«L’udol del bosc», a la recerca de la llegenda del Nonell

«L’udol del bosc» és el primer títol de la sèrie «Cercadors de llegendes» que l’Alberto Casamayor acaba de publicar. La novel·la està situada al Pirineu, al poble de Montellà del Cadí, a tocar de Martinet, entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà.

El relat s’inicia quan arriba al poble una família provinent de Barcelona. La mare, treballadora social, ha trobat una feina a Puigcerdà i el fill, l’Arnau, un noi de deu anys, no està gaire convençut que aquell poblet perdut a les muntanyes pugui ser un bon lloc per viure. A sobre, mentre estan arribant, senten un udol terrible i topen amb un munt d’animals que fugen esporuguits i, de ben poc, no els provoquen un accident.

Al poble, hi ha la Júlia, una noia amb els cabells de color lila, que viu a la casa del costat.

Aquest parell, la Júlia i l’Arnau, es veuran immersos en una aventura molt emocionant a la recerca de l’autor dels udols que provenen de la muntanya.

El relat, molt ben escrit, s’endinsa en el gènere de por i poua en una llegenda poc coneguda del Pirineu: El Nonell o Nonell de la neu, una mena de home de les neus, un Ieti bo i protector que és perseguit pels caçadors furtius.

He llegit amb interès el relat i sobretot m’ha interessat saber si el personatge del monstre té una base llegendària. He anat a cercar els documents d’en Joan Amades i d’altres folkloristes i he trobat unes referències ben curioses d’aquest Nonell, aquest ésser que apareix amb les primeres neus, habita només els entorns nevats i desapareix amb el desglaç.

El Nonell s’assembla molt a d’altres éssers llegendaris com el Ieti, el gegant de Baffin, la Dona de Neu del Japó, l’Ymir i d’altres.

Una molt bona feina de l’Alberto Casamayor que ha sabut incorporar i millorar aspectes del llegendari pirinenc (les remeieres, per exemple), la problemàtica dels furtius i la vida al poble amb misteris fantasmagòrics que ens remeten a Poe o Lovecraft, autors dels quals segurament n’és un bon lector.

El format és bonic, amb tapa dura. Les il·lustracions són d’en Dani Gómez, que ha col·laborat amb Salòria edicions en altres publicacions. El seu llibre de coneixements “Ocells” és molt bo.

Lectura recomanada especialment per a nois i noies de quart de primària, a partir de nou anys.

Primeres frases de “L’udol del bosc”

Amb ganes de llegir els propers episodis de la Júlia i l’Arnau, els «Cercadors de llegendes». La segona, ja està anunciada a la darrera línia:
—Arnau —li diu amb veu grinyolant—heu de fugir, heu de fugir de la lluna plena!

Estic content perquè una companya del grup de treball, l’Andrea Moreno, s’ha incorporat a l’equip editorial de Salòria. Encara no saben el gran fitxatge que acaben de fer.

LES DADES:
Títol: L’udol del bosc
Autor: Alberto Casamayor
Il·lustrador: Dani Gómez
Editorial: Salòria
Pàgines: 114
La Seu d’Urgell, 2020

 

No t’oblidis de mirar per la finestra

Edicions Salòria té diferents col·leccions per als infants i joves (Lola Anglada, el Petit Pirineu, Col·lecció Tralarí i Pessigolles). També editen llibres per a adults: Pirineus, Catalunya, Guies de muntanya, etc.
Un dels seus llibres que difícilment us arribarà a les mans si no viviu per la zona de l’Alt Urgell o l’encarregueu a la llibretera de confiança és aquest No t’oblidis de mirar per la finestra.
L’autora és l’Ester Farran de qui ja hem comentat els seus Poca broma amb la xocolata! I Poca broma amb les vacances!

No t’oblidis de mirar per la finestra planteja un tema dur (la mort d’un germà) i ho fa amb una delicadesa i sensibilitat extrema. Explicat en tercera persona, el relat segueix la vida d’un nen, en Pol, i els records del germà gran que va morir sis mesos abans. Realisme màgic.
A la contraportada hi llegim:
Ha arribat la primavera, època en què les cigonyes passen per davant de casa del Pol, i ell no treu els ulls de la finestra. El Roger, el seu germà, va morir fa uns mesos però li va prometre que es convertiria en una cigonya.
El relat, ben construït, és ideal per a quart de primària. Aquesta dada és rellevant perquè ens costa trobar bones històries per a aquesta edat.
Amb aquest llibre passen coses sorprenents com que els adults (pares i mestres) tenen certa recança a l’hora de comprar-lo i compartir la seva lectura i, en canvi, als nois i noies que l’han llegit els ha entusiasmat. Potser és perquè no tenen els prejudicis que tenim els adults amb aquest tema?
Sigui com sigui, val la pena fer-li una ullada. Imprescindible tenir un mocador a la vora.


Aquest conte va ser el guanyador del premi Contes que compten.

Podeu veure la presentació que va organitzar la Montse Marcet a la seva llibreria Lectors al Tren!, de Rubí el dia 6 d’abril del 2018.

LES DADES:
Títol: No t’oblidis de mirar per la finestra
Autora: Ester Farran
Il·lustrador: Jordi Sales
Editorial: Salòria
Col·lecció: Pessigolles 4
32 pàgines
La Seu d’Urgell, 2018