publicacions

by

«L’Estruç al mercat» i les normes (sovint) absurdes

“L’Estruç al mercat” és un àlbum il·lustrat magnífic, ideal per llegir en companyia i deixar-se endur per unes imatges plenes de detalls.

Ens presenta una història senzilla. La senyora Estruç vol anar a veure la seva amiga, la senyora Gacela, que està malalta, i pensa que, en acabar la jornada laboral, li portarà un regalet. A partir d’aquí, l’argument se centra en el recorregut que fa pel mercat a la recerca d’un detall per a la seva amiga. Però, aggg!, no serà fàcil perquè a totes les parades troba inconvenients i no la volen atendre.

Incís: Mentre llegia aquesta part central del relat, m’he sentit identificat amb l’estruç perquè, tot i que no és freqüent, quan he de fer alguna gestió trobo els mateixos inconvenients i sento que perdo el temps i no aconsegueixo resoldre res. He recordat les queixes dels pagesos quan expliquen les peripècies burocràtiques o les mestres que es passen hores i hores emplenat formularis, estadístiques i papers sovint incomprensibles. Però aquest és un altre tema.

Tornant a la senyora Estruç, els seus problemes comencen quan en una parada li diuen que no obren fins a més tard, a l’altra que allò que vol només es pot comprar els dimecres, a la següent que el regal que demana és per a animals sense ploma, etc. Un desfici i una frustració. Finalment marxa sense regal.

El final és bonic: El sentit comú, la solidaritat i la comprensió es fan present.

Les il·lustracions ,algunes a doble pàgina i d’altres més menudes amb enquadres com de còmic acompanyades d’un text, breu, ben visible.

Hi ha molts animals, tots ells coneguts pels infants, que són una delícia visual. També les fruites, verdures, una parada de llibres!, gelats, formatges, flors, etc. que conformen un esclat de colors i conviden a anomenar i recordar tot allò que coneixem.

L’argument està ben pensant, directe a l’estructura que ha de tenir un relat per a les primeres edats: Personatges amb els quals et pots identificar, un petit conflicte, la recerca d’una solució, repeticions, i un final feliç. Penseu en el clàssic “De què fa gust la lluna?” i ho entendreu.

Un llibre per mirar i remirar. A cada relectura trobareu detalls que us han passat desapercebuts (seguiu la mosca!).

Lectura recomanada per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: L’Estruç al mercat
Autora: Cristina Oleby
Il·lustradora: Paula Bossio
Traductora: Maria-Arboç Terrades
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 34
Barcelona, 2026

by

«Pluto Rocket arriba a la ciutat», una extraterrestre en missió secreta

Les aventures gràfiques adreçades als primers lectors tenen força èxit. Em ve al cap la sèrie de Narval i Medu. També recordo el colom que volia conduir l’autobús. Històries divertides, hilarants per moments, que conviden a gaudir de la lectura.

En aquesta sèrie, en el primer número titulat “Pluto Rocket arriba a la ciutat” una extraterrestre anomenada Pluto Rocket es troba a un colom (Pep Colom) amant de les bromes, positiu, elegant i bon coneixedor del barri on ha aterrat la Pluto.

Quan es presenten, en Pep Colom s’ofereix a mostrar-li a la Pluto Rocket -està en missió secreta- com és la vida en el nostre planeta. Es fan amics de seguida, i el colom també acabarà aprenent alguna cosa. Aquesta és la gràcia de tenir amics, no?

El llibre està dividit en tres capítols (M’esclata el cervell, Mengem-nos un taco! i Missió secreta) amb unes imatges cridaneres però no carregades, i un text amb lletra de mida prou gran i adequada pels nens que comencen a llegir.

Lectura recomanada per al cicle inicial. Els farà riure molt, segur.

LES DADES:
Títol: Pluto Rocket arriba a la ciutat
Autor: Paul Gilligan
Il·lustrador: Paul Gilligan
Traductora: Bel Olid
Editorial: Andana
Pàgines: 88
Picassent, 2023

by

«La iaia no hi toca» fa deu anys. Felicitats!

