«Hi havia una forma», un conte geomètric

Fa uns trenta anys, amb els infants de cinc i sis anys explicàvem un conte d’en Tonucci que es deia “Il paese dei quadrati” (no recordo on l’havíem aconseguit però corria per la biblioteca escolar). Més tard, l’any 2010, es va publicar en castellà (El país de los cuadrados). L’explicàvem i després fèiem amb cartró quadrats i triangles amb els costats units amb enquadernadors pels vèrtex. Era sorprenent comprovar com els triangles són indeformables i en canvi els quadrats es torçaven de seguida. M’ha vingut al cap aquests dies veient el drama de Síria i de Turquia on el terratrèmol ha fet caure edificis sencers.

Un altre llibre fet amb figures geomètriques i que val molt la pena és «Hi havia una forma». És un relat a camí del conte tradicional oral i l’àlbum, amb un disseny molt modern.

Comença com un conte popular. Diu: Hi havia una vegada, erigit al cim d’un precipici esmolat, un castell immens anomenat Punxerutdretidur. El rei i la reina que hi regnaven eren molt exigents. Només hi toleraven subjectes fets de línies dretes i d’angles punxeguts…

Tot el regne era recte, molt rígid. No hi havia lloc per a corbes ni fantasies estranyes. Tot recte. El rei la reina no suportaven que la seva descendència no fos igual de recta i, per això, no estaven gaire contents amb els seus fills perquè si l’un era molt ondulat, l’altre era massa tou, i el tercer s’havia inflat, etc. fins que va néixer la princesa, una triangle equilàter, amb línies perfectes i angles purs. La seva simetria era total. El Rei la Reina van dipositar totes les esperances de futur en la princesa Triangle.

Va arribar el dia que la princesa havia de triar pretendent, i el seu criteri va ser ben diferents del dels seus pares. Ja ens ensumem que triarà un personatge curiós, rosat i arrodonit com un xiclet, per complicar-ho tot més.

“Hi havia una forma” està molt ben editat i té una estructura curiosa perquè la narració ens recorda els tebeos antics, aquells que duien el text a la part de sota, en una mena de caixa. També hi ha frases destacades en blanc sobre fons negre (com les pel·lis mudes de Charles Chaplin, per exemple)

És un àlbum molt recomanable perquè ajuda a imaginar el relat com fan els contes narrats de viva veu. Les il·lustracions són senzilles i entenedores.

Si el llegiu en veu alta com si es tractés d’un text teatral fa molt d’efecte.

Recomanable a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: Hi havia una forma
Text i il·lustracions: Cruschiform & Gazhole
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Barrett
Pàgines: 60
Sevilla, 2022

«Els llops de la Lluna roja», una història d’amor i de guerra

Aquesta novel·la és un clàssic, si es pot dir així, que es va publicar per primera vegada fa vint anys. Encara conservo, la primera edició de “Columna” i també conservo (això és més valuós) l’amistat amb en Josep-Francesc, amb qui vam compartir els primers anys del Grup de treball “Passió per la lectura”.

El llibre el vam incloure en una de les primeres recomanacions que es deia “50 del XXI” i allà hi havia el bo i millor d’aquells dos primers anys de segle.

De què va “Els llops de la lluna roja”?

La Maria, la protagonista d’aquesta novel·la, és una pastora de tretze anys del Berguedà que té un molt bon amic: el seu gos Fílax. Quan arriba una llopada al poble, el gos s’enamora de la lloba i fuig dins del bosc. La Maria que no vol perdre el seu gos se’n va amb ell per protegir-lo.

Així, la primera part de la novel·la és el viatge d’aquests amics pels boscos i muntanyes de Catalunya. En la segona part de la novel·la, el final de la guerra civil pren tot el protagonisme.

En aquest relat seguim diverses trames interessants com la història d’amistat entre la Maria i els llops, la descripció minuciosa de la vida dels llops, la història d’amor de la Maria amb un soldat nacional i les conseqüències de la guerra en les famílies. Tot molt ben explicat fins arribar a un final del qual es desprèn que els dolents no són els llops, sinó les persones.

