Poesia i tardor

He estat llegint la revista “In-fan-ci-a” núm. 248 del passat setembre i m’ha agradat comprovar la presència d’un parell d’articles sobre poesia. Un és d’en Ramon Besora i ens diu que “La poesia és el llenguatge de comunicació essencial per als infants: convida a la cançó, al ritme, al joc, desvetlla nous estímuls, causa plaer i potencia la capacitat de meravellar-se.”

L’altre és de la Roser Ros, l’Elisenda Llansana i l‘Equip Tantàgora que canvien la secció dedicada als contes per la poesia. Diuen que “Posem la mel a la boca, com a incentiu perquè la poesia ressoni per les escoles, aprofitant que els infants ja l’han tastada, que en porten molta de casa, en forma de cançons de bressol, moixaines, jocs de falda…”

Les editorials també han entès que la poesia és una bona eina de comunicació i publiquen llibres únics o en col·leccions que abasten totes les edats lectores. Us en presento quatre que han aparegut en els darrers mesos i que tenen com a eix temàtic la tardor.

Temps de haikus. Un poemari que, com el seu títol indica, ens presenta haikus, poemes breus, de només tres versos curts.

Vents de tardor.
Tots els camins van plens
de fulles mortes.

Es tracta d’un llibre ben editat per Akiara books, en format vertical, paper bo i amb la curiositat que el llom va amb fil vist. Serà l’inici d’una col·lecció que tindrà força recorregut.

Les il·lustracions d’en Luciano Lozano són boniques i molt ben casades amb els poemes d’en J. N. Santaeulàlia.

Les veus del bosc. Tot el que trobem aquests dies si vagareu pels boscos ho podeu reconèixer en aquests versos que expliquen el viatge que fa la Martina cada matí a la recerca dels secrets i les veus que s’amaguen a prop de la clariana on ella s’estira damunt l’herba, abans d’anar a escola, i escolta, veu, olora, sent tot el que l’envolta.

Són poemes que relacionen animals amb arbres i aporten molts coneixements naturalistes.

L’autora és la María José Domènech, companya mestra que participa enguany, també, de l’activitat “autors a les aules”. El llibre, de mida gran, està il·lustrat per la Isabel Fabregat. Editat per Lletra Impresa Edicions.

Versos de calendario. Poemes sobre el pas del temps a través de les estacions, la memòria, els llibres i la literatura. L’editorial Kalandraka ja fa uns quants anys que va començar una col·lecció sobre poesia que val molt la pena. Hi ha alguns en català i altres en castellà. A

quest poemari, escrit pèr Juan Carlos Martín, està il·lustrat per la Teresa Novoa. Val molt la pena.

Poemes de vent i fulles. Editat per El cep i la Nansa. Són sis poemes de la Núria Albertí i il·lustrats per la Mercè Galí que fan un recorregut per les sensacions que ens envolten aquests dies de tardor. En format de pàgines de cartró i cantons arrodonits.

«El sot», un lloc encantat per jugar i crear

Enmig de l’allau de llibres que parlen d’emocions i de com s’han de comportar els infants, apareix “El sot”, un àlbum que és tot just el contrari i que va adreçat, també, als adults, especialment als mestres.

Imagino la possibilitat de començar un claustre llegint aquest llibre i m’agrada pensar la conversa que se’n derivi resultarà enriquidora. El sot va directament al moll de l’ós del que sovint passa als patis de l’escoles i, de fet, el tema central va més enllà dels joc dels infants perquè es tracta de la relació de poder adult-infant.

Però, anem a pams. L’argument ens explica que darrera de l’edifici del gimnàs de l’escola hi ha un gran forat on els nens juguen. És un espai màgic, que està ple de sorpreses, i permet l’experimentació, on els nois i noies inventen jocs, juguen a fer equilibris, salten, preparen pistes d’obstacles, un espai meravellós.

