Sigueu benvinguts, refugiats

He estat, aquests dies, per les belles terres del nord-oest i, a Santiago de Compostel·la, he visitat una exposició molt impactant sobre els refugiats.
L’exposició We refugees comença amb una imatge singular –Los ensacados- que pertany a una sèrie de Goya de principis del XIX coincidint amb l’exili cap a França d’aquells que havien col·laborat amb la monarquia napoleònica de Josep I, i l’exili dels liberals cap a Anglaterra. Una obra que ens sembla tan actual que fa feredat.

Al dossier de la mostra, referint-se a aquest quadre, podem llegir:

L’escena mostra un grup de homes que han estat ensacats, introduïts en un sac del qual només treu el cap: es mouen maldestrament per una platja en el que sembla el moment previ a un embarcament secret i nocturn camí del exili. El sac, que habitualment conté productes o mercaderies, degrada les persones, els impedeix el moviment i és així mateix un reflex de la privació de llibertat. Aquesta peça, que sembla marcar la representació del refugiat (polític) modern, estableix diàlegs creuats amb l’inquietant vídeo d’Adrian Paci en què un grup de persones espera a l’escaleta d’un avió enmig d’una pista d’aterratge a la qual no sembla que vagi a arribar cap vol.

Enllaç al web del CGAC (Centro Galego de Arte Contemporàneo): http://cgac.xunta.gal/ES/exposicion-detalle/95/refugees_es#ad-image-0

We refugees pren el nom d’un assaig de l’Hanna Arendt que va ser publicat el 1943 amb la intenció de recordar el drama dels refugiats que en aquella època ja era ben evident. Si fa no fa, com ara.

En els últims mesos les notícies a la televisió i a la premsa han anat informant gairebé diàriament del flux de refugiats que arriben o intenten arribar a un altre país com si fossin una amenaça i obliden que la història del segle XX està marcada pel drama de milions de persones desplaçades, exiliades, expatriades i refugiades. Això és el que podem veure en aquesta exposició ben documentada i molt didàctica per entendre què està passant.

La visita m’ha fet recordar la pila de llibres, de bons llibres, que tenim al nostre abast per explicar als infants què significa l’exili, la fugida de la guerra, de la fam o de la misèria, a la recerca d’una vida millor. Llibres com «Cavall de guerra», «Sóc una nou», «Per què?»», «La maleta»», «Un llarg viatge», », «El diari d’Anna Frank»», «Emigrantes», «Quan el meu pare era un arbust» i tants i tants altres que serveixen per exorcitzar les guerres i que fora bo tenir-los a l’abast i ben visibles a la biblioteca escolar.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s