Contes de Nadal

El Nadal, dins del nostre calendari i costumari col·lectiu, està format per un seguit d’elements de les diferents cultures que ens han influenciat al llarg de la història. Durant segles s’han barrejat la cultura ancestral dels nostres avantpassats amb els calendaris romà, jueu i cristià, tots ells basats en cultes rituals, bé al Sol, bé a la Lluna.
Nadal, festa tancada, festa culminant del solstici d’hivern, és una festa molt antiga i molt arrelada a Catalunya. Actualment els aspectes de la festa hi són presents d’una forma gairebé indestructible. Nadal gaudeix de tots elements necessaris perquè així sigui. Nadal té elements musicals i cançons, gastronomia, llegendes, personatges, objectes, elements dramàtics, etc. Nadal és un moment màgic per a tothom, sobretot per als infants i per això n’hi ha tants i tants llibres que en parlen.
Dels que s’han publicar en els últims temps en comento cinc que em semblen interessants per entendre una mica més el cicle nadalenc que s’acosta.

Per a cicle infantil i inicial (3 a 7 anys)

L’arbre de Nadal del Sr. Eudald
Robert Barry
Ed. Corimbo

Un àlbum il·lustrat que explica perfectament com pot arribar a ser d’alegre el Nadal. És una bona manera de començar el cicle de festiu, si és que sou dels qui aneu a la fira i compreu un arbre, una tradició cada cop més estesa a casa nostra.

El llibre explica que a casa del senyor Eudald ha arribat l’arbre però hi ha un problema i és que l’arbre és massa alt i no hi cap. La solució que troben és tallar la part de dalt i així tots contents. No imaginen que la part tallada farà feliç a una altra persona que el posarà sobre la taula però vés per on! tampoc li cap i l’ha de tornar a tallar. El conte, com podeu imaginar, va d’això, de com el que es talla de l’arbre va passant per diversos lloc i portant la felicitat a l’alegria a les cases dels óssos, conills, ratolins i molt més!

Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina
Gabrielle Vincent
Ed. Kalandraka

–No tenim cèntims… diu l’Ernest però la Celestina, la rateta té molt d’entusiasme i aconsegueix que el seu amic l’acompanyi al bosc a buscar tot el que necessiten per preparar la festa que faran amb els amics.
La clau d’aquesta història entranyable és la col·laboració i l’ajuda mútua: junts van al bosc a buscar tot allò que necessiten per decorar la casa, fan dibuixos, mentre un és a la cuina l’altre embolica els regals que han preparat… finalment l’Ernest, l’ós, que no ho tenia clar esdevindrà en l’ànima d’una festa de Nadal que serà inoblidable.
Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina és un llibre amb molts diàlegs i emotiu. Aquest parell simbolitzen l’amistat, la de debò, i busquen i troben la felicitat en les coses més senzilles que aquest també és el missatge que hem de donar als infants per fer front al consumisme.

Els reis d’Orient
Meritxell Martí i Xavier Salomó
Ed. Combel.
Col·lecció Mini—Pop

Un llibre amb escenaris pop-up d’un dels darrers títols de la col·lecció Minipops: la tradició dels Reis d’Orient. Una visió moderna i sintètica dels contes clàssics més populars.

 

A partir de 7 anys

Paraules Nadalenques
Montse Ginesta
Ed. Barcanova
Col·lecció Mots vius

En destaco les precioses il·lustracions de la Marta Montañá, que ha trobat el punt exacte per evocar amb els seus colors potents i brillants tots els moments del cicle festiu, d’una manera divertida amb tots els personatges tradicionals.
En els poemes hi surten el tió, els Reis, les neules, els torrons, la fira de Santa Llúcia, l’arbre, el pessebre, etcètera.
Un llibre que es particularment adequat per tenir-lo a la biblioteca escolar perquè al final hi ha consells per dramatitzar els versos.