Però la mirada dels mestres no és la mateixa perquè el veuen com un lloc on es poden fer mal, on és fàcil patir algun accident, una caiguda o una esgarrapada. No entenen el potencial creatiu del sot i segurament també han oblidat quan ells eren infants i com de bé s’ho haguessin passat. Els mestres prefereixen que els nens juguin a futbol, que saltin a la corda, que es gronxin suaument, o que juguin a jocs més tranquils sota la seva mirada.

La solució que troben és tapar el sot, i així ho fan. Problema resolt? No! La imaginació dels infants és desbordant i trobaran altres maneres de divertir-se, lluny de la mirada de l’adult, allà on veritablement es creix.

Resulta curiós que l’única escena on una nena es fa mal passa a la porta de l’escola, lluny del sot.

M’ha agradat el posicionament de l’autora, clarament al costat dels infants. No sé el motiu pel qual ens arriben des del països del nord d’Europa aquestes històries amb personatges arquetípics, nens i nenes lliures, que són actius, que gaudeixen del joc, de la natura, experimentant amb la fantasia contínuament. Són infants feliços, uns relats on els avorrits són els adults. M’agrada veure els infants units en la seva causa, en la defensa del seu joc, de la seva imaginació.

Les il·lustracions són efectives, boniques i fresques.

Recomanat per a Cicle inicial i per a mestres.

LES DADES:
Títol: El sot
Autora: Emma AdBäge
Il·lustadora: Emma AdBäge
Traductora: Carolina Moreno
Editorial: entreDos
Pàgines: 32
Blanes, 2022

«Viatges en trens de primera classe», un conte amb olor de menta i mandarina

Si hi ha un escriptor que en sap de trens és en Mauricio Wiesenthal, i que ha recorregut Europa en els més luxosos i mítics ferrocarrils, com l’Orient-Express. En els seus relats ens mostra com és l’ànima humana i ens presenta la imatge d’un continent abatut i derrotat. La seva mirada traspua nostàlgia d’uns temps on l’humanisme era viscut i defensat per altres autors, com Stefan Zweig o Rilke, per exemple. Diu Mauricio, parlant dels trens de luxe:

«La literatura del tren tiene que ser, por fuerza, impresionista y confusa. El tren nos da un destino, una distancia, un más allá sin trascendencia ni juicio final. Y eso hace más bellas y voluptuosas las historias que, como las noches del tren o las aventuras de amor, no tienen principio ni fin».

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del darrer llibre d’en Dani Torrent. Es titula «Viatges en trens de primera classe» i ell n’és l’autor i l’Il·lustrador. La presentació va ser a “Lectors, al tren!”, una llibreria que, com el seu nom indica, també estima els trens. Mireu, sinó, l’aparador que van muntar…


En Dani, acompanyat de l’editor de «Triqueta», una editorial gallega, va explicar els orígens del relat i com, fa uns anys, una conversa amb uns amics alemanys el van alertar d’un esdeveniment que és el que dona inspiració i fa créixer el conte.

També va explicar algunes de les imatges que podem veure i molts detalls significatius que, d’altra manera, se’ns poden passar per alt o desconeixem, com per exemple, el perquè del nom de la noia. I detalls sobre el tipus de paper triat, les dificultats d’impressió, etc.

Va ser una presentació agradable i inspiradora, molt ben conduïda per la Montse Marcet.

De què va el conte? Al resum que fa l’editorial diuen:

La Clementina, des de petita, havia estat educada pel seu pare per a entrar en l’alta societat de l’època. Tota la seva vida s’havia esforçat per aprendre els modals i l’etiqueta que l’alta societat exigia. El seu pare tenia l’esperança que, gràcies a les relacions que havia conreat durant anys de treball en l’administració pública, aconseguiria per a ella un bon matrimoni.

