Meraki, un nou segell editorial

El naixement d’una editorial és un fet que convé felicitar. Si és en aquests temps durs que estem vivint encara més. I si la persona que està al capdavant del projecte és companya del teu grup de treball, la festa és majúscula (de focs artificials, una nit de festa major d’estiu).
Meraki és una aventura que neix i és possible gràcies a l’editorial mare, Edicions Salòria. Diuen que els hagués agradat organitzar una petita festa inaugural però la situació és delicada i cal ser prudents. Temps hi haurà per fer-ho de manera presencial.

Vaig quedar un dia de la setmana passada amb l’Andrea Moreno, l’editora. Ens vam citar a la Llibreria Saltamartí de Badalona. L’Andrea em va explicar el perquè del nom “Meraki”, una paraula que prové del grec i que no té una traducció literal però sí un significat molt inspirador, ja que s’usa per a descriure alguna cosa que es fa amb tota l’ànima, passió i vocació possibles. De tot això, a l’Andrea no li’n falta.

M’hagués agradat un nom més nostrat, més del Pirineu, que és el que s’associa amb les publicacions de Salòria. Bé, potser és que volen donar-li un aire més universal. De tota manera, aquest costum d’incloure una “k” al nom de les editorials ha de tenir una explicació que se m’escapa. Penso en Ekaré, Kalandraka (aquesta en té dues!), Akiara, Kókinos (dues més!), Takatuka, Blackie Books, etc.

Diuen que aquest any 2021 publicaran quatre o sis novetats, algunes d’autors d’aquí i altres, de traduccions. De moment, han llançat les dues primeres:

«El ball de la petita Matrioixca», text de l’Elisabet Contreras amb il·lustracions de la Sara Masià


«Fi? Això no s’acaba així», amb text i il·lustracions de la Noemí Vola.

Seguirem amb atenció aquest projecte incipient.

Amb l’Andrea Moreno

 

 

 

«L’udol del bosc», a la recerca de la llegenda del Nonell

«L’udol del bosc» és el primer títol de la sèrie «Cercadors de llegendes» que l’Alberto Casamayor acaba de publicar. La novel·la està situada al Pirineu, al poble de Montellà del Cadí, a tocar de Martinet, entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà.

El relat s’inicia quan arriba al poble una família provinent de Barcelona. La mare, treballadora social, ha trobat una feina a Puigcerdà i el fill, l’Arnau, un noi de deu anys, no està gaire convençut que aquell poblet perdut a les muntanyes pugui ser un bon lloc per viure. A sobre, mentre estan arribant, senten un udol terrible i topen amb un munt d’animals que fugen esporuguits i, de ben poc, no els provoquen un accident.

Al poble, hi ha la Júlia, una noia amb els cabells de color lila, que viu a la casa del costat.

Aquest parell, la Júlia i l’Arnau, es veuran immersos en una aventura molt emocionant a la recerca de l’autor dels udols que provenen de la muntanya.

El relat, molt ben escrit, s’endinsa en el gènere de por i poua en una llegenda poc coneguda del Pirineu: El Nonell o Nonell de la neu, una mena de home de les neus, un Ieti bo i protector que és perseguit pels caçadors furtius.

He llegit amb interès el relat i sobretot m’ha interessat saber si el personatge del monstre té una base llegendària. He anat a cercar els documents d’en Joan Amades i d’altres folkloristes i he trobat unes referències ben curioses d’aquest Nonell, aquest ésser que apareix amb les primeres neus, habita només els entorns nevats i desapareix amb el desglaç.

El Nonell s’assembla molt a d’altres éssers llegendaris com el Ieti, el gegant de Baffin, la Dona de Neu del Japó, l’Ymir i d’altres.

Una molt bona feina de l’Alberto Casamayor que ha sabut incorporar i millorar aspectes del llegendari pirinenc (les remeieres, per exemple), la problemàtica dels furtius i la vida al poble amb misteris fantasmagòrics que ens remeten a Poe o Lovecraft, autors dels quals segurament n’és un bon lector.

El format és bonic, amb tapa dura. Les il·lustracions són d’en Dani Gómez, que ha col·laborat amb Salòria edicions en altres publicacions. El seu llibre de coneixements “Ocells” és molt bo.

Lectura recomanada especialment per a nois i noies de quart de primària, a partir de nou anys.

Primeres frases de “L’udol del bosc”

Amb ganes de llegir els propers episodis de la Júlia i l’Arnau, els «Cercadors de llegendes». La segona, ja està anunciada a la darrera línia:
—Arnau —li diu amb veu grinyolant—heu de fugir, heu de fugir de la lluna plena!

Estic content perquè una companya del grup de treball, l’Andrea Moreno, s’ha incorporat a l’equip editorial de Salòria. Encara no saben el gran fitxatge que acaben de fer.

LES DADES:
Títol: L’udol del bosc
Autor: Alberto Casamayor
Il·lustrador: Dani Gómez
Editorial: Salòria
Pàgines: 114
La Seu d’Urgell, 2020