Com diries estel sense fer servir paraules com rombe o paper? Mmm… Jo, l’únic que sé, és que la meva iaia no hi toca. Ah, i que té la culpa de tot. Sí, de tot! Sempre hi ha algú que té la culpa que ens agradi allò que tant ens agrada, o que no ens agradi allò que mai no ens ha agradat. El cas és que entre el seu pentinat de Darth Vader, la seva obsessió per guanyar premis pels poemes que escriu i aquesta mania ridícula de recitar versos a ple pulmó quan baixo de l’autobús escolar, entre riallades i amb cara de voler desaparèixer (només per obligar-me a entrar ràpid a casa seva), jo també m’estic tornant boig.
Els meus pares tenen feina, i no em queda més remei que passar-me les tardes a casa de la iaia Petúnia. Però sospito que en porta alguna de cap, i no m’ho penso perdre…

Encara recordo la presentació del llibre. La vam fer a Casa Anita, el 7 de juny de 2017 i vaig tenir la sort de conversar amb el Chascas, l’autor, i la Tina Vallés, la traductora.

Va ser una d’aquelles situacions que passen gairebé per casualitat perquè el Chascas estava de pas per Barcelona. A més, aprofitant de la seva amabilitat el vam portar a una escola d’Esplugues on els nois i noies de cicle superior havien llegit el seu llibre.

Uns anys més tard, va tornar a venir a Barcelona i vaig coincidir amb ell a la llibreria Lectors al tren! on vam presentar “El millor germà del món”. Un altre dia per recordar.

I ara, ens arriba la notícia que fa deu anys de la publicació de “Mi abuela la loca” i, esclar, ho haurem de celebrar, oi?

Pels que no coneixeu la història de Vicente i la seva àvia Petúnia, la boja, us explico que és una novel·la curta i molt divertida, ideal per als nois i noies de 9-10 anys.

L’àvia li ensenya al nen a sentir i viure amb sensibilitat tot el que li passa, tot el que veu, preparant-lo per ser escriptor i descobrir el mon d’una altra manera.

És un excel·lent llibre per comprendre com la història i els personatges es determinen mútuament, per parlar de poesia, de literatura, d’ètica, de valors, d’art.

Recomanat per a cicle superior.

Les dades:
Títol: la iaia no hi toca
Autor: José Ignacio Valenzuela (el Chascas)
Il·lustrador: Patricio Betteo
Traductora: Tina Vallès
Editorial: Birabiro
Pàgines: 150
Barcelona, 2018

by

Lisou, el primer volum de «Quan cau la nit»

Lisou és còmic que narra la història d’una nena d’11 anys durant els horrors de la Segona Guerra Mundial. És el primer volum d’una sèrie dividia en dues parts. L’autora, la Marion Achard, explica en cadascun dels volums la història de les seves dues ties àvies, la Lisou i la Mylaine, dues germanes.

Els fets se situen a finals del 1943, en un poble a prop de Grenoble. Allà hi viu la família Veil que amb l’arribada dels alemanys a aquella zona va haver de fugir i amagar-se en una masia abandonada que els havien deixat uns amics.

Allà van passar, amagats, tot l’hivern. Però les coses no van anar gaire bé perquè els alemanys, de mica en mica, es van fer amb el control de la zona i van començar a arrestar moltes famílies jueves. A la família Veil també els va tocar rebre. Un dia que els pares eren al poble, un cotxe es va aturar davant la casa i les deus germanes van veure com el futur els canviava. La Mylaine, la germana gran va ser deportada i la petita, la Lisou, va tenir més sort i va fugir, malgrat totes les peripècies que li va tocar viure.

Les deus germanes no es tornarien a veure durant molt de temps.

Aquest còmic explica la història des del punt de vista de Lisou, la germana petita, i ho podem anar seguint de manera curiosa perquè s’alternen les explicacions de la nena d’11 anys i la mateixa nena quan és una dona de 91 anys i recorda els fets i els explica a la seva neboda, la Marion Achard, autora del text.

El relat es llegeix molt bé i les il·lustracions d’en Toni Galmés, càlides i boniques, juntament amb el postfaci i els documents que s’adjunten al final del relat, fan d’aquesta còmic una obra que ens situa perfectament en una època fosca i terrible que convé no oblidar per tal que no es torni a repetir.

Encara no he llegit la segona part però imagino que serà més dura.

Lectura recomanada per a l’alumnat de l’ESO.

LES DADES:
Títol: Quan cau la nit. Primer volum (Lisou)
Autora: Marion Achard
Il·lustrador: Toni Galmés
Traductora: Laura Obradors
Editorial: Astronave
Pàgines: 128
Barcelona, 2025

by

«Llupet», una història de supervivència i amistat

Bookolia és una editorial independent especialitzada en llibre il·lustrat. Tenen la seu a Madrid i, crec, forma part d’allò que anomenem “de garatge”, petites editorials que publiquen pocs llibres cada any, però molt cuidats.

En aquest blog n’hem parlat de tant en tant. Editorials com Akiara, Takatuka, BiraBiro, el Roure de Can Roca i altres que editen bons llibres però costa de veure’ls als aparador de les grans llibreries on acostumem a trobar llibres dels grans segells editorial. És el mercat.

