El projecte 50/50 a les escoles del país valencià

Mural a l’escola Enriqueta Agut (Castelló)

Aviat farà set anys que es va celebrar a l’ONU una cimera sobre Canvi Climàtic i Medi Ambient. Va ser la primera vegada que vaig sentir parlar a una jove sueca de 16 anys, anomenada Greta Thunberg, que, en un emotiu i dur discurs, va recordar els polítics allà presents que feia molts anys els científics alerten sobre les conseqüències del ritme de vida que estem portant i que ens condueixen directament al col·lapse.

El secretari general, António Guterres, a la mateixa cerimònia d’inauguració va insistir en la necessitat d’adoptar mesures urgents per evitar allò que sembla inevitable.

Malauradament, estem comprovant com afecta el canvi climàtic a tots els països del món sense excepció, l’augment mitjà de la temperatura mundial sobrepassa de llarg la dels nivells preindustrials, la calor afecta milions de persones i no estem prenent les mesures per a la desacceleració. Primer els interessos econòmics, com sol ser habitual.

Potser sembla poc, però convé començar per nosaltres mateixos, encara que ens suposi alguns sacrificis. Per exemple, comprant només allò necessari i procurant que sigui en comerços de proximitat, evitar l’ús del cotxe en els desplaçaments per la ciutat, reduir la generació de residus, separant correctament els residus generats, etc.

Són accions que formen part del dia a dia de molts centres escolars que separen els residus, mantenen l’hort escolar, a les festes i celebracions defugen els gots de plàstic, tetrabrics, etc.

He llegit un article de la Joana Vicente de Bobes, educadora ambiental de la Cooperativa AeioLuz de Catarroja (València) on explica algunes de les iniciatives exitoses que duen a terme en els centres del país valencià. Fa anys que duen a terme el Projecte 50/50, una iniciativa que deriva del projecte europeu Euronet 50/50 (https://www.euronet50-50.eu/)

Explica la Joana: “El projecte 50/50 consisteix a fer un diagnòstic inicial dels consums energètics i d’aigua del centre i plantejar accions per tal de millorar-ne l’eficiència energètica i hídrica. Una reducció en el consum dels diferents subministraments disminuirà les emissions de CO i també l’import de les factures.”

L’article “ Projecte 50/50: Metodologia amb impacte real i mesurable en la reducció de la petjada ecològica dels centres” es va publicar el 10 de juliol a Graó 6-12.

M’ha semblat un a iniciativa ben pensada i fàcil d’aplicar si hi ha voluntat de millorar l’impacte ambiental i reduir sensiblement la petjada ecològica.

En aquest sentit, la literatura també pot ajudar a sensibilitzar als infants i joves. Algunes propostes de lectures apropiades:

Per a cicle inicial:
Som aquí d’Oliver Jeffers. Editat per Andana
La crida de l’aiguamoll de Davide Cali, editat per Takatuka
La noguera de Gonzalo Moure editat per Akiara books

Per a cicle mitjà:
La mama se’n va a l’Antàrtida d’Anna cabré editat per Zahorí
Redescobrir el mon d’en Jordi Piguem editat per Akiara Books
Este es también mi mundo: ¿Cómo podemos hacerlo mejor?de Gerda Raidt, editat per Lóguez Ediciones

Per a cicle superior:
L’illa dels frarets de Michael Morpugo, editat per Bambú
La terra és amiga meva de maïa brami, editat per Zahorí
El gran árbol de Susanna Tamaro editat per Puck

«La cuidadora de palabras». Un passeig per la vida de María Moliner

Estic agraït a l’editorial Kalandraka per fer-nos arribar la memòria viscuda de grans dones invisibilitzades que mai vaig poder veure en els llibres que estudiàvem a l’escola, a l’institut o a la universitat.