A partir de 10 anys

El regalo de los Reyes Magos
O. Henry
Ed Los cuatro azules
A partir de 10 anys

Della i Jim són un matrimoni jove a qui la situació econòmica no els va gaire bé i tot i així no volen deixar passar el Nadal sense fer-se un regal. El llibre se centra en la Della, la dona que decideix vendre el seu cabell per tenir diners i poder comprar-li al seu estimat una cadena per al rellotge. Com que el conte té més de cent anys potser els nois no sabran que abans hi havia uns rellotges que es duien a la butxaca de l’armilla penjats d’una cadena però no importa, es busca informació i segur que ho podran entendre. Un conte que ens parla d’amor, d’estimar i sentir-se estimat. El llibre ve amb les imatges original de la Lisbeth Zwerger i és un bon llibre per regalar i per llegir en veu alta. Amb un final sorprenent…

Bé, aquest són cinc dels que trobareu a les llibreries i biblioteques. Recordeu que incloure un llibre o dos a la carta del Reis és una bona cosa.

L’instint de supervivència de les acàcies

Dues hores d’avió i alguna més esperant a l’aeroport, m’han passant volant (ai!)  gràcies al darrer llibre d’en Ricardo Alcántara «Una acàcia entre quatre parets», una novel·la per a joves que m’ha tingut ben entretingut seguint les peripècies d’un jove de divuit anys, el Pere, que fa un viatge en tren des d’Alacant fins a Barcelona on espera trobar-se amb la Sofia, la noia que ha conegut virtualment a les xarxes socials.
La trama del relat s’inicia quan el Pere arriba a Barcelona i la Sofia no apareix a l’estació. El noi, desconcertat, començarà una passejada a la descoberta de la ciutat que el durà a la Plaça Reial i allà, com un turista més i, sense adonar-se, es quedarà sense motxilla i sense res. Només conservarà el mòbil que duu a la butxaca.
A partir d’aquí la novel·la ens va explicant els encontres del jove amb tot un seguit de personatges entranyables que l’acolliran al seu edifici del carrer del Carme, conviurà amb ells i coneixerà persones bones i generoses.
Es tracta d’un llibre ben escrit, amb diverses capes o nivells de lectura, que agradarà als alumnes del segon cicle de l’ESO i/o de batxillerat perquè s’hi podran sentir identificats en diversos moments de la narració.
La novel·la recorda les novel·les costumistes, i té un to —només un to—de Josep Maria de Sagarra perquè els personatges són tan versemblants i creïbles que, probablement, a alguns d’ells els hi podríem posar cara entre els nostres coneguts.

En aquest viatge iniciàtic, el Pere es trobarà amb l’Albert, un home que intenta, juntament amb els seus veïns, que els propietaris de la finca no els facin fora. També coneixerà la Mar, una noia que passa temporades en un centre de desintoxicació, el Rafa, un vigilant jurat a temps parcial, un matrimoni de jubilats i altres personatges que influiran d’una manera o altra en el Pere i li faran veure que ell també té qualitats i valors potents.
Entre els personatges antagònics hi ha els «fantasmes», éssers poderosos que no tenen recança en valdre’s de matons per acoquinar els veïns i fer-los fora de casa, costi el que costi.
Una acàcia entre quatre parets tanca força bé la majoria de temes però n’hi ha d’altres que queden oberts per a la reflexió posterior del lector i/o del club que en faci la seva lectura.
Lectura recomanada per a joves.

LES DADES
Títol: Una acàcia entre quatre parets
Autor: Ricardo Alcántara
Traductora: Tina Vallès
Editorial: Animallibres
192 pàgines
Barcelona, 2018

Podeu llegir les primeres pàgines clicant AQUÍ

Literatura infantil i autoestima

 

La revista Guix de novembre conté un article sobre literatura infantil i autoestima en el que l’autora ens parla de com els llibres il·lustrats són una bona eina per tractar les emocions.
M’ha agradat veure com les mestres que comencen incorporen els àlbums il·lustrats com a element bàsic de comunicació a l’escola.
En aquest article, l’Anna Maria Hidalgo ens parla dels efectes positius per al creixement dels infants i diu (copio algunes frases):

