una actitud, una manera de relacionar-se.

Estic agraït a les persones de la Barbiana perquè m’han permès col·laborar amb un petit escrit sobre «Els beneficis de la lectura».

Si podeu, feu una visita a la revista clicant a https://revistabarbiana.com/ i si us associeu, la rebreu en format paper.

Copio alguns paràgrafs bonics de la presentació:

A Barbiana creiem que l’educació és acompanyament, que l’acompanyament és una relació entre persones, que el desenvolupament de les persones és el més important i que amb l’educació, totes (infants, joves, adults) creixem.

A Barbiana volem una educació que ens ajudi a desplegar el que som, que ens faci més lliures, més rics del que la vida ens pugui donar i que potenciï tot allò que ens fa humans: la consciència de les nostres emocions i de les nostres necessitats, la connexió amb el propi cos, els vincles d’amor i de confiança, la cerca de la bellesa, la curiositat per aprendre, la reflexió, el raonament i l’esperit crític, valors com la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la cooperació o l’hospitalitat, l’impuls de la creativitat i del plaer, la responsabilitat, la comunicació, l’espiritualitat…

Els referents de Barbiana van des de la tradició pedagògica de l’Escola Nova i l’Escola Activa del segle XX, passant pels Moviments de Renovació Pedagògica, que traspassen les generacions, i l’Educació Lliure, l’Educació Viva i l’Escola Nova del segle XXI, així com la Pedagogia Crítica, l’Educació Popular, els moviments educatius del lleure (com l’Escoltisme i el moviment d’Esplai), els moviments que promouen l’aprenentatge sense escola o d’Escola a Casa, les Escoles del Bosc i altres moviments educatius o socials o que des de la Psicologia, la Sociologia, l’Art, l’Espiritualitat… dialoguen amb l’Educació. Pel camí, el saber fer, el saber pensar i el saber sentir de milers d’educadors i educadores i mares i pares, anònims o coneguts, que des de la pràctica o des de la teoria basada en ella han deixat la seva petjada i per tant, la seva llavor educativa.

 

Bruno Munari i l’esperit de la infància

De tant en tant toca endreçar la biblioteca personal. És en aquestes ocasions quan un llibre et troba i et fa venir al cap els bons moments compartits. M’ha passat recentment amb els llibres d’en Bruno Munari, els de la col·lecció de «Corraini editore», que encara conservo. Els he tornat mirar i he comprovat la seva potència visual i plàstica. Són uns llibres que en Munari va fer l’any 1945 (fa més de setanta anys) i que mantenen el seu esperit, la curiositat de conèixer, de descobrir, de comunicar.

Munari va ser un precursor dels àlbums il·lustrats però sobretot de com s’han d’organitzar els espais, els moviments, l’arquitectura de l’obra escrita.
Se n’ha parlat abastament dels seus “I prelibri”, una joia per als infants de la primera infància, ideals per a les escoles bressol, però hi ha altres llibres d’en Munari que convindria tenir a les escoles, com la “Storie di tre uccellini”, per exemple.

La «Història de tres ocellets» explica que hi ha tres ocells tancats en una gàbia. El llibre ens narra com van acabar tancats allà i ens va contant les seves històries usant fulls que amaguen parts del relat, obligant-nos a obrir-los com si fossin gàbies i així alliberéssim els ocells.
Aquest conte forma part d’una sèrie que va dedicar-li al seu fill Alberto. Són llibres amb pestanyes, forats i dissenys grans i elegants que conviden a un joc de descoberta i d’investigació, i que et deixen encisat per la màgia que pot crear el paper.

Qui era en Bruno Munari? Nascut a Milà el 1907, va conrear múltiples activitats artístiques (dissenyador, pintor, escriptor, professor a la Universitat Harvard, etc.) i no es va identificar amb cap moviment artístic concret. Munari era, sobretot, un observador, com un nen curiós per descobrir contínuament els múltiples aspectes de la realitat que ens envolta, per posar de relleu fins i tot els aspectes invisibles.

Llegint la seva biografia, s’entén perfectament el personatge. Si aneu a «youtube» i feu una cerca, trobareu nombrosos documents dels tallers que feia amb infants i segur que podreu fer-ne de semblants amb els vostres alumnes.