La col·lecció, escrita per l’Alejandro Pedregosa de manera entenedora i poètica, és d’aquelles que caldria tenir a les biblioteques escolars perquè ens aporten una part desconeguda de la nostra història. De moment han sortit tres volums i la previsió és que cada any s’en publiqui un altre.

El de María Goyri, el vam comentar en aquest blog: https://jaumecentelles.cat/2026/01/16/a-la-sombra-de-un-romance-la-vida-duna-dona-avancada-al-seu-temps/

Avui recomano el de la María Moliner, una altra dona que va fer una obra magna i que per a molts us sonarà el seu nom d’haver-lo vist als prestatge de la biblioteca escolar, a classe o a casa. El seu nom va associat al “Diccionario de uso del español”, un referent per a escriptors, lingüistes, traductors, etc.

El que no es coneix és la seva vida i el seu mètode de treball. En aquest llibre podem descobrir detalls biogràfics d’aquesta “cuidadora de les paraules”: les oposicions al Cos d’Arxivers i Bibliotecaris als 22 anys, la participació en les “Missions Pedagògiques” durant la Segona República, la coordinació de la xarxa de biblioteques rurals per fer arribar la cultura als pobles més aïllats, etc.

No sabia (no m’ha sobtat, d’altra banda) que la RAE, malgrat la qualitat científica de la seva feina, va rebutjar la seva candidatura a formar-ne part. Eren altres temps, més foscos.

El relat d’en Pedregosa es centra i ens fa avinent com era el seu mètode durant els setze anys que li van ocupar, ordenar, escriure i publicar el diccionari.

En tornar de vacances, miraré de parlar amb Kalandraka Catalunya per veure com es poden traduir al català els tres volums i els que vindran. Estaria bé, crec.

Lectura recomanada a partir de deu anys i, especialment, per als joves de l’ESO.

LES DADES:
Títol: La cuidadora de palabras. Vida de María Moliner
Autor: Alejandro Pedregosa
Il·lustradora: Virginia Ogalla
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 72
Pontevedra, 2023

«Tot esperant els bàrbars»: Rumors de guerra!

Quan vaig tenir a les mans aquest àlbum d’Olivier Tallec “Tot esperant els bàrbars” em va venir al cap que en certa ocasió, crec que va ser en un club de lectura, vaig llegir “El desierto de los tártaros”, una novel·la de Dino Buzzatti que em va impressionar pel seu to simbòlic i que em va fer pensar en la nostra vida, fent coses rutinàries a l’espera de no sabem què.

En aquest cas he tingut la mateixa sensació.

A la coberta veiem un home petit amb un barret molt gran. Està dempeus amb les mans a l’esquena, mirant cap a l’infinit. El veiem damunt d’un canó i intuïm que la cosa anirà de guerra. Els dolents, evidentment seran els bàrbars que arribaran de no se sap on, però segur que vindran. Uns pensen que serà pel bosc, altres diuen que per les muntanyes i també hi ha qui pensa que vindran pel riu. El cas és que segur, segur, que vindran i cal estar alerta.

Comencen els preparatius i veiem com es preparen els canons, es netegen les medalles i es situen soldats vigilant els possibles escenaris. És una feinada, però cal estar ben preparats!

Passa el temps i els bàrbars, els terribles bàrbars, no apareixen.

Un llibre molt divertit que ens parla de la impaciència, de la guerra i sobretot de les coses que podem fer si hi ha pau. Convé mirar amb deteniment els diferents homenets de l’exèrcit perquè cadascun expressa diferents emocions.

Un relat que pot generar un bon debat. Lectura recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Tot esperant els bàrbars
Autor: Olivier Tallec
Il·lustrador: Olivier Tallec
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Animallibres
Pàgines:
Barcelona, 2026

«Animals que cauen del cel», la màgia de les coses petites

Conec algunes persones que són molt aficionades a fer figuretes de paper. Em meravella i em sorprèn quan les veig fent plecs i, amb paciència i imaginació, apareixen com si fos màgia un animal, un personatge o un objecte. Em recorden la Sadako aquella nena japonesa que va fer populars les figuretes en forma de grua intentant fer-ne mil, un repte per guarir la seva malaltia, i que vam conèixer gràcies a la novel·la juvenil “Sadako vol viure”.