L’esclat de la guerra al seu país i la mort del seu pare, acaben de sobte amb aquests plans de futur. Sola, sense casa i sense tot just recursos a causa dels desastres de la guerra, Clementina idea un pla: gastar-se fins a l’últim cèntim dels seus estalvis en un vestit de seda i un passi d’un any per a viatjar en trens de primera classe. El seu objectiu, socialitzar amb els cavallers més distingits durant els llargs trajectes que l’abonament permetia amb l’ànim de complir un dels somnis del seu pare, trobar el bon matrimoni que hagués desitjat. Però, és aquest realment el somni de la Clementina?

Estructurat com un conte clàssic, Clementina té tres trobades, amb tres cavallers cadascun més ric que l’anterior, que li proposen ser la flor més bella del seu jardí, l’obra mestra de la seva col·lecció, i la joia més brillant de la Corona. Però un gir inesperat, converteix aquesta rondalla en una història d’autoconeixement i apoderament femení.

Lectura per als nois i noies de l’ESO.

LES DADES:

  • Títol: Viatges en trens de primera classe
  • Autor: Dani Torrent
  • Il·lustrador: Dani Torrent
  • Editorial: Triqueta
  • Pàgines: 72
  • Vigo, 2022

El Chinki Plonki, la joguina de moda al pati de l’escola

Fa un parell anys van aparèixer el dos primers números de la col·lecció «Llegendes del patí». El primer es titula «La mitja hora dels herois».

El segon, «Campions del món», és el més divertit al meu parer perquè ens explica que els nens protagonistes de la sèrie juguen a «Fet i amagar» al pati de l’escola i apareix un personatge que fa més de trenta anys que està amagat i ho capgira tot.

A aquella història delirant —fa riure molt—, la va seguir la tercera «Viatge pels patis infinits» i també la quarta que és la que vull comentar, «Conspiració a l’ombra».

Aquesta conspiració comença un dia, a la mitja hora del pati, quan la Martina veu que tots els companys de classe tenen un Chinki Plonki, la joguina de moda.

Als patis de les escoles és una imatge recurrent i cíclica. Hi ha èpoques de jugar a la baldufa, a cromos, a la corda, etc. Sempre són petits artugis que hi caben a les butxaques, lluny de la mirada de la mestra. De fet, els Chinki Plonkis són uns estris estranys que tenen als infants força enganxats.

És així, sempre ha estat així. No fa gaire parlava amb una nena que col·leccionava cromos de Pokemon i no sabia com s’hi jugava, però com que tots els amics en tenien, doncs ella també…

La Martina, com que no té Chinki Plonkis se’n va a jugar tota sola als gronxadors i descobreix un personatge estrany que volta per allà. El segueix i descobreix una societat secreta, que pertany a la industria farmacèutica i que són els responsables —això ja ho sabem, perquè és una llegenda urbana— dels polls que cíclicament apareix al cap dels infants, dels refredats i altre accidents que succeeixen habitualment als patis. Són els qui “mouen els fils a l’ombra per obtenir tot el benefici que puguin dels nens i nenes del món!”.

«Llegendes del patí» és una sèrie de còmics força divertida i ben il·lustrada.

Per als infants de cicle inicial i mitjà.

Crec que aquests mesos, es faran algunes presentacions amb l’autor i, potser, també l’il·lustrador. Anirem informant.

LES DADES:
Títol: Conspiració a l’ombra
Autor: El Hematocrítico
Il·lustrador: Albert Monteys
Traductora: Mercè Estévez
Editorial: Barcanova
Pàgines:
Barcelona, 2022

A la recerca dels Iris!

Si sou d’anar d’excursió a la muntanya i us agrada fer bivac, segurament el que us explicaré no us sorprendrà. I sobretot, si heu fet nit per la zona del Pirineu, el lloc on es poden veure —amb una mica de sort, això sí— una mena d’animalons anomenats «Iris».

En Ramon Besora, que és un gran coneixedor de la fauna del Pirineu (i també de les tradicions antigues) ens explica que “Els iris són uns petits animals nocturns que habiten generalment en comunitat als afores de pobles d’alta muntanya on els cels, a la nit, s’omplen de lluna i són especialment lluminosos.”