Sortosament, tenim les llibreries de barri especialitzades en literatura infant i juvenil, i també disposem per estaral dia dels blogs, els pòdcasts i altres eines que formen part d’una altra mirada menys comercial.

«Llupet» té un subtítol curiós que diu: Basat en una més que probable història real.

Amb aquest títol ja ens apunta que ens anem a viure un relat que ens situa al Pleistocè i que va de llops. No estranya que predomini el color blanc de la neu. Un color que ens transmet sensació de fred. Si li ajuntem les peripècies d’un petit llobató que neix el novè d’un ventrada i no li serà fàcil créixer perquè la mare només té vuit mamelles, ja tenim la pista per albirar per on transcorre l’aventura.

El relat narra com la bandada, en plena glaciació, ha d’emprendre un viatge a la recerca de menjar, però el petit llobató no resisteix el ritme dels seus germans i queda perdut. Camina com pot i cau en un forat on possiblement trobarà el seu final. Tindrà sort i aquí començarà la segona part d’una història que ens portarà fins als nostres dies.

Un llibre cuitat, amb il·lustracions amb diferents plans que ajuden a trobar el ritme que requereix aquesta aventura. També hi ha algunes onomatopeies, línies cinètiques i un text breu que apunta alguns detalls que convé seguir.

Una àlbum il·lustrat bonic, amb un personatge, Llupet, que ens atrapa des de la primera pàgina.
Lectura recomanada per a cicle infantil i inicial.

Un bon llibre per a ser narrat a l’aula o la biblioteca escolar.

LES DADES:
Títol: Llupet. Basat en una més que probable història real
Autora: Sara Fernández
Il·lustradora: Sara Fernández

Traductora: Joana Morales
Editorial: Bookolia
Pàgines: 48
Madrid, 2025

by

«Un abric vermell», retalls de vida d’una família de modistes

Al primer capítol d’aquesta magnífica història, la narradora, una noia de dotze anys, ens explica que a la seva família les coneixen com «les Antonietes», perquè les quatre dones es diuen igual:

Antonieta (besàvia), Antonieta (àvia), Antonieta (mare) i Antonieta (filla), que soc jo. A casa, això no suposa cap problema perquè cadascuna es dirigeix a l’altra com a filla, mare, àvia o besàvia —segons el que toqui—, però fora de casa aquesta coincidència ens ha portat molts malentesos.

Viuen a Tossa de Mar i es dediquen a la moda, o més concretament, a sargir forats, eixamplar pantalons i tot allò que es pugui cosir. No sé si a prop de casa vostra hi ha algun local on facin “arreglos” de roba però, des de fa uns pocs anys, comencen a proliferar (no tant com les botigues que es dediquen a les ungles amb rètols en anglès —nails— que fa més modern) i em recorden temps reculats on a les cases els pegats per als genolls dels pantalons i els ous de fusta eren objectes quotidians.

El relat planteja que el dia de l’aniversari de l’Antonia més jove (fa dotze anys) rep com a regal un abric vermell que ha passat per totes les generacions d’Antònies de la família, sense saber quins misteri o quins poders màgics conté aquesta peça de vestir.

Aquest abric vermell la portarà viure situacions de les diferents èpoques que els van tocar viure a les seves familiars. Així, la noia, podrà entendre què va passar a Tossa de Mar quan l’Ava Gardner va estar rodant una pel·lícula, quan, a Barcelona, el jovent es manifestava per intentar aconseguir drets socials, o les preocupacions actuals pel canvi climàtic.

Bé, la història es segueix amb interès i ens porta a reflexions però hi ha un altre aspecte que sobresurt i és la capacitat de l’autora en crear imatges que ens fan riure, sobretot en les comparacions (més dur que la closca d’un pistatxo, per exemple).

Un relat ideal per llegir a l’escola, o en clubs de lectura, que posa en valor les figures femenines, les tradicions, les relacions familiars i les diferents èpoques històriques que mostren els canvis que s’han produït en els darrers anys.

Lectura recomanable per als alumnes de sisè de primària i primer cicle de l’ESO.

Les dades:
Títol: Un abric vermell
Autora: Alba Dalmau
Il·lustrador: Albert Arrayàs
Editorial: Bindi Books
Pàgines:
Barcelona, 2025

by

«A la sombra de un romance» la vida d’una dona avançada al seu temps

A la darrera tertúlia, vaig descobrir aquesta biografia que rescata el llegat de la Maria Goyri, figura clau en l’àmbit de la filologia, l’educació i el feminisme.