Ara, per fer origami ho tenim relativament fàcil perquè hi ha aplicacions i vídeos a youtube que expliquen pas a pas com aconseguir fer un “Petit Príncep”, un “elefant” o qualsevol altra figura. Només cal no atabalar-se i anar fent.

El 22 de juliol, en aquest blog, ja en vam parlar d’aquest tema. Recordeu: https://jaumecentelles.cat/2026/07/22/storytelling-explicar-un-conte-mentre-es-plega-paper/

Un llibre que també està relacionat amb el plegat de paper és “Animals que cauen del cel”. Es llegeix amb emoció i té una doble lectura: Una per als infants i joves i una altra per als adults.

El relat ens parlar d’una nena, l’Aina, i la seva relació amb la mare, la perruquera i una dona gran que és la misteriosa autora de les figures de paper.

Cada tarda, en tornar de l’escola, l’Aina va a la perruqueria de la Mercè, l’amiga de la seva mare, fa els deures i seu a mirar les sabates de tothom qui passa pel carrer: són adults que van tan ràpid que, de vegades, ni tan sols pot veure qui són.

Un dia, a l’Aina li cau una figura de paper. L’endemà, una altra. I una més al dia següent. Sense saber d’on venen ni per què, comença una col·lecció que guardarà com un tresor.

La nena vol saber qui envia aquests animals fets amb paper i comença una investigació secreta.

Una novel·la que va guanyar el premi Folch i Torres del 2026 i que recomanem especialment perquè està molt ben escrita i obre moltes oportunitats i temes de conversa al voltant de les nostres vides.

A partir de 9 anys.

LES DADES:
Títol: Animals que cauen del cel
Autor: Víctor Borràs
Il·lustradora: Carolina T. Godina
Editorial: laGalera
Pàgines: 128
Barcelona, 2026

«L’estralaga», amistat, pintura i poesia

He tornat a llegir “L’estralaga” i m’he tornat a emocionar. La va publicar fa catorze anys Estrella Polar i ara Animallibres l’ha recuperat. Aquesta novel·la la va escriure Roberto Piumini, un dels grans autors de llibres per a infants i joves, com ho són César Mallorquí, Joan Manuel Gisbert, Mónica Rodríguez o Gonzalo Moure, entre d’altres. Les seves històries mai fallen.

He tornat a dsifrutar llegint “L’estralaga” amb aquell regust de qui està assaborint cada paraula, cada metàfora, cada frase.

“L’estralaga” ens narra una història a mig camí entre un conte de fades i Les mil i una nits. El tema central és com afrontar el misteri de la mort.

El relat ens presenta a Sakumat, un pintor molt reconegut, quan es cridat a un país llunyà per un senyor ric que vol crear una obra única.

Resulta que aquest home poderòs té un fill, en Madurer, que no pot viure a l’aire lliure i no pot sortir mai de les seves habitacions a causa d’una malaltia greu i inexplicable que el fa al·lèrgic a l’aire i a la llum.

“Amic meu, estic perdent l’esperança. Forçats a sincerar-se, els metges han dit que el meu fill no viurà gaire. El seu cos, des de sempre un hoste incert del món, està a punt d’apagar-se. La força poderosa i cega de la vida, la que no m’ha permès tornar-me sord mentre pronunciaven aquelles paraules i que ara no em deixa embogir pel turment, va abandonant la seva carn tendra. Amic meu, no havia conegut mai un dolor tan gran, ni tan sols quan va morir Aviget, l’esposa del meu cor.”