En Ramon ho sap molt bé perquè ell n’ha vist i ha pogut explicar-ho a la Zuzanna Celej que, amb la traça i la paciència que té amb els pinzells, ha fet una representació plàstica precisa i preciosa perquè en gaudim tots plegats.

Es dóna la coincidència que estem entrant a la tardor, una de les millors èpoques per veure els Iris, i que el llibre acaba d’arribar a les llibreries, per a gaudi dels amants de les històries boniques.

Què més volem?
Una guia didàctica? La teniu si entreu al web de l’editorial Joventut o la podeu descarregar clicant al següent enllaç. https://www.editorialjuventud.es/ca/els-iris-9788426147820/

Una pel·lícula? La podreu veure aviat.

Una presentació? N’hi hauran vàries. La primera, a la nova llibreria «El Teler», al carrer de Sant Miquel, 3A, d’Esparreguera, l’11 de novembre de 2022.

També es farà una presentació a la llibreria «Lectors al tren!» de Rubí, el 18 de novembre. I n’hi haurà alguna més…

Estic agraït a en Ramon perquè ens ha permès col·laborar preparant la proposta didàctica. Tot han estat facilitats i bones recomanacions per fer una guia que creiem serà d’utilitat.

LES DADES:

Títol: Els Iris
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: Joventut
Pàgines: 32
Barcelona, 2022

«Al bosc»,  una mirada fotogràfica

«Al bosc» és un llibre especial perquè, dins la seva aparent simplicitat, amaga idees, pensaments de vida, que són d’agrair.

La primera és una mirada ecologista i ens presenta una passejada per un bosc on es respira tranquil·litat, convivència, respecte dels uns amb els altres, netedat. Es la natura esplendorosa (“natura” és una paraula bonica) que ens convida a estimar-la.

La segona és una mirada amorosa d’una noia i del seu avi. M’agraden els llibres on surten avis que no moren al final (no passa sovint, perquè hi ha com una tendència a invitar a la llagrimeta i quan apareix un avi, dius “ai, que ja sé com acabarà aquest home”)

La tercera és una mirada artística, una forma de mostrar-nos els personatges que demostra que l’autora sap el que es fa. Fixeu-vos en la portada i com amb aquesta imatge ens resum i ens ensenya de què va la cosa i per on transita el relat (la noia caminant cap a la dreta, convidant-nos a obrir el llibre i entrar al bosc, i el rectangle negre que envolta aquesta imatge i ens porta a pensar en les fotografies.)

La quarta mirada ens passeja per les paraules que hi apareixen i les que no s’esmenten. Està molt ben aconseguit el joc d’anomenar les diverses bestioles que hi viuen al bosc i amb aquest enfilall de substantius ens convida a buscar la seva representació gràfica. Genial.

La cinquena mirada va cap a “la topera”, una editorial de les que anomenem “de garatge”, petita, amb un equip humà entusiasta de la literatura infantil i que publiquen obres diferents, sense pretensions d’alliçonar ni jugar a vendre emocions (molt de moda, actualment). Amb aquest «Al bosc» l’han clavat.

En resum, un llibre que permet moltes converses i que —pensant en clau escolar— agradarà molt als infants entre cinc i set anys.

Potser comprendreu millor de que va tot plegat si coneixeu l’autora. Un reportatge inspirador és el que li va fer ETB i que podeu veure clicant a:
https://www.eitb.eus/es/television/programas/eitb-kultura/videos/detalle/8016901/video-las-propuestas-ainara-azpiazu-axpi/

LES DADES:
Títol: Al bosc
Autora: Ainara Azpiazu Aduriz, Axpi
Il·lustradora: : Ainara Azpiazu Aduriz, Axpi
Traductor: Antonio Marín
Editorial: La topera
Pàgines: 40
Barcelona, 2021

Ressenya del llibre «Estudios sobre los hábitos de lectura»

La darrera frase de la novel·la de Stefan Zweig, Mendel el de los libros, (Acantilado, 2018) ens recorda que els llibres serveixen per unir les persones i així defensar-nos de l’inexorable revés de l’existència, que no és altra cosa que la fugacitat i l’oblit.