Com diu la Maria: Entre els llops he conegut gent més bona que entre les persones”. Aquella tarda no va parar de nevar. Els peus se m’ensorraven en la neu a sota els roures. La nit s’aventurava ben difícil. Però la tarda va ser el millor dia de la meva existència. Això que dic és injust, la meva família sempre m’havia estimat. Jo vaig tenir la sort de tenir uns pares i uns avis que m’estimaven i estaven per mi malgrat l’escassetat dels seus recursos. No tothom pot dir que els hagi tingut. Si dic que aquell dia va ser el millor és perquè uns animals tan perillosos com els llops m’estimaven.

Els llops de la lluna roja va obtenir el Premi Ramon Muntaner, l’any 2002.

Per als nois i noies, a partir de catorze anys és un gran relat que els pot portar a abordar diversos temes, com la geografia física (la Catalunya Nord, els Pirineus) i humana (el mon rural català), històrics (la Guerra Civil espanyola), filosòfics, morals, lingüístics (frases fetes, comparacions) i d’altres.

Podeu sentir l’autor explicant nombroses anècdotes i coneixements sobre aquesta novel·la en una entrevista que li van fer a Penedès televisió, clicant a:

https://www.youtube.com/watch?v=vDSj7dDCq_g&t=1s

Agraïm a Edicions del Roure de Can Roca, l’esforç per recuperar aquest títol que feia temps estava fora de circulació.

LES DADES:
Títol: Els llops de la lluna roja
Autor: Josep-Francesc Delgado
Editorial: El Roure de Can Roca
Pàgines: 320
La Garriga, 2022

Un elefant amb ulleres ha caigut i…

«El búfalo y el pájaro», «Frederick» o «La fugida del pintor Notxa» són exemple de lectures que posen l’accent en aquells personatges que ens fan la vida més agradable. Un ocell que canta, un ratolí poeta o un pintor extraordinari, ens fan evident que hi ha treball, feines o vocacions que són imprescindibles. Està bé que els infants, a casa o a l’escola, els coneguin i els valorin.

S’acaba de publicar “L’elefant amb ulleres”, un àlbum per a infants menuts, dins la col·lecció Petit Nandibú i va d’això, precisament. Ho podem llegir a la contracoberta:

Un elefant no és res extraordinari.
Però si l’elefant porta ulleres el conte es posa interessant, oi?

La història ens parla d’un elefant amb ulleres que cau panxa enlaire i demana ajuda perquè té dificultats per tornar-se a posar dret. Van arribant diferents animals com la girafa, el paó, la serp, la tortuga i altres però cap d’ells és capaç de donar-li la solució per posar-se dempeus. Finalment apareix un ratolí (qui, sinó?) i ell ho aconseguirà. Serà el moment de preguntar-li a l’elefant què sap fer si no tan sols es pot posar dret.

«L’elefant amb ulleres» és un àlbum amb una seqüència repetitiva que ajuda a entendre el relat. Els diferents animals que van apareixent només són capaços de donar-li consells a l’elefant i menysprear la seva poca traça, però l’elefant, ja ho podeu imaginar, disposa d’un poder que cap altre bèstia té (mireu bé la coberta i ho comprendreu).

Les il·lustracions de la Natasha Domanova són prou explicites i sintètiques perquè els infants les puguin entendre.

M’ha agradat i, pel que sé, aquest serà l’inici d’una sèrie que tindrà l’elefant com a protagonista. Tan de bo sigui així.

Lectura recomanada a partir de tres anys

LES DADES:
Títol: L’elefant amb ulleres
Autora i il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Pagès
Col·lecció: Petit Nandibú, núm 18
Pàgines: 32
Lleida, 2023

Torna en Felip Marlot!

