El dijous dia 6 d’abril es va presentar el llibre «Poca broma amb les vacances», la segona de les aventures de la Judit i el Johan, una sèrie escrita per l’Ester Farran i il·lustrada per en Jordi Sales.
Va ser una tarda agradable. En nom d’Edicions del Pirata Bernat Cussó, va fer una primera aproximació a l’obra i va explicar com de fàcil havia estat col·laborar amb l’Ester i amb en Jordi. Després vam poder sentir de llavis de l’autora com s’havien gestat les peripècies i amb quines dificultats es va anar trobant per trenar aquesta aventura. També va ser un goig comptar amb la presència de l’il·lustrador que ens va explicar com li havia estat de plaent visualitzar els personatges.
Vaig tenir el plaer d’acompanyar-los i fer una petita introducció a l’obra.
El llibre explica les aventures d’aquest parell d’amics —molt amics— al poble del avis de la noia i tot el que allà s’esdevé, que és molt semblant al que passa en molts pobles durant l’estiu; així, trobarem el capítol espatarrant a la piscina municipal, les anades i vingudes amb les bicicletes, la colleta d’amics, la Festa Major, etc.
Es tracta d’una novel·la realista amb molt d’humor (molt) i que a alguns dels assistents a la presentació els recordava a Roald Dahl per la frescor de les imatges tant potents que es poden llegir i perquè no pretén en cap moment alliçonar ni enviar cap missatge explícit.
Vaig comentar que vaig llegir el «Poca broma amb la xocolata», el primer llibre de la col·lecció i em va ajudar a situar i conèixer l’univers dels personatges (o bona part d’ells) i així vaig saber que la Judit es diu en realitat Judit Casals Grau, en Johan és en Johan Ríos Cantalapiedra, i vaig conèixer el pare que regenta un restaurant, la mare veterinària, l’avi seguidor de l’Espanyol i l’àvia Ramona, més coneguda com a «Morrona».
De la novel·la m’agrada que la Judit sigui un personatge femení i que sigui una noia potent, una mica manaire, amb conviccions (les seves) ben clares i convençuda sempre del que fa, malgrat això li costi algun ensurt. M’ha agradat seguir els seus raonament i em recorda en aquest sentit a un llibre mític que va fer l’Elvira Lindo fa més de trenta anys, aquell memorable «Manolito Gafotas», del qual es van fer set llibres més i alguna que altra pel·lícula. I si, l’Elvira deia que “Manolito soy yo” n’estic convençut que l’Ester podria dir «la Judit sóc jo» o algú que ella coneix molt bé perquè el personatge està molt ben trobat, és creïble i representa l’arquetip de nena que hem conegut a l’escola, o la filla del veí, o l’amiga dels nostres fills (o néts).

Un moment de la presentació

El llibre està escrit en present, en primera persona, i és un present que alhora és un passat proper perquè només la Judit sap el que vindrà a continuació. És un exercici difícil per a l’autora però crec que ha trobat el to per fer-nos la lectura fluida, més àgil i divertida. En aquest sentit l’ús dels diàlegs ajuda a passar pàgines, així com l’absència de descripcions que, per als infants de cicle mitjà es fan complicades d’entendre. Hi ha un primer capítol del «Poca broma amb la xocolata en que la Judit diu»:
—La meva amiga, però no millor amiga, Paula, diu que casa meva és un laberint, però és mentida: és un lloc molt fàcil.
I ens ho explica amb un dibuix i mitja plana de text. En un plisplàs sabem com és de laberíntica casa seva.
L’univers de la Judit és la família, sempre hi són presents; en aquest segon llibre els avis.
El vocabulari és planer, com el que fan servir els infants, i sembla com si la narradora estigues explicant una pel·lícula o un fet emocionant. Quan llegiu aquesta novel·la fixeu-vos en els fantàstics raonaments que fa servir la Judit i en l’estructura tancada de cada capítol, amb final inesperat.
M’ha agradat també l’absència de moralina i crec que és un llibre per iniciar en el plaer de llegir que recomano especialment per a nois i noies a partir de nou anys.
Si hagués d’exposar algun «però» no ho faria perquè no val pena perdre el temps dient que és una llàstima que bones novel·les com aquesta passin inadvertides perquè les situen en el racó més amagat de la prestatgeria de les llibreries o perquè no arribaran als mass mèdia.
Els bons llibres funcionen gràcies al boca orella, entre els mestres, sortosament.

Amb l’autora, l’editor i l·lustrador

Moment de les dedicatòries

Les dades:
Títol: Poca broma amb les vacances
Autora: Ester Farran
Il·lustrador: Jordi Sales
Editorial: Edicions del Pirata
Pàgines: 232
Primera edició: Gener 2017