El llibre té un format deliciós, com un quadern d’aquells que usen els exploradors i aventurers, amb la goma que protegeix els fulls com si d’una Moleskine es tractés.

L’autor, l’Alejandro Pedregosa, relata moments significatius en la vida de la María Goyri: la seva infantesa a l’escola de la natura pel parc del Retiro, l’educació humanista i liberal rebuda a l’Asociación para la Enseñanza de la Mujer, la creació d’un centre de formació per a universitàries, la seva col·laboració amb la Institución Libre de Enseñanza, etc.

El relat explica que va ser una de les primeres dones llicenciades i doctores en Filosofia i Lletres, a més de dedicar la seva vida a la docència a la Residencia de Señoritas i al Colegio Estudio de Madrid, del qual va ser directora. Formant “equip” amb el seu marit, Ramón Menéndez Pidal, va crear un arxiu imprès i sonor per conservar les “joies del patrimoni oral” que atresora el Romancero.

Les il·lustracions de la Concha Pasamar ens remeten a l’època que va viure la María Goiry amb detalls molt cuidats dels vestuaris, objectes, paisatges, etc.

El llibre és una joia i quan acabeu de llegir-lo és molt probable que us vinguin ganes de tornar a llegir algun Romancero com el d’en Lorca, per exemple ( Verde que te quiero verde. Verde viento. Verdes ramas. El barco sobre la mar y el caballo en la montaña.)

Lectura recomanada a partir de dotze anys.

Les dades:
Títol: A la sombra de un romance
Autor: Alejandro Pedragosa
Il·lustradora: Concha Pasamar
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 80
Pontevedra, 2025

by

«El Jim i la Janis» a l’Ofici d’educar

Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar aquesta història d’amor que comença l’estiu que al protagonista, en Mitus, se li presenta d’allò més avorrit, perquè el seu millor amic se’n va a Chicago.

Però la situació es capgira d’una forma impensable quan al seu oncle Jaume l’han d’hospitalitzar per culpa d’un ictus, perquè d’aquell oncle vell i solitari no sap gairebé res.

El noi tindrà la possibilitat de conèixer-lo millor, i ho farà endinsant-se a casa seva a cuidar el gos i allà descobrirà una habitació secreta que, entre d’altres tresors, amaga una carta que no s’ha enviat mai.

La lectura ens permet resseguir les peripècies d’en Mitus a partir del moment en que descobreix la carta i s’assabenta que el seu oncle havia estat hippy i que el Canet Rock de l’any 1975 va ser molt important per a ell, però també va ser un esdeveniment clau de la història cultural contemporània de Catalunya, ja que es va celebrar sota la dictadura franquista.

En Mitus, amb l’ajuda de la seva amiga Jana, es veurà embolicat en una aventura a la recerca de la misteriosa Giovanna, la dona destinatària de la carta que no es va enviar mai per fer-li arribar abans que mori l’oncle Jaume. Però de la Giovanna només tenen una pista i res més.

Una novel·la que es llegeix força bé, amb diàlegs i una trama que ens acosta a la vida dels adolescents a través de la personalitat del protagonista, i ens mostra les seves pors, inseguretats i emocions, així com les seves relacions amb la família i els amics. Paral·lelament sabrem més coses d’aquells llunyans anys de la joventut d’en Jaume i la Giovanna i del seu amor.

La música és el fil conductor de la història, i serveix per entendre les emocions i les connexions entre els protagonistes, alhora que ens mostra una època vinculada a uns valors i a un estil de vida concrets.

Aquest relat va ser guanyador del premi Gran Angular 2025. És relativament breu (160 pàgines) i molt entenedor i emotiu.

Lectura recomanada a partir de 16 anys i si és possible escoltant les peces musicals que es mencionen i ens ajuden a entendre una mica la vida d’aquell jovent nascut a la dècada dels 50 del segle passat.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre. En aquest cas, gràcies a la gentilesa de l’editorial Cruïlla.

La pregunta per al concurs sobre el llibre «El Jim i la Janis» és:

Com es diu el gos de l’oncle d’en Mitus?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 18 de gener.

La guanyadora del llibre «Nit de Reis» és l’Àngels Oliva. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/el-jim-i-la-janis-de-llorenc-capdevila/audio/1266608/

…………………………………….

Educar és donar la paraula

En el mateix programa, dos referents del món educatiu, Jaume Cela i Joan Domènech, parlen de l’essencialitat d’escoltar els alumnes al llibre “Educar és donar la paraula”.

