Fernando Diego

Una de les editorials que convé seguir és «Libros del zorro rojo» i, de fet, en aquest blog hem referenciat molts dels libres que tenen al seu catàleg infantil (Una casa al bosc, El venedor de felicitat, Migrants, Un zorro, Ser o no ser… una poma, etc.)

Fan llibres bonics de veres.

Al seu web (https://librosdelzorrorojo.com/ca/) podem llegir que
«Per a la nostra editorial, il·lustrar significa crear una obra mitjançant la confluència de dos llenguatges: la literatura i les belles arts. Paraula i imatge floreixen en el fèrtil terreny que les vincula: l’art d’editar.
Els llibres que articulen i defineixen el nostre catàleg, tant d’infantil com de juvenil i adult, són llibres que busquen, des de la singularitat, complaure aquest desig del lector de trobar significats propis. Una literatura que no uniformitzi, inconformista, no complaent, que plantegi preguntes, integradora, que desperti la curiositat i, sobretot, que provoqui el plaer de la lectura.»

Vaig coincidir fa uns dies amb un dels editors, en Fernando Diego, i em va recomanar que si volia saber coses d’ells el més fàcil era llegir l’entrevista que li va fer Jose Valenzuela. La podeu llegir clicant a:
https://www.jotdown.es/2018/02/editar-en-tiempos-revueltos-libros-del-zorro-rojo/

L’entrevista val molt la pena i segur que us fareu fans d’aquesta guineu que s’assembla molt a la del Petit Príncep.

Amb en Fernando Diego, editor de Libros del Zorro Rojo

El passat divendres 10 de juny es va presentar «La Nacionalien», una obra gràfica dibuixada per Sandro Bassi, artista veneçolà, que va compartir amb els assistents els “intríngulis” de l’obra, les seves motivacions, els dubtes i el complex procés d’elaboració.

A la magnífica llibreria “Lectors al tren” de Rubí, la Montse Marcet es va adreçar als assistents—amb mascareta i guardant la distància de seguretat— explicant, en primer lloc, l’àlbum il·lustrat “El encargo” de Claudia Rueda, per fer-nos veure que darrera d’una obra com la que es presentava hi havia una pila d’hores, d’esbossos i d’anar endavant i endarrere en el procés.

Una molt bona introducció que va servir perquè l’editor de “Libros del Zorro Rojo”, Fernando Diego, ens expliqués les seves impressions sobre el tema que planteja «La Nacionalien», i ho ve fer personalitzant-ho en la seva experiència d’aquests mesos de confinament lluny de casa.

Després, l’autor, en Sandro Bassi, ens va explicar alguns detalls curiosos del procés d’elaboració de la novel·la, del perquè dels noms de les estacions, de l’ús del blanc i negre, de les cares monstruoses que miren embadalides, com posseïdes, mentre caminen amb els telèfons mòbils a la mà i dels detalls que emplenen les pàgines (la inscripció en llatí de l’estació de metro, el gos, l’home del barret, etc.)

La millor part va ser el debat o tertúlia posterior perquè qui més qui menys té una relació particular amb el mòbil i així es va poder contrastar què té d’alienant l’ús del dispositiu i què té de bo. Alguns dels qui estàvem a la llibreria érem del gremi de l’educació i coincidíem en que pot ser una bona obra per llegir i generar debat amb els alumnes grans, especialment als instituts. És un tema que està obert i que genera no poques discussions al si de les famílies amb joves adolescents. Particularment interesants van ser les intervencions de l’Andrea Rovira, cap de premsa de l’editorial, i les dels lectors que ja havien llegit la novel·la gràfica.

Al web de “Libros del Zorro Rojo” diuen: “Las imágenes de este libro están basadas en la realidad. Cualquier semejanza o parecido no es casual”, eso advierte Sandro Bassi al final de su obra, cuando “La Nacionalien” ya ha dejado al lector conmocionado por su crudo retrato de los tiempos actuales. Un accidente que causa interferencias en los teléfonos de los pasajeros del metro revela al lector nuestra dependencia tecnológica.”