Els llibres bonics d’Animallibres

Hi ha editorials que aposten per l’educació i estan molt a prop de les escoles, oferint llibres variats i de qualitat. Els mestres ho agraïm. Un d’aquests segells és «Animallibres» i segur que a la biblioteca escolar teniu molts dels seus títols.
Al seu web diuen que estan «especialitzats en literatura infantil i juvenil que aposten per una literatura de qualitat que ajudi els nens i les nenes a créixer amb històries divertides, màgiques i originals. Tenim com a objectiu fomentar la lectura, amb llibres adaptats als interessos dels joves lectors, i amb una edició acurada tant pel que fa al text com a les il·lustracions. A més, volem col·laborar amb la tasca dels mestres amb propostes didàctiques que ajudaran els educadors a fer gaudir de les lectures i treure’n el màxim profit


Al seu catàleg tenen més d’una dotzena de col·leccions: Llibres de cartó per començar a llegir, àlbums il·lustrats, històries de detectius, de màgia, per fer-se un tip de riure, aventures per descobrir el que amaga la ciència i un grapat de relats per gaudir del plaer de la lectura des de ben petits.

La visita al seu web requereix una bona estona. És força complet i de disseny agradable. M’agrada comprovar que a la seva nòmina d’autors tenen a Olivier Tallec, Julian Press o Patxi Zubizarreta, entre d’altres. També trobareu el seu programa d’animació a la lectura.

LES DADES:
Web: https://animallibres.cat/
Facebook: https://www.facebook.com/Animallibres/
Canal Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCt1Adh5mWx5FVlC3PjiEYSg

 

Amb en Jordi Martín, editor. (fotografia feta per Désirée Grifé)

 

Ni una, ni dues… Noranta-nou invitacions a la lectura!

La necessitat de confegir bons projectes de lectura a les biblioteques escolars ens va portar a reunir-nos, ara fa vint anys, a l’Associació de Mestres Rosa Sensat a uns quants mestres, professors i bibliotecaris que ens vam constituir en grup de treball. Era el mes de gener de 1999 i començaven les trobades de «Passió per la lectura».

Des de llavors, periòdicament, hem anat llegint i triant aquells llibres que hem considerat bons —per la seva qualitat literària, per la temàtica o pels valors que transmeten— fins a conformar un corpus de més de quatre-centes fitxes que hem pogut experimentar a diverses escoles.
Pel grup han passat mestres, pedagogs, professors, llibreteres, editores, bibliotecàries i persones interessades en l’educació literària dels nostres infants. Cadascú aportant la seva visió, amb el sentiment compartit d’emocionar-nos amb les lectures, amb interès per conèixer, explorar nous camins, transformant-nos.

Ha estat una feina laboriosa i bonica perquè els llibres que han passat per les nostres mans —els que hem triat i els que hem desestimat—, ens han ajudat, també, a créixer com a persones. Els llibres tenen aquesta capacitat, són com apunta Felipe Benítez «objectes errants que viatgen pel món, d’aquí cap allà, units als atzars de la vida dels seus posseïdors, passant de mà en mà, a través dels segles i dels països» i de la seva lectura hem pogut extreure múltiples propostes d’invitació a la lectura als diferents nivells.

Ara, per celebrar els vint anys del Grup de treball hem elaborat un Dossier que presentarem el proper dia 23 de gener a l’Associació de mestres.

Si us ve de gust compartir aquesta festa, us esperarem encantats de la vida i a més d’explicar-vos algunes interioritats del Dossier, us proposarem una acció in situ que segur que us agradarà. Va! No feu mandra i acompanyeu-nos!

Recordeu:
Dia: 23 de gener
Hora: 18.30 h
Lloc: Associació de Mestres Rosa Sensat

Presentació a càrrec de:
• Francina Martí, presidenta de l’Associació
• Isabel Batlló i Jaume Centelles, membres del grup de treball de Passió per la Lectura i coautors

La presentació inclourà tallers pràctics per conèixer de primera mà algunes de les 99 propostes que inclou el llibre.