Aquest pare vol pintar una obra imponent, colossal, que porti el món sencer a les parets de les habitacions silencioses. El pintor accepta i aquí comença una història d’amistat i de coneixement mutu entre ell i l’infant.

Units pel projecte de pintar completament totes les parets de les habitacions on viu Madurer, el temps va passant, esgarrapant minuts, dies, setmanes, a la mort inevitable.

Les històries, els desitjos i els somnis que el nen i el pintor comparteixen es fan presents en una sèrie d’imatges que canvien dia rere dia, entrellaçant-se.

—No és blat? Però sembla blat, un blat fi…
—Sí, s’assembla al blat. Però són espigues d’estralaga.
—Estralaga? És una planta que no conec —va dir en Sakumat, acostant-se amb curiositat una de les espigues pintades per estudiar-la més bé.
—No la coneix ningú —va dir en Madurer-, és una espècie de planta lluminosa.
—Lluminosa?
—Sí. Brilla a les nits serenes. És una mena de planta-cuca de llum, m’entens?

«L’estralaga» és una novel·la plena de poesia, molt recomanable per a joves a partir de tretze anys.

Potser recordareu “Notxa”, un àlbum que es va publicar l’any 1977 en la col·lecció Vela Major, d’edicions La Galera. “Notxa”, es va inspirar en un conte japonès. S’ha recuperat dins la col·lecció MARS de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Tracta un tema semblant i igual de poètic.

LES DADES:
Títol: L’estralaga
Autor: Roberto Piumini
Il·lustrador: Pau Gasol
Traductora: Laia Font
Editorial: Animallibres
Pàgines 128
Barcelona, 2026

Storytelling, explicar un conte mentre es plega paper

L’Escola d’Estiu de l’Hospitalet d’enguany, organitzada pel El Casalet i ACTE, va estar dedicada a les matemàtiques i les mestres i professors que hi vam assistir vam sortir molt contents del nivell de les presentacions.

Una de les que més em va interessar va ser “L’origami: una font de recursos per l’aula de matemàtiques” perquè em va recordar una acció que havíem fet a l’escola fa uns vint anys en una de les tertúlies amb mares i pares. Aquell dia vam convidar a una especialista (no recordo el seu nom) en el plegat de paper i vam veure les possibilitats que ens oferia la papiroflèxia.

A l’escola d’estiu d’enguany vaig conèixer l’Eulàlia Tramuns, que ens va fer la presentació i ens va fer doblegar papers per entendre alguns conceptes matemàtiques. L’Eulàlia és doctora en matemàtiques, professora universitària, escriptora i conferenciant catalana. És coneguda principalment per ser la creadora del concepte “Matemàtiques en consciència” i una gran especialista en l’ús de la papiroflèxia com a eina pedagògica per ensenyar geometria i matemàtiques de forma pràctica.

I mira, aquests estiu amb els infants de la família i dels amics estem practicant aquesta tècnica a partir dels relats de l’Eulàlia. El ratolí aventurer i El tresor amagat, dues històries senzilles que combinen la tècnica del storytelling en papiroflèxia, el teatre i les matemàtiques.

“El ratolí aventurer” i “El tresor amagat” son dós llibres que narren una història i, a mesura que es llegeix el relat, es va plegant un full de paper, que va donant formes geomètriques que representen objectes o personatges del mateix conte.

Els llibres tenen uns annexos que ens serveixen per practicar i fer diferents models de plegat.

Lectures recomanades a partir de 5 anys.

LES DADES:
Títols: El ratolí aventurer i El tresor amagat
Autora: Eulàlia Tramuns
Il·lustradora: Mònica Ramoneda
Editoral: Salvatella
Pàgines: 40
Barcelona, 2025

«La rebelión de la lectura». Quan llegeixes tot es possible!

S’ha acabat el curs i ara tindrem més temps per llegir. Allà on estiguem segur que trobarem una bona ombra i més tranquil·litat per encetar una novel·la policíaca, un assaig o el que ens vingui de gust. Durant aquests mesos de juliol i agost, les entrades del blog també us aniran arribant més espaiades. Calculo que una a la setmana.