Aquesta idea d’unir les persones l’han expressada altres autors com Roald Dahl o C.S. Lewis i m’agrada perquè si som capaços de comunicar-nos, de compartir experiències, idees i coneixement podrem modificar alguns plantejaments arcaics sobre com els infants i joves afronten el seu creixement i com, amb il·lusió i compromís, hom esdevé un lector crític.

En realitat, aquest desig de compartir, d’avançar junts, d’equivocar-nos també, expressa la necessitat de comunicació que tenim les persones i així poder créixer i col·laborar en la gran aventura de viure més feliços.

He llegit amb interès aquest Estudios sobre los hábitos de lectura, imbuït pel desig de comparar els pensaments i les experiències que conec amb el que es cou en altres llocs de la península Ibèrica i de l’altra banda de l’Atlàntic. Volia reafirmar-me en la idea que la lectura és una eina capaç de canviar-nos per ser millors persones. El resultat ha quedat a mig camí.

Es tracta d’un llibre que recull vuit aportacions que provenen del Congrés celebrat a la Facultad de Ciencias Sociales y Humanas de la Universitat de Saragossa, a Terol, durant els dies 24 i 25 de maig de 2021. El congrés va estar organitzat pel grup de recerca Educación, Cultura y Territorio de la Universitat d’Extremadura conjuntament amb el Campus de Teruel de la Universitat de Saragossa. Es presenten, a manera de catàleg, vuit capítols que analitzen la situació de la lectura en diferents llocs, amb nois i joves de diferents edats. És en aquesta diversitat d’enfocaments on ens perdem perquè no som capaços de trobar el fil que ho lligui tot plegat. El llibre es pot llegir començant per qualsevol capítol perquè, de fet, no hi ha gaire en comú entre ells.

Podeu llegir la ressenya sencera anant a: https://fima.ub.edu/edl/ca/estudios-sobre-los-habitos-de-lectura
o, també, entrant a l’apartat “Altres” de “Publicacions” que trobareu a la pestanya de la part superior d’aquests blog.

Agraeixo a l’Amadeu Pons i en Lluís Agustí la bona feina de difusió de tot el que té a veure amb la literatura mitjançant aquest blog tan ben parit i que té com a propòsit, entre altres, divulgar notícies relacionades amb el sector de la llibreria a Catalunya i al món.

Truman, el viatge extraordinari d’una tortuga

A la revista GUIX d’INFANTIL núm 116 corresponent als mesos de setembre- octubre,  a la secció «Menjallibres», hem publicat una píndola pràctica basada en el llibre “Truman” de Jean Reidy, editat per EntreDos. En castellà,  a AULA DE INFANTIL.

Expliquem que la presència d’animals a l’aula té beneficis perquè millora les interaccions entre els infants, permetent que comparteixin la cura, l’alimentació o la preocupació per l’animal. Milloren les relacions, la comunicació i la confiança entre els nens i aporten suport emocional als infants amb dificultats socials.

També recordem que la literatura ens permet entrar en aquest món fascinant de les connexions amb les mascotes i ho centrem en el llibre “Truman” que ens narra les vivències d’una tortuga que viu en un pis d’una bulliciosa ciutat, amb la seva propietària, la Sara. Un dia, la tortuga s’adona que la nena li ha deixat set mongetes verdes al seu plat (dues més de l’habitual) i comença a sospitar que alguna cosa diferent és a punt de passar. També veu com la nena prepara una motxilla més gran de l’habitual, i després es fa un petó al dit, l’hi acosta a la closca i li diu “Sigues valenta!”… A continuació, la Sara se’n va.

A l’article també expliquem algunes activitats que es poden fer amb aquests llibre, abans, durant i després de la seva narració.