 

En Raül Castillo, il·lustrador

La imatge que encapçalarà aquest any el blog és obra d’en Raül Castillo, il·lustrador del conte «El senglar té singlot».
En Raül viu al Baix Empordà i explica que des de ben petit li agradava dibuixar i que va estudiar Belles Arts i va fer cursos de còmic a l’escola Joso.
He tingut l’oportunitat de conèixer-lo gràcies al projecte «AcompanyArt» que té com a objectiu principal humanitzar la sanitat i on en Raül va crear el personatge principal, l’Aloa, que simbolitza tot allò que d’humanitat tenim les persones que ens dediquem a tenir cura dels infants, a l’escola, al centre d’atenció primària, a la família, entre els veïns, als esplais, etc.
En Raül diu que «l’art (en tots els sentits) pot curar o ser-ne un catalitzador important, perquè l’art estimula les capacitats pròpies de l’individu, desenvolupa la seva creativitat i expressió individual com a mitjà per aconseguir millorar a escala personal. L’art permet projectar conflictes interns i, per tant, ofereix la possibilitat de poder-los resoldre» i opina que tota persona és capaç de ser creativa i és en aquesta possibilitat de crear on els experts asseguren que resideix la gran força terapèutica de l’art.

Durant l’any 2019 ens hem anat veient per donar forma al text i a les imatges del conte. Em consta que hi ha dedicat moltíssimes hores de manera desinteressada al projecte i, per això, s’ha guanyat l’admiració de tot l’equip.

 

Una de les coses més curioses que he vist del seu treball és comprovar com els primers esbossos els fa amb bolígraf BIC directament sobre qualsevol paper. Prova i torna a provar fins que troba allò que li agrada. Després ho escaneja i ho passa a l’ordinador on acaba el procés d’acolorir les imatges i quadrar les escenes.

Quina sort haver-lo conegut!

Indis i pirates

Ahir es va presentar la reedició del segon llibre de la col·laboració del tàndem Alcántara-Gusti. Es diu “El jove guerrer” i continua la saga iniciada per “El pirata valent”.
A la llibreria Al·lots, amb la presència de l’autor i de l’il·lustrador vam poder gaudir de les seves explicacions i de com es va gestar aquesta petita joia que —30 anys després i descatalogada fa molt de temps—, l’editorial Kalandraka ha recuperat i traduït al català, al gallec, a l’èuscar, al portuguès, a l’italià i al castellà.
Va ser una presentació bonica i vam poder sentir de la veu de la Paula Jarrín els rodolins que la Tina Vallés ha traduït al català amb força encert.
Hi va haver algunes intervencions de companyes mestres que han treballat les aventures d’en Joanet, el pirata, i moltes explicacions sobre el perquè de les il·lustracions.
Vam acabar fent-nos una foto “fent l’indi” que és quelcom que sempre ve de gust.

EN CARA PINTADA ÉS UN JOVE GUERRER
DE LA TRIBU DELS VOLEM-SER.
EN TOT EL POBLAT NO HI HA CAP COM ELL,
HO SAP FINS I TOT EL MÉS PASSERELL…

El llibre ens narra les peripècies d’un infant, en Joanet, que juga a ser el més valent de l’oest americà. Les il·lustracions segueixen l’estètica de les pel·lícules d’indis i vaquers i el protagonista, el mateix Joanet que jugava a fer de pirata, mostra de nou la seva il·limitada capacitat per convertir qualsevol objecte en un plomall d’indi, la muntura més veloç o l’arc més precís. Bé, al final la veu eixordadora de la mare, el farà tornar a la realitat.
Una bona proposta per als infants de P-3

LES DADES:
Títol: El jove guerrer
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Gusti
Traductora: Tina Vallès
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 14
Barcelona, 2019
Hi va haver sessió de dedicatòries i signatures i tothom content cap a casa amb el guerrer i el pirata sota el braç.

L’autor i l’il·lustrador, gran equip!

Alguns dels assistents a la presentació. Aquest era l’ambient!

Amb en Ricardo Alcántara i la Laura Lagunas.