[…] Quan llegim som capaços d’emocionar-nos, de gaudir, de distreure’ns… però la lectura també crea un efecte directe a la nostra autoestima que ens permet comparar, reflexionar i imitar bons comportaments oferts per les històries i els seus personatges meravellosos.
L’autoestima, pel que fa a la influència de persones afectivament properes o d’altres socialment importants en la vida dels infants, repercuteix en el seu desenvolupament personal integral i en les relacions socials que s’estableixen amb el pas del temps.
L’autoestima és el que un nen creu d’ell, tot i que el que cregui no correspongui amb el seu comportament i/o realitat.
Una bona eina educativa per iniciar un treball emocional relacionat amb l’autoestima són els àlbums il·lustrats i els llibres amb il·lustracions perquè ajuden, a més a més del desenvolupament de la comprensió lectora, a millorar el pensament crític i les relacions humanes; som persones que necessitem sentir-nos vinculats als altres per estar, també, bé amb nosaltres mateixos.
Els llibres ens ajuden a incidir en aspectes com la vinculació amb d’altres persones o animals, a conèixer les diferències entre individus, a confiar en els demés, a superar les pors i, en definitiva, a conèixer-nos millor.

A la segona part ho exemplifica amb una pràctica relacionada amb el llibre «Mart, l’elefant d’un altre planeta» que ens explica com una cinta rosa lligada en una pota recorda a en Mart cada dia que no s’ha de descuidar d’alguna cosa important. Volent saber el perquè de la cinta rosa, en Mart fa una visita diària als seus amics per veure si el poden ajudar a dilucidar el misteri. Tots el reben amb alegria i el conviden a un àpat, però no n’hi ha cap que sàpiga què s’amaga rere la cinta rosa. O potser sí, ja que és justament la cinta rosa la que ajuda en Mart a emprendre el nou dia amb la joia de qui té un objectiu al davant i una pila d’amics amb els qui compartir-lo. Una entranyable història sobre la memòria, l’amistat i el sentit de la vida.

 

 

La Sara i el Pelut (un poni que sembla un gos!)

Arriba un dia (sempre hi arriba) que el nen demana als pares que li comprin un animal… Amb una mica de sort la demanda és petita, de la mida d’un peix, un hàmster o un ocell però, de vegades, la demanda és més gran i complicada, en forma de gat o de gos. I fins i tot, com li succeeix a la Sara, la protagonista del relat, la petició és més salvatge.
La Sara i la seva mare acaben d’arribar a la ciutat. Mentre la mare s’afanya posant ordre al nou pis, la nena està preocupada perquè no té amics. Com que la mare està molt enfeinada i no la pot atendre, baixa al carrer a provar de fer noves amistats però es troba amb el rebuig dels nois que hi juguen i li diuen que no la volen allà.
La Sara torna a casa i es refugia en els llibres. Mentre llegeix un conte d’indis, se li acudeix que potser un cavall podria ser una bona companyia i així tindria un amic.


La mare li diu que no, és clar, perquè un cavall no hi cap a l’ascensor, però la nena pensa que si el cavall és petit, de la mida d’un poni, tot quedarà resolt. Tal dit, tal fet.
La Sara se’n va directa a la “botiga-que-ven-de-tot” i troba immediatament un gos gran i llanut a qui ella bateja com a «Pelut», i després fa veure que és un poni i se l’emporta a casa. Damunt del Pelut, la nena és feliç, se sent com al llibre que llegia i el més important és que el Pelut hi cap a l’ascensor.

A partir d’aquí, un seguit d’esdeveniments faran que la Sara acabi sent acceptada pels altres infants i s’integri a la nova comunitat. Bé, el Pelut també és acceptat com a poni.
M’ha agradat com el conte tracta la relació mare-filla perquè enlloc d’enfocar-ho com un seguit de complicacions perquè la mare treballa de nit i això sol ser un focus de problemes emocionals i dificultats diverses, l’autor, en Jan Bick, ho positivitza i les presenta valentes, independents i intrèpides. Com que l’autor també es l’il·lustrador, es val d’unes imatges molt potents per mostrar-nos la personalitat de les dues, amb els cabells negres i esbullats, fortes, decidides, de persones que dominen la seva vida i que són capaces de trobar solucions a tot.