La primera és d’un àlbum escrit per Fran Alonso i il·lustrat per la Chus Rojo amb qui em veieu a la Rioja, compartint unes jornades al poble de Nalda, fa uns mesos.

La paraula rebelión m’agrada perquè em recorda un blog que segueixo des de fa molt.

Aquest llibre és com una mena de faula que ens ofereix la visió d’un mon on tot es privatitza (fins i tot la llum del sol!) i les persones busquen diferents refugis. Un d’ells està fet de llibres. I, com es pot deduir, serà aquest món el que ens farà entendre el poder la lectura perquè la lectura ens proporciona educació, en empodera per qüestionar tot el que ens envolta i ens dóna eines per lluitar contra les injustícies.

Lectura recomanada a partir de cicle mitjà.

LES DADES:

Títol: la rebelión de la lectura
Autor: Fran Alonso
Il·lustradora: Chus Rojo
Editorial:
Pàgines: 36
Vigo, 2024

«Tota la carn a la graella», un llibre de coneixements molt útil

Segur que heu anat al supermercat i us heu fixat en la quantitat de productes que hi ha de procedències diverses. Crec que mai abans havíem vist tants productes i amb tanta varietat. Si ens apropem on es troba la carn, podem triar entre carn de porc, de vedella, de pollastre, de conill i també els productes que se’n deriven com ous, embotits, formatges, llet, etc. Cadascú de nosaltres podem escollir el nostre menú, segons siguin els nostres gustos.

Sobre la carn hi ha opinions diverses. N’hi ha que som més carnívors, altres només mengen carn d’aus de corral, alguns només peix i també hi ha vegetarians o vegans. És un tema interessant i que es presta a que cadascú defensi la seva opció, tot i que, de vegades, s’usen arguments de dubtosa credibilitat.

Aquest llibre de coneixements m’ha semblat extraordinari per diversos motius.

Primer perquè les explicacions són molt entenedores i els infants i joves poden trobar respostes a tota mena de preguntes: els animals que mengem han tingut una bona vida? Com han mort? Les granges d’engreix de porcs o de gallines són perjudicials per al medi ambient? Són més feliços els animals ecològics? Ens hem de sentir malament per menjar carn?

Després perquè es dediquen a explicar els fets tal com són sense prendre partit i sense demonitzar la carn. La informació que proporcionen és precisa, feta per experts i no suggereix que la carn sigui dolenta, sinó que posen l’accent en un missatge que apunta a que el consum conscient és la clau. S’entén perfectament quan diuen que no és sa el consum irreflexiu, igual que no pot ser eliminar el consum de carn.

També m’han semblat molt fàcils de llegir els capítols perquè tenen una longitud adequada, especialment per als infants. Amb nombroses il·lustracions, un bon disseny i una informació clara.

L’únic aspecte que no em va convèncer van ser les pàgines de colors; en algunes, les lletres són difícils de veure perquè es barregen amb el color de fons.

Lectura recomanada a partir de cicle mitjà

LES DADES:
Títol: Tota la carn a la graella. El que has de saber si t’agrada la carn
Autor: Christoph Drösser
Il·lustradora: Nora Coenenberg
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 120
Barcelona, 2026

«L’extraordinària història del Circ Cric», una novel·la gràfica que ens mostra la màgia del circ

Fa unes de setmanes es va presentar aquesta novel·la gràfica a la Biblioteca Sarrià-J.V. Foix, precisament al barri on van viure els creadors de la companyia “Circ Cric”.