“Lota, la catxalota” i la contaminació dels mars

Demà, dimarts 22 d’octubre es presenta Lota, la catxalota a la Biblioteca Manuel Arranz de Poblenou (Barcelona). Es tracta d’un àlbum que ha editat Takatuka i té com tema de fons la contaminació dels mars per l’acumulació de plàstics i altres deixalles.
L’ha escrit i dibuixat un col·lectiu d’il·lustradores que es fan dir «Rosa Sardina» i l’escriptora Roser Rimbau. També hi serà l’Ignasi Blanch, coordinador de l’Àrea d’Il·lustració de l’Escola de la Dona, que n’ha sigut el seu mentor. Tots junts conversaran sobre el procés creatiu i de tots els temes i reflexions que han sorgit durant la creació d’aquest llibre coral.
Serà a les 18h a la Sala d’Actes. Allà hi serem i m’agradarà saludar a la gran Imma Palahí, que també ha participat del projecte.

 

 

Max Velthuijs, l’il·lustrador del mes (octubre 2019)

Max Velthuijs és un il·lustrador i autor holandès que va néixer a l’Haia el 1923. Com a d’altres il·lustradors, de petit ja li agradava dibuixar i inventar històries. També deia que a l’escola era un alumne normal, no gaire brillant.
Va créixer i li va tocar va viure i patir la Segona Guerra Mundial. Això el va marcar perquè mentre estudiava pintura i disseny gràfic a l’ Acadèmia de les Arts Visuals, el 1944 tot es va aturar i va haver de marxar perquè la ciutat on vivia va ser evacuada.
Un cop acabada la guerra, va rebre diversos encàrrecs per a fer cartells, portades de llibres, publicitat i anuncis de televisió i així va ser com va descobrir la seva vocació: il·lustrar llibres.
Velthuijs és un dels il·lustradors infantils dels Països Baixos que ha rebut més premis i el seu prestigi és enorme, arreu del món. Entre el premis que va recollir, hi figura el Hans Christian Andersen, l’any 2004, per a il·lustradors.
Va morir el 2005.
Velthuijs dibuixa amb colors vius i alegres, fets amb ploma i tinta. De tota la seva producció, hi ha una sèrie que a l’escola és molt estimada i reconeguda: La de la Granota.

Els llibres de la Granota ens parlen d’amistat, d’amor, de natura, i també de persones. Són uns éssers molt entranyables, amb sentiments, pensaments filosòfics, missatges profunds i sentit d’un humor sa.
De la sèrie de la granota es van publicar 14 títols i val pena revisitar-los de tant en tant i posar-los en mans dels infants.

Alguns dels seus millors llibres són:

LA GRANOTA ÉS MOLT VALENTA
Plou durant molts dies seguits i tot s’inunda. Però la granota no dubta a tirar-se a l’aigua i anar a buscar ajut per als seus amics.

LA GRANOTA I LA MERLA
La granota troba una merla estirada a terra, que no belluga. És morta, i la granota i els seus amics l’enterren.

LA GRANOTA I L’ÀNEC
Que cansats però que feliços han arribat la Granota i l ‘ Ànec després de la seva passejada! Quantes coses han fet!

LA GRANOTA I LA RATA
La Granota i la Rata, tot buscant un tresor, fan un forat i damunt el forat construeixen una casa. Com que han de sobreviure, s ‘ alimenten del que els proporciona la terra.

LA GRANOTA I LA FORASTERA
Al bosc arriba una rata forastera, i els animals no l’accepten. Però la granota la va a veure i es fan amigues.

LA GRANOTA TÉ POR
La granota sent sorolls estranys i no pot dormir. Per això se’n va a ca l’ànec i després a cal porquet. Al final, per no tenir por, els tres amics acaben dormint junts.

LA GRANOTA A L’HIVERN
Ha arribat l’hivern i hi ha neu pertot arreu. La granota no té pèl, ni greix ni plomes, i es posa malalta de tan de fred.

LA GRANOTA I EL PORQUET
La Granota i el seu amic Porquet volien fer moltes coses plegats però no s ‘ acabaven de posar d ‘ acord… A la fi van decidir preparar-se un bon berenar!

I MOLTS MÉS!