Un criteri que sol anar bé a l’hora de triar una lectura és conèixer la persona que l’ha escrit, el seu estil, els temes que tracta i la seva manera d’entendre la vida. Si t’agrada, quedes enganxat a les seves obres i et costa ser crític perquè t’ha convertit en un “fan”. En aquell moment només esperes l’aparició d’una nova novel·la per ser dels primers en gaudir-la. Recordeu les cues que es feien a la porta de les llibreries per ser el primer en adquirir el darrer Potter, per exemple? Doncs, una cosa semblant em passa amb en Joaquim Carbó.

La seva última novel·la per a joves és una nova aventura d’en Felip Marlot. Sempre he pensat que en Marlot és, en realitat, en Carbó, perquè el que explica és tan versemblant, tan proper i tan viscut que no pot ser d’altra manera.

M’agrada llegir a en Joaquim Carbó, amb la seva prosa farcida d’anècdotes que ens sonen familiars, amb el seu vocabulari replet de frases fetes i el seu humor una mica irònic, àcid o sarcàstic (no sé com definir-lo). M’agrada veure com s’emociona i es sorprèn del que està passant al seu voltant, ell que està de tornada de tantes i tantes coses!

No soc, ja ho veieu, la millor persona per recomanar “En Felip Marlot, els drons i els sensellar” però vaig a intentar-ho.
El títol? Ja ens dona les pistes dels temes que tractarà. Per una banda, un de contingut social que ens interpel·la a tots nosaltres, els sensellar, i de l’altra el poder de la tecnologia, els drons, que tan poden servir per fer-nos la vida millor com per fer-nos mal.

L’inici? Un capítol que ens serveix per entrar en el mon d’en Joaquim. La nit de lloro, el titula i, es clar, no podem estar-nos de llegir què significa aquesta expressió que usem sense saber-ne l’origen. I després el recorregut nocturn pels carrers fent recompte de les persones que dormen al ras, a l’entrada de les oficines bancàries, entre cartons, algunes avergonyides de trobar-se ne aquella situació. I en Marlot no pot estar-se de parlar amb ells i de conèixer les peripècies que els han portat a aquest estat lamentable.

Hi ha alguns capítols que, per delirants, no deixen de ser més reals. Crec que en Carbó deu tenir a casa seva (o al seu ordinador) una pila de fets sorprenents extrets de les notícies del diari perquè tot el que llegim ens sona o ens ho fa creure com a versemblant. Per exemple, hi ha un capítol, el tercer, on apareixen la Clara i l’Enriquet, personatges de les anteriors històries, on en Felip els ajuda a enxampar uns lladregots de carteres que es mouen a la sortida de l’estació de metro i usen un truc enginyós per engatussar els passatgers.

A part de la Clara i l’Enriquet també llegirem amb un somriure els records del poble de Morvià i les aventures allà passades.

A la segona part, entrarem amb el nou (no tan nou) i misteriós mon dels drons, aquests borinots que alguns estem descobrint. Hi ha un capítol on ens explica com funcionen els drons que m’ha semblat molt educatiu i didàctic.

Un detall que cal considerar és que a la pàgina 160, quan s’acaba el relat, hi diu que va ser escrit el desembre de 2017. Alerta, perquè en aquells moments dels drons no en teníem coneixement o no se’n parlava, la qual cosa ve a dir que en Carbó va fer una aposta arriscada i visonària. També ens fa veure les dificultats que hi ha perquè es publiquin els llibres. Ens n’alegrem de tenir-lo, encara que sigui amb més de cinc anys de retard, a les nostres mans, finalment.

Bé, i que en Felip es desplaci amb la seva atrotinada vespa fins a l’Hospitalet, ja és la cirereta per recomanar-vos que us el llegiu.

Lectura recomanada a partir de deu anys.

LES DADES:
Títol: En Felip Marlot, els drons i els sensellar
Autor: Joaquim Carbó
Il·lustrador: Francesc Infante
Editorial: Animallibres
Col·lecció: Formiga vermella, núm. 124
Pàgines: 168
Barcelona, 2022

Samsó, el gos detectiu

Heu jugat mai al “Lince”? És un joc de taula que prova l’agudesa visual per trobar una imatge concreta. Hi jugo de tant en tant (millor dit, perdo de tant en tant) amb la meva néta perquè els infants tenen una rapidesa tremenda en adonar-se d’on està la figura en qüestió. Quelcom de semblant m’ha passat amb el llibre “Detectiu Samsó”.