Podeu llegir l’article sencer entrant al web de l’editorial Graó:

https://cat.grao.com/ca/producte/truman-el-viatge-extraordinari-duna-tortuga-gi116154010

Els dos darrers anys de la LIJ, segons Joan Portell

En Joan és escriptor, crític literari. He tingut la sort de coincidir amb ell en diverses ocasions i per diversos motius. Admiro la seva capacitat inconformista d’anar sempre una mica més enllà. Quan alguns ens quedem satisfets amb les respostes, ell té aquesta mirada periodística, aquesta manera tranquil·la d’anar buscant (i trobant) el que els altres no veiem.

He vist que acaba de redactar el primer article de l’Anuari del 2022, que recull les accions que s’han dut a terme durant els anys 2020 i 2021.

Els promotors de l’Anuari —la Maite Comalat i en Lluís Agustí— comenten com ha estat de complexa la seva realització, perquè els articles recullen el període de pandèmia que va suposar un ritme i un moment d’accions ben diferents als anteriors i creuen que això el fa especialment interessant per deixar constància de tota la feina feta i, també, d’allò que s’hauria pogut fer millor.

Com a novetat, en aquesta nova edició els articles es publiquen en pdf i en xml, per facilitar la consulta i millorar la presència dels articles als buscadors.

Podeu llegir l’article anant a https://revistes.ub.edu/index.php/Anuari-BLL/article/view/40359

Llegiu-lo, que val la pena. Agraeixo, a més, la bona pensada d’en Joan de contactar amb un grapat de persones de diferents àmbit que hi han donat la seva visió i, òbviament, agraeixo la conversa que vam mantenir on li vaig exposar com havia viscut aquests dos anys, i que tan generosament ha recollit.

Pel que no conegueu al Joan, podeu anar a https://llibresalrepla.cat/

Any 2022 després de Crist. Tota l’escola llegeix còmics… Tota? No!

A la revista GUIX trobareu un article on presento algunes reflexions sobre els còmics a l’escola i també explico algunes accions pràctiques que podem realitzar fàcilment.

Els mestres que usen els còmics com a suport didàctic saben com s’entusiasmen els infants i com resulten d’útils en qualsevol projecte que es construeixi, ja sigui de ciència, d’història o d’art. Però aquests mestres encara en són pocs i tenen en comú el coneixement del món dels còmics gràcies a la seva passió individual.

La realitat és que malgrat que al currículum llegim que els nois de cicle superior han de «escriure textos de gèneres diversos i en diferents formats (contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies…) amb coherència, cohesió i correcció lingüística i amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar, escriure o elaborar i revisar» l’ús que se’n fa als centres és encara limitat i potser hi té a veure l’absència d’una biblioteca escolar dotada d’aquests materials, entre altres factors.

A l’article, també recordo que els còmics tenen molts punts en comú amb el cinema perquè comparteixen la importància que es dona a la imatge. En el cas del cinema es tracta d’una imatge en moviment i en el cas del còmic és l’intent de reproduir un moviment. També parteixen de la idea que cal fer un guió previ a la plasmació en imatges.

La lectura de còmics mescla text i imatge i estimula la capacitat d’anàlisis, les habilitats de síntesis, de desxifrar allò que l’autor ens vol explicar, de reforç de la reflexió sobre els judicis de valor que ens transmet la historieta. És com si ajuntéssim la novel·la amb la pintura. Els mestres que empren els còmics com a impulsors de projectes saben com es converteix en una veritable eina pedagògica, capaç d’activar la imaginació.

Els còmics són uns companys ideals en l’aprenentatge de la lectura, són un univers tranquil on l’infant troba els seus herois estimats i viu situacions conegudes, àlbum rere àlbum. Per això aportar perquè els còmics entrin a les escoles, s’aposti per la formació dels mestres, es creïn clubs de lectura i ocupin un lloc principal a l’aula, és una bona inversió.

Podeu llegir tot el text a la revista GUIX 492 del mes de setembre i també a la revista AULA en castellà.