En Birck fa un bon treball gràfic incorporant i ressaltant paraules, canviant la direcció del text, emprant onomatopeies, etc. L’ús del color també es força encertat. A les il·lustracions a doble pàgina modifica el fons segons l’emoció que vol transmetre i també afegeix tocs de color en algunes pàgines en blanc i negre. Un treball molt creatiu.

Recomanat per als alumnes de cicle inicial.

LES DADES

Títol: La sara i el Pelut. Un poni que fa lladrucs
Autor/il·lustrador: Jan Birck
Traductora: Teresa Guilleumes
Editorial: Cuatro azules
72 pàgines
Madrid, 2018
La fitxa que ha preparat l’editorial: AQUÍ

Val la pena fer una visita al web de Cuatro azules: http://www.loscuatroazules.com/

Reflexions més enllà del binomi “cultura i educació”

Fa unes setmanes es va celebrar a Barcelona un esdeveniment promogut per l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona on es va parlar de cultura, art, educació i de tot allò que fa una ciutat més rica i més pròspera, culturalment parlant.
Ara, enllaçant amb les jornades citades, s’acaba de publicar un document força complet que recull catorze articles variats que ofereixen un ventall d’opinions sobre el binomi cultura i educació.
A la pàgina de la comunitat virtual Interacció podem llegir, entre altres, frases com aquesta:
Sabem del cert que els municipis contribueixen, des de la seva política cultural, a l’educació dels ciutadans. Com també ho fan des de la resta de polítiques públiques. Ara bé, per fer-ho de manera conscient, explícita i, perquè no, intencionada, cal aprofundir les relacions entre els àmbits de l’educació i la cultura, barrejar-les, compartir espais -físics i mentals-, treure-li la bata a una i el barret a l’altra, assumir coresponsabilitats i, en definitiva, pensar en la cultura des de l’educació i en l’educació des de la cultura.

Al llibre, trobareu un primer article molt potent de l’Eulàlia Bosch sobre la naturalesa lingüística de l’educació, de la cultura i de les persones. Després hi ha altres tretze articles que, des de angles diversos, reflexionen sobre el binomi esmentat.
Estic content perquè hi ha l’article que em van demanar (La biblioteca, centre de gravetat de l’escola). Juntament amb el de la Magalí Homs i la Roser Ros, que també parlen de biblioteques, crec que hem contribuït a donar-li visibilitat i presència al llibre com a agent cultural de primer ordre.
Si voleu consultar el llibre, us el podeu descarregar anant al Servei de Publicacions de la Diputació. El pdf és gratuït i si el voleu en paper, té un cost de 5 euros.

Trobareu tota la informació als enllaços següents:
El monogràfic a la llibreria de la Diputació:
https://www1.diba.cat/llibreria/lstDetall_Publicacions.asp?Opener=Diputacio&ID=60875
La ressenya a la comunitat virtual Interacció:
http://interaccio.diba.cat/blogs/2018/11/14/despullar-leducacio-cultura

Podeu descarregar el pdf, clicant AQUÍ

El caos salva la vida de les cabretes

«Los siete tremedos cabritos» és un àlbum il·lustrat que fa riure molt, però molt.

L’autor, en Sebastian Meschenmoser, es val del coneixement previ que tenim del conegut conte de “Les set cabretes i el llop” per mostrar-nos una versió que ho capgira tot completament i que encantarà als infants desordenats perquè el caos que hi ha al conte és el que salvarà les cabretes, precisament, de ser devorades pel llop.
El llibre comença amb el llop disfressant-se i fent-se unes banyes de cabra amb rotlles de paper de vàter, pintant-se els llavis i amb un vestit de nit de color rosa per intentar engiponar les cabretes.
Quan li obren la porta, entra amb pas decidit i convençut de la seva victòria, però amb allò que no hi compta és amb la brutícia que s’escampa arreu i que provoca que rellisqui amb les sabates de taló i es doni una bona trompada.


Enmig del desordre ens entretenim una bona estona fins que localitzem, perfectament amagades, les cabres que no saben que el llop té una arma molt poderosa: l’aspiradora!
És una imatge a sang i a doble pàgina on l’il·lustrador ens mostra un caos espantós i ens fan entreveure quina mena de família boja hi viu en aquella casa.