Per Cela i Domènech, “una sola persona rebutjada, colpejada per l’escola, ens hauria de fer aturar a tothom, perquè representa un fracàs de la institució“.

Tothom pot aprendre? Què s’ha de fer amb els alumnes rebotats? Com s’ha de donar la paraula als alumnes? I quina autocrítica han de fer docents i sistema educatiu?

En aquesta conversa, també hi participa la Montserrat Ventura, mestra i directora de l’Escola Rivo Rubeo, de Rubí, i membre dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Podeu escoltar tot el programa, clicant a l’enllaç:

https://www.3cat.cat/3cat/lescola-no-ha-de-rebutjar-cap-alumne-ningu-es-negat-per-aprendre/audio/1266610/

Em va alegrar el dia saludar a l’admirat Jaume Cela, mestre de qui he aprés molt.

by

«10 aneguets de goma» i el descobriment dels corrents marins

«10 aneguets de goma» és un àlbum il·lustrat que narra una història amb un origen fascinant que no puc estar-me de relatar breument.

Resulta que l’any 1992 un vaixell dels que porten contenidors va sortir de Hong Kong amb destí a Europa però pel camí una tempesta va provocar que alguns contenidors caiguessin al mar. És freqüent, però per a les empreses navilieres no els suposa gaire complicació. El contenidors acaben al fons del mar i el carregament (ordinadors, sabatilles esportives, etc.) està assegurat i no perden diners. De fet, ens faríem creus si sabéssim el nombre de contenidors que es perden (voluntàriament o degut al mal temps, ves a saber!)

El cas és que un dels contenidors contenia aneguets de goma i altres joguines també de goma (29000 en total: castors, tortugues, granotes i aneguets). Accidentalment, la porta es va obrir i el carregament va quedar surant sobre l’aigua.

Aquí entra en escena un oceanògraf, en Curtis Ebbesmeyer, que estudiava els corrents marins i va resseguir on anaven a parar els aneguets. Gràcies a aquest seguiment va poder establir la seva teoria sobre corrents marins.

Inspirant-se en aquesta aventura, l’Eric Carle va imaginar el viatge dels aneguets per aigües obertes i les criatures que van coneixent i que hi viuen a l’oceà.

El relat comença en una fàbrica on els treballadors de la cadena de muntatge pinten els detalls dels ànecs de goma. Després es carreguen en un vaixell i durant una tempesta, 10 aneguets de goma cauen al mar. Cadascun sura en una direcció diferent (oest, est, nord, sud, esquerra, dreta, amunt, avall, aquí i allà) i es troba amb un animal diferent (un dofí, una foca, un os polar, etc.). El desè es troba amb una mare ànega i les seves cries i els acompanya fins al seu niu.

A la versió inicial que es va publicar aquí tenia mida gran i a la darrera pàgina es podia prémer un botonet i se sentia el qüic-qüic de l’aneguet de goma. El va publicar Kókinos, però fa temps que està descatalogada en aquesta editorial.

Coses de la vida, vaig tenir una fuita d’aigua de les canonades que passaven per sobre de la prestatgeria on estava el llibre dels aneguets i altres. Van quedar ben molls i els vaig haver de llençar tots. Bé, el dels aneguets el vaig guardar i encara el conservo. Em va semblar una paradoxa poètica.

Ara, l’editorial Beascoa l’ha editat en un altre format, sense el dispositiu sonor i amb pàgines gruixudes i arrodonides. Un llibre ideal per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: 10 aneguets de goma
Autor: Eric Carle
Il·lustrador: Eric Carle
Traductora: Anna Serra
Editorial: Beascoa
Pàgines: 34
Barcelona, 2025

by

Recomanacions nadalenques

Al programa especial de Nadal d’ahir vam presentar un bon grapat de bones lectures. Per si us serveix, us comparteixo l’article que ha escrit la Marta Sánchez per a la plataforma 3catinfo.

https://www.3cat.cat/3catinfo/llibres-per-demanar-als-reis-12-titols-per-fer-volar-la-imaginacio-dels-infants/noticia/3386494/

Podeu escoltar el programa clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/recomanacions-de-llibres-per-nadal/audio/1263245/

Aprofitem per desitjar-vos unes bones festes i un any 2026 ple de bones lectures. Som l’equip que s’encarrega, des de fa onze anys del programa l’Ofici d’educar, el programa més escoltat a la franja de 6 a 7 del matí dels diumenges. Gràcies a la bona gent que ens escolta i ens envia els seus comentaris!

A la foto m’acompanyen la Marta Sánchez, en José Luís Santiso, l’Elisabet Pedrosa, en Sergi Vives i la Núria Ventura.