L’autora, la Katerina Gorelik, ha fet allò que podem anomenar “llibre-joc” perquè ens convida als lectors a fer detectius i cercar, a cada pàgina, uns objectes desapareguts (una flor, un gatet, un pollet, una bota, una peça de l’invent i una joia) a més a més dels nous problemes que li van encomanant els diferents personatges en els escenaris següents.

Proveït amb la inevitable lupa, en Samsó, el gos detectiu més famós de la ciutat, es requerit per veïns que han patit els robatoris o les pèrdues. Així la granota, la gata, la gallina, el centpeus, la musaranya i la garsa s’adrecen a ell perquè els ajudi.

I aquí, entrem en joc nosaltres, els lectors, perquè a cada pàgina hem de fer una cerca per anar descobrint on s’amaguen els objectes desapareguts. Ve a ser com “buscant a Wally” però a l’engròs.

Un llibre per llegir en companyia i passar una bona estona. Podeu fer de detectius o, senzillament, llegir i mirar els personatges de tota mena que hi apareixen, mentre feu un viatge acompanyant el gos Samsó en les seves investigacions.

Són pagines grans amb molts detalls on es mesclen animals de la fauna real amb especies del mon de l’imaginari. Podem trobar dracs, fantasmes, el Ieti, sirenes, a prop de gossos, castors o elefants. També ens serveix per reconèixer personatges dels contes més coneguts que estan escampats per les pàgines.

Ah! i si no us en sortiu, al final hi ha les solucions que us serviran per comprovar que ho heu encertat.

LES DADES
Títol: Detectiu samsó
Autora: Katerina Gorelik
Il·lustradora: Katerina Gorelik
Traductora: Marta Salvadó
Editorial: Baula
Pàgines: 36
Barcelona, 2022

Uns infants a l’orfenat d’una illa màgica

«La casa a la mar més blava» és una novel·la situada en un món fantàstic que m’ha semblat molt bona i m’ha recordat l’emoció que vaig sentir fa més de vint anys quan va arribar a les nostres mans la primera aventura d’en Harry Potter. Allò va ser com una alenada de sensacions inimaginables. Amb aquesta d’en TJ KLune m’ha passat el mateix.

Vaig llegir que les bibliotecàries de Girona el recomanaven i, com normalment me’n refio d’elles, el vaig anar a buscar. Quan el vaig tenir a les mans vaig quedar fascinat per la coberta. Bonica, de debò.

He quedat enganxat des del principi. Per què? Perquè l’autor ha sabut fer versemblant un relat que, d’altra manera, hagués estat només un món imaginari on hi viuen éssers màgics. Aquest relat està ben escrit, és enginyós, amb tocs d’humor constants i moments de llagrimeta.

El protagonista és un home que podríem dir que és normal, avorrit, amb una vida rutinària, que treballa com a funcionari, treballador social, al Departament Responsable dels Infants Màgics. En Linus Baker (així es diu) té quaranta anys, viu en una petita casa amb un gat. Tot i la seva vida ensopida, amaga dins seu (aletargada) una passió i una empenta que durant la seva aventura a l’illa veurem com es desperta i el converteix en un personatge increïble.

Un dia, el Director del Departament el crida per a una missió que consisteix en investigar un orfenat molt especial que està molt allunyat, en una illa. És un cas especial perquè diuen que els nens són diferents als que hi ha als altres orfenats i el seu mestre, un tal Arhtur Parnassus, també és particular.

Com que no pot dir que no, passarà un mes a l’orfanat examinant els infants i també investigant el mestre Arthur Parnassus i la manera de fer la seva feina.

En Linus Baker agafa la maleta i puja al tren acompanyat del seu gat. Tan bon punt arriba a l’illa, s’adona que aquests nens són poderosos, peculiars, diferents, però encara són nens. Encara busquen amor, compassió. Encara necessiten que els cuidin, eduquin, alimentin.