A partir d’aquí es van alternat pàgines on veiem les diverses estances brutes i a la pàgina següent el llop va posant ordre (treu la pols, escombra, ordena, doblega la roba, renta els plats, etc.) amb la idea de trobar els cabridets.
A les pàgines on regna el desordre ens sentim com si fóssim el llop perquè les cabretes no són fàcils de localitzar. Ens recorda els llibres de “Buscant a Wally”.

La imatge de l’habitació on hi ha (en teoria) les joguines de les cabretes és realment deliciosa.
El malson del llop acaba quan apareix la mare cabra i… bé, millor que ho descobriu vosaltres mateixos.
Llibre recomanat a partir de 4 anys, sobretot si coneixen d’antuvi la versió clàssica de “Les set cabretes i el llop”
Per riure una bona estona i mirar i remirar.

Per jugar a trobar les cabretes.

LES DADES:
Títol: Los siete tremendos cabritos
Autor/il·lustrador: Sebastian Meschenmoser
Traductora: Lidia Tirado
Editorial: FCE
18 pàgines
México, 2018

La Isolda, en Watson i el misteri de l’armari

Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline és una història ben escrita i que planteja diverses lectures. M’ha interessat l’argument. Ens parla d’una nena que troba unes fotografies antigues i amb l’ajut d’un company d’escola intenten esbrinar el misteri que s’amaga darrera d’elles.
La Gemma Lienas, l’autora, ens posa en boca de la noia protagonista els seus pensaments i raonaments i així anem coneixent com és la seva família, el barri al qual han arribat fa poc (la Barceloneta), alguns establiments, els veïns, etc.
L’argument segueix l’estil de les novel·les clàssiques de lladres i serenos i recorda molt les trames que ordia l’Agatha Christie, oferint a cada capítol una engruna o peça del trencaclosques que, de mica en mica, va conformant la resposta als interrogants que plantegen la descoberta de les dues fotografies.

M’hi instal·lo, obro el llibre i en trec el sobre amb les fotos.
Per a la Carmeta…
Qui devia ser la Carmeta? La propietària del llibre? Potser sí. Potser va rebre el sobre i, després d’obrir-lo, el va ficar a dins del llibre i se’n va oblidar. És clar que, si el va rebre, bé l’hauria estripat per treure’n el contingut…
Giro el sobre i me’l miro pel darrere. La pestanya és de les que té una mena de pega que s’ha de llepar perquè s’enganxi. I no està llepada!
Això vol dir que mai no van tancar el sobre…

Aquest i altres interrogants són els que de mica en mica anirem coneixent i resolent, de manera que al final sabrem qui eren les persones que apareixen a les fotografies i quina situació tràgica els va tocar viure.
A més, entremig, sabrem dels problemes personals i de relació d’en Watson, el seu nou amic, amb qui comparteix peripècies.
També hi ha moments per a les situacions còmiques i divertides, especialment quan es relaciona amb el seu germà gran.

Me’l trobo assegut al llit, amb la noia al costat, i fent-se un petó de rosca.
-Ehem, ehem – faig, perquè no sé de quina altra manera els puc cridar l’atenció.
-Es pot saber que fas aquí, Mitja merda? -em diu mentre em forada amb els ulls.
Passo d’ell i dic amb veu foteta:
-Ui, ui! Això ho hauré d’explicar a una que jo sé – em refereixo a la seva novieta, és clar; i ell ho sap.

La novel·la té altres aspectes de denúncia social que estan tractats amb delicadesa però sense amagar res. El bulling, els desnonaments, la memòria històrica,… hi són presents.
M’ha agradat força i en alguna escena el cor se m’ha encongit d’emoció, sobretot cap al final, perquè el que s’explica és tan versemblant que sembla mentida que hagi pogut passar.
Recomano la seva lectura per la qualitat literària però si el que voleu és extreure altres reflexions que puguin ser motiu de debat a l’aula, segur que els trobareu, fàcilment.
Per a cicle superior.
Novel·la mereixedora del Premi El vaixell de vapor, 2018

Les dades:

Títol: Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline
Autora: Gemma Lienas
Il·lustradora: Marisa Morea
Editorial: Cruïlla
122 pàgines
Barcelona, 2018