Llibres i propostes per al confinament – 3 (El oro de la liebre)


Un dels temes recurrents en la literatura infantil és la por. Tots en tenim, de por. És la primera de les emocions, la més potent i té un paper protector, de defensa contra alguna cosa: La foscor, els monstres, el desconegut, etc. Ho estem veien aquests dies amb l’experiència desagradable de la pandèmia que estem patint.

Una manera de vèncer les pors és conèixer-les. Quan el nen llegeix històries de por, aprèn a controlar-la, a distingir la por real de la imaginària i, amb l’ajuda o la presència tranquil·litzadora de l’adult, la supera.

Llegir contes de por ajuda a créixer i a domesticar les pors reals, les ansietats, els malsons. Trobar-se amb el llop o la bruixa alimenta la capacitat d’imaginar i permet que el nen conegui maneres de vèncer els seus propis temors, empatitzant amb el protagonista que aconsegueix guanyar, sempre, al monstre.

Avui expliquem “El oro de la liebre”, un conte escrit per Martin Baltscheit i il·lustrat per la Christine Schwartz que va publicar Lóguez l’any 2015. Una història impactant que ens explica com una llebre a punt de morir deixa en testament un bagul ple d’or per a qui demostri que és el més poruc, despertant la cobdícia entre els animals de bosc.

Unes il·lustracions molt expressives, sobretot en el tractament dels ulls que són el reflex del cor. El missatge és profund i ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre qüestions com els diners, la prosperitat o la soledat.

PROPOSTA DIDÀCTICA. El Hedbanz de les pors.
El Hedbanz té com a objectiu endevinar una imatge, normalment situada al front del jugador que pregunta als altres jugadors.

És un joc divertit que permet desenvolupar la lògica, el raonament, el llenguatge oral i la memòria. Les normes s’aprenen ràpidament perquè són molt senzilles. El que s‘ha de fer és preparar les cartes. A cadascuna d’elles es dibuixa una por (dentista, gos, llamps, fantasma, foscor, ratolins, avions, sorolls, monstres, serps, aranyes, globus, pallassos, etc.) o també es pot escriure només el nom.

Les cartes es col·loquen al mig del grup, sobre la taula i de cap per avall.

Cada jugador disposa d’una cinta al voltant del seu cap. El primer jugador agafa una carta, sense veure-la, i la col·loca entre la cinta i el seu front, encarada als altres, de manera que tots, excepte ell, vegin la imatge. A continuació, formula preguntes als companys amb la intenció d’endevinar quin tipus de por és la que té al seu front. Les preguntes es contesten amb «sí», «no», «potser» o «no ho sabem».

Fins al proper dilluns… Dilluns de Pasqua!

Berenar i llibres. Sant Jordi 2020

Deia Federico García Lorca que “sens dubte, els avenços socials i les revolucions es fan amb els llibres“.

Per continuar avançant, el proper dimarts presentaré les recomanacions lectores d’aquest Sant Jordi. Enguany serà via Instagram gràcies a l’oferiment i la possibilitat de difusió que m’ofereix l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Els estic molt agraït.

Comentaré alguns llibres del tríptic i espero que passem una estona agradable. Si voleu fer-hi una ullada, us comparteixo la meva selecció. És personal i els criteris, això ja ho sabeu, no sempre són coincidents amb d’altres tries. Al final, us podeu descarregar el pdf sencer.

Cicle Infantil

El mur al mig del llibre
Jon Agee. La casita roja

Bill i Janet
Julia Donaldson. Bruíxola

Una carrera épica
Marie Dorléans. Astronave

Petra
Marianna Coppo. Joventut

La Poko i el timbal
Matthew Foresythe. Andana

Pastís de pastanaga
Lucía Serrano. La Galera

El petit pelut
Céline Fraipont. Base

La meva casa al bosc
Laëtitia Bourget. Libros del zorro rojo

Un paseo en barca y otras historias
Sergio Ruzzier. Liana

La màquina de les abraçades
Scott Campbell. Andana

Cicle Inicial
Mientras tu duermes
Mariana Ruiz Johnson. Kalandraka

El conill i la moto
Kate Hoefler. Flamboyant

Nusos
Xavier Blanch. Baula

La fiesta de los pájaros
Alice Lima de Faria. BFE

Pèl i plomes
Lorenz Pauli. Takatuka

Rady, el gat infermer
Satolino Fuchigami. Blackie Books

Una batalla interminable
Maria Pagès. SD edicions

L’Oliver Button és una nena
Tomie de Paola. Kalandraka

El encargo
Claudia Rueda. Océano Travesía.