Coneix també al seu mestre -enigmàtic, però encantador- i comprova com connecta amb ells i la feina increïble que fa.
Per primera vegada, en Linus trencarà totes les seves regles, empatitzarà amb aquests infants
(en Lucy, que té sis anys, la Txí, en Chauncey, la Talia, en Theodore, etc.) que tenen poders màgics i li faran entendre com som de diferents els uns dels altres.

«Les criatures tenen habitacions pròpies. Aquests primers dies he visitat les de la nana Talia (té les parets adornades amb més flors que els que sembla haver-hi al seu jardí), la fada Txí (em penso que el seu llit és, en realitat, un arbre que creix a través dels llistons de terra, tot i que no entenc de cap manera com és possible), el… Chauncey (hi ha un bassal permanent d’aigua salada a terra, tot i que se m’ha assegurat que el freguen un cop per setmana) i en Theodore (ha construït un niu a les golfes i només se’m va permetre visitar-lo en una ocasió…)»

Una història brillant sobre la descoberta d’un mateix, la recerca de la família i l’acceptació. Combina dos gèneres (una història d’amor i la fantasia) d’una manera subtil però commovedora.

No voldria explicar com acaba però ja podeu preveure que en Linus Baker en acabar la seva missió es replantejarà moltes coses de la seva vida, de la vida en general.

Lectura recomanada per a els joves a partir de catorze anys.

LES DADES:
Títol: La casa a la mar més blava
Autor: Travis Klune
Traductora: Anna Puente
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 464
Barcelona, 2022

Les primeres pàgines:

Feu clic per accedir a 49460_La_casa_a_la_mar_mes_blava.pdf

L’apassionant vida d’en Joan de Serrallonga, bandoler de llegenda

“Torna, torna, Serrallonga!
Que l’alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran!”

https://www.youtube.com/watch?v=_l-0WboKyDA

Així feia la tornada d’una cançó que el grup “Els esquirols” va popularitzar fa un grapat d’anys, més de quaranta.

La cançó, patriòtica i ecologista, recordava les peripècies d’un bandoler català del segle XVII del qual la llegenda ens ha fet pensar que era una mena de Robin Hood, que robava als rics per donar-ho als pobres. La realitat era una mica diferent i si voleu conèixer la seva història i els fets que succeïren en aquella època, s’ha publicat un llibre molt ben editat que és una delícia: El bandoler llegendari.

Forma part d’una col·lecció de textos de la col·lecció “els llibres del Petit Sàpiens” que ens mostra grans personatges que han fet història.

Aquest volum està escrit de manera entenedora i amb unes il·lustracions detallades i precises que ens situen enmig del relat. És com un viatge de més de quatre-cents anys per conèixer i entendre la seva història i la dels catalàns d’aquella època: com era viure ocult? On vivia un bandoler? Com es vestia? A qui robava i com ho feia?

El llibre, a més, inclou una pila d’activitats i continguts extra per jugar i aprendre.

Si entreu a https://www.petitsapiens.cat/llibres-petit-sapiens/llibres/serrallonga_205986_102.html
trobareu el podcast, activitats on line i la guia didàctica. Molt ben fet i molt útil.

Conté un formidable desplegable amb els bandolers més coneguts.

Lectura recomanable per als amants de la història, especialment i per saber més. I per als infants a partir de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: El bandoler llegendari. Joan de Serrallonga i la vida fora de la llei.
Autor: Arnau Cònsul
Il·lustrador: David Parcerisa
Editorial: Ara Llibres
Pàgines: 48
Barcelona 2022

«El món de Sofia» adaptat i actualitzat en format còmic

Als inicis dels any 90 vam llegir una novel·la que ens va fer veure la filosofia d’una manera entenedora, senzilla, amable i entretinguda.

Vaig comprar l’edició castellana de Siruela de l’any 91, un volum que vaig llegir i conversar amb diverses persones. Després he anat llegint altres obres d’en Jostein Gaarder com «El vendedor de cuentos» o «La joven de las naranjas», sempre amb interès per aprendre. La gràcia d’aquest autor és que et presenta els conceptes en forma de novel·la, cosa que és agrair perquè es més fàcil d’entendre el missatge.

Fa unes setmanes, s’ha tornat a publicar “El món de Sofia”, però en format d’aventura gràfica i actualitzada.

L’essència del relat és la mateixa i pot ser una bona manera de tornar a rellegir i pensar en els conceptes vitals que ens acompanyen.

El guió adaptat és d’en Vicent Zabus i les il·lustracions d’en Nicoby. Està molt encertada la manera com presenten la història de la Sofia i aporta un plus de riquesa per seguir les passes de Plató, de Sòcrates i de Sant Agustí, entre d’altres. També ens mostra com era la vida d’algunes ciutats com Atenes o Roma en aquella època, la qual cosa ens permet veure-les amb uns altres ulls.

Si la novel·la d’en Gaarder de l’any 1991 començava amb la pregunta «Qui ets?» enviada de manera anònima a la Sofia, la novel·la gràfica, trenta anys després, comença igualment amb la pregunta que li arriba a una adolescent, també per correu postal.

Però la Sofia Amundsen actual és diferent, està preocupada pel canvi climàtic, per la igualtat, el feminisme, l’ecologia i la justícia, té mòbil i s’hi assembla a una adolescent del segle XXI.

La novel·la inclou situacions humorístiques i ens endinsa de manera vertiginosa en la història de la filosofia, gràcies en part al tractament de les infinites possibilitats que ens ofereixen els actuals creadors de còmics: Tractaments tipogràfics, trencament dels marcs que formen les vinyetes, perspectives curioses, etc.

De moment només ha sortit la primera de les dues parts que formen l’obra: 1. La filosofia de Sòcrates a Galileu.

Molt recomanable a partir de dotze anys.

LES DADES:
Títol: El món de Sofia. 1 La filosofia, de Sòcrates a Galileu
Autor: Vincent Zabus
Il·lustrador: Nicoby
Traductora: Queralt Vila
Editorial: Empúries
Pàgines: 266
Barcelona, 2022

«Un Nadal de llibres: recomanacions de 2 a 16 anys», a l’Ofici d’Educar (Catalunya ràdio)

Diumenge passat vam presentar algunes bones històries per regalar, llegir, entretenir-se, gaudir, compartir, créixer, aprendre i descobrir la màgia dels llibres.  

Us comparteixo, a continuació, l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de “L’ofici d’educar” (Catalunya ràdio).

L’escriptor Emili Teixidor va escriure que llegir afegeix valor a la vida perquè els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell.

En un món replet de pantalles, el llibre enriqueix la vida d’un infant, ens posa en pausa i activa la imaginació i la curiositat. Llegir desperta l’empatia i obre la ment, acompanya i assaja les emocions, i ens obre a compartir: a llegir en veu alta o en bicicleta, ara un capítol jo i l’altre tu. Per ajudar-los a descobrir la màgia dels llibres, aquí teniu les propostes de Jaume Centelles, l’Hèctor, la Carla, l’Aina, la Paula i la Juna:

Recomanacions de 2 a 6 anys:

📚 “La casa del ratolí“, de Jonathan Stutzman. En Llorenç és un ratolí que, vagi on vagi, arrossega una caseta màgica a l’esquena on tothom hi cap i on tothom és benvingut: una granota cansada, una família d’eriçons i fins i tot animals temibles com l’os. I la casa cada vegada es va fent més gran. Una faula d’hospitalitat, generositat i comunitat fet amb collage, finestretes i pestanyes.  

 📚 “Toc-toc!”,de Kaori Takashi. Un llibre que va dins una caixa, enginyós i desplegable, amb un format sorprenent: una petita funda de la qual hem de treure el llibre. Una història senzilla però amb certa intriga: una nena arriba a casa i s’adona que ha perdut el seu os de peluix, i no pararà fins a trobar-lo i anirà trucant a totes les portes de l’edifici i així coneixerem uns veïns molt particulars. Un llibre per regalar i per gaudir.

 📚 “La sopa del senyor Lepron”,de Giovanna Zobili. Un àlbum molt ben il·lustrat que ens parla d’una llebre de pèl esponjós i orelles llargues que fa la millor sopa del món, i cap animal del bosc sap quin és el secret d’aquesta sopa tan bona. Fa la sopa amb l’ajuda de la família el primer dia de la tardor i és tot un èxit, tant que al bosc es construeix una fàbrica, la fàbrica Lepron, que farà la sopa i l’exportarà a tot el món. Però alguna cosa ha canviat i la sopa ja no és “la famosa sopa”.

Recomanacions de 6 a 9 anys:

 📚  “Ot el bruixot 1”de Picanyol. Recopilatori de les millors tires còmiques d’aquest bruixot inigualable d’ocurrències brillants i desbaratades, amb un humor dolç i intel·ligent. L’Ot, el seu mussol i la Berta formen part de la vida de molts lectors que han crescut amb la revista Cavall Fort. Un llibre per riure, amb trucs de màgia i manualitats.

 📚 “El retrato del conejo”, d’Emmanuel Trédez. Un conill molt ric que no té coneixements d’art demana ajuda al seu amic Porc perquè li recomani un pintor famós que li faci un retrat per a la seva estimada mostela. El porc demana a un gran artista, la guineu, que el retrati, però el resultat el decep molt perquè no veu res al quadre, i tot i així paga la factura. És interessant que en cada pàgina surtin referencies d’obres d’art molt conegudes que permeten introduir les criatures en el món de l’art.

 📚 “Ei, ei, ei, Taxi!”, de Sasa Stanisic. És un recull d’històries breus que es poden llegir una cada nit, en les quals algú puja a un taxi i es veu immers en un món d’aventures salvatges, boges i brillants que ens recorden el gran Rodari i que són genials per llegir-les abans d’anar a dormir. I en cada història el taxi acaba arribant al seu destí, a casa.

 📚 Recomanat per la Carla, de 8 anys: Un talp a l’antic Egipte“, de Martí Gironell. Explica les aventures d’un talp que es diu Felip, que amb els seus amics fa un viatge en el temps fins a l’antic Egipte i descobreixen com vivien els egipcis: les piràmides, el jeroglífics i com enterraven els Faraons.

Recomanacions de 9 a 12 anys

 📚 “L’illa”d‘Anna Casals. Enmig de l’oceà apareix de sobte una illa remota, misteriosa i exuberant, habitada per un grup de nens exploradors, valents i curiosos, connectats amb la natura. Però un seguit de grans descobriments que, al principi, porten alegria i benestar, acaben provocant disputes i degradació de la natura. Si fa no fa com el que estem fent amb el nostre planeta, però al final hi ha un gir esperançador. Un llibre amb il·lustracions maques i molta informació al final, que és una metàfora sobre la història de la humanitat i per conscienciar-nos sobre els problemes mediambientals.

 📚 “Einstein, el fantàstic viatge d’un ratolí a través de l’espai i el temps”de Torben Kuhlmann. Un ratolí aconsegueix viatjar enrere en el temps motivat per participar en una fira de formatges que ja ha passat. Però erra en els càlculs i l’ajudarà un empleat de l’oficina de patents de Suïssa, un tal Einstein, que trastoca el nostre concepte d’espai-temps. Unes il·lustracions formidables, una aventura que barreja història i fantasia, i que inclou una biografia d’Einstein i una exposició dels seus descobriments en el camp de la física.

📚 Recomanat per l’Hector, d’11 anys: Bola de dracd’Akira Toriyama. Parla de les aventures d’en Goku i dels seus amics des que és petit fins que es fa gran. Té moltes aventures i molt divertides.

📚 Recomanat per la Carla, de 12 anys“L’Ickabog”de J.K. Rowling. Tracta sobre un monstre que ataca una ciutat molt important. És un llibre entretingut i divertit.

Recomanacions de 12 a 16 anys:

📚  “Ghost”, de Jason Reynolds. És la història molt potent d’un nen, conegut com a Ghost (fantasma), que es passa la vida corrent perquè fuig del trauma d’haver crescut amb un pare violent, ara a la presó. Un dia l’entrenador d’un equip d’atletisme, els Defenders, es fixa en ell i el convida a formar part de l’equip. El llibre se centra en la relació del noi amb els altres tres companys d’equip: en Lu, la Patina i en Sunny, amb personalitats explosives, que hauran d’aprendre a compartir secrets i dèries per classificar-se per als Jocs Olímpics júniors.

 📚 “La casa a la mar més blava”de T.J. Klune. Explica la vida de Linus Baker, que porta una vida senzilla, tranquil·la i solitària, sempre seguint les normes i fent el que ordena el Govern. Un dia li encarreguen que vagi a l’illa de Marysas i es faci càrrec d’un orfenat on hi ha sis nens amb habilitats sobrenaturals. La seva vida canviarà per sempre més quan s’adona que aquests nens són poderosos, peculiars i diferents, tot i que encara són nens i busquen amor i compassió. Un llibre llarg que fa pensar molt i emociona.

📚 Recomanat per l’Aina, de 13 anys: La pell de la memòria, de Jordi Sierra i Fabra. Va de gent que esclavitza nens petits d’Àfrica i els fan fer feines dures. És interessant perquè és una realitat i també per poder canviar el món.

 📚 Recomanat per la Paula, de 14 anys: “Hamnet”, de Maggie O’Farrell. Parla sobre la família de Shakespeare. Un llibre molt bonic i interessant.

 📚 Recomanat per la Juna, de 15 anys: Els dies bonsd’Aina Fullana Llull (Bromera). Un llibre que explica la vida del Xavi i les seves addiccions. És molt interessant.

Podeu sentir el podcast del programa clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-nadal-de-llibres-recomanacions-de-2-a-16-anys/audio/1155809/

Ens retrobem al gener. Bones festes!

Quan arriba «El nou»

Ben aviat començarem a veure els contenidors plens de caixes de cartró. Són els embolcalls de les joguines noves que han arribat a les cases dels veïns que tenen criatures.

Inevitablement, també veiem joguines velles i atrotinades mancades de peces, brutes o que pertanyien a infants que s’han fet grans. Fa una mica de pena.

«El nou» és un àlbum escrit i il·lustrat per la parella italiana Vecchini i Sualzo que ens explica precisament què passa a una casa on ha arribat el “nou”.

Les joguines estan amoïnades i tenen por que l’infant que juga amb elles les deixi de banda. No sabem qui és el nou però imaginem una joguina moderna, un superheroi, un robot o una mena de Buzz Lightyear que desbancarà als altres.

Les joguines s’imaginen que “el nou” serà més suau que el Xaiet, amb més coloraines que el Pop, amb un nas més bonic que el de l’Elefant, que no ha tingut cap accident com el gos Salsitxa amb el seu pedaç, que tindrà una cua més graciosa que la del Porquet, i unes orelles més llargues que la del Conill esgarriat. La seva preocupació creix quan el el Tatano els diu que “El Nou és fantàstic!

És un molt bon llibre per als nois i noies de cicle infantil, amb una tendra història que ens parla de la importància de compartir i de saber acollir els canvis.

Els personatges (les joguines) són divertits i simpàtics i a la darrera pàgina hi ha una sorpresa que ens farà esbossar un somriure.

El relat està ben trenat perquè va pujant de to, en un continu crescendo que ens condueix, amb cert suspens, fins al bonic final.

Podeu escoltar la cançó original interpretada i cantada per Sualzo, l’il·lustrador. En italià:

https://www.youtube.com/watch?v=2cCz_8Qb1O0

LES DADES:
Titol: El Nou
Autora: Silvia Vecchini
Il·lustrador: Sualzo
Traductor: Pau Vila
Editorial: Barcanova
Pàgines:32
Barcelona, 2022