Conduïda i moderada pel periodista Marc Charles, vam poder sentir les opinions i els records del Tortell Poltrona, la Senyoreta Titat i la Petita Lu. També vam poder gaudir de les explicacions de l’autora i il·lustradora Berta Cusó que va recordar com va gestar el còmic i com va anar evolucionant, amanint-la amb episodis de la seva vida lligada a aquest mon màgic i emotiu. Vam saber perquè va triar les aquarel·les i van sentir les seves opinions sobre la resistència cultural, la solidaritat i el poder del riure.

El llibre és com una mena de crònica gràfica d’una època fosca, la de la dictadura franquista, en la que aquests artistes formaven part d’una resistència on es reivindicava, entre altres qüestions, l’ús del català.

En el relat, veiem l’evolució del circ i els viatges per tot el món amb els seus espectacles, fent riure a infants i adults en països quan han patit guerres, en campaments de refugiats de l’antiga Iugoslàvia, a les selves de Colòmbia i les costes de Sri Lanka. En aquests indrets, el circ i el riure han estat un refugi i un enaltiment de la dignitat humana.

M’ha agradat veure com la narradora és una puça de circ, la Puça Orzowei, un estel invisible que viu entre els cabells del pallasso. La puça aporta humor i imaginació mentre ens guia pels anys del franquisme, la creació del Circ Cric i les missions de Pallassos Sense Fronteres.

Crec que pot ser una bona lectura per als joves i per als adults, sobretot dels que han anat en alguna ocasió a Sant Esteve de Palautordera, a passar un dia amb la companyia del Circ Cric gaudint dels seus espectacles. Conec força escoles que han inclòs aquesta visita en les seves sortides i han gaudit veient la bona organització i el carinyo amb el que han estat ateses.

LES DADES:
Títol: L’extraordinària història del Circ Cric
Autora: Berta Cusó
Il·lustradora: Berta Cusó
Editorial: Andana Gràfica
Pàgines: 142
Picassent 2026

«Zoo literari», poemes en llibertat

El mercat de la literatura infantil i juvenil és ben curiós. No sé ben bé com funciona una editorial, però crec es publica molt i els llibreters comenten que hi ha un bon percentatge d’obres que no es venen i es podrien haver estalviat perquè queden a les prestatgeries i ningú no els compra. D’altra banda, en canvi, hi ha llibres que es venen, es llegeixen i passen de mà en mà, any rere any. Malgrat tot, alguns es descataloguen.

Fa uns mesos buscava un llibre que es va publicar fa vuit anys, va ser premi Atrapallibres i del que s’han venut més de cinc-mil exemplars. És «Zoo de paraules», ara descatalogat. No ho vaig entendre.

Per sort, el seu autor, en Ramon Besora, segueix actiu i manté l’esperit i la il·lusió de fer que els infants llegeixin i estimin la poesia. Aquest dies ha publicat «Zoo literari» que presenta onze poemes, relacionats amb un animal, cadascun dels quals comença per una de les lletres del títol. Ho podeu descobrir anant a la contracoberta.

Els poemes ens parlen de la natura, d’animals coneguts i no tan coneguts. En Besora ho fa amb aquella mirada seva, entrenada a extreure de cada poema el detall oportú i la metàfora que ens fa somriure, amb aquell transitar per les paraules de manera agradosa.

Destaca, també, la manera de presentar-los amb una maquetació molt atractiva, amb encunyats, i que respira molt bé.

Cada poema ocupa quatre pàgines. Ho exemplifiquem, per exemple, amb el poema dedicat a l’eriçó:

A la primera pàgina, un dibuix de l’eriçó i el títol del poema. La segona, amb un altre color, l’inici del poema: Al capvespre, a la nit…

A la tercera, el poema sencer i, a la quarta pàgina, una il·lustració de l’Anna Font que interpreta el poema i li confereix un toc de delicada poètica visual.

Tant de bo l’editorial Meraki el conservi al seu fons i no s’acabi descatalogant.

Lectura recomanada a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: Zoo literari
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Anna Font
Editorial: Meraki
Pàgines: 56
Barcelona, 2026