El rei que va ficar les seues filles en tres gerres
Carles Cano. Edebé

Cicle Mitjà

La mare i el mar
Heeyoung Ko. Principal dels Llibres

El venedor de felicitat
Davide Cali. Libros del zorro rojo

Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir)
Tony Amago. Animallibres

Un cocodril sota el llit
Mariasun Landa. La Galera

Faules d’Isop
Elli Woollard. Blackie Books

Te llamaré papà
Can Ran. Siruela

El carnaval dels animals
Elisabetta Garilli. Combel

La bandera de l’Amàlia
Nono Granero. Ekaré

Gos blau
Nadja. Corimbo

El primer cas
Ulf Nilsson. Viena

Cicle Superior

Ningú com jo
Ignacio Chao. Kalandraka

Tan sols viure
Sara Montesinos. Pagès

Poca broma amb l’escola!
Ester Farran. Ed. del Pirata

La crònica d’Ivo Cukar
David Nel·lo. Edebé

Un indi com tu i com jo
Erna Sassen. Takatuka

Si’ahl/Ted Perry: Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble. Akiara books

La noia ocell
Sandy Stark-McGuinnis. Blackie books

Playlist. Rebels i revolucionaris de la música.
James Rhodes. Fanbooks

Quin joc més bèstia
Jaquim Carbó. Comanegra

Instrucciones para convertirse en pirata
Erika Zepeda. SM

El pdf el trobareu clicant aquí

Eva Sánchez, la il·lustradora del mes (febrer 2020)

Quedem al davant la biblioteca Bonnemaison de Barcelona. Arriba amb un somriure que m’alegra un dia que estava essent fred, un d’aquells dies grisos que, de tant en tant, ens emplenen de cabòries. Conec el treball de l’Eva des que vaig llegir «El poltre de la Lluna», una llegenda dels Pirineus que va recrear l’Ester Farran per a l’editorial Salòria. D’això ja fa uns quants anys.
També me n’havia parlat l’Imma Palahí, en un dels viatges amb tren, camí de Lleida. L’Imma va treure la «tablet» i ens va mostrar alguns dibuixos fets a llapis. Després en va lloar el traç i la imaginació desbordant de l’Eva. Recordo que, capcota, va afegir que ella mai aconseguiria dibuixar tan bé. Vam riure.
I bé, després he anat trobant els seus dibuixos i les seves aquarel·les en diverses publicacions. Em va impressionar «L’espera» i em va recordar una tendència recent a antropoformitzar els personatges (ho vam comentar AQUÍ, recordeu?)

Davant de la Bonnemaison hi ha una cafeteria que està prou bé. Vam entrar a conversar-nos un cafè i em va explicar els seus projectes i les seves il·lusions. Li vaig contar alguna anècdota de Kabul (no es pot explicar) i vam comentar el seu darrer treball «Ningú com jo».
M’agraden els seus esbossos a llapis i especialment el seu traç amb les aquarel·les amb tants detalls i evocacions d’espais onírics i boirosos que enamoren. Apunteu el nom perquè fa treballs bonics. I més que en farà!


Al seu web, acabat d’estrenar, podeu llegir que l’Eva és una il·lustradora freelance que viu a La Garriga. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i després es va centrar en la il·lustració a l’Escola Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona.

Va ser seleccionada per participar en el Catàleg Il·lustració IV Iberoamericà, i ha guanyat diversos premis aquí i a d’altres països com Itàlia.
Alguns dels seus àlbums publicats en català o castellà que podeu trobar a les llibreries o biblioteques són:
Dip. Más allá de la oscuridad, publicat amb Edelvives.
L’espera, publicat per Thule.
El poltre de la lluna i El trinxat no porta carbassa tots dos publicats per edicions Salòria.
Ningú com jo, publicat per Kalandraka.
El burrito que quería aprender a leer publicat amb Degomagom.

L’Eva Sánchez forma part d’una promoció de joves il·lustradors que estan super ben preparats com en Sebastià Serra, la Laura Borràs, l’Anna Aparicio i alguns altres que ens fan veure el futur dels artistes de casa nostra amb optimisme.

Visiteu el seu web, si voleu conèixer els seus treballs:  http://www.evasanchez.cat/

«Barbiana», una bona revista sobre el món de la criança

Una revista digital que es presenta com a «l’educació que ens inspira» fa venir ganes de seguir llegint i, ara mateix, passades uns pocs mesos de la seva aparició, té un aspecte formidable.
Al darrere hi ha l’Associació Arae, entitat sense ànim de lucre formada per professionals de l’educació i la teràpia, amb el suport de professionals de la comunicació i entronca, pel que he pogut intuir amb una pedagogia a temps complet, unida a la idea de transformar la societat per transformar el món.

No és estrany, doncs, trobar un excel·lent article amb les opinions de l’André Stern, autor de «Yo no fui a la escuela», a qui vaig poder sentir dissabte passat a Valls, organitzat per les companyes del MEAC (Moviment Educatiu de l’Alt Camp) i que ens va sacsejar els fonaments pedagògics a més d’un dels assistents. Després, vam compartir una calçotada… que tot s’ha de dir!

També m’ha agradat trobar un article sobre pel·lícules inspiradores com la del “Capità fantàstic” que conté l’escena memorable de la celebració de l’aniversari d’en Chomsky o l’entrevista a en Jordi Mateu, un dels impulsors del CAIEV, que explica la seva idea d’Escola viva d’unas manera molt reveladora on recorda que l’educació viva és una actitud, una manera de relacionar-se.

Estic agraït a les persones de la Barbiana perquè m’han permès col·laborar amb un petit escrit sobre «Els beneficis de la lectura».

Si podeu, feu una visita a la revista clicant a https://revistabarbiana.com/ i si us associeu, la rebreu en format paper.

Copio alguns paràgrafs bonics de la presentació:

A Barbiana creiem que l’educació és acompanyament, que l’acompanyament és una relació entre persones, que el desenvolupament de les persones és el més important i que amb l’educació, totes (infants, joves, adults) creixem.

A Barbiana volem una educació que ens ajudi a desplegar el que som, que ens faci més lliures, més rics del que la vida ens pugui donar i que potenciï tot allò que ens fa humans: la consciència de les nostres emocions i de les nostres necessitats, la connexió amb el propi cos, els vincles d’amor i de confiança, la cerca de la bellesa, la curiositat per aprendre, la reflexió, el raonament i l’esperit crític, valors com la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la cooperació o l’hospitalitat, l’impuls de la creativitat i del plaer, la responsabilitat, la comunicació, l’espiritualitat…

Els referents de Barbiana van des de la tradició pedagògica de l’Escola Nova i l’Escola Activa del segle XX, passant pels Moviments de Renovació Pedagògica, que traspassen les generacions, i l’Educació Lliure, l’Educació Viva i l’Escola Nova del segle XXI, així com la Pedagogia Crítica, l’Educació Popular, els moviments educatius del lleure (com l’Escoltisme i el moviment d’Esplai), els moviments que promouen l’aprenentatge sense escola o d’Escola a Casa, les Escoles del Bosc i altres moviments educatius o socials o que des de la Psicologia, la Sociologia, l’Art, l’Espiritualitat… dialoguen amb l’Educació. Pel camí, el saber fer, el saber pensar i el saber sentir de milers d’educadors i educadores i mares i pares, anònims o coneguts, que des de la pràctica o des de la teoria basada en ella han deixat la seva petjada i per tant, la seva llavor educativa.

 

Bruno Munari i l’esperit de la infància

De tant en tant toca endreçar la biblioteca personal. És en aquestes ocasions quan un llibre et troba i et fa venir al cap els bons moments compartits. M’ha passat recentment amb els llibres d’en Bruno Munari, els de la col·lecció de «Corraini editore», que encara conservo. Els he tornat mirar i he comprovat la seva potència visual i plàstica. Són uns llibres que en Munari va fer l’any 1945 (fa més de setanta anys) i que mantenen el seu esperit, la curiositat de conèixer, de descobrir, de comunicar.

Munari va ser un precursor dels àlbums il·lustrats però sobretot de com s’han d’organitzar els espais, els moviments, l’arquitectura de l’obra escrita.
Se n’ha parlat abastament dels seus “I prelibri”, una joia per als infants de la primera infància, ideals per a les escoles bressol, però hi ha altres llibres d’en Munari que convindria tenir a les escoles, com la “Storie di tre uccellini”, per exemple.

La «Història de tres ocellets» explica que hi ha tres ocells tancats en una gàbia. El llibre ens narra com van acabar tancats allà i ens va contant les seves històries usant fulls que amaguen parts del relat, obligant-nos a obrir-los com si fossin gàbies i així alliberéssim els ocells.
Aquest conte forma part d’una sèrie que va dedicar-li al seu fill Alberto. Són llibres amb pestanyes, forats i dissenys grans i elegants que conviden a un joc de descoberta i d’investigació, i que et deixen encisat per la màgia que pot crear el paper.

Qui era en Bruno Munari? Nascut a Milà el 1907, va conrear múltiples activitats artístiques (dissenyador, pintor, escriptor, professor a la Universitat Harvard, etc.) i no es va identificar amb cap moviment artístic concret. Munari era, sobretot, un observador, com un nen curiós per descobrir contínuament els múltiples aspectes de la realitat que ens envolta, per posar de relleu fins i tot els aspectes invisibles.

Llegint la seva biografia, s’entén perfectament el personatge. Si aneu a «youtube» i feu una cerca, trobareu nombrosos documents dels tallers que feia amb infants i segur que podreu fer-ne de semblants amb els vostres alumnes.

Els llibres bonics d’Animallibres

Hi ha editorials que aposten per l’educació i estan molt a prop de les escoles, oferint llibres variats i de qualitat. Els mestres ho agraïm. Un d’aquests segells és «Animallibres» i segur que a la biblioteca escolar teniu molts dels seus títols.
Al seu web diuen que estan «especialitzats en literatura infantil i juvenil que aposten per una literatura de qualitat que ajudi els nens i les nenes a créixer amb històries divertides, màgiques i originals. Tenim com a objectiu fomentar la lectura, amb llibres adaptats als interessos dels joves lectors, i amb una edició acurada tant pel que fa al text com a les il·lustracions. A més, volem col·laborar amb la tasca dels mestres amb propostes didàctiques que ajudaran els educadors a fer gaudir de les lectures i treure’n el màxim profit


Al seu catàleg tenen més d’una dotzena de col·leccions: Llibres de cartó per començar a llegir, àlbums il·lustrats, històries de detectius, de màgia, per fer-se un tip de riure, aventures per descobrir el que amaga la ciència i un grapat de relats per gaudir del plaer de la lectura des de ben petits.

La visita al seu web requereix una bona estona. És força complet i de disseny agradable. M’agrada comprovar que a la seva nòmina d’autors tenen a Olivier Tallec, Julian Press o Patxi Zubizarreta, entre d’altres. També trobareu el seu programa d’animació a la lectura.

LES DADES:
Web: https://animallibres.cat/
Facebook: https://www.facebook.com/Animallibres/
Canal Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCt1Adh5mWx5FVlC3PjiEYSg

 

Amb en Jordi Martín, editor. (fotografia feta per Désirée Grifé)

 

Ni una, ni dues… Noranta-nou invitacions a la lectura!

La necessitat de confegir bons projectes de lectura a les biblioteques escolars ens va portar a reunir-nos, ara fa vint anys, a l’Associació de Mestres Rosa Sensat a uns quants mestres, professors i bibliotecaris que ens vam constituir en grup de treball. Era el mes de gener de 1999 i començaven les trobades de «Passió per la lectura».

Des de llavors, periòdicament, hem anat llegint i triant aquells llibres que hem considerat bons —per la seva qualitat literària, per la temàtica o pels valors que transmeten— fins a conformar un corpus de més de quatre-centes fitxes que hem pogut experimentar a diverses escoles.
Pel grup han passat mestres, pedagogs, professors, llibreteres, editores, bibliotecàries i persones interessades en l’educació literària dels nostres infants. Cadascú aportant la seva visió, amb el sentiment compartit d’emocionar-nos amb les lectures, amb interès per conèixer, explorar nous camins, transformant-nos.

Ha estat una feina laboriosa i bonica perquè els llibres que han passat per les nostres mans —els que hem triat i els que hem desestimat—, ens han ajudat, també, a créixer com a persones. Els llibres tenen aquesta capacitat, són com apunta Felipe Benítez «objectes errants que viatgen pel món, d’aquí cap allà, units als atzars de la vida dels seus posseïdors, passant de mà en mà, a través dels segles i dels països» i de la seva lectura hem pogut extreure múltiples propostes d’invitació a la lectura als diferents nivells.

Ara, per celebrar els vint anys del Grup de treball hem elaborat un Dossier que presentarem el proper dia 23 de gener a l’Associació de mestres.

Si us ve de gust compartir aquesta festa, us esperarem encantats de la vida i a més d’explicar-vos algunes interioritats del Dossier, us proposarem una acció in situ que segur que us agradarà. Va! No feu mandra i acompanyeu-nos!

Recordeu:
Dia: 23 de gener
Hora: 18.30 h
Lloc: Associació de Mestres Rosa Sensat

Presentació a càrrec de:
• Francina Martí, presidenta de l’Associació
• Isabel Batlló i Jaume Centelles, membres del grup de treball de Passió per la Lectura i coautors

La presentació inclourà tallers pràctics per conèixer de primera mà algunes de les 99 propostes que